Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gestió entitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gestió entitats. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’octubre del 2016

Cómo evaluar el impacto de la entidad sin morir en el intento



Comenzar a evaluar el impacto de la actividad que lleva a cabo una organización puede convertirse en toda una aventura. Más allá de qué metodología de evaluación usamos, y del ámbito en el que trabajamos, hay algunos aspectos que vale la pena tener en cuenta si no queremos morir en el intento de evaluar el impacto de nuestra entidad.

La dirección y el equipo profesional deben avanzar juntos. La evaluación de impacto es un proceso que implica reflexionar sobre qué quiere conseguir la entidad, de qué manera debe hacerlo y qué resultados consigue. Asimismo, es posible que surjan nuevas tareas (recogida de información, sesiones de reflexión de resultados), que habrá que prever y hacer visibles. Es imprescindible contar con el compromiso de toda la entidad para sumar las diversas visiones y experiencias, y para integrar la evaluación en el día a día de los equipos.

No pretendamos evaluar todo. Fijémonos en lo esencial, en aquellos aspectos en los que realmente queremos y podemos incidir a través de nuestra actuación. Seguramente, con unos cuantos indicadores tendremos suficiente para empezar a tener información muy relevante.

Hay que ajustar las expectativas desde el inicio. Es bueno que tanto profesionales como Dirección tengan claro desde el principio qué implica el proceso de evaluación, qué información se podrá obtener con la metodología empleada y para qué servirá. ¡También es muy importante tener presente que los resultados de la evaluación no tienen por qué ser positivos! No siempre podremos presumir que hacemos las cosas bien. Pero saber qué es lo que no funciona es justamente lo que nos permitirá aprender y mejorar.
Aprovechemos esfuerzos: ¡la entidad ya hace mucho trabajo! Es probable que a estas alturas vuestra entidad ya haga cosas que, a pesar de tener otros objetivos, os sirvan también para evaluar el impacto: seguramente recoger datos relevantes de los usuarios o les paséis cuestionarios de valoración del servicio. Hay que pensar qué información puede ser útil para la evaluación y cómo procesarla para poder analizarla desde este punto de vista. Es importante integrar al máximo los diversos procesos para no cargar los equipos de trabajo innecesariamente y garantizar el éxito en la recogida.

Aprovechemos también los esfuerzos de los demás. Cada vez más son las entidades que evalúan sus programas y que ponen a disposición de todos los resultados y las metodologías empleadas. Esto sirve tanto a la hora de diseñar la evaluación como si lo que queremos es saber qué tipo de estrategias se han demostrado efectivas a la hora de abordar una problemática, en el caso de que no podamos evaluar nuestra propia intervención. Para ello, pueden ser útiles los bancos de indicadores, como el de Global Value Exchange, o recopilaciones de estudios de evaluación de impacto, como los de la What Works Network, promovida por el gobierno del Reino Unido. ¡Hacemos el chismoso y nos ahorraremos mucho trabajo!

Las TIC nos pueden facilitar mucho el trabajo. Evaluar puede implicar mover una gran cantidad de información, sobre todo si los programas de nuestra entidad tienen muchas personas usuarias, si también recogemos datos provenientes de familiares u otros profesionales, etc. Ante esto, hacer uso de las TIC nos puede facilitar mucho el trabajo. Herramientas específicas para la evaluación como la Well-being Measure de la NPC, o la herramienta Valora, creada por la Fundación Pere Tarrés, nos permiten gestionar con facilidad todo el proceso de recogida y análisis.

Núria Comas
Investigadora social en el departamento de Consultoría y Estudios de la Fundación Pere Tarrés

dijous, 11 de febrer del 2016

6 recomanacions per afavorir la participació interna a la vostra entitat


Als darrers anys moltes entitats han mostrat interès en millorar la participació dels seus membres a les organitzacions. És una manera de millorar de la qualitat democràtica, de prendre decisions millors i més compartides però sobretot d’implicar el nombre més gran possible de persones en l’organització. Tot i que la participació interna pot tenir moltes vessants avui us deixem 6 recomanacions bàsiques que us poden ajudar a enfocar aquest repte.  


  1. Entendre la participació de l’entitat per a tots els perfils. Sovint quan parlem de participació interna pensem en els socis però també cal pensar en altres perfils molt importants també per l’entitat com poden ser els usuaris, els familiars d’usuaris, els  finançadors, els assistents als nostres actes, els voluntaris, els treballadors, etc. Tots ells formen part de l’entitat i sempre podrem millorar la seva implicació a l’organització.
  2. No esperar la mateixa intensitat de participació per tothom. No tothom vol ni pot participar de la mateixa manera. Segur que els que esteu llegint aquest article participeu amb intensitats diferents en diverses associacions. Participar no ha de ser una obligació per ningú però si que podem facilitar-la fent-la fàcil i atractiva. 
  3. Aclarir què es busca amb la participació. No ens enganyem a nosaltres mateixos. Cal tenir clar perquè volem fer participar als membres de l’entitat. Els volem consultar alguna decisió?, volem crear espais de decisió?, volem que s’impliquin en el disseny i execució d’activitats?, volem que estiguin informats del què passa i del què es decideix? o volem simplement que assisteixin a les activitats? Tot és participació i tot és bo però és bàsic aclarir quina dimensió donem a la participació per, sobretot, no donar gat per llebre.
  4. Establir canals que facilitin la participació i alhora ser flexible. Definir i preparar diferents canals (espais de trobada regulars, canals d’informació, etc. ) per on els associats puguin expressar les seves opinions i vehicular la seva voluntat d’implicar-se. Alhora també és bo poder ser flexibles i receptius quan apareguin iniciatives interessants per part dels socis que no provinguin d’aquests canals.
  5. Conèixer com són els associats. És clau saber com són les persones de la nostra associació, quines ganes tenen de participar, quins temes els interessen i en quins àmbits poden fer aportacions amb més valor afegir. Fer enquestes on line, conèixer personalment els socis que s’incorporen nous o generar espais de trobada són algunes possibilitats per aconseguir-ho.
  6. Fer útil la participació. La gent no vol “participar per participar”. Vol participar per què les decisions que es prenen siguin millors o per sentir-se que forma part d’un col·lectiu. La participació ha de tenir sobretot utilitat i resultats. No l’hem de fer perquè toca sinó per que ens ajuda. Res millor per incentivar la participació que vincular-la a resultats i solucions.    
Roger Buch
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL 



dimarts, 30 de juny del 2015

Desenvolupar les persones en les organitzacions, clau de l’èxit.

La bona gestió dels recursos dels que disposa una entitat és clau perquè aquesta sigui ràpida, eficaç i eficient. Però què vol dir recursos? Significa tot: els voluntaris/es i els retribuïts/es, les infraestructures, la tecnologia, la informació, els sistemes i processos, les finances... Una òptima gestió consisteix en administrar, utilitzar i desenvolupar eficientment tots aquests elements per a assolir els objectius. Quant de temps perdem en cada procés que iniciem per fer la nostra feina? Quant de temps guanyaríem si tot fos més àgil? Podríem dedicar-nos a coses més importants.  

En aquest sentit, les persones, mal anomenades recursos humans, són la part més important de l’organització, i cal saber gestionar de forma adequada les habilitats, coneixements, necessitats, experiència, càrrega de feina... Quantes vegades malbaratem les capacitats d’un col·laborador ficant-lo en un lloc de treball on no desenvolupa les seves capacitats reals? S’ha de vigilar molt en aquest sentit ja que estem perdent talent i això repercuteix en l’entitat.


D’altra banda, és també molt important que les persones estiguin motivades i treballin en equip per assolir no només els objectius del departament, si no la globalitat de les finalitats de l’organització. Calen persones que donin al màxim les seves capacitats, i el coaching és una eina interessant per optimitzar el funcionament de les persones, treure el millor de si mateixes i conèixer com pot arribar a complir els seus objectius, tant en la seva vida personal com a la feina. A través de la formulació de preguntes adequades, s’arriba a un estat d’autoconeixement i moltes vegades, porta al descobriment d’un mateix i de capacitats que mai hagués imaginat, produint una major consciència, confiança i seguretat en un mateix. La Fundació Pere Tarrés, que promou el desenvolupament personal i professional, des d’una perspectiva humanista. i té com a referent tot allò que contribueixi a la plena realització de la persona en totes les seves dimensions, ofereix cursos en gestió i desenvolupament personal i professional a l’abast de tothom.

En el canviant món de les entitats però també de les empreses, aquest coneixement esdevé un element bàsic per als professionals que dirigeixen grups de persones, ja que facilita el poder d’influir, coordinar i dirigir. Al final es tracta de crear un clima de treball,  convivència  i responsabilitat en el que tots puguin estar i expressar-se amb respecte i confiança, sabent que contribuiran de la millora manera a les causes socials que formen part de la seva missió.


Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals i Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 15 de novembre del 2013

Participació interna: una potent eina per millorar les entitats

Fa anys que es parla de la millora de la participació interna en el sí de les entitats. Però exactament, quins són els beneficis d’aquest tipus de millora? N’expliquem 5 fruit de l’experiència en diferents processos participatius. 

1. Focalitzar-se en allò que ens uneix i no en el que ens divideix
És important que les entitats treballin en base a una activitat orientada a uns objectius i una estratègia concreta. Ara bé, si aquests objectius i estratègia no tenen prou consens, pot ser que diferents membres de l’organització estiguin treballant en direccions diferents. Cal que els diferents membres de l’entitat, i sobretot de la Junta Directiva, comparteixin una mateixa anàlisi i se centrin en objectius consensuats. 

Utilitzar dinàmiques per a consensuar diagnosis i estratègies, o millorar els canals i espais de participació a l’entitat són intervencions realment eficaces a l’hora d’aconseguir que l’entitat es focalitzi en els elements que els uneix i no en el que els divideixen. 

2. Abordar les problemàtiques abans que esclatin
Existeixen dos grans estils a l’hora d’abordar debilitats o problemes: la proactivitat o la reactivitat. Una bona decisió presa a temps ens pot fer estalviar temps i problemes, fent així que l’entitat guanyi en eficiència. 

Disposar d’eines i canals que ens mantinguin en contacte amb beneficiaris, donants, socis, voluntaris i treballadors ens pot ajudar moltíssim a conèixer el que passa i a poder ser proactius.

3. Atraure i conèixer el talent 
Les persones amb visió, coneixement, capacitat innovadora i contactes sovint es troben fora de les fronteres de la nostra entitat. Són persones que poden aportar molt valor afegit a la nostra organització, però la majoria de vegades aquestes persones no vindran soles: cal anar-les a buscar. 

La creació d’un consell consultiu o la realització de debats grupals amb quest tipus de persones són una bona manera d’atraure aquest talent i implicar-lo en la finalitat de l’entitat. 

4. Activar els nostres prescriptors 
En la comunicació cada vegada prima més la qualitat que no pas la quantitat. A l’hora de fer difusió de la nostra entitat és molt important identificar prescriptors, és a dir, líders d’opinió que en espais o àmbits concrets ens poden fer d’altaveu. 

Treballar amb els potencials prescriptors des de l’òptica de la participació permet que puguin aportar la seva visió respecte el projecte, implicant-los així en la nostra activitat i la nostra missió.

5. No perdre l’ADN associatiu
La col·laboració i participació amb l’objectiu de transformar el nostre entorn és una de les bases de l’associacionisme. Fer una bona anàlisi de com està la nostra entitat en quant a participació és la millor manera d’avançar en aquest àmbit. 

Caldria tenir en compte conèixer com i en què volen participar els diferents perfils i actors de la nostra entitat (socis, voluntaris, treballadors, beneficiaris, donants, etc.) i actuar en conseqüència. 


Roger Buch 
Director del projecte www.xarxanet.org 



Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés