 |
| Afegeix la llegenda |
El fenomen de la violència és inherent
a la nostra cultura i societat civilitzada. No obstant, en una societat sotmesa
a canvis constants de tot tipus, el comportament violent-agressiu de les persones
evoluciona des dels diferents escenaris, noves formes de presentació, valors
culturals i socials, etc.
La violència té nombroses mirades o màscares des de l’anomenada violència de gènere, bullying, síndrome d’indefensió apresa, síndrome de l’emperador,
violència infantil, xenofòbia, són algunes de les “cares” o “mirades” amb què es presenta el fenomen de la
violència. Aquest és un autèntic
problema social que afecta totes les estructures
de la societat: social, educativa,
relacional, cultural, econòmica, esportiva, etc. Posar-li noms ja és un pas
important. Identificar el fenomen de la violència ens pot ajudar a resoldre i
poder desconnectar, inhibir, reduir els mecanismes que la suporten i mantenen.
Fa molts anys, Jean Paul Sartre ja ens
va avançar una de les possibles causes de la violència assegurant “desconfio de
la incomunicabilitat; és la font de tota la violència”. Com a espècie humana, estem dotats de “la paraula” d’una eina o
instrument clau en la comunicació humana per poder resoldre els nostres conflictes
a banda de generar-los. És, per tant, necessari
un esforç global i transversal per
part de tots els actors actius i no
actius que formen part del procés, com són les famílies, les institucions, els àmbits educatius, socials, sanitaris, etc.
Malgrat algunes dades positives com
que les víctimes de violència de gènere
han caigut un 6’9% en l’any 2014, són malauradament, massa habituals als
mitjans de comunicació les notícies sobre dones que han mort assassinades per
la seva parella. Hi hauríem de sumar les 27.122
dones que van ser inscrites amb una
ordre de protecció o mesures cautelars a l’àmbit judicial. Una altra
realitat d’aquestes dones és l’alta “vulnerabilitat” que presenten en molts
aspectes.
El segment més fràgil és el de les dones
entre 25 i 39 anys, dues de cada tres d’aquestes dones són nascudes al
territori espanyol. Són dades esgarrifoses i hem de poder actuar com a un
altaveu per poder pal·liar l’efecte de
l’agressivitat envers les persones i desactivar els mecanismes activadors i
mantenidors del comportaments que la poden potenciar. Des de la formació en
Postgraus ja es desenvolupa una activitat anual com a postgrau/ expertesa en
intervenció amb violència de gènere, portant ja 15 edicions consecutives.
Com a formació específica de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i adreçada al major nombre de col·lectius
professionals la proposta d’aquesta formació des de la Fundació Pere Tarrés i la
seva sensibilitat social és donar una perspectiva
global i un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció
amb la violència des del treball amb la figura del comportament agressor o
transgressor, tenint en compte totes les perspectives de la victimització. És
possible desconstruir els constructes
socials, educatius i de valors que en moltes ocasions sustenten el “comportament
violent-agressiu” i que en moltes ocasions el justifiquen social o políticament
amb conflictes bèl·lics i/o armats.
Per tant, un comportament mal interioritzat, mal après, es pot desaprendre i fer
una nova reelaboració social i comunitària en funció dels valors socials i
comunitaris de la nostra societat actual. Volem dotar de les “mirades
professionals” i de les “eines més específiques i globals” per poder intervenir
en qualsevol àmbit, escenari i marc poblacional on es desenvolupin comportament
violents: família, educació, justícia, seguretat, etc.
Psicòleg
de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives)
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada