5 factors clau per a la millora de la inserció social de persones amb trastorn mental

Aquest 10 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental. Amb motiu d’aquesta celebració és oportú aturar-se a reflexionar sobre diversos elements relacionats amb aquests tipus de trastorns. En el nostre cas volem reflexionar sobre diferents aspectes clau per a la millora de la inserció social d’aquestes persones.

1. Trencar els prejudicis, especialment entre els empleadors:
Un dels factors clau hauria de ser reorientar o impulsar noves accions de sensibilització de l’empresariat i la societat en general vers les persones amb trastorn mental. En les últimes dècades s'ha avançat molt, però encara cal lluitar contra l'estigma que significa viure amb un trastorn mental. Entre d’altres necessitats cal trencar les pors, visualitzar les capacitats que tenen i positivitzar les diferències.

2. Cal visualitzar el valor del treball, més enllà de l'estrictament econòmic:
A banda de la utilitat estrictament econòmica, treballar té uns clars beneficis terapèutics. Permet sentir-se útil, guanyar en autonomia, i no viure centrat en la malaltia. Sovint són els propis malalts, familiars o metges els que posen frens a entrar en el món laboral, i per tant és important que es cuidin certes condicions que evitin un estrès excessiu.

3.Potenciar el treball amb suport (TAS):
Els beneficis d'aquesta figura "mediadora" al món empresarial ja han estat contrastades a altres països com ara els Estats Units. Aquest suport facilita l’adaptació de la persona al lloc de treball, i de la persona amb els companys  i l'empresa. Cal innovar en com oferir aquest suport de manera que es garanteixi la seva eficàcia al llarg del temps i la seva sostenibilitat.

4. Flexibilitzar les polítiques perquè s’adaptin a la necessitat real:
Les polítiques de protecció de vegades signifiquen un altre fre. La incompatibilitat entre pensió i contracte sovint dificulta l’objectiu d’integració laboral. Caldria flexibilitzar la gestió de les pensions de manera que s’eviti la por a perdre aquesta o a trigar després molt de temps a recuperar-la. Aquestes pors moltes vegades són el motiu de no treballar.

5. La crisi amenaça el TAS i molts Centres Especials de Treball:
Ha afectat directament al finançament del TAS i hi ha hagut tancaments de Centres Especials de Treball. La societat, en el seu conjunt, ha de fer una aposta ferma per no excloure del mercat laboral persones que poden i volen treballar. 

Ana Sesé Taubmann
Doctora en Psicologia i Responsable d’Inserció Sociolaboral 
Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Millorant les competències directives al Tercer Sector Social

El Tercer Sector Social s’ha de consolidar com un sector econòmicament dinàmic i socialment estratègic. La capacitació dels seus directius i directives és un dels reptes que ha d’afrontar en aquest camí. El desenvolupament de les seves competències ha de revertir en una millor estratègia i gestió de les organitzacions i, consegüentment, en el seu impacte social.

Avui en dia, el directiu/va ha d’assumir les diferents funcions de direcció, disseny, comunicació i, fins i tot, intervenció. És a dir, cal que domini l’estratègia, tot analitzant l’entorn i dirigint el rumb de l’entitat. Cal que controli els diferents processos i elements de l’organització per prendre les millors decisions. Cal que tregui el millor dels equips, i, per descomptat, ha de ser una persona amb uns valors i unes habilitats personals enfortits per abordar les diferents situacions complexes que es trobarà en l’art de dirigir entitats. 

Disposar d’una visió analítica de l’entorn i les empreses, definir i establir els objectius i les fites prioritàries, gestionar el canvi i la crisi, són elements estratègics clau per mantenir viva l’entitat. Des de la perspectiva executiva, dirigir eficaçment una organització requereix habilitats en la resolució de problemes, l’economia, la comunicació, la planificació i l’orientació a resultats, així com en l’estimulació, motivació i desenvolupament dels equips. A més, a nivell personal, el directiu/va ha de prendre consciència de les pròpies capacitats i limitacions, gestionar bé el temps i l’estrès i treballar de manera continuada per la pròpia integritat personal. Tots aquests elements són necessaris per a dirigir la pròpia carrera professional. 

Però, com podem ajudar els nostres directius i directives a desenvolupar aquestes competències? Cal fer servir metodologies específiques, clarament diferenciades d’altres tipus de formació i activitats de millora professional. Parlem d’activitats externes a l’entitat, presencials, de curta durada, properes al coaching o mentoring, de caire vivencial i que permeten l’intercanvi d’experiències. Tot plegat, buscant la transformació de coneixements en hàbits, buscant l’aplicabilitat i l’impacte real de la formació tant en la persona com en l’entitat que dirigeix. 

El treball que hem realitzat des de la Fundació Pere Tarrés sobre necessitats formatives de les competències directives al Tercer Sector Social català amplia aquestes reflexions i contribueix al disseny d’un programa de desenvolupament directiu específic del Tercer Sector que s’ofereix des del nostre Institut de Formació. 

Per avançar en aquest sentit, neix també la xarxa de directius/ves de Recursos Humans a partir del Programa de Desenvolupament de Directors/es de Recursos Humans del Tercer Sector, impartit durant el curs 2010-11 per la Fundació Pere Tarrés. Aquesta xarxa té l’objectiu de mantenir contacte, compartir experiències i continuar amb l’aprenentatge professional. Una de les activitats d’aquest grup ha estat la creació d’una xarxa virtual ubicada al linkedin i denominada “RRHH dins del Tercer Sector Social”, que serveix com a punt de trobada per intercanviar informació i documentació, i col•laborar en els diferents processos de la gestió de persones de les diferents entitats. 

Ana Sesé Taubmann

Doctora en Psicologia i directora del projecte 3Creix

Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés