Les "Barcelones"

Sovint es comparen les dades de les condicions de vida i les rendes de la població de territoris o països com si fossin quelcom homogeni. Són escasses les dades que ens permeten comprovar l’heterogeneïtat de les condicions de vida de la població en àrees territorials més locals i observar les desigualtats internes existents. És per aquest motiu que es posa en valor les dades que presenta anualment l’Ajuntament de Barcelona sobre les desigualtats de renda existents entre els barris (que podeu trobar a aquí). Aquestes dades mostren que quan parlem de les condicions de vida dels habitants de la ciutat, més que parlar d’una Barcelona s’hauria de parlar de vàries “Barcelones”.

Foto de: http://barcelonaeconomia.bcn.cat/

En les darreres setmanes alguns mitjans s’han fet ressò de les noves dades referents a l’any 2015 de l’índex de la Renda Familiar Disponible (RFD) de Barcelona. Aquest índex, que s’elabora des de l’any 2000 per l’Ajuntament de Barcelona, està composat de diferents indicadors que capturen la capacitat dels individus de generar rendes salarials i empresarials, així com la utilització d’aquestes en consum de béns duradors i d’inversió. Mitjançant la suma ponderada de cinc indicadors ((1) taxa de titulats superiors, (2) ràtio entre aturats i població en edat de treballar, (3) turismes/1.000 habitants, (4) parc de turismes nous d’alta potència sobre el total de nous, (5) preu dels habitatges de segona mà) s’estimen les rendes que disposen les famílies als diferents barris (73) de Barcelona (la metodologia es pot consultar aquí). L’Índex actua com a indicador de la renda relativa dels residents als diferents barris en base al valor mitjà de la ciutat (BCN=100).

A partir d’aquest llindar mitjà de la ciutat, trobem 52 barris que es troben per sota i els 21 restants per sobre. En termes poblacionals es tradueix en què un 64,2% dels habitants de Barcelona estan per sota de la mitjana i el 35,8% per sobre. Tot i que no ha hagut canvis significatius respecte l’any anterior, les desigualtats s’han incrementat des de 2007 (època pre-crisis) fins l’actualitat: ha augmentat el percentatge de població de renda molt baixa (que es va quadruplicar entre els períodes de 2007 i 2013, passant del 4,1% al 17,8%, i situant-se en el 15,5% al 2015), i també ha crescut la població amb rendes molt altes (del 7,5% a l’11,3% entre 2007 i 2015). Així doncs, no ha seguit augmentant la desigualtat a la ciutat aquest últim any, però se segueix mantenint la polarització entre barris. A mode d’exemple, el districte Sarrià-Sant Gervasi (que encapçala Pedralbes com a barri més ric) té una RFD per càpita de 37.168 euros anuals de mitjana. En canvi, la RFD per càpita de Nou Barris és de 10.634 euros (amb Ciutat Meridiana a la cua).

Hem d’estar alerta, però, que les desigualtats van més enllà de la RFD. Si s’analitzen les desigualtats segons els diferents perfils sociodemogràfics dels ciutadans és on s’evidencien amb més claredat la magnitud de les escletxes existents i les seves conseqüències. Per exemple, tal i com mostra el Baròmetre de Famílies i Infància (realitzat per l’Ajuntament el 2014, i que es pot consultar aquí), en els barris “més pobres” de Barcelona hi ha un percentatge superior d’infants que viuen en llars on cap membre treballa (12,2% enfront el 3,9 dels barris rics), que no poden fer regularment activitats d’oci i esport (19,6% vs. 4%), que viuen en condicions de pobresa energètica (25,9% vs. 2,9%), que pateixen obesitat (16% vs. 6,6%) i que repeteixen curs (11,8% vs. 6%).

Així doncs, dades com l’índex RFD o altres més elaborades (a partir de la realització d’enquestes) ens permeten observar de prop i analitzar les condicions de vida i les necessitats dels habitants de la ciutat. Els resultats que s’extreuen amb aquest tipus d’eines han de permetre posar fil a l’agulla i dissenyar polítiques públiques efectives i centrades en la reducció de les desigualtats per a que així deixin d’haver vàries “Barcelones” i puguem parlar d’una sola Barcelona. 

Sandra Escapa Solanas
Sociòloga i professora de Grau de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Els problemes de salut mental a la infància i l’adolescència: una prioritat formativa

Gaudir d’una bona salut mental és molt important al llarg de tota la vida i és fonamental a la infantesa ja que garanteix un desenvolupament sa que repercutirà positivament en la salut física de l’infant, en l’assoliment d’aprenentatges, en el maneig del seu món emocional, en la cura i estima cap a ell mateix i en l’establiment de vincles i relacions socials estables i sanes.

Per contra, els problemes de salut mental d’infants i adolescents s’associen amb dificultats en el desenvolupament emocional, social i intel·lectual. Segons la UNICEF, aquestes dificultats poden vincular-se, entre d’altres, a un baix rendiment acadèmic, relacions socials poc satisfactòries, consum descontrolat de substàncies tòxiques, conductes autolesives o dificultats en tenir cura i estima de si mateixos.

En aquest sentit, a nivell internacional, s’estima que entre el 10 i el 20% dels infants i adolescents presenten problemes de salut mental i s’ha demostrat que els problemes no tractats en la infantesa tendeixen a mantenir-se en l’edat adulta. De fet, la OMS apunta que el 75% de trastorns mentals comencen abans dels 18 anys i el 50 % ja es manifesten per primera vegada abans dels 14 anys.

A Catalunya, en els últims 5 anys el nombre de menors de 18 anys atesos en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) s’ha incrementat un 28% segons l’informe “Atenció a la salut mental infantil i juvenil a Catalunya” (2016)* elaborat per la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya on també es destaca que el 7,1% dels infants entre 0 a 14 anys reben teràpia psicològica.

L’informe també recull la manca de programes de formació continuada en salut mental i la necessitat dels professionals de millorar els seus coneixements pel que fa a tractaments inicials psicofarmacològics i respecte a tractaments psicosocials i psicoeducatius infantils i juvenils.

Aquest escenari posa de manifest la necessitat de professionals competents tant en la identificació de signes d’alerta com en l’atenció d’infants i adolescents amb problemàtiques de salut mental com ara els trastorns del neurodesenvolupament, els trastorns afectius o els trastorns del control dels impulsos i la conducta.

Uns professionals ben formats i d’àmbits d’actuació diversos com l’escola, els espais de lleure, els culturals o esportius són clau per la detecció de les necessitats i les problemàtiques dels infants i adolescents així com per atendre-les i acompanyar-les adequadament. I, al mateix temps, és una clara contribució a l’abordatge integral d’aquestes, una de les conclusions principals que es destaquen en l’informe d’Atenció a la salut mental infantil i juvenil a Catalunya.

Formar-se per millorar el benestar emocional dels infants i joves, a més d’incrementar les competències dels professionals implicats, és una aposta de futur pel benestar de la societat.

En aquest marc, la Fundació Pere Tarrés ofereix una formació específica en psicopatologia en la infància i l’adolescència adreçada als professionals que estan en contacte amb infants i joves.

En aquesta formació es donen a conèixer les característiques principals de cada etapa evolutiva, es treballen els aspectes a explorar que permeten detectar alguna problemàtica o alteració en el desenvolupament i es presenten els diversos recursos assistencials existents. Però, principalment, la formació aborda les principals problemàtiques de salut mental en els infants i joves i ofereix orientacions concretes per a la intervenció a partir de casos pràctics.

En definitiva, una formació orientada a la millora professional de l’atenció a infants i adolescents en contextos diversos, basada en la pràctica però sense oblidar la reflexió al voltant de la salut mental de les noves generacions.

*Coscolla, R.; Martínez, S.; Poll, M. (2016). Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya. Barcelona: Fundació Pere Tarrés i Federació Salut Mental Catalunya.

Podeu consultar la informació detallada del curs accedint a “Introducció a la psicopatología en la infància i la adolescència”

Raquel Dolado
Psicòloga especialista en psicologia clínica i formadora

Els centres oberts, recursos preventius necessaris

En els darrers anys està començant a agafar importància la situació de salut mental i emocional dels infants, cosa que fins ara havia passat molt desapercebuda. Hem de tenir en compte que aquest tema no és nou, però en els darrers cinc anys s'ha percebut un increment important de casos, moltes vegades condicionats pel mateix entorn social, econòmic, cultural, etc.

Per una banda, hem de poder afrontar amb tota garantia l'atenció i l'acompanyament als infants, i les seves famílies, afectades de problemàtiques mentals severes i, sovint, complexes, que es detecten en una edat prematura i que acompanyaran a la persona al llarg de la seva vida. En aquests casos, la dificultat més greu no és la malaltia en sí mateixa, sinó la solitud i l'abandonament que pateix el menor i el seu entorn més immediat, la família.

Per altra banda, s'ha de detectar i donar resposta a la situació de vulnerabilitat que viuen els infants pel fet d'haver d'afrontar situacions tant estressants en moments vitals molt prematurs que els superen de tal manera que acaben desembocant en una greu afectació en la seva salut mental o emocional. No hi ha cap dubte, i les entitats que estem acompanyant als infants en el seu procés de creixement i maduresa en podem donar constància, de que les situacions de pobresa i vulnerabilitat que estàn patint molts menors del nostre entorn més immediat arrel de la crisi econòmica i social dels darrers anys estan afectant molt negativament en la seva salut física, però també psíquica i emocional. Les pors, les angoixes, les preocupacions per saber si avui o demà seran desnonats, què podran dinar o sopar, no poder anar de colònies amb els seus companys d'escola perquè no les poden pagar, no poder fer els treballs escolars amb ordinador perquè no en tenen o perquè no tenen accés a internet... desestabilitzen als menors i als seus pares i mares.

La prevenció és fonamental per a garantir una bona qualitat de vida i un futur esperançador. Amb poques inversions, donant per suposat que gastar diners en els infants no és una despesa sinó una inversió de present i de futur, es poden aconseguir moltes millores immediates i es poden evitar molts mals posteriors. Les cures pal·liatives són necessàries quan no hi ha més remei, però es poden evitar moltes actuacions finalistes si, prèviament, s'han planificat i implementat unes polítiques preventives adients i una inversió econòmica que estalviarà molta despesa de futur.


Entenem que des dels centres oberts i socioeducatius d'atenció als infants podem fer una bona feina en aquest sentit i complementària de la tasca que poden realitzar altres agents socialitzadors (família, escola, esplais, associacions, grups esportius, etc). El contacte diari amb els infants ens permet, per una banda, planificar activitats i projectes preventius que permetin el desenvolupament integral dels infants, sentint-se integrats en la societat i sent protagonistes de la seva pròpia vida en totes les seves dimensions. Però, per altra, també ens permet detectar situacions d'inseguretat personal, ansietat, depressió i sensació de descontrol o, fins i tot, problemàtiques més complexes que es treballaran de manera coordinada amb altres centres especialitzats i amb la família, donant una resposta individualitzada als menors, per tal d'ajudar a cadascú d'ells a fer front a la seva realitat.

Jordi Balot
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina, centre adherit a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

És necessària una atenció a la salut mental en infants i adolescents

Tant des de l’educació en el lleure: colònies, casals d’estiu, centres d’esplai, menjadors i activitats extraescolars... com des de la intervenció social: centres socioeducatius, activitats de prevenció del consum de tòxics, atenció sociofamiliar a la infància de 0-3 anys... des de la Fundació Pere Tarrés constatem la significativa necessitat d’atenció a la salut mental en aquest període d’edats. Una necessitat que fonamenta positivament el desenvolupament posterior en totes les dimensions bio-psico-socials, evita patiments i afavoreix la integració i la felicitat en la infància i l’adolescència.

La praxi quotidiana de la Fundació Pere Tarrés ens ha fet constatar que és necessària una atenció a la salut mental en infants i adolescents. Per aquest motiu hem participat en l’estudi sobre l’"Atenció a la Salut mental infantil i adolescent a Catalunya", iniciativa de la Federació de Salut Mental Catalunya.

Comparada amb la malaltia física, el patiment mental ha estat històricament el gran oblidat en tots els ordres. Mai s’han disposat els mitjans suficients per abordar-lo ni la ciència ha fet la recerca necessària per atendre la persona que la viu. Cal tenir present que les malalties mentals afecten entre un 10 i un 20% de la població infantil i adolescent i que, segons la OMS, el 75% dels trastorns mentals adults comencen abans dels 18 anys. Sense desmerèixer el treball de la psicologia i la psiquiatria així com de la psicofarmacologia, els recursos per abordar aquest tipus tan divers de disfuncions han estat sempre molt minsos. Falten, doncs, mitjans d’abordatge, d’atenció a la persona amb dificultats i falten eines suficients per atendre amb èxit els diferents quadres ajudant de forma personalitzada a superar-los. El percentatge d’infància afectada d’algun trastorn atesa per serveis de salut mental és inferior al 10%. 

A aquesta realitat per al comú de les persones de la nostra societat cal destacar-hi les carències especials en l’atenció pública. Els infants i adolescents que viuen en situacions de vulnerabilitat social són susceptibles de major probabilitat de dificultats de salut mental. La combinació entre major prevalència dels dèficits i menor oferta de recursos assistencials dificulta significativament les possibilitats de promoció en totes les dimensions i potencialitats de la persona. Es tracta d’un desavantatge d’oportunitats molt significatiu en les seves vides. Demanem, doncs, i goso reforçar una primera i fonamental conclusió de l’estudi, que es prenguin en consideració aquestes situacions i que es comencin a plantejar estratègies per pal·liar-les. 

Cal poder atendre, per dignitat, la malaltia mental de tota la població afectada amb els mitjans adients. Així mateix, cal afavorir els programes i institucions que n’afavoreixin la prevenció. Recursos normalitzadors, com són els centres d’esplai, els centres socioeducatius o els programes materno-infantils per a una parentalitat positiva, són del tot imprescindibles per a una infància, adolescència i en general societat sanes. 

Quan arriba a l’adolescència les carències, pel que fa a recursos, s’agreugen en un moment especialment sensible de la persona. Si no hi ha un abordatge preventiu i un acompanyament enriquidor el risc d’agreujar les dificultats en salut mental amb consum de tòxics, comportaments de risc o disfuncionals socialment, s’agreugen. Són necessaris, doncs, referents positius, recursos intermitjos, d’habitatge, d’acompanyament en la formació, d’inclusió social... adients per atendre’ls de forma inclusiva. Ho constatem diàriament des dels centres socioeducatius. Estem definint un repte gens senzill però que seria un gran bé per a les persones i d’una gran rendibilitat en termes socials. 

L’estudi que hem elaborat amb la Federació de Salut Mental Catalunya aborda més reptes i d’una forma més rigorosa i fonamentada. La nostra reflexió no pretén més que destacar-ho i fer una crida d’una necessitat social i de les persones que, per convicció, ens sentim obligats a formular. Estem segurs de l’interès del treball realitzat com un element més d’aquesta reivindicació social vers infants i adolescents que pateixen. És voluntat de la Fundació Pere Tarrés i de la Federació de Salut Mental Catalunya, que els infants visquin com a tals i puguin créixer com a persones.

Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

Un estiu més ple d’oportunitats per als infants

Anar de colònies, gaudir d’un casal d’estiu, fer una travessa a la natura … són d’aquelles experiències difícils d’oblidar, d’aquelles vivències que resten guardades al cor i al cap tota la vida. Sovint els “més millors” amics neixen d’aquell compartir uns dies al mig de la natura, amb monitors, monitores i altres nens i nenes que ens demostren que allà tot és possible. Sensacions de llibertat, de respirar aire fresc, de viure i reviure el veritable significat de l’amistat i d’aquells valors que ens ensenyen els adults des de petits però que a colònies prenen un sentit autèntic. De ben segur que els més de 20.000 infants, adolescents i joves que han pogut gaudir de les prop de 400 activitats organitzades pels centres d’esplai federats al MCECC i per la Fundació Pere Tarrés han gaudit plenament d’aquesta oportunitat difícil de trobar en cap altre espai. Centres d’Interès màgics, jocs ben creatius, gimcanes pel mig del bosc, sortides per la muntanya, … mil activitats plenes d’emocions i aprenentatge.

Ajudant a créixer als infants més vulnerables

No podem oblidar que tot això encara pren una major rellevància en el moment en què en aquestes activitats participen infants i joves que es troben en una situació de vulnerabilitat social. La crisi ha tocat de ple al nostre país en els últims anys i, molt sovint, la factura d’aquesta situació la paguen els més petits, aquells que haurien de tenir tots els seus drets garantits: l’alimentació, l’educació, la companyia de l’adult, la participació, el joc. Malauradament, això no és sempre real i ens trobem amb infants que viuen unes situacions realment complicades. Amb un 27% de pobresa infantil, és a dir amb un de cada quatre nens de Catalunya en situació de fragilitat important, els adults responsables i les entitats com la nostra no podem romandre indiferents. Per aquest motiu, la Fundació Pere Tarrés ha volgut aportar el seu granet de sorra amb la campanya “Ajuda’ls a Créixer - cap infant sense colònies”. Més de3300 nens i nenes han tingut l’oportunitat aquest estiu de gaudir d’una experiència d’educació en el lleure que, molt segur, ha aportat un punt de qualitat a la vida d’aquests menuts i menudes.

Algú podria pensar que el fet d’anar de colònies és una activitat de luxe, però la realitat és que per aquests nens i nenes que es troben en contextos desfavorits acaba esdevenint una necessitat el fet de poder comptar amb experiències d’aquest tipus. Si de forma habitual, les experiències a la natura, anar de campaments o fer una travessa són activitats plenes de sentit i amb uns grans beneficis per a qualsevol infant, per aquells que es troben en una situació de dificultat, la incidència és encara major. Entorns segurs, espais organitzats, referents adults positius, relacions amb altres iguals sense diferències, vivències relacionals i emocionals carregades de qualitat són alguns dels elements que estem convençuts que ajuden a créixer a aquests petits i joves.

Dissabte26 de juliol, un autocar amb 60 infants i 14 monitors voluntaris emprenien una aventura: les colònies socials, adreçades a nens i nenes amb molt poques oportunitats socioeconòmiques. Seria fàcil pensar que una setmana no és res a la vida de ningú. Amb el pas dels dies, en les converses amb aquells nens i nenes, en el seus somriures i en les seves mirades, el que va començar sent un neguit i un desafiament protector vers la proposta que els podíem fer, acaba vencent en una sensació de calma, de benestar, certament molt difícil de trencar quan arriba l’hora de tornar.

Un projecte compartit a tota la Fundació Pere Tarrés

Experiències com aquestes són les que donen un veritable sentit a la feina dels treballadors i treballadores de la Fundació Pere Tarrés, atès que estiguem en el lloc de feina que estiguem, i malgrat que a vegades ens resulti difícil veure’n el resultat, tots plegats contribuïm a fer possible que aquell nen o nena, aquell jove, hagi tingut una experiència educativa aquest estiu.

Un cop passat l’estiu, podem explicar que hem aconseguit que pràcticament 2.500 nens i nenes hagin rebut una beca per participar en les activitats d’estiu ordinàries  dels centres d’esplai i més d’un centenar en colònies i casals organitzats directament per la Fundació, gaudint així d’un entorn inclusiu, que és realment l’objectiu de la nostra acció. Ara bé, també hem hagut de buscar altres opcions perquè 700 infants en situació vulnerable més puguin gaudir de l’educació en el lleure durant l’estiu com són colònies i casals socials. Potser no és la fórmula ideal, però sabem que aquests menuts no haurien pogut participar en colònies i casals si no les haguéssim organitzat per a ells específicament. I a més, aquestes activitats les hem organitzat treballant amb xarxa amb altres entitats socials i amb els serveis socials de diferents municipis. Així doncs, no ens queda més que sentir-nos satisfets alhora que inquiets per seguir treballant i aconseguir que l’any puguin donar la mateixa oportunitat a tots els petits i petites que ho necessitin. 

Darrera de cada un dels més de 3.300 nens i nenes que han pogut  obtenir una beca per participar en les nostres activitats cal reconèixer la feina d’una comissió àmplia de persones que han estudiat i s’han fet seus cada un dels casos per a poder-los oferir la millor de les opcions possibles al llarg d’aquest estiu. Així com de la solidaritat i el compromís de moltes administracions públiques, empreses, fundacions i ciutadans particulars que han fet el seu donatiu per fer-ho possible.

FELICITATS, doncs a tots i totes els que ho heu fet possible, als monitors i monitores de Serveis Educatius, als monitors i monitores del MCECC, als treballadors/es, caps i directors de tots els àmbits que esteu darrera del vostre ordinador per garantir els projectes i la captació de recursos, als que porteu a terme la gestió econòmica de la nostra entitat, als formadors, al personal de servei, a TOTHOM, a tots i cada un dels que formeu part de la Fundació Pere Tarrés, perquè cal tenir present que TOTS I TOTES SOM PERE TARRÉS.

Us felicitem i us encoratgem per a que seguim endavant i, sobretot, per a que seguim fent realitat els somnis de tants i tants nens i nenes, amb la màgia de les colònies i l’educació en el lleure.

Maria València
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans
Fundació Pere Tarrés

Infants vulnerables, famílies vulnerables

Amb la situació econòmica i social actual, han arribat i arriben  de manera continuada nous casos i situacions familiars a Serveis Socials on darrera d’una demanda econòmica per una situació límit s’hi amaguen un seguit de mancances i necessitats més de caire emocional i de competències parentals.

Dins dels projectes d’intervenció amb infancia en risc coordinats per la Fundació Pere Tarrés, atenent aquesta realitat es té  molt present aquesta mancança i, tot i que la població diana dels nostres projectes són els infants, entenem que la intervenció i el treball que s’ha de fer és més integral. L'infant forma part d’un tot que és la família i entenem el treball amb aquestes com a eix vertebrador de l’educació i desenvolupament de les diferents etapes evolutives dels infants, adolescents i joves. Fonamentem aquest treball sobre tres grans pilars: la creació de vincles familiars, l’afavoriment de la comunicació com a via d’apropament i vinculació de les famílies i l’empoderament familiar i la parentalitat positiva. 

En un moment on es parla obertament de la crisi en general i també de la crisi dels valors i de la importància de l’educació no només relacionada com a aprenentatge cognitiu com s’ha fet de manera més tradicional,  tota la part d’educació i intel·ligència emocional agafa una empenta important en el dia a dia del desenvolupament i creixement de les famílies; adonar-nos de les nostres emocions i saber expressar què sentim i com ho sentim de manera correcte millora de manera significativa la relació entre els pares i els fills.

Per tal de poder donar eines que fomentin el vincle pares-fills i la intel·ligència emocional, treballem amb les famílies a  partir de tallers –xerrades amb una dinàmica participativa, amb la finalitat de donar suport, orientació i recolzament en els processos educatius que aquestes viuen així com donar eines en l’exercici d’una parentalitat positiva per tal que els pares i mares, les famílies, recuperin la confiança en les seves capacitats per dur a terme la seva tasca educativa. 

Cecília Monteis
Coordinadora Pedagògica de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

La infància, una prioritat

El dia 20 de novembre es celebra el Dia Internacional del Drets de la Infància. Va ser instaurat per les Nacions Unides com a commemoració de la Convenció dels Dretsde la Infància aprovada per l’assemblea plenària en aquesta data de l’any 1989. Molts són els països que han subscrit aquest acord internacional que consagra i recopila un bon nombre de drets dels nens i nenes. Així fixa uns principis generals com ara l’interès superior de l’infant, la no discriminació, el dret a la vida, i la incorporació del punt de vista dels infants en les actuacions que els afectin. En la resta de l’articulat determina els drets civils i polítics, els econòmics, socials i cultural, els de vida quotidiana, i de salut i benestar, educació i lleure,  i finalment unes mesures especials de protecció. L’Estat Espanyol va subscriure aquest acord l’any 1990 que segons el dret internacional té rang de llei en el nostre ordenament jurídic.

A Catalunya i a l’Estat, en el context de crisi que vivim, alguns d’aquests drets es veuen especialment vulnerats. Segons dades de la Unió Europea (Eurostat 2011) a l’Estat Espanyol hi ha un 27,2% de pobresa infantil, si bé es un concepte estadístic relatiu, dona una dimensió de la situació en que es troben molts nens i nenes. Actualment és el grup de la població que més està patint la crisi.  Sobretot es concentren en llars monoparentals o en les que els diferents membres estan a l’atur, però també de manera significativa en famílies nouvingudes.  Darrera d’aquestes dades hi ha infants que poden veure condicionat irreversiblement el seu desenvolupament  integral, i en definitiva la seva vida, en un continent i en una economia que volen ser dels valors humans i del coneixement.

Les dificultats en l’accés a l’educació primerenca, la falta de suport per a l’aprenentatge escolar o per a les activitats més enllà de l’aula, les carències d’una alimentació equilibrada, o d’una sanitat integral poden ser algunes de les manifestacions d’aquestes situacions de desigualtat.

Una de les experiències que unifica als ésser humans és la infantesa. Hem tingut vivències diferents que han marcat la nostra vida. Ara bé, en aquesta etapa en que necessitem afecte, ens sentim especialment desprotegits i vulnerables, ens cal l’estimació i cura dels pares,  però també necessitem del compromís de tota la societat i dels Governs. La crisi és incomprensible per als menors i tenen menys recursos i capacitats per a afrontar-la, i per tant necessiten de la nostra priorització, per conviccions ètiques i per solidaritat intergeneracional. No podem hipotecar el seu futur amb deutes inassolibles ni amb  indiferència ni falta d’esperança.

Hi ha determinades qüestions de país que haurien d’anar més enllà dels partits, i disposar d’un ampli consens social i estabilitat. Precisament les opcions apartidistes i d’ampla base retornen  la grandesa a la política, i més quan es tracta de la vida dels infants. Així cal avançar decididament en un Pacte per a la Infància, que afavoreixi la igualtat d’oportunitats, i que es centri amb aquelles actuacions de major impacte, com ara les polítiques educatives al llarg de la vida, i que contemplin les activitats extraescolars i d’educació en el lleure, la salut i l’alimentació, la participació i la cultura,  i la protecció. Amb recursos definits, i amb polítiques de rendes eficients i transparents que garanteixin que el naixement no condiciona totalment la vida. I amb obligacions per part de les famílies i dels propis infants, en el marc de les capacitats de cadascú, i de la dignitat de les persones.

La vida dels nostres fills i filles ha d’estar al capdavant de les prioritats socials i polítiques.

Rafael Ruiz de Gauna

Director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Els reptes de la pobresa infantil

El fet que un de cada quatre infants de Catalunya es trobi sota el llindar de la pobresa és una situació davant la qual no podem restar indiferents. A més, quan parlem de pobresa infantil hauríem de valorar molts elements de l’entorn on estan creixent aquests nens i nenes.

• Entorn educatiu: ens hauríem de preguntar si estem realment oferint als nostres nens i nenes el millor espai educatiu, la millor escola? Una escola marcada actualment per milers de cartells de denúncia, queixa, i on els infants noten el malestar dels mestres.
• Entorn familiar: ens trobem amb famílies sense recursos, que estan patint els efectes d’aquesta crisi. I es tracta d’una crisi que no es fa evident només en els aspectes econòmics sinó també a través de la tensió familiar, l’atur, el dolor, la inestabilitat, el fet d’haver de quedar-se sense casa, el patiment per no poder alimentar els fills. Els infants reben les conseqüències emocionals d’aquestes situacions tan dures.
• Salut i alimentació: sovint l’alimentació que estan rebent els infants no és equilibrada, i alguns casos, és insuficient. A més, en moltes ocasions degut a la situació de pobresa de la família, l’alimentació del nen o la nena depèn únicament d’espais externs a la llar com ara els menjadors socials, els menjadors escolars, els centres d’esplai diaris i centres oberts.

Educació, estabilitat emocional, salut i alimentació, aquests són alguns dels drets dels infants reconeguts per la Convenció dels Dretsdels Infants que celebrarem d’aquí un mes. Però què celebrarem? Estem respectant realment aquests drets?

Aquesta és la situació que viu la infància del present i, per tant, és la vida dels adults del futur. Aquells adults que adoptaran decisions, encapçalaran propostes i que, en definitiva, guiaran també el nostre país en un altre moment de la història. Aquests infants seran grans i necessitaran d’aquella base i estabilitat que tothom necessita per créixer: aprenentatges, atenció, cura, estima, etc.… Podrem dir que els adults del present hem garantit tot això en la seva infantesa?

La incertesa i vulnerabilitat que viuen aquests nens i nenes és una situació que determina de forma considerable el seu desenvolupament i creixement com a persones en aspectes com autoestima, seguretat, acompanyament o desenvolupament emocional.

Ara mateix hem d’assumir aquest repte, una autèntica oportunitat per a aquells que ens dediquem a la infància i a l’educació. Ens toca decidir i entomar la situació, optimitzant els recursos i posant al servei dels més petits tot allò que es mereixen. Fem d’aquells que seran el nostre futur, els autèntics protagonistes.





Més informació:

Conclusions jornada "Pobresa infantil" de Fundació Pere Tarrés, Càritas i Fedaia:

Monogràfic sobre Pobresa Infantil de la Revista EducacióSocial  (editada per la Fundació Pere Tarrés)

 

Maria València
És presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.