La promoció del voluntariat a les organitzacions socials

Les organitzacions socials es defineixen per tenir com a missió principal la millora de la qualitat de vida de les persones, ja sigui d’un col·lectiu en concret, gent gran, joves, infants o persones que hagin patit diferents situacions de vulnerabilitat, com drogodependències, sensellarismes, trastorns mentals, etc.

Una característica fonamental de les entitats socials a diferència d’entitats o organitzacions de caràcter tecnològic - científic és que tenen com un dels seus principals i importants recursos, a les persones. És  dir, persones que treballen per a  persones.

Sense les persones, no seria possible desenvolupar la missió de l’entitat. Aquest fet, unit a les dificultats (o no facilitats) per aconseguir recursos, fa que el voluntariat, sigui una font de recursos humans molt important.

Gestionar persones representa un repte per tota organització i requereix d’una estratègia d’acompanyament, a fi de què les persones puguin executar la seva tasca de la manera més adient i més acord amb la missió de l’entitat.

A l’hora, la vinculació de les entitats del 3r sector amb el voluntariat no necessàriament ha de ser d’organització a persones, sinó que també pot realitzar-se d’organització a organització. Una línia en desenvolupament de la Responsabilitat Social Corporativa d’algunes empreses és el voluntariat social, una via que permet potenciar el sentiment d’identitat corporativa de l’empresa amb els seus treballadors i treballadores, mitjançant la prestació de temps de treball assalariat a projectes sense ànim de lucre que repercuteixin positivament envers l’entorn, la comunitat o el públic destinatari en el que s’emmarca o s’adreça l’empresa.

Per a incorporar voluntariat a les entitats socials és fonamental en primer lloc, analitzar l’organització i cadascun dels seus departaments i àmbits, definir els possibles llocs de treball voluntari on poder encabir persones voluntàries, tot establint les funcions, tasques, etc.

En aquest sentit caldrà establir quins perfils són més adients per a les diferents funcions que es desenvolupen dins d’una entitat social: gestió, comptabilitat, administració, intervenció socioeducativa, etc.

Posteriorment al diagnòstic intern des d’una perspectiva de treball voluntari caldrà establir un pla de voluntariat intern que comprengui el voluntariat a títol personal i el voluntariat corporatiu provinent d’empreses amb RSC.

Un cop definit el Pla de voluntariat, caldrà seleccionar, acollir, formar, acompanyar i avaluar a les persones voluntàries.

Els passos a seguir per a establir un pla de voluntariat a l’entitat serien els següents:

1r: Anàlisi i diagnòstic de l’entitat.

2n: Definició concreta del lloc de voluntariat.

3r: Publicació d’anuncis a la web i altres plataformes especialitzades.

4rt: Selecció de la persona voluntària, tot coneixent els seus interessos i motivacions, per adequar-los al lloc de treball voluntari específic. Pot ser, que la persona, donada la seva experiència i expectativa no pugui adequar-se a cap dels llocs oferts.

5è: Incorporació de la persona voluntària.

6è: Fase d’Incorporació:  En aquesta fase es realitzaran les diferents accions dins del procés d’acollida. Un exemple d’aquest seria:

Benvinguda a l’entitat / projecte:

1.    Formació Inicial persona voluntària.

2.    Reunió Individualitzada i signatura del Full de Compromís.

3.    Tràmits logístics i burocràtics.

7è: Fase de Desenvolupament:  Durant aquesta fase la persona voluntària s’ha de sentir acompanyada, integrada i motivada. Algunes de les qüestions que es poden dur a terme en aquest sentit són:

1.    Reunions individualitzades amb les persones voluntàries per saber com es troben, que necessiten i que podem fer per ajudar-los.

2.    Acompanyament en les seves tasques de voluntariat mostrant disponibilitat per part de la persona referent a esclarir dubtes, etc.

3.    Realitzar formacions per persones voluntàries sobre les qüestions de les tasques a desenvolupar i/o habilitats transversal necessàries.

4.    Reconeixement formal i informal a les persones voluntàries que estan realitzant les diferents accions. Aquest no requereix de grans accions si no de saber posar cada cosa en el seu lloc, el fet de recordar-los la tasca que fan i lo important que són per l’entitat i/o projecte.

8è: Desvinculació. Si arriba el moment que la persona voluntària no vol/pot continuar la seva acció, es realitzarà una entrevista individualitzada per saber i esbrinar quines són les seves raons  per aconseguir millorar el procés, les tasques de les persones voluntàries, etc. així com donar un bon tancament a l’acció realitzada per aquesta persona.

En conclusió, incorporar persones voluntàries a les entitats socials no és quelcom intuïtiu, ni de bona voluntat (exclusivament) requereix d’un treball d’autoanàlisi de l’organització, definició i d’establiment d’una pla de treball. És a dir, per a la gestió de persones voluntàries, caldrà que l’entitat destini temps, recursos i persones que permetin establir i executar el Pla de voluntariat, acostant la missió de l’entitat a la persona voluntària i els interessos i motivacions de la persona voluntària a l’entitat.

 

 

 

 

 

 

Judith Hernández

Coordinadora General Acció Social  de la Fundació Pere Tarrés

Marroc amb els sis sentits

Tres facultats de la Universitat Ramon Llull, la  Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, la nostra, vam compartir del 18 al 22 d’abril un viatge d’estudis a Marroc, una experiència multidisciplinària.

A les tres facultats, ens uneix la importància que donem a les relacions personals, l’acollida (en els àmbits de sanitat, justícia social i oci), la mirada global i l’estudi antropològic. Per aquest motiu, 20 alumnes de les tres facultats i 3 professors vam viatjar a Marroc on vam viure una experiència intercultural i interreligiosa que ens va permetre “veure el propi món amb altres ulls”, apropant-nos al nord-d’Àfrica, descobrint algunes de les necessitats presents i els mitjans amb els quals s’intenta satisfer-les.

Vàrem visitar diferents centres i  participàrem fent tasques de voluntariat, així com tenint contactes amb persones significatives de Tànger i Tetuán:

-    Tetuán:  Centres d’acolliment per a la infància marginal. Apartament de l’associació APISF per a noies, i centre Anjal per a nois.
-    Tànger: Centre infantil de les Germanes de Calcuta (Dartika), centre per a persones amb discapacitats greus del Germans de la Creu Blanca, guarderies per a nens amb necessitats especials (sords-muds, amb dificultats socials)
-    Conferència sobre el context religiós marroquí, intercanvis amb professionals  i trobada interessant amb el bisbe de Tànger.
-    Recorregut per les medines com a Patrimoni Mundial.

Les valoracions dels estudiants han estat molt bones, una mitjana 3,5 sobre 4, i les dels docents també. L’experiència ha estat molt gratificant en tots els sentits, ja sigui per poder apropar-nos a una cultura molt diferent a la nostra, com per fer-nos replantejar el què és essencial en les nostres vides.

Cal destacar especialment la sensibilitat del grup pels temes socials, la predisposició en les activitats programades i la bona sintonia que es va generar entre tots nosaltres. Puc dir convençuda que ha estat un plaer fer-lo. Experiències d’aquest tipus amplien la ment, i donen sentit a les nostres tasques com a docents dels futurs professionals de l’acció social.

Marroc amb els sis sentits de Fundacio Pere Tarres

Carme Fernández
Directora del Grau en Treball Social de la Facultat d'Eduació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Bones pràctiques per a la gestió del voluntariat

El voluntariat és l’element que sosté bona part de les entitats no lucratives. La seva rellevància en el funcionament del tercer sector porta a pensar que la major part d’organitzacions compten amb un pla de voluntariat que les ajuda a que el temps que aquestes persones dediquin sigui de la màxima utilitat i efectivitat per a totes dues parts. La realitat, però, és que aquest encara és un repte pendent^[1] en moltes entitats. 

El treball amb entitats de tot tipus, que desenvolupem des de la Fundació Pere Tarrés, ens permet assenyalar que són principalment aquelles més petites, on el pes del voluntariat és més important, les que no compten amb un pla que estructuri de forma clara i concreta com s’organitzen aquestes persones i el cicle de gestió a seguir. En part, la manca d’aquest pla es deu a les reticències dels òrgans directius i/o equips a destinar temps a la tasques de gestió. En bona part d’aquestes organitzacions, aquelles activitats no vinculades a l’acció directa són viscudes com una sobrecàrrega de treball que resta temps i recursos a la missió.

Amb l’objectiu de reorientar aquesta cultura organitzativa i ajudar a les entitats a millorar la gestió del voluntariat, fa més de cinc anys que des del departament de Consultoria i Estudis acompanyem a les organitzacions en el desenvolupament del seu propi pla i que aquest esdevingui realment una eina útil en el dia a dia

Fruït d’aquests acompanyaments, podem destacar cinc bones pràctiques que ajuden a millorar la gestió del voluntariat i, d’aquesta forma, enfortir l’organització.

1.   No existeixen fórmules màgiques per a què el pla de voluntariat sigui un document útil per a l’entitat i les persones que hi col·laboren. Cada organització ha de fer el seu propi procés de reflexió sobre el seu model de voluntariat i definir quines accions vol potenciar, sempre tenint present la seva realitat i necessitats.

2.  El procés de reflexió requereix l’esforç i la implicació de totes les persones que conformen l’entitat, especialment per part dels òrgans directius. És l’equip directiu qui ha de liderar aquest procés de reflexió i construcció del pla. Així mateix, és l'equip directiu qui ha de posar en valor i reconèixer l’aportació que fa el voluntariat a l’entitat.

3. La incorporació de la figura de coordinador/a del voluntariat és essencial tant per gestionar el voluntariat com per donar forma i contingut al pla. Aquesta persona esdevé el nexe d’unió entre l’entitat i les persones voluntàries.

 4.  Entre les funcions principals del coordinador/a està la d’acompanyar a les persones voluntàries durant la seva col·laboració i facilitar que aquestes tinguin una correcta acollida i integració a l’entitat. Aquesta persona ha de ser el referent i responsable de fer el seguiment durant tota l’acció voluntària, generant espais que permetin assolir els objectius claus per a la millora de la gestió com són:

·    Conèixer els interessos i motivacions de les persones voluntàries.

·    Facilitar la identificació d’aquestes persones amb l’organització i la tasca que desenvolupen.

·   Generar canals de participació i presa de decisions que permetin que les persones voluntàries comptin amb un major grau de responsabilitat i autonomia.

5.  Tots aquests elements fan que la figura de coordinador/a hagi de tenir competències en lideratges i gestió d’equips, així com en habilitats interpersonals. També és aconsellable que aquesta sigui una persona de l’equip directiu.

La incorporació d’aquestes bones pràctiques al desenvolupament del pla i en la gestió del voluntariat representa un indicador de qualitat per a les entitats no lucratives i les activitats que porten a terme, així com un reconeixement per a les pròpies persones voluntàries.

---

[1] No hi ha dades sobre el % d’entitats de voluntariat catalanes que compten amb un pla de voluntariat. A nivell estatal, el 60% de les entitats socials compta amb aquest instrument de gestió (Font: Así somos: el perfil del voluntariado social en España de la Plataforma del Voluntariado de España)

 

Marina Aguilar
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés