55 anys formant educadors en el lleure des de l’Escola de l’Esplai...

Enguany fa 55 anys que la nostra institució va començar el primer curs de Monitors. L’any 1959 uns 4.000 infants ja participaven en activitats de vacances. Un estiu diferent.  És va copsar la necessitat de preparar els monitors i monitores. L’any 1960 es fa el primer curs. Només es té constància a través d’una enquesta valorativa, omplerta per 12 alumnes participants. 

En aquell noment s’inicia una activitat fonamental a la Fundació Pere Tarrés que avui continua amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social, els Cicles Formatius (en particular d’Animació sociocultural i turística) o els Certificats de Professionalitat, i tota la formació breu. Per a garantir una excel·lent intervenció social i educativa, calen animadors (monitors, educadors treballadors socials,...) ben preparats.

Només en els darrers 30 anys, més de 41.000 monitores i monitors han crescut a l’Escola de l’Esplai. Us imagineu l’impacte que poden tenir si cadascun ha incidit sobre un mínim de 10 infants? Hem impartit cursos a les nostres diferents seus de Barcelona (Numància, Entença, Carolines, Santaló,...), i a tot el país del qual hem fet una gran aula, sense oblidar els cursos residencials de La Ruca, La Sala, Calafell, Sant Marçal,...  Desenes de vil·les ens han acollit, i han pogut gaudir d’una formació excepcional i vivencial que capgira en molts casos els mètodes d’aprenentatge de molts participants. Per a nosaltres sempre ha estat prioritari acostar la formació allà on calgui, i a qui calgui.

Es pot menystenir la formació dels educadors en el lleure, argumentant que és una formació per a voluntaris, que es fa en una etapa de la vida, o simplement que és breu,  i que després de poc serveix.  Un parell de constatacions:

• L’experiència i la formació de monitores i monitors (o de caps en el cas de l’escoltisme)  ha estat una gran porta d’entrada al compromís educatiu,  social, cultural, mediambiental i polític. De ben joves, ha permès iniciar-se i sentir-se com a agent de canvi, i conrear competències al servei dels altres. Segurament el país i la seva xarxa d’entitats seria ben diferent sense aquesta contribució tan notable.
• Per als joves, molts dels quals optem per formacions més tècniques o científiques, o senzillament congelen la seva capacitació, els cursos d’educació en el lleure són un immersió humanista i metodològica impressionant que obre perspectives en el camp de la pedagogia, la sociologia, la gestió per projectes i un munt de recursos aplicats a l’educació.

L’any 2013, en el context dels profunds canvis de la Formació Professional, es va remodelar l’estructura per a adaptar al nou món de les qualificacions professionals, i intentar obtenir el màxim reconeixement, especialment per als voluntaris que al llarg de moltes hores, i amb importants dedicacions i il·lusions contribueixen a educar als nostres infants. Encara hem d’avançar en la connexió amb el sistema d’Ensenyament i Ocupacional, però també hem de continuar aprofundint en noves metodologies, i en combinar exigentment i amb encert el desenvolupament de la identitat i els valors dels educadors (ser), el coneixement aplicables (saber) i les capacitats pràctiques o competències (saber fer), en un entorn molt canviant que necessita donar respostes a les noves demandes de lleure educatiu.

Recordar, etimològicament, vol dir tornar a passar pel cor. 

I val la pena re-cordar la contribució feta per aquesta formació a molts joves, i de retruc als infants que han gaudit de moments plens amb les activitats dels caus, i dels esplais, de les colònies i dels campament o casals.

Un país que mobilitza aquest capital humà té un futur imparable, i més quan té mans, caps i cors, que  estan disposat a acompanyar els infants en aquest espai educatiu privilegiat. En aquest repte, per 100 anys més, ens hi trobareu. 

Rafael Ruiz de Gauna
Director de l’Escola de l’Esplai, director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés