Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de juliol del 2017

El nou Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 de Barcelona

Les polítiques de Joventut a la ciutat de Barcelona, han estat pioneres, en moltes ocasions a tot l’Estat Espanyol, en la generació de discurs, disseny i implementació de  propostes adreçades al ple desenvolupament dels i les  joves com a  ciutadans de ple dret.

La ciutat de Barcelona compta amb un nou  Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla.

Un pla,  elaborat de forma col·lectiva mitjançant  un  procés participatiu que ha comptat amb la implicació i participació de  800 adolescents i joves, 85 representants del teixit associatiu juvenil, més de 100 professionals de la joventut, 34 tècnics de diferents àrees i departaments de l’ Ajuntament de Barcelona i els diferents grups politics municipals.


Destacar la participació d’aquest joves  associats i no associats en el pla, tot remarcant la importància de fomentar la participació juvenil, el jove ha de poder intervenir en tot allò que l’incumbeix .

Un nou pla que defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021, que té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos:

  1. L'emancipació: inclou tres àmbits d’actuació formació, ocupació i habitatge i que estan orientades a promoure l’autonomia de les persones joves.
  2. La transformació: pretén situar als joves en el centre de l’actuació per tal d’assegurar els seus drets i el seu punt de vista en l’abordatge dels reptes de la societat actual, diversa, complexa, culturalment rica i amb potenciar transformador.
  3. El benestar: eix centrat en les polítiques de cura dels joves en els àmbits de la salut d’una manera integral: salut física, salut emocional i salut relacional.  Mitjançant l’esport, l’oci, el lleure i el benestar emocional
  4. El territori: vetllar per una ciutat sostenible, accessible sense exclusions i amb recursos i espais  en els 10 districtes i 73 barris de la ciutat.

Aquest pla contempla en el marc l’eix de territori l’elaboració d’un nou pla d’equipaments que reculli els serveis juvenils, alhora que s’impulsa la xarxa d’equipaments juvenils i s’inicia un treball cap a la qualitat dels serveis, partint dels serveis d’informació juvenil així com l’elaboració del nou programa funcional dels Punts d’ Informació Juvenil.



Els professionals de les polítiques de joventut, entre els que trobem els informadors i les informadores juvenils, esdevenen agents clau en la dinamització i l’acompanyament dels i les joves per a que aquests puguin impulsar les seves propostes i comptin amb els recursos i la informació necessària per fer-ho. Professionals formats en l’organització i la gestió de serveis d’informació per a joves que tenen com a  principal objectiu respondre als interessos i necessitats d’aquest sector de la població. Un acompanyament que desenvolupa a partir d’accions d’informació, orientació, assessorament  i dinamització i de la promoció d’activitats socioeducatives que promouen la participació juvenil en el marc de l’educació no formal orientades a fer efectiva la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral dels joves, des d’una perspectiva inclusiva d’igualtat, respecte, llibertat i pluralitat democràtica.
 

El pla recull la importància de l’Educació en el lleure per la seva proposta educativa activa i participativa que fomenten les entitats de lleure educatiu,  per al creixement integral dels i les joves  i remarca la necessitat de potenciar-la i desenvolupar-la mitjançant altres formats com els  casals i espais joves, associacions juvenils, equipaments juvenils i el treball educatiu en l’espai públic.

Més informació a:

 
 

Verónica Palasí 
Coordinadora de Programes Socioeducatius i formadora del Certificat de Professionalitat d’Informador/a Juvenil de la Fundació Pere Tarrés 

dimarts, 9 de setembre del 2014

Barcelona, ciutat educadora



“Educar i incloure, un repte present i futur”.


Avui més que mai, la ciutat (gran o petita) disposa d'incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D'una manera o d'una altra, la ciutat presenta elements importants per a una formació integral: és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.



Així comença un document oficial per definir el concepte de Ciutat Educadora.


L´Ajuntament de Barcelona l'any 1990, amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, crea aquesta expressió “ciutat educadora". Ho va fer des del convenciment indiscutible que la ciutat és educativa pel sol fet de ser ciutat: és font d'educació en ella mateixa, educant des de múltiples esferes i per a tot el conjunt dels seus habitants. Tota ciutat ho realitza des de la implicació activa de sectors públic i privats, des de l´administració i des del conjunt d´agents socials i entitats que intervenen en la xarxa activa de la seva vida social, educativa i cultural.


Amb la creació i constitució de l'AICE (Associació Internacional de Ciutats Educadores) formalitzada en el III Congrés celebrat el 1994 a la ciutat de Bolonya, actualment una xarxa de 450 ciutats de 36 països del món (Àsia- Pacífic, Amèrica, Àfrica i Europa) comparteixen, intercanvien i col·laboren des dels seus governs locals amb l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores.


“Educar és un repte de tots” i la ciutat esdevé la clau d´aquest repte. Les raons que justifiquen aquesta funció són d'ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot a un projecte d'ordre cultural i formatiu eficient i convivencial, i cal fer-ho amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants, amb una atenció especial pels infants i els joves, i amb voluntat decidida d'incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.


La Ciutat Educadora es defineix com un marc i un agent educador que practica l'opinió pública i la llibertat, que expressa el seu pluralisme social, promou la defensa de la ciutadania i s'esforça per practicar la individualitat solidària; facilita el teixit associatiu dels seus hàbits, la seva participació activa i vol generar un sentiment real de pertinença dels seus ciutadans que permeti formar persones sensibles als seus drets i deures.

Una trobada educativa


Novament aquesta tardor, Barcelona acollirà el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores coincidint amb el vintè aniversari de la constitució a Barcelona de l'AICE, de la qual Barcelona ha exercit la presidència des de la seva creació. Aquest congrés tindrà lloc els pròxims dies 13,14,15 i 16 de novembre de 2014. Hi torna a casa nostra amb una voluntat de seguir treballar per l'educació i la cultura de la social, sota el lema "La Ciutat Educadora és una ciutat que inclou".


Aquest XIII Congrés centrarà l'atenció en l'adaptació dels serveis municipals per lluitar contra les noves formes d'exclusió social, el foment de la coordinació administrativa per a una atenció integral a les persones, la millora de l'empleabilitat i la inserció laboral, la promoció de l'autonomia personal, el foment de l'accés a l´habitatge i el reforçament del capital social. Sent conscients del paper que els diferents estaments i agents socials i educatius tenen en configurar una xarxa d´implicació i responsabilitat davant d´aquest dret dels habitants de la ciutat: “el dret a una ciutat educadora, igualitària i inclusiva."


El XIII congrés s´ha plantejat al voltant de tres eixos claus:

  • La inclusió com a dret: la ciutat educadora com a promotora de benestar i oportunitats vitals.
  • Participació i compromís ciutadà: la ciutat educadora com a espai de convivència, diàleg i relació.
  • La ciutat educadora com a espai d´innovació i de creativitat.


A la nostra societat, el coneixement i l´educació són eixos bàsics per al desenvolupament i la inclusió social. Per això l'administració local, com a líder dels objectius estratègics territorials, projecta sobre l'educació una mirada àmplia, més enllà de l´escola, una mirada sustentada en la idea de ciutat educadora, en la qual l'educació esdevé un instrument, motor o palanca per al desenvolupament personal i col·lectiu, la inclusió social i la millora de la convivència i de la solidaritat.


La Fundació Pere Tarrés va ser convidada a formar part del comitè científic d´aquest XIII Congrés i des del desembre de 2012 treballa per seu disseny i desenvolupament. Tenint clar que el lema d'aquest XIII Congrés, l'educació com una de les claus per a la inclusió social, va lligat amb els valors de l´humanisme cristià que com institució i fundació constitueixen el nostre ideari i anem desenvolupant en els nostres objectius i projectes educatius i de formació. Fet que ratifiquem amb el nostre compromís amb la justícia en totes les seves dimensions i la nostra postura inconformista envers les causes d'exclusió i transgressió dels drets fonamentals de la persona i amb una implicació activa en la modificació d´aquesta realitat. Concretant-se amb el nostre treball preferencial pels col·lectius més desafavorits, per aquelles persones que no tenen cobertes les necessitats bàsiques de supervivència, d'educació i de cultura, o que no tenen veu ni capacitat de participació i decisió en la vida col·lectiva.



Aquest Congrés esdevé una nova oportunitat de participació activa amb els projectes educatius de la ciutat de Barcelona i en situar el nostre compromís i col·laboració amb el lleure educatiu, l'educació i el treball social i les institucions i agents del Tercer Sector.

Josep Maria Font


Membre del Comitè Científic del XIII Congrés de Ciutats Educadores. Professor col·laborador de la Fundació Pere Tarrés. 
 

divendres, 30 d’agost del 2013

L’Alberg Pere Tarrés: un nou tipus d’allotjament de qualitat



Barcelona ha esdevingut un centre turístic de referència a nivell mundial. Cada any arriben prop de 7,5 milions de turistes per veure l’obra de Gaudí, provar la gastronomia local o gaudir de l’oferta cultural de la ciutat.


Escollir un bon lloc on allotjar-se és clau per a l’èxit d’un viatge. En els darrers anys, els albergs han experimentat notables canvis que els han portat a esdevenir espais de confort i de relació amb altres persones allotjades. Aquesta és la principal diferència amb els hotels. Els espais comuns faciliten la interacció amb altres viatgers: a la cuina, la bugaderia o la sala de descans sempre hi trobarem altres persones amb qui compartir un plat de menjar, una estona de xerrada o demanar consell sobre altres llocs que volem visitar.


Ja fa més de 34 anys que la Fundació Pere Tarrés va obrir l’Alberg Pere Tarrés perquè joves de tot el món s’hi poguessin allotjar quan venien a Barcelona. Aquell modest espai es va convertir fa vuit anys en un allotjament modern, ampli, amb 320 lliteres repartides en habitacions de dues fins a vuit persones amb serveis i espais comuns per fer més agradable l’estada. Precisament, aquesta comoditat és la que atreu a viatgers de tot el món durant els mesos d’estiu i a grups culturals, esportius, escolars, etc. durant la resta de l’any. Ubicat al barri de Les Corts (a la cruïlla del carrer Numància amb Diagonal), la seva situació el converteix en un alberg tranquil, on el descans està garantit, però també de fàcil accessibilitat als llocs emblemàtics de la ciutat de Barcelona.


Tots els detalls s’han cuidat al màxim amb la voluntat de fer l’estada el més agradable possible  un tipus de públic que cada cop és més exigent. Totes les habitacions disposen de bany al seu interior, la cuina està totalment equipada (amb microones, nevera, forn i aigüera), bugaderia, WI-FI gratis en les àrees comuns, accés a internet i terrassa. 


Però l’Alberg Pere Tarrés no és només un espai de trobada per a persones de fora de Barcelona sinó que també té la vocació d’ obrir-se a la gent del barri de Les Corts i ser un equipament més. Així, cada migdia el seu restaurant, La Cuina de l’Alberg, acull a molts treballadors d’empreses i establiments de la zona que venen  a menjar a menú a un preu assequible reconegut amb el distintiu AMED, que garanteix una cuina de qualitat i mediterrània. També es poden contractar les seves sales per a celebracions familiars i trobades com festes infantils, sopars de grups, reunions familiars, etc.



Finalment, l’element que el diferencia d’altres equipaments similars és que els beneficis que genera l’Alberg Pere Tarrés es destinen a finançar altres programes i projectes socials i d’educació en el lleure de la Fundació Pere Tarrés.



Nati Pareja
Tècnica de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés