Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Morquillas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Morquillas. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’agost del 2015

Programes Intergeneracionals

L’atenció a la gent gran és un fenomen social que està adquirint més presència en la nostra societat. Els nostres grans, cada vegada més realitzem més tasques d’ajuda a les famílies d’origen on la parella de pares acostuma a treballar i no pot tenir en exclusivitat l’atenció envers els seus fills, delegant certa atenció i cura en els avis.

Així mateix la gent gran és un actiu molt enriquidor, no solament en referència als nuclis familiars com ajuda, sinó pel seu aspecte experiencial, cultural i d’acompanyament en moltes experiències socials i comunitàries. Hi ha experiències en el nostre territori de com la interacció del col·lectiu de la gent gran amb d’altres com la infància, adolescència, col·lectius d’especial vulnerabilitat (incapacitats...), col·lectius de presons, d’altres... presenten dificultats en certs casos en la reinserció social i com l’experiència i el registre de vida dels nostres grans pot esdevenir una ajuda social i integradora envers aquest col·lectius.

Els nous models socials, familiars i educatius generen canvis en les pautes relacionals entre els éssers humans a causa de la incorporació de nous de valors i dels significants dels mateixos. Fa un parell de dècades, era més habitual trobar-se models familiars extensos, on vivien en un mateix nucli familiar diverses generacions; pares, fills, avis, tiets, cosins… Abans la família extensa, la comunitat, el treball, les creences religioses, etc. actuaven com a elements socials normalitzadors i hi havia poca intervenció de les administracions públiques i/o privades.

La realitat social i comunitària ha desbordat el paper de les nostres institucions i administracions com a reguladors socials, essent necessari un nou plantejament i nou ús dels recursos existents i de la creació de nous que responguin a la demanda real i específica de la nostra societat actual. Cal, per tant, un esforç conjunt i coordinat per part de tots els actors que intervenen en el procés com ara famílies, institucions, àmbits educatius, sanitaris, justícia, benestar social, etc. El fenomen de la immigració, de la globalització i l’aparició de nous models familiars ens obliga a replantejar-nos noves formes de relacionar-nos socialment a nivell individual, social  i comunitari.

El treball per evitar la vulnerabilitat especialment de la gent gran s’ha de realitzar des de tots els àmbits de desenvolupament de les persones, des de la seva infantesa, adolescència  i durant l’edat adulta. Això inclou l’accés a l’educació, una formació adient, una incorporació al món de treball, un entorn familiar i cultural saludable, i en definitiva, tots els condicionants que fan als éssers humans lliures i autònoms.

En segments poblacionals com la gent gran, el fenomen de la violència és més invisible en els mitjans de comunicació, però hem de continuar treballant per denunciar aquestes situacions de vulnerabilitat social i així poder actuar més eficaçment des de la coresponsabilitat de tots. La finalitat d’un programa Intergeneracional (P.I.) és poder treballar de forma tranversal amb diferents segments poblacionals molt diferents, especialment amb la gent gran com a referent amb qualsevol altre sector poblacional (infància, joventut, sectors d’especial vulnerabilitat; disminuïts, toxicomanies...). 

Per tant, des de la Fundació Pere Tarrés s’ofereix una formació específica que té com a mirada un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la gent gran des de la seva sensibilitat social i comunitària.



Jordi Morquillas Gallego
Psicòleg de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives).
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.

divendres, 10 de juliol del 2015

Programes d’intervenció amb agressors de violència de gènere

Afegeix la llegenda
El fenomen de la violència és inherent a la nostra cultura i societat civilitzada. No obstant, en una societat sotmesa a canvis constants de tot tipus, el comportament violent-agressiu de les persones evoluciona des dels diferents escenaris, noves formes de presentació, valors culturals i socials, etc.

La violència té nombroses mirades o màscares des de l’anomenada violència de gènere, bullying, síndrome d’indefensió apresa, síndrome de l’emperador, violència infantil, xenofòbia, són algunes de les “cares” o “mirades” amb què es presenta el fenomen de la violència. Aquest és un autèntic problema social que afecta totes les estructures de la societat: social, educativa, relacional, cultural, econòmica, esportiva, etc. Posar-li noms ja és un pas important. Identificar el fenomen de la violència ens pot ajudar a resoldre i poder desconnectar, inhibir, reduir els mecanismes que la suporten i mantenen.

Fa molts anys, Jean Paul Sartre ja ens va avançar una de les possibles causes de la violència assegurant “desconfio de la incomunicabilitat; és la font de tota la violència”. Com a espècie humana, estem dotats de “la paraula” d’una eina o instrument clau en la comunicació humana per poder resoldre els nostres conflictes a banda de generar-los. És, per tant, necessari un esforç global i transversal per part de tots els actors actius i no actius que formen part del procés, com són les famílies, les institucions, els àmbits educatius, socials, sanitaris, etc.

Malgrat algunes dades positives com que les víctimes de violència de gènere han caigut un 6’9% en l’any 2014, són malauradament, massa habituals als mitjans de comunicació les notícies sobre dones que han mort assassinades per la seva parella. Hi hauríem de sumar les 27.122 dones que van ser inscrites amb una ordre de protecció o mesures cautelars a l’àmbit judicial. Una altra realitat d’aquestes dones és l’alta “vulnerabilitat” que presenten en molts aspectes.

El segment més fràgil és el de les dones entre 25 i 39 anys, dues de cada tres d’aquestes dones són nascudes al territori espanyol. Són dades esgarrifoses i hem de poder actuar com a un altaveu per poder pal·liar l’efecte de l’agressivitat envers les persones i desactivar els mecanismes activadors i mantenidors del comportaments que la poden potenciar. Des de la formació en Postgraus ja es desenvolupa una activitat anual com a postgrau/ expertesa en intervenció amb violència de gènere, portant ja 15 edicions consecutives.

Com a formació específica de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i adreçada al major nombre de col·lectius professionals la proposta d’aquesta formació des de la Fundació Pere Tarrés i la seva sensibilitat social és donar una perspectiva global i un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la violència des del treball amb la figura del comportament agressor o transgressor, tenint en compte totes les perspectives de la victimització. És possible desconstruir els constructes socials, educatius i de valors que en moltes ocasions sustenten el “comportament violent-agressiu” i que en moltes ocasions el justifiquen social o políticament amb conflictes bèl·lics i/o armats.

Per tant, un comportament mal interioritzat, mal après, es pot desaprendre i fer una nova reelaboració social i comunitària en funció dels valors socials i comunitaris de la nostra societat actual. Volem dotar de les “mirades professionals” i de les “eines més específiques i globals” per poder intervenir en qualsevol àmbit, escenari i marc poblacional on es desenvolupin comportament violents: família, educació, justícia, seguretat, etc.

Jordi Morquillas Gallego 
Psicòleg de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives)
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL