L’atenció a la gent gran és un fenomen social que està
adquirint més presència en la nostra
societat. Els nostres grans, cada vegada més realitzem més tasques d’ajuda a
les famílies d’origen on la parella de pares acostuma a treballar i no pot
tenir en exclusivitat l’atenció envers els seus fills, delegant certa atenció i
cura en els avis.
Així mateix la gent
gran és un actiu molt enriquidor, no solament en referència als nuclis
familiars com ajuda, sinó pel seu
aspecte experiencial, cultural i d’acompanyament en moltes experiències
socials i comunitàries. Hi ha experiències en el nostre territori de com la
interacció del col·lectiu de la gent gran amb d’altres com la infància,
adolescència, col·lectius d’especial vulnerabilitat (incapacitats...),
col·lectius de presons, d’altres...
presenten dificultats en certs casos en la reinserció social i com
l’experiència i el registre de vida dels nostres grans pot esdevenir una ajuda
social i integradora envers aquest col·lectius.
Els nous models
socials, familiars i educatius generen canvis en les pautes relacionals entre els éssers humans a causa de la
incorporació de nous de valors i dels significants dels mateixos. Fa un parell
de dècades, era més habitual trobar-se models familiars extensos, on vivien en
un mateix nucli familiar diverses generacions; pares, fills, avis, tiets,
cosins… Abans la família extensa, la comunitat, el treball, les creences
religioses, etc. actuaven com a elements socials normalitzadors i hi havia poca
intervenció de les administracions públiques i/o privades.
La realitat social i comunitària ha desbordat el paper de les nostres institucions i administracions com a reguladors socials, essent necessari un nou plantejament i nou ús dels recursos existents i de la creació de
nous que responguin a la demanda real i específica de la nostra societat
actual. Cal, per tant, un esforç conjunt
i coordinat per part de tots els actors que intervenen en el procés com ara
famílies, institucions, àmbits educatius, sanitaris, justícia, benestar social,
etc. El fenomen de la immigració, de la globalització i l’aparició de nous
models familiars ens obliga a replantejar-nos noves formes de relacionar-nos
socialment a nivell individual, social i
comunitari.
El treball per evitar la vulnerabilitat especialment de la
gent gran s’ha de realitzar des de tots
els àmbits de desenvolupament de les persones, des de la seva infantesa,
adolescència i durant l’edat adulta.
Això inclou l’accés a l’educació, una formació adient, una incorporació al món
de treball, un entorn familiar i cultural saludable, i en definitiva, tots els
condicionants que fan als éssers humans lliures i autònoms.
En segments poblacionals com la gent gran, el fenomen de la
violència és més invisible en els mitjans de comunicació, però hem de continuar
treballant per denunciar aquestes situacions de vulnerabilitat social i així
poder actuar més eficaçment des de la coresponsabilitat de tots. La
finalitat d’un programa Intergeneracional (P.I.) és poder treballar de forma tranversal
amb diferents segments poblacionals molt diferents, especialment amb la gent gran
com a referent amb qualsevol altre sector poblacional (infància, joventut,
sectors d’especial vulnerabilitat; disminuïts, toxicomanies...).
Per tant, des de la Fundació Pere Tarrés s’ofereix una formació específica que
té com a mirada un marc d’intervenció
multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la gent gran des de la
seva sensibilitat social i comunitària.
Jordi
Morquillas Gallego
Psicòleg de programes
de tractament per agressors (mesures penals alternatives).
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.
