Seminari internacional: La recerca en ciències socials per a la millora de la societat

Fotografia de la taula inaugural del Seminari amb Josep Oriol Pujol,
director general de la Fundació Pere Tarrés; el rector de la Universitat Ramon
Llull, Dr. Josep Maria Garrell; i la directora del grup GIAS, Dra. Txus Morata.

El 16 i 17 de setembre vam poder viure quatre oportunitats úniques, cada una d’elles insubstituïbles. La primera és que, per primer cop, dos professors investigadors de dues de les millors universitats del món en Treball Social van ser presents a la nostra Facultat per mostrar part de la seva feina. Un dels seus primers objectius va ser el d’aportar coneixement al primer I+D+i que es concedeix al Grup de Recerca Emergent GIAS, eix al voltant del qual giraven totes les xerrades. 

Les dues Facultats de les que formen part, Graduate School for Social Service (Fordham University) i Graduate School of Social Work (Boston College) estan en el top ten d’universitats americanes que ofereixen els estudis de Social Work als USA, un país amb més de 50 anys de tradició en doctorats i recerca en treball social. A l’Estat Espanyol comencen ara a existir els primers projectes de doctorat en aquesta disciplina. Als USA no existeix l’educació social com a professió, però sí les mateixes tasques professionals dels educadors que allà desenvolupen treballadors socials. La professora Barbara Kail, de la universitat de Fordham (Manhattan) ens va apropar des de la seva perspectiva d’avaluadora de programes de prevenció i intervenció en drogodependències als USA, al paper de les activitats d’oci i sociocultural en la prevenció i reinserció en l’àmbit de les drogodependències. El professor James Lubben, actual director del Programa Internacional de Doctorat en Treball Social i Benestar Social de Boston College i professor emèrit del departament de Benestar Social de la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles (UCLA), va explicar a la importància vital de les Xarxes Socials de suport a la gent gran amb la conferència ‘Social Isolation: Isolation Kills”.

Bàrbara Kail, professora a la Graduate School of Social Services
de la Fordham University (Nova York)

La segona oportunitat única, apassionant, és que també per primer cop vam comptar amb un investigador de primer rang europeu en l’avaluació de les Ciències Socials, el catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona Ramón Flecha. Doctor Honoris Causa per la Universitat de West Timisoara, és l’Investigador Principal del projecte IMPACT-EV, el projecte de recerca que neix com a resposta als intents d’eliminar a les Ciències Socials com a àrea beneficiària de recursos europeus per a la recerca. Aquest projecte està suposant un avanç històric per a poder reconèixer les Ciències Socials com a una eina capacitada per a generar projectes d’utilitat social avaluable i contrastable; un avanç històric en quant a l’avaluació d’impacte dels resultats de les Ciències Socials i, en quant a això, està obtenint el reconeixements actiu dels alts comissionats de la recerca de la UE i la Comunitat Científica Internacional en fòrums como l’ESA (European Sociological Association) o l’EERA (European Educational Research Association). Vam tenir l’oportunitat d’aprendre molt tant de la seva xerrada com en el debat posterior que va ser d’allò més interessant.

La tercera oportunitat va ser el debat entre Catalunya i el País Basc, entre el catedràtic de Ciències Polítiques de l’UAB Joan Subirats i l’ex viceconseller d’Assumptes Socials del Govern Basc Fernando Fantova, interesantíssim. Sota el títol ‘Diàleg: lleure, acció sociocultural i cohesió social en societats complexes” ens van apropar al món de les Polítiques Socials i la seva capacitat de generar millores socials. Son dues de les veus més reconegudes tant a Catalunya com en el País Basc sobre aquest tema, sent un plaer poder escoltar-los i participar després amb ells d’un intens debat que aportava encara més evidències pràctiques i útil per als nostres projectes i recerques.

I la gran oportunitat, la que aglutina a totes, és la de participar en un seminari de recerca de primer nivell per a la millora de la societat des dels projectes pels que acostumem invertir il·lusions, hores i feina. Durant molts anys, encara avui, algunes veus s’encarreguen d’intentar posar en dubte la utilitat de les Ciències Socials, el veritable impacte de projectes científics (o pseudocientífics, s’atreveixen a dir alguns i algunes) que pretenen oferir resultats capacitats per a oferir evidències científiques capacitades per a millorar les nostres societats. I la veritat es que, no ens podem enganyar: moltes vegades ha passat això. Tenim l’oportunitat única de continuar reafirmant-nos en el nostre compromís de que no torni a passar. Que gràcies a la nostra feina plena de compromís i rigor, les ciències socials guanyin un prestigi que mai han tingut. El de Ciència madura i capacitada per a treballar per una societat millor, especialment per treballar per oferir millores reals, contrastades a les persones i col·lectius que més ho necessiten. Una oportunitat única per a, junts i amb especialistes de primer ordre mundial, reafirmar-nos en el nostre adéu a les ocurrències i l’abraçada a tot allò contrastable, avaluable i capacitat per a generar un veritable i positiu canvi social.

Miguel Ángel Pulido
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull

Viure l’acció social amb esperit

El passat 26 d'octubre, sota el lema 'Viure l'acció social amb esperit', ens vam trobar 60 persones en representació de 27 entitats socials d'Església de tota Catalunya. La trobada es va fer a la parròquia  Mare de Déu de Bellvitge, amb la Fundació 'La Vinya' com a especial acollidora.

Per començar, vam recordar els eixos principals  que  ens aglutinen des del 2012-2013 i  que l'equip motor de la xarxa ha vist a bé mantenir com a fil conductor de les trobades d'aquest curs 2013-2014. Els citarem també a fi de que les persones que esteu llegint aquest post pugueu, si voleu, compartir accions reflexives cap a les vostres accions quotidianes:

1. Conreu i reforç de la identitat. Som entitats 'd'església'. L'espiritualitat compartida del seguiment de Jesús i l'aposta decidida pels valors evangèlics en les nostres entitats i tasques és un fet que ens aglutina, que el compartim i que, per tant, hem d'ajudar-nos a conrear-la.
2. Esdevenir una xarxa profètica. Entenem  que forma part important de la nostra xarxa manifestar-nos públicament quan calgui denunciar situacions que fan patir a les persones i quan cal anunciar respostes positives en favor de la vida de les mateixes.
3. Forma part de la nostra identitat el fet de ser una xarxa d'entitats d'església que vol actuar i incidir en la realitat pública-social. En aquest sentit diem que tenim una missió compartida i ens podem ajudar a desenvolupar-la. Com? D'una  banda encetant reflexions compartides sobre es reptes que se'ns plantegen des de la realitat social tot cercant estratègies comunes de resposta. D'altra banda reflexionant també en els destinataris de les nostres activitats.

Aquest cop, els tallers que van ser centre dels nostres debats van ser:  (1) Què és allò que configura a les nostres entitats com entitats 'cristianes d'església'?, (2) Fer-se propers als més pobres: una qüestió de caritat o justícia? i (3)  Rutes pràctiques per viure l'espiritualitat al cor de l'acció social.

La participació a cada un d'aquests tallers s'havia establert prèviament a la trobada, cada un de nosaltres es va apuntar allà on més sentit hi veia des de la seva particularitat implicació. Això va permetre que treballéssim amb temps  diferents lectures que ens van poder ubicar en el debat d'aquell dia des de les nostres particulars realitats. Les lectures van ser: per al primer taller (1) 'La sal  y la luz: dos dimensiones de la presencia de las comunidades crsitianas en la sociedad' un article de Juan Martín Velasco publicat a la revista Sal Terrae l'abril del 2012; per al segon (2) el quadernet de CiJ 'Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat. Full de ruta samarità per a un altre món possible' de José Laguna. El tercer taller (3) va partir d'una de les darreres entrevistes que se li van fer a la Teresa Losada.

Com a resum, compartirem amb vosaltres algunes de les principals idees que es van portar al plenari final de la trobada previ a l'Eucaristia:

Del primer taller (1), es va destacar de manera molt clara la importància de no defallir en les nostres accions per continuar ser Sal i Llum. No es pot gastar mai aquesta expressió. Tot i que va haver-hi cert debat sobre què és més important ser primer, si Sal o Llum ens va quedar prou clar que les dues coses van molt de la mà, tot i que és important avaluar com som cada una d'elles. Com acompanyem a les persones des d'una motivació encarnada en les nostres accions  cada un dels moments del dia.

Del segon (2), es va destacar la importància de partir de la misericòrdia més sentida en l'acompanyament  així com la rellevància de denunciar, d'esdevenir altaveu de la justícia social. Ja sigui per boca nostra o facilitant espais on  els col·lectius vulnerables poden alçar la seva veu de manera autònoma. No podem oblidar la importància del dret a exercir actes de denúncia. Si no, ens quedem a mitges, cal visibilitzar, de totes les maneres possibles i respectuoses que hi hagi, la injustícia i marginació que , cada cop més, tants germans i germanes pateixen. Si hem de ser còmplices que ho siguem de les seves fites de superació, de les nostres fites de transformació com a societat que avança cap a un millor status social per a les persones que més pateixen la desigualtat en la seva més ampla definició.

Per a poder fer tot això bé, real, van sorgir algunes idees com la importància de que el clima estigui impregnat d'aquest sentiment de denúncia i acció superadora de desigualtats (a), ser més grup que col·lecció d'individus (b),  i posar el diàleg en el centre de cada una de les nostres decisions com a col·lectius que lluitem en una mateixa direcció, cercant la simetria moral i els punts forts des dels que podem incidir més com a xarxa.

El tercer taller (3) es va començar destacant la importància d'agrair diàriament la inspiració espiritual que ens aporten tantes persones amb les que compartim la quotidianitat. Persones que acollim i que ens aporten riquesa a l'espiritualitat cristiana. Veure sempre on queda la particular inspiració de cada una de les diferents persones amb les que ens trobem. Abordar la nostra acció des d'aquest paradigma actiu. Això ens ajudarà a humanitzar la humanitat.

Lligant amb altres àmbits temàtics i línies generals d'acció, des d'aquest grup també es va destacar la importància d'avançar cap a  més projectes que es fonamentin, en certa manera, en un principi organitzatiu que ressalti la seva característica intercongregacional. Posar encara més en diàleg els diferents carismes que s'aglutinen a la xarxa per donar més força de profunditat a algunes accions coordinades.

Sense les rutes pràctiques per viure l'espiritualitat correm un risc molt gran de 'cremar-nos', tal i com els hi passa a molts altres companys i companyes d'àmbit d'acció. Una de les nostres principals característiques ha de ser el combat a no caure en aquestes dinàmiques tan poc cristianes que resten fonament i sentit al nostre principi fonament. L'entrega als altres com a acte de fe, com a acte fonamental del carisma més compartit. Si posem en el centre, també, el conreu de l'espiritualitat en el que l'altre ens aporta, en el que ens ha d'aportar el diàleg amb els nostres companys i companyes, no ens pot passar. I aquest és un testimoni clau, també, a compartir. Clau per a que la denúncia i la nostra presència social guanyi sempre en coherència.

Després de la posada en comú dels tres tallers, representants de l'equip de la  Fundació (Consultoria i estudis) que lidera la recerca sobre el paper de les entitats socials d'església (Enric Benavent i Marina Aguilar) van presentar alguns dels primers resultats de la recerca. Van tenir una rebuda molt atenta per part de totes les persones presents,  s'entén com un estudi que està ajudant a fer-nos conscients de la nostra dimensió i el nostre paper, així com la importància de generar formacions que continuïn enfortint la nostra presència social i eclesial.

L'acte es va tancar amb una de les eucaristies més impactants que he viscut darrerament. No per l'espectacularitat dels cants o de l'espai , si no per la comunió d'esperit constant que es va viure al llarg de tota la jornada a la que aquest 'acte final' va servir de perfecte clausura a una reunió com la que hem descrit en aquestes línies. Una clausura que impulsà a continuar amb força amb tot allò parlat i acordat com a entitats socials d'església. Una clausura que, en absolut va 'tancar' res, si no que va insuflar ànims i forces per continuar, encara amb més energies, treballant des d'un sentiment compartit com a comunitat fortament present al costat dels col·lectius que són, injustament,  els més vulnerables.

Miguel Ángel Pulido
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull