Perquè és tan difícil dir el que sentim sense ferir a l’altre?

Perquè és tan difícil dir el que sentim sense ferir a l’altre? I perquè ens sentim malament si no ho fem?

Ser capaç d’expressar el que sents, necessites o penses tenint en compte el que l’altre persona sent, pensa o necessita és l’habilitat que s’anomena assertivitat. És una eina que ens és molt útil en el nostre dia a dia perquè tenim molts petits conflictes quotidians que aplicant-la ens facilitaria el dia a dia.

Avui a l’autobús una senyora m’ha demanat el seient de molt males maneres, m’he sentit molt “agobiada” i molt irritada i li he hagut de cedir, però sense fer-ho de bona gana. En aquest cas no he estat assertiva i la sensació que he tingut ha estat de culpa, de ràbia... i sobretot un “rum-rum” al cap de perquè no he estat capaç de dir-li a la senyora que m’ho podria haver demanar però de millors maneres.

A la vida hi ha situacions que ens poden fer sentir malament: deixar que algú se’ns coli a la cua del concert, o a la cua del súper, que el nostre cap ens parli malament i no saber respondre o fins hi tot que el meu germà em parli malament i no saber aturar-lo. Per tal de convertir aquesta situació en situacions exitoses i ser assertiu, què haig de fer? 

El primer pas és centrar-me en mi mateix, pensar i parlar des del que jo penso, des del que jo necessito. No focalitzar la meva expressió en l’altre.

El segon pas és parlar de sentiments, del que nosaltres sentim i experimentem davant aquella situació.

El tercer pas és expressar aquells sentiments en relació a una situació concreat o específica. No generalitzar ni parlar de coses vagues ni ambigües.

El quart i últim pas és fer una proposta de canvi. Alguna cosa concreta que l’altre ha de fer perquè jo deixi de sentir-me així i pugui sentir-me millor. 

Ser assertiu en situacions complexes com per exemple sol·licitar un canvi laboral o comunicar-li alguna cosa a la teva parella que a tu et genera neguit, et pot propiciar sensacions de benestar, de autoconfiança, de respectar la teva autoestima i l’autoestima de l’altre i en general aconseguir els teus objectius i ser exitós. 

Aplicar aquest esquema al principi pot semblar-te estrany i et pot donar la sensació que és molt quadriculat, però si t’acostumes a fer-ho veuràs que el que et proporciona és una eina per expressar-te en qualsevol situació que a tu et pugui generar cert malestar. 

Recorda que tens dret a fer-ho, si ho fas serà un gran èxit i una gran satisfacció personal.

Lisette Navarro

Coach, Educadora Social i Doctora en Pedagogia. Professora del Postgrau Experta en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés -URL

Les habilitats socials, eina bàsica de les professions de l’acció social

Arran de la notícia de que els científics del MIT han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials per ajudar les persones amb trastorns d'ansietat o Asperger, ens fa pensar que no només aquestes persones amb clara dificultat per relacionar-se haurien de sotmetre's a un entrenament d'aquest tipus. De fet, les habilitats socials son cosa de tots i totes i qui més qui menys té possibilitats de millora.

Tenir un bon control de les pròpies habilitats socials és bàsic per a qualsevol situació, per a persones de totes les edats i es relacionin amb qui es relacionin. Si domines les teves habilitats comunicatives i socials podràs demostrar-ho en una botiga comprant llet, a l'oficina d'hisenda quan vagis a reclamar alguna cosa o fins i tot, amb la persona que et truca de la companyia de telèfon per vendre't un nou producte.

Però malgrat és cert que a tots ens beneficia, hi ha unes professions que no poden esdevenir  ni desenvolupar-se com a tals sense aquesta manifestació explícita del control de les habilitats personals. Parlem, sobretot, de les professions de l'acció social o de les de relació d'ajuda, com poden ser els mestres, els psicòlegs o els educadors socials. Són les professions que tenen en el seu nucli la relació amb l'altre, ja sigui per ajudar-lo, per educar-lo o per atendre'l en una situació vulnerable. És en aquests casos quan més valores que la persona que tens al davant pugui interpretar el teu rostre; endevinar el còctel de sensacions i emocions que estan passant de cop pel teu cos; que pugui reconèixer la por en els gestos o la incertesa en la mirada; és quan més valores que puguin fer-te una pregunta que t'ajudi a endreçar els teus pensaments i després, t'escoltin de veritat; que et somriguin per transmetre confiança i, que en general, el seu posat sigui de complicitat i d'ajuda.

Això ocorre perquè les habilitats socials ens permeten coneixe'ns a nosaltres mateixos. Saber com reaccionem davant d'algunes situacions, què ens afecta, com gestionem les emocions... Poder anticipar-nos a determinades reaccions pot estalviar-nos més d'un remordiment posterior. Ens permeten també poder conèixer a l'altre, apropar-nos a la seva realitat, a la seva vivència personal d'allò que li succeeix. Amb l'empatia com a capçalera d'aquest aspecte, podem identificar les emocions de l'altre per actuar d'acord amb el que més necessita en aquell moment.

Com a conseqüència, un bon domini en aquestes competències socials millora les relacions interpersonals, ens capacita per vincular-nos amb l'altre sense fer mal, respectant-lo i respectant-nos. Tots agraïm el bon tracte i aquest s'aconsegueix predicant amb l'exemple.

En el cas de les professions de l'acció social, les habilitats socials són una eina bàsica de treball. Es fan imprescindibles com ho és un bisturí per a un cirurgià o una serra per a un fuster. Nosaltres i les nostres habilitats són les que determinen en gran mesura la qualitat de la nostra tasca professional.

I finalment, les habilitats socials transformen el món en un espai assertiu, respectuós, ple de valors i on la diversitat i les diferències hi tenen plena cabuda ja que el diàleg, l'escolta i l'empatia són la base de les relacions. Si encara no les domines, ja saps... entrena't!

Lisette Navarro

Coach, Educadora Social i Doctora en Pedagogia. Professora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social PereTarrés - Universitat Ramon Llull.

Despertant el talent

Les mans comencen a suar, el cor batega cada vegada més ràpid, la gol.la s'asseca, els dits tremolen i una veueta et diu: “no pots”... És una situació familiar per a tu? Segurament, si respons que sí, saps que això passa quan una persona es posa molt nerviosa, té por, o desconfia de les seves capacitats davant d'alguna situació: parlar en públic, prendre una decisió complexa, assumir la responsabilitat davant una decisió, etc.

Una de les opcions existents per fer un treball personal és a través del coaching. El coaching és un procés sistemàtic que facilita l’aprenentatge i promou canvis cognitius, emocionals i conductuals que s'expandeixen la capacitat d'acció cedint el protagonisme a les persones  treballant des de les seves potencialitats. El coaching es basa en l’acompanyament que fa una persona a la que anomenem coach a una altra, en aquest cas coachee, proposant un treball sistemàtic amb les eines necessàries per facilitar el desenvolupament dels propis recursos i capacitats perquè pugui reorganitzar, resoldre, canviar o integrar una situació o realitat en la que es trobi bloquejat d'una forma clara, ràpida i eficaç.

El coaching es basa en l'empoderament de la persona, ja que el coach no proposa les solucions, sinó que és la persona que fa el procés qui decideix què vol fer, com ho vol fer i quan ho vol fer.

A partir de les preguntes poderoses, el coach ajuda a pensar, fa de mirall i dóna una empenta en el moment adequat. Acompanya en el procés i introdueix tècniques i eines que són generadores d'opcions i d'espais de reflexió on la presa de consciència serà un dels principals motors d’acció.

La persona pren el protagonisme i comença a elaborar plans d’acció i des de l’inici es comencen a donar petits èxits, cosa que esperona a continuar treballant per arribar a assolir l'objectiu plantejat. Cada persona decideix les accions en funció de la seva situació, de les seves creences i dels seus valors pel que no hi ha una única recepta; el coach és expert en descobrir el camí pel que caldrà que compti amb una formació adequada, sigui un expert en habilitats comunicatives i intel·ligència emocional.

Tots tenim febleses que podríem polir, però també tenim moltes capacitats i potencialitats que ens poden fer brillar. La qüestió està en quin costat posem la nostra atenció i en com decidim que, malgrat aquestes febleses hi siguin, nosaltres farem tot el possible perquè no siguin el motiu que ens faci aturar-nos i sí el motor de canvi per ser millors persones i potenciar el nostre talent.

Lisette Navarro

Coach, Educadora Social i Doctora en Pedagogia. Professora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

 

Genoveva Rosa

Coach, Mestra i Doctora en Pedagogia. Directora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

Dia Internacional de l'Educació Social

Una adolescent que ha marxat de casa; un grup de persones grans que volen organitzar activitats al seu barri; una família que necessita orientació amb algun dels seus fills; una persona immigrant que acaba d'arribar i vol conèixer els serveis de la seva ciutat; un home que ha de dormir a un caixer automàtic, o un infant que després de classe va al centre obert perquè l'ajudin a fer els deures. Ells i elles, i molts més, són persones que necessiten un suport per fer el que volen o un acompanyament que els permeti seguir endavant amb les seves vides. Tots ells comptaran amb l'ajuda d'un professional de l’educació social. I això és el que celebrem el 2 d'octubre, Dia Internacional de l'Educació Social.

Aquest és un dia important que cal recordar i celebrar; ens dóna identitat i ens enforteix com a col·lectiu professional. L’educador/a social té moltes potencialitats professionals dins d’un món tan divers i canviant, on les persones són els i les protagonistes de la nostra tasca diària i on el seu benestar ha de ser la nostra empenta i vocació.

Aquesta és la nostra professió: acompanyar, reforçar, donar suport, animar, aixecar, vetllar... a persones que poden estar vivint condicionades per una situació que els supera, que estan passant per algun entrebanc, o que viuen amb moltes dificultats. També a persones o grups que volen canviar un trosset del món, dinamitzant o participant de la seva comunitat. És estar al costat de qui ho necessita per empoderar-lo i veure com supera el seu dia a dia. I tot això, mitjançant estratègies pedagògiques, des de tot el potencial que ens dóna l’educació.

El 2 d'octubre, per tant, un bon moment per aturar-nos i  reflexionar. Valorem la tasca que fem? Cuidem l'equip que ens fa costat en cada cas? Apliquem tot el que sabem en favor de la persona que tenim al davant? També per reivindicar que malauradament cada dia ens necessiten més persones i les hem d'atendre amb menys recursos. D'aquí que les nostres eines personals siguin una peça clau per a l'èxit. 

Avui hem de gaudir i ser conscients de la nostra sort, al ser l'educació social una professió tan maca i plena de sentit. I finalment, per fer pinya i valorar tot allò que estem fent bé, que no és poc. Per aquest motiu felicitem-nos per haver escollit aquesta professió i estar entre nosaltres formant-nos i aprenent conjuntament per un futur millor. 

Lisette Navarro
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.