Carta a un monitor

El novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i periodista francès Albert Camús no va tenir una infància fàcil. El seu pare va morir quan ell tenia un any, i la seva mare sorda i analfabeta, el va criar amb el suport de l’àvia en un context molt vulnerable. Qui hagués donat un euro per aquell infant? Amb tot després, passats més de 40 anys, va obtenir el guardó literari de més prestigi, el premi Nobel.

Passat el lliurament, ell escriu  aquesta carta al seu mestre. Podem substituir professor per educador o per monitor/a. De molt no ens equivocaríem.

A l’estiu, que ja és a tocar, a la Fundació Pere Tarrés tindrem un període especialment intens de formació d’educadors en el lleure. I seguirem oferint valors humanistes als nostres monitors/es, i alimentant la importància de la relació educativa i l’afecte amb els infants.

De la carta vull compartir amb vosaltres algunes reflexions: 

1.    Cada persona, té un immens potencial, té talent, i hem de contribuir al seu desenvolupament. (Recordeu el petit Camus i la seva situació personal totalment adversa, però va trobar el suport necessari). Des de l’humanisme cristià afirmem que cada persona és única, irrepetible, a imatge de Déu. 

2.    Per a educar necessitem totes les dimensions de la persona:

a.    El cap = coneixements.

b.    El cor = emocions, els vincles amb les persones (monitors).

c.    L’ànima, la interioritat. I preguntar pel sentit, com Camus va fer durant molts anys, tot i que les respostes que donem no són les mateixes.

3.    Educar és ser pacient. Després de molts anys, Camus escriu al seu mestre. Ha de trobar el moment. Es com una petita llavor, que va creixent i dóna fruit abundós en molts casos.

4.    Requereix esforç, personal i dels acompanyants.

5.    I sobretot, cal testimoniatge i exemplaritat, dels educadors sens dubte, amb les limitacions que tots tenim.

Des de la Fundació Pere Tarrés, seguirem oferint aquestes oportunitats i conreant aquests valors en els educadors en el lleure i en els infants!

Rafael Ruiz de Gauna
Director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

La formació en el Tercer Sector

A finals de novembre es va presentar a Madrid l’estudi “El tercer sector de Acción Social. El impacto de la crisis” promogut per la Plataforma de ONG de Acción Social i la Plataforma del Tercer Sector.

Segons l’informe, des de l’any 2009-2010 fins el 2015 s’ha reduït en un 5% les entitats que han fet formació per als seus assalariats i les organitzacions que oferien formació als voluntaris han passat de constituir el 68% al 63% actual, període en el qual s’ha de tenir en compte la incorporació d’uns 200.000 voluntaris més en el conjunt de l’Estat.

En relació als continguts, l’informe revela un petit increment de la formació per a la intervenció social, si bé es redueix significativament (en un 7% aproximadament sobre el total) aquella més orientada a la gestió, administració, TIC... D’altra banda, aflora la formació transversal.

Sobre l’oferta disponible, en general es considera que és suficient, però la percepció de la qualitat s’ha reduït un 7%. Això constitueix una crida a totes les entitats que fem formació.

A la llum d’aquestes dades, val la pena compartir algunes reflexions:

• La formació és una inversió a mig i llarg termini, una eina per poder desenvolupar millor la nostra missió i que serveix com a mecanisme de retribució emocional i reconeixement especialment del voluntariat. A més, constitueix la capacitació necessària perquè les persones que col·laboren en la nostra organització puguin desenvolupar la seva acció d’acord a una identitat. I en aquest sentit, calen programes d’actualització. La reducció si bé és comprensible, no hauria de ser una tendència.
• Certament les entitats han tingut molta pressió assistencial per atendre les múltiples demandes que arriben. Ara bé, precisament en aquests moments és quan cal optar per la formació, perquè puguin donar resposta als nous reptes i no cremar-se en aquesta saturació. Preocupa especialment en el cas del voluntariat, que necessita de l’acompanyament de les organitzacions d’acollida perquè l’experiència sigui útil i satisfactòria.
• Malgrat la notable limitació de recursos que disposem les entitats avui dia, malauradament encara trobem organitzacions d’iniciativa social que no aprofiten els fons de la Fundació Tripartita (abans bonificada, ara programada) per capacitar i motivar els seus treballadors contractats.
• La formació en gestió, en un sentit ampli, no s’ha de contraposar a la intervenció. Ara bé, per poder assolir nous reptes de les entitats cal potenciar les capacitats estratègiques, comunicatives, de gestió de persones... que poden permetre fer un salt a l’organització i millorar la seva perspectiva i compromís a mig i llarg termini.
• Cal pensar també en formacions aplicables i útils que siguin fàcilment transferibles al lloc de treball, i que per tant, tinguin un impacte relativament immediat. Això no treu que calgui continuar aprofundint en competències tècniques i directives, així com en els valors de les nostres organitzacions.

Rafael Ruiz de Gauna

Director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Les entitats religioses participem en identificar el sector no lucratiu

L’any 2014 es fa fer la primera edició del Panoràmic, una eina que vol fer una radiografia del tercer sector a Barcelona, i oferir un conjunt de serveis a les pròpies entitats que l’omplen i a les federacions.

Aquest any 2015 s’està ja realitzant el treball de camp, ampliant el territori a tota Catalunya (si més no a on es pugui arribar) i fent-lo extensiu a d'altres tipologies d’entitats on fins ara no s’havia arribat suficientment. En aquesta cas serien les entitats d’inspiració religiosa, ja estiguin constituïdes jurídicament, com les que actuïn de fet, sempre que tinguin una mínima organització i estabilitat.

Sovint les nostres entitats consideren que l’acció que fan, seguint aquelles paraules de l’Evangeli “que la teva mà dret no sàpiga que fa la teva mà esquerra”, ha de ser anònima i discreta. Certament, no cal “buscar els ors ni els reconeixements” però també som cridats a “estar en el món” i explicar a la societat la nostra contribució, trencant potser alguns tòpics sobre el paper de l’Església.

Sense pretensions especials, però mostrar quins voluntaris mobilitzem, amb quantes persones construïm una vida millor, ja sigui de caire cultural, social, esportiu, o de lleure, és necessari en una societat plural, on som diversos els agents que intentem fer les nostres aportacions al bé comú.

Disposar de dades fiables i actualitzades periòdicament també es necessari per a parlar amb les administracions públiques, i evidenciar aspectes de millorar així com la forma en què contribuïm.

Podeu trobar més informació del projecte Panoràmic a http://www.elpanoramic.org/ així com l’enquesta per a omplir. El primer any pot ser més laboriós però les dades es conserven per a posteriors actualitzacions.

La fotografia del sector no lucratiu, i en particular de les entitats religioses, s’ho val!

Rafael Ruiz de Gauna

Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Repensem l’educació, repensem la societat

Aquest juliol es va presentar a Barcelona el document mundial de la UNESCO, “Repensar l’educació”, on es debatia i reflexionava sobre la concepció actual, les conseqüències i perspectives; com volem que, infants i joves que són el nostre futur, construeixin la societat del demà. Malgrat els anys i la història, l’educació continua gairebé inalterable des de principis del segle XX. Ja el 1996, 19 anys ençà, l’informe Delors deia que l’educació va molt més enllà del saber, de l’adquisició d’habilitats i coneixements. Valors com el respecte per la vida i la dignitat humana són fonamentals per a l’harmonia social, la justícia social i el desenvolupament de la societat. 

Cal tenir en compte que l’educació constitueix el pilar i la personalitat de la societat en la que vivim, on comença tot. L’educació és una eina en la que sovint es reprodueixen les desigualtats, i podem i hem d’utilitzar-la per al contrari: reduir-les mitjançant processos educatius inclusius.  

Així doncs, a més del saber, les persones hem d’aprendre també a fer, a ser, i a viure junts; afrontar situacions i treballar en equip, desenvolupar la personalitat pròpia i ser crítics, comprendre als altres i valorar-los. En aquest sentit, l’educació no formal, l’educació en el lleure, es fonamenta en aquestes tres dimensions humanistes. A través dels centres oberts, casals i colònies, els nens i nenes aprenen a conviure amb els altres, a treballar en equip, ser autònoms i responsables, respectar-se i valorar-se compartint vivències, descobrint-se a si mateixos i les seves capacitats i habilitats. 

Hem de potenciar aquests aspectes i afavorir la superació en infants i joves. Un gran exemple el trobem en la història d’en Daniel Cabrera, un nen filipí que, malgrat les dificultats socioeconòmiques i a la llum d’un McDonald’s, continua amb els estudis de primària fent els deures i estudiant perquè quan sigui gran vol ser metge o policia, i que la seva mare deixi de patir.

Des de la formació de l’educació en el lleure, l’acció i la gestió social, cal promoure i alimentar aquestes tres dimensions treballant-les amb els infants que atenem en els esplais i en els centres socioeducatius. Hem de desvetllar aquest immens potencial de cada nen i nena, donar-los un sentit i proporcionar recursos per a assolir-lo. No defallim en que molts Daniel Cabrera creixin al nostre voltant.

Rafael Ruiz de Gauna 
Director de Relacions Institucionals i Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Desenvolupar les persones en les organitzacions, clau de l’èxit.

La bona gestió dels recursos dels que disposa una entitat és clau perquè aquesta sigui ràpida, eficaç i eficient. Però què vol dir recursos? Significa tot: els voluntaris/es i els retribuïts/es, les infraestructures, la tecnologia, la informació, els sistemes i processos, les finances... Una òptima gestió consisteix en administrar, utilitzar i desenvolupar eficientment tots aquests elements per a assolir els objectius. Quant de temps perdem en cada procés que iniciem per fer la nostra feina? Quant de temps guanyaríem si tot fos més àgil? Podríem dedicar-nos a coses més importants.  

En aquest sentit, les persones, mal anomenades recursos humans, són la part més important de l’organització, i cal saber gestionar de forma adequada les habilitats, coneixements, necessitats, experiència, càrrega de feina... Quantes vegades malbaratem les capacitats d’un col·laborador ficant-lo en un lloc de treball on no desenvolupa les seves capacitats reals? S’ha de vigilar molt en aquest sentit ja que estem perdent talent i això repercuteix en l’entitat.

D’altra banda, és també molt important que les persones estiguin motivades i treballin en equip per assolir no només els objectius del departament, si no la globalitat de les finalitats de l’organització. Calen persones que donin al màxim les seves capacitats, i el coaching és una eina interessant per optimitzar el funcionament de les persones, treure el millor de si mateixes i conèixer com pot arribar a complir els seus objectius, tant en la seva vida personal com a la feina. A través de la formulació de preguntes adequades, s’arriba a un estat d’autoconeixement i moltes vegades, porta al descobriment d’un mateix i de capacitats que mai hagués imaginat, produint una major consciència, confiança i seguretat en un mateix. La Fundació Pere Tarrés, que promou el desenvolupament personal i professional, des d’una perspectiva humanista. i té com a referent tot allò que contribueixi a la plena realització de la persona en totes les seves dimensions, ofereix cursos en gestió i desenvolupament personal i professional a l’abast de tothom.

En el canviant món de les entitats però també de les empreses, aquest coneixement esdevé un element bàsic per als professionals que dirigeixen grups de persones, ja que facilita el poder d’influir, coordinar i dirigir. Al final es tracta de crear un clima de treball,  convivència  i responsabilitat en el que tots puguin estar i expressar-se amb respecte i confiança, sabent que contribuiran de la millora manera a les causes socials que formen part de la seva missió.

Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals i Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

55 anys formant educadors en el lleure des de l’Escola de l’Esplai...

Enguany fa 55 anys que la nostra institució va començar el primer curs de Monitors. L’any 1959 uns 4.000 infants ja participaven en activitats de vacances. Un estiu diferent.  És va copsar la necessitat de preparar els monitors i monitores. L’any 1960 es fa el primer curs. Només es té constància a través d’una enquesta valorativa, omplerta per 12 alumnes participants. 

En aquell noment s’inicia una activitat fonamental a la Fundació Pere Tarrés que avui continua amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social, els Cicles Formatius (en particular d’Animació sociocultural i turística) o els Certificats de Professionalitat, i tota la formació breu. Per a garantir una excel·lent intervenció social i educativa, calen animadors (monitors, educadors treballadors socials,...) ben preparats.

Només en els darrers 30 anys, més de 41.000 monitores i monitors han crescut a l’Escola de l’Esplai. Us imagineu l’impacte que poden tenir si cadascun ha incidit sobre un mínim de 10 infants? Hem impartit cursos a les nostres diferents seus de Barcelona (Numància, Entença, Carolines, Santaló,...), i a tot el país del qual hem fet una gran aula, sense oblidar els cursos residencials de La Ruca, La Sala, Calafell, Sant Marçal,...  Desenes de vil·les ens han acollit, i han pogut gaudir d’una formació excepcional i vivencial que capgira en molts casos els mètodes d’aprenentatge de molts participants. Per a nosaltres sempre ha estat prioritari acostar la formació allà on calgui, i a qui calgui.

Es pot menystenir la formació dels educadors en el lleure, argumentant que és una formació per a voluntaris, que es fa en una etapa de la vida, o simplement que és breu,  i que després de poc serveix.  Un parell de constatacions:

• L’experiència i la formació de monitores i monitors (o de caps en el cas de l’escoltisme)  ha estat una gran porta d’entrada al compromís educatiu,  social, cultural, mediambiental i polític. De ben joves, ha permès iniciar-se i sentir-se com a agent de canvi, i conrear competències al servei dels altres. Segurament el país i la seva xarxa d’entitats seria ben diferent sense aquesta contribució tan notable.
• Per als joves, molts dels quals optem per formacions més tècniques o científiques, o senzillament congelen la seva capacitació, els cursos d’educació en el lleure són un immersió humanista i metodològica impressionant que obre perspectives en el camp de la pedagogia, la sociologia, la gestió per projectes i un munt de recursos aplicats a l’educació.

L’any 2013, en el context dels profunds canvis de la Formació Professional, es va remodelar l’estructura per a adaptar al nou món de les qualificacions professionals, i intentar obtenir el màxim reconeixement, especialment per als voluntaris que al llarg de moltes hores, i amb importants dedicacions i il·lusions contribueixen a educar als nostres infants. Encara hem d’avançar en la connexió amb el sistema d’Ensenyament i Ocupacional, però també hem de continuar aprofundint en noves metodologies, i en combinar exigentment i amb encert el desenvolupament de la identitat i els valors dels educadors (ser), el coneixement aplicables (saber) i les capacitats pràctiques o competències (saber fer), en un entorn molt canviant que necessita donar respostes a les noves demandes de lleure educatiu.

Recordar, etimològicament, vol dir tornar a passar pel cor. 

I val la pena re-cordar la contribució feta per aquesta formació a molts joves, i de retruc als infants que han gaudit de moments plens amb les activitats dels caus, i dels esplais, de les colònies i dels campament o casals.

Un país que mobilitza aquest capital humà té un futur imparable, i més quan té mans, caps i cors, que  estan disposat a acompanyar els infants en aquest espai educatiu privilegiat. En aquest repte, per 100 anys més, ens hi trobareu. 

Rafael Ruiz de Gauna
Director de l’Escola de l’Esplai, director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Busco Feina! Dos cicles formatius amb alt índex d’inserció laboral

La Fundació Pere Tarrés engega dos nous cicles formatius: de Grau Superior (Animació sociocultural i turística) i de Grau Mitjà (Atenció a persones en situació de dependència).

Unes formacions orientades a treballar al servei de les persones i de la comunitat, bé atenen situacions de dependència o promovent el desenvolupament de les persones i dels grups, en un territori, amb la participació i  l’educació no escolar. Per a capacitar aquests professionals optem per una metodologia integral que afavoreixi l’autoconeixement, els continguts sòlids, la reflexió des de la pràctica i el treball amb altres, amb una visió humanista de la persona, i acompanyants amb tutories individuals i grupals.

Les pràctiques es podran fer en més de 200 empreses i entitats

Busques feina? Aquest tipus de formació és molt adequada per a persones amb expectatives d'èxit laboral, perquè coneixen el camp d'actuació del sector sociocultural i  turístic o de les persones amb situació de dependència, i sobre tot, perquè volen estudiar una formació de qualitat on la pràctica és fonamental i la manera més efectiva per aconseguir trobar feina.

La formació dual és un dels eixos centrals del nostre model formatiu, tant en el cicle d’animació sociocultural i turística com el d’atenció a persones en situació de dependència. Aquest model esdevé clau en la capacitació  del alumne ja que des del segon any acadèmic, et permet treballar a una organització o entitat. És la primera vegada a Catalunya que s’ofereix aquestes formacions on es complementen els aprenentatges a l’aula amb els aprenentatges pràctiques a les entitats i  les organitzacions. A més, un avantatge és que l’alumne disposarà  d’un contracte de treball, beca o acord de voluntariat, sempre en funció de les places disponibles. La Fundació Pere Tarrés té subscrits més de 200 convenis de pràctiques signats amb entitats que seran la base per a aquest model. A més de disposar de la titulació exigida, els propis docents tenen molta experiència en el món professional, i sovint continuen en actiu.  Per facilitar la inserció laboral, l’alumne disposarà d’una borsa de treball activa que en els darrers anys ha inserit més del 60% dels alumnes de formació ocupacional.

El projecte de cicles formatius de la Fundació Pere Tarrés, a més a més, vol aprofundir en les mesures flexibilitzadores de la conselleria d’Ensenyament. Els alumnes poden sol·licitar informació sobre convalidacions de la part lectiva dels cicles, sempre que hagin obtingut un Certificat de Professionalitat o que disposen d’experiència i formació amb les condicions d’accés fixats per la normativa. Les convalidacions es valoraran individualment, depenent del cas de cadascú. D’altra banda, la nostra proposta ofereix una visió internacional que a més vol facilitar la mobilitat dels estudiants.

Formació al llarg de la vida i alt índex d’inserció laboral

El sector d’atenció a les persones en situació de dependència és un dels que genera més llocs de feina en els últims anys, segons un informe d’ACRA-ESADE del sector, dades del juliol de 2014.

I segons un article de El País publicat el 7 d’abril de 2015 “el tercer sector amb major creació de llocs de treball en termes porcentuals és el d’activitats artístiques, creatives i de l’entreteniment, un sector vinculat a la cultura i al turisme.”

Són dos sectors que generen ocupació i pels quals es necessiten formacions específiques amb les que aconseguir un alt índex d’inserció laboral.

La formació humana i professional inicial sòlida que permeti una bona inserció laboral és la base de la proposta dels cicles formatius de la Fundació, però que es complementarà en el futur amb formació continua, sempre indispensable per a tots els professionals, o fins i tot amb l’accés als estudis universitaris de grau que ofereix la nostra institució a través de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Aquest itinerari és fonamental per a l’acompanyament a llarg termini i el creixement professional i personal.

Si vols més informació, aquí pots inscriure’t a les sessions informatives.

Rafael Ruiz de Gauna

Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés

Els Cicles Formatius: una nova eina per potenciar les capacitats dels professionals

A partir del mes de setembre la Fundació Pere Tarrés posa en marxa dos nous cicles formatius: de Grau Mitjà (atenció a persones en situació de dependència) i de Grau Superior (Animació sociocultural i turística) per donar resposta al nou escenari de reconeixement i flexibilitat que ofereix el  sistema de formació professional, amb una forta interconnexió entre la formació ocupacional (ara Certificats de Professionalitat) i la formació reglada (Cicles Formatius), reconeixent els aprenentatges adquirits per les formacions continues i per l’experiència professional i de voluntariat.

Volem oferir una formació amb els valors humanistes cristians que ens són propis, que desenvolupi les potencialitats de les persones, i que combini les dimensions del ser (identitat personal i professional), del saber (coneixements), del saber fer (competències pràctiques), i del conviure (relació amb els altres enriquidores i amb l’entorn). Per afavorir aquest treball hi haurà tutories individuals i grupals, que  permeten oferir una formació integral.

Les pràctiques es podran fer en més de 200 empreses i entitats

Altres  eixos centrals del model formatiu que proposem són la relació permanent amb les entitats i empreses contractadores, oferint per primera vegada a Catalunya la formació dual en aquests Cicles que combina els aprenentatges a l’aula amb els aprenentatges realitzats a les organitzacions on l’alumne disposarà  d’un contracte de treball, beca o acord de voluntariat. La Fundació Pere Tarrés té signats més de 200 convenis de pràctiques que seran la base per a aquest model. Els propis docents a més de disposar de la titulació exigida, tenen experiència en el món professional, i en molts casos continuen en actiu.  A més, l’alumne disposarà d’una borsa de treball molt activa que en els darrers anys ha inserit més del 60% dels alumnes de formació ocupacional.

Formació al llarg de la vida i alt índex d’inserció

El projecte de cicles  de la Fundació Pere Tarrés vol aprofundir en les mesures flexibilitzadores dictaminades per la conselleria d’Ensenyament, i oferir als alumnes que ja han obtingut el Certificat de Professionalitat corresponent, o que disposen d’experiència i formació amb els requisits d’accés fixats per la normativa, poder complementar la seva formació per obtenir un Cicle Formatiu.

En un context de profunds canvis tecnològics i de globalització, fins i tot en els models d’atenció a les persones, la nostra formació oferirà una visió internacional facilitant la mobilitat dels estudiants, així com un coneixement de les eines tecnològiques en constant evolució al servei de la qualitat de vida de les persones dependents.

Més endavant, des de la Fundació Pere Tarrés tenim previst impulsar la formació a distància per a aquests Cicles Formatius, facilitant que els alumnes puguin escollir la modalitat que més s’ajusti al seu estil d’aprenentatge i al seu ritme personal, laboral o familiar.

La proposta de la Fundació ofereix una formació humana i professional inicial sòlida que permeti una bona inserció laboral, però que es complementa en el futur amb formació continua, o fins i tot amb l’accés als estudis universitaris de grau que ofereix la nostra institució a través de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. És, per tant, un itinerari d’acompanyament a llarg termini per al  creixement professional i personal.

Rafael Ruiz de Gauna

Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés