La funció educativa de l'escola bressol

Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola”, tal i com es vol portar a la primera reunió del pacte educatiu nacional al Congrés, cau en contradicció perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius. Aquesta proposta considera que el segon cicle d’educació infantil, inclòs físicament en espais d’educació primària, té un pes més important en l’educació dels infants que no pas les escoles bressols.

Si bé és cert que un gran nombre de famílies opta per l’escolarització a partir dels dos anys i no abans, no és motiu per incórrer a un canvi tan dràstic. Els objectius pedagògics d’ambdues etapes educatives, tot i ser en línies generals molt semblants, són, en la seva implementació, totalment diferents:

• El moment psicoevolutiu dels infants de 2 anys demanda d’una atenció diferenciada a la que s’ofereix a P3. En cap cas estem desconsiderant la tasca que s’hi realitza, però a l’aula d’infants de 2 anys hi ha unes necessitats que difícilment es cobririen. Són menys autònoms, per exemple.
• Les ràtios de les llars d’infants que atenen a nens i nenes de menys de 2 anys són menors per garantir una atenció millor i més personalitzada.
• La formació dels i les professionals està pensada per atendre les necessitats d’infants tan petits.
• L’acompanyament familiar hi té un paper rellevant. L’atenció que les famílies en aquestes etapes tan primerenques és, necessàriament, més propera que la que pot oferir els espais del segon cicle d’educació infantil. No només pels dubtes que puguin sorgir del seu desenvolupament integral, sinó també com a recurs per a facilitar la conciliació familiar. Les adaptacions de les escoles bressols dista molt de les que es pot oferir dels altres centres escolars.
• Les adaptacions d’espais i de recursos materials també són molt diferents. Tal com dèiem, la consideració del seu moment psicoevolutiu implica d’unes adaptacions ambientals, de materials (jocs, joguines...), i de recursos pedagògics contemplades en les escoles bressols.
• Malgrat que el primer cicle d’educació infantil no té caràcter obligatori, la Fundació Pere Tarrés està convençuda que l’escolarització dels infants té una funció educativa clau en els seus primers anys de vida.

L'aprenentatge emocional

Durant l’etapa en què un infant assisteix a l’escola bressol, dels 0 als 3 anys, el seu cervell abasta aproximadament els dos terços de la seva mida definitiva i evoluciona a un ritme molt més accelerat del que ho farà posteriorment. Per aquesta raó, en aquest període l’aprenentatge emocional dels infants és clau i el seu impacte és molt profund. Seguint aquesta línia pedagògica, la Fundació Pere Tarrés concep l’espai de l’escola bressol com un espai que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en el que puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius i emocionals.

Pensar en aquest canvi significa treure valor a les Escoles Bressols, quan la tasca educativa  i social que realitza és de difícil assumpció per altres espais educatius.

Beth Galindo
Tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés

Les necessitats de les famílies amb petita infància

Ahir per a tarda es va presentar l’estudi de sr. Jaume Blasco de la Fundació Jaume Bofill “Presentació: De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància”. Un estudi que ens convida des del departament d’Escoles Bressols de la Fundació Pere Tarrés a reflexionar sobre les necessitats de la ciutadania en temes de cura d’infants de 0-3 anys. Un parell de les dades interessants a considerar:

• Existeix fins a un 10,2% d’infants que es queden sense plaça d’escola bressol pública, i en municipis en els que la demanda és superior hi ha el debat de si la correlació entre número d’infants i personals és pertinent. Per aquest motiu hem de poder recapacitar que aquesta falta de places significa unes necessitats no satisfetes, i si a més possibilitem l’oportunitat d’ampliar ràtio, quina qualitat educativa estem duent a terme als nostres centres educatius?
   
• La financiació d’aquests espais educatius ha decaigut fins a dos terços en els darrers 15 anys, per part dels organismes oficials. Aquesta dinàmica ha provocat que part d’aquesta diferència l’assumeixin les famílies, que ja es veuen afectades per una situació, en molts casos ja de per sí crítica. Per tant, aquestes famílies com veuen cobertes aquestes necessitats? Deixem d’escolaritzar els infants, busquem altres vies menys normalitzades, curricularment parlant?

Però no ens podem quedar només en les dades menys positives que aquest estudi ens ha proporcionat, sinó que ens dóna molta informació de quines podrien ser les oportunitats a treballar a partir d’ara. Si afegim que els preus s’han incrementat, que les places són les que són, quines altres alternatives s’obren al mercat? Ja l’estudi apunta els nous espais educatius que podem trobar: horaris més flexibles, calendaris adaptats a les necessites de les famílies, espais de criança... En tot cas són possibilitats que podem desenvolupar sempre amb la qualitat de la millor atenció als nostres infants, uns professionals qualificats i uns espais adequats. Tampoc podem permetre el tot s’hi val! Ara bé, quí o com s’han de regular aquests nous emplaçaments educatius, potser això va més enllà de les nostres consideracions, però hem de vetllar perquè es compleixin uns mínims. 

“De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància” del Sr. Jaume Blasco ens permet veure una fotografia de l’estat actual de l’escola bressol a les nostres demarcacions i, alhora, ens permet preveure un futur (quasi immediat) de necessitats que podem ocupar, potser des del nostre departament...

Beth Galindo
Tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés

8 consells a les famílies que comencen l’escola bressol

L’entrada a l’escola bressol suposa obrir-se a noves experiències i a nous horitzons, per l’infant és una ampliació del seu àmbit més familiar. És una entrada a un nou lloc “desconegut” fora de tot aquells espais més propers i l’infant el pot viure des del temor o des de la sorpresa més emocionant. Aquesta adaptació es pot considerar com un procés amb identitat pròpia i és per aquest motiu que les escoles bressol preveuen estratègies per tal d’aconseguir un clima acollidor que faciliti que l’infant i la família se sentin còmodes i confortables en aquest nou espai.

Quines accions podem fer les famílies per facilitar aquests primers dies a l’escola bressol?

1. Anticipar la incorporació a l’escola.  Com? Fer que l’infant conegui i tingui contacte prèviament amb l’edifici, les mestres i parlar-ho a casa amb temps.

2. Acompanyar l’infant a l’escola els primers dies. Com? Preveure, dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’infant a l’escola bressol.

3. Respectar el tempo de l’infant.Com? Començar l’escola bressol molt gradualment, mirar d’anar-hi poc temps i progressivament anar acumulant hores lectives.

4. Portar algun objecte que permeti un apego. Com? Portant alguna joguina, un xumet, una peça de roba que li agradi, un cotxe que l’infant reconegui i apreciï.

5. Fer l’entrada a l’edifici i a l’aula amb l’infant i acomiadar-se’n de manera positiva.

Com? Amb un somriure, un petó o abraçada. No allargar aquest moment ni marxar sense avisar a l’infant.

6. Procurar de no fer coincidir l’inici de l’escola bressol amb altres canvis a casa.

7. Tenir una actitud de tranquil·litat i confiança a casa, per transmetre-li aquesta disposició al petit/a.

8. Recordar que els plors o altres manifestacions de disconformitat són la seva manera de comunicar-se, que solen ser reaccions momentànies i que cada cop s’espaiaran més.

Ànims a totes les famílies que comenceu aquesta nova aventura! I benvinguts, infants, a l'escola bressol!

Beth Galindo

Tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés