Avaluació de l’impacte: desparasitar els infants per millorar l’absentisme escolar?

Com lluitar contra l’absentisme escolar?

Imaginem-nos que al nostre país hi ha un percentatge d’absentisme escolar galopant. La nostra entitat vol lluitar contra aquest problema que mina el futur dels més petits, i ho fa amb intervencions òbvies: millorar el transport escolar, subvencionar materials per a l’estudi, donar de menjar als infants, o subvencions a les famílies a canvi de l’assistència a escola. Fem tot això, però els percentatges d’absentisme escolar continuen pels núvols. En aquesta situació es trobaven diverses entitats a la Índia el 2008.

Desparasitar als nens per aconseguir que vagin a l’escola?

L’avaluació de l’impacte va desvetllar que les intervencions més òbvies no eren les més efectives: La millor manera de reduir l’absentisme era desparasitar als infants! Gràcies a repetits estudis d’impacte (Bobonis, Miguel, Sharma; 2008) es va esbrinar que desparasitant els infants s’aconseguia guanyar de mitjana 1 any educatiu per nen! La resta d’alternatives oferien un impacte molt més reduït. El gran problema era que els nens estaven cansats degut a la desnutrició i això els feia no anar a escola.

El valor d’avaluar l’impacte

Avaluar l’impacte està de moda: està en boca de responsables d’entitats, dels finançadors i dels donants. Més enllà d’aquestes demandes però, l’avaluació és útil, fet que queda exemplificat en l’avaluació realitzada a la Índia: calia una reorientació estratègica clau, sense la qual no s’hagués obtingut una millora tant significativa.

La importància de clarificar la utilitat de l’avaluació per a què sigui útil

Per a què volem avaluar? Ho volem fer per clarificar el sentit de la nostra intervenció? Ho volem fer per millorar l’estratègia i la gestió? O simplement ho volem fer per rendir comptes als nostres finançadors? És molt important clarificar quina de les 3 funcions és prioritària per a la nostra entitat abans de decidir-se per un model o altre d’avaluació.

L’avaluació per a clarificar el sentit de la nostra intervenció (model 1)

El primer model fa referència a l’anomenat Impact Measurement. Es tracta d’un model amb una llarga trajectòria en el món de la cooperació al desenvolupament. Aquest tipus d’avaluacions es focalitzen a respondre una pregunta molt senzilla: El nostre tipus intervenció aconsegueix resoldre el problema que volem resoldre? L’exemple més clar és el referent als infants de la índia. El punt feble d’aquest model és que entra poc a valorar com estem processant i desenvolupant la intervenció. Sabem que va bé o no, però no sabem el per què.

L’avaluació per a millorar l’estratègia i la gestió (model 2)

Un segon model d’avaluació de l’impacte intenta mesurar els efectes que la nostra intervenció genera en el destinatari final, un model que neix sobretot lligat a grans entitats no lucratives a Estats Units. En base a aquest efecte, s’intenta veure quins són els factors, condicionants i accions que fan que aquests efectes s’incrementin o disminueixin. Aquest model anomenat Outcome Measurement o Actionable Measurement (Ebrahim, Rangan; 2010) no és tant rigorós científicament com l’anterior. No obstant està molt connectat amb la utilitat pràctica, fet que permet disposar d’indicadors clau que permeten no només conèixer si estem causant impacte o no, sinó també prendre decisions per millorar-lo.

L’avaluació per rendir comptes (Model 3)

La metodologia més coneguda d’aquest tipus d’avaluació és l’anomenat SROI (Retorn Social de la Inversió en anglès). Es tracta de monetaritzar quin valor s’està aportant a la societat en base a cada unitat invertida. El resultat sol ser que per cada euro invertit hi ha un retorn social d’una determinada quantitat. Es tracta d’una metodologia que va nàixer lligada a grans fundacions dels Estats Units i que ha sigut discutida en algunes ocasions des del món acadèmic (Ebrahim, Rangan; 2010).

Per quin model apostar?

Des de la Fundació Pere Tarrés treballem per promoure la cultura de l’avaluació tant a nivell intern com al conjunt del Tercer Sector. Davant del panorama actual, i amb una important experiència en aquest terreny, hem decidit apostar per una avaluació de l’impacte útil per a millorar l’estratègia i la gestió. Una avaluació que a nivell de costos sigui acceptable en un context econòmic difícil, que aporti utilitat per  millorar la nostra intervenció, i que sigui escalable, és a dir, que es pugui començar des de petit per anar avançant cap a gran. Amb aquesta orientació s’està treballant en el desenvolupament d’una eina web que permeti a les organitzacions que, de manera senzilla, s’iniciïn en el món de l’avaluació de l’impacte.

Per saber-ne més:

• The Limits of Nonprofit Impact: A Contingency Framework for Measuring Social Performance (Ebrahim, Rangam; Harvard University; 2010) 
• Guide to Actionable Measurement (Bill & Melinda Gates Foundation; 2010)
• Giving schoolchildren a chance (Bossuroy, Delavallade; 2008) 
• Theory of change (NPC, 2012) 
• Avaluació de l’impacte: el repte - Diapositives (Fundació Pere Tarrés, 2014) 

Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
 

Participació interna: una potent eina per millorar les entitats

Fa anys que es parla de la millora de la participació interna en el sí de les entitats. Però exactament, quins són els beneficis d’aquest tipus de millora? N’expliquem 5 fruit de l’experiència en diferents processos participatius. 

1. Focalitzar-se en allò que ens uneix i no en el que ens divideix
És important que les entitats treballin en base a una activitat orientada a uns objectius i una estratègia concreta. Ara bé, si aquests objectius i estratègia no tenen prou consens, pot ser que diferents membres de l’organització estiguin treballant en direccions diferents. Cal que els diferents membres de l’entitat, i sobretot de la Junta Directiva, comparteixin una mateixa anàlisi i se centrin en objectius consensuats. 

Utilitzar dinàmiques per a consensuar diagnosis i estratègies, o millorar els canals i espais de participació a l’entitat són intervencions realment eficaces a l’hora d’aconseguir que l’entitat es focalitzi en els elements que els uneix i no en el que els divideixen. 

2. Abordar les problemàtiques abans que esclatin
Existeixen dos grans estils a l’hora d’abordar debilitats o problemes: la proactivitat o la reactivitat. Una bona decisió presa a temps ens pot fer estalviar temps i problemes, fent així que l’entitat guanyi en eficiència. 

Disposar d’eines i canals que ens mantinguin en contacte amb beneficiaris, donants, socis, voluntaris i treballadors ens pot ajudar moltíssim a conèixer el que passa i a poder ser proactius.

3. Atraure i conèixer el talent 
Les persones amb visió, coneixement, capacitat innovadora i contactes sovint es troben fora de les fronteres de la nostra entitat. Són persones que poden aportar molt valor afegit a la nostra organització, però la majoria de vegades aquestes persones no vindran soles: cal anar-les a buscar. 

La creació d’un consell consultiu o la realització de debats grupals amb quest tipus de persones són una bona manera d’atraure aquest talent i implicar-lo en la finalitat de l’entitat. 

4. Activar els nostres prescriptors 
En la comunicació cada vegada prima més la qualitat que no pas la quantitat. A l’hora de fer difusió de la nostra entitat és molt important identificar prescriptors, és a dir, líders d’opinió que en espais o àmbits concrets ens poden fer d’altaveu. 

Treballar amb els potencials prescriptors des de l’òptica de la participació permet que puguin aportar la seva visió respecte el projecte, implicant-los així en la nostra activitat i la nostra missió.

5. No perdre l’ADN associatiu
La col·laboració i participació amb l’objectiu de transformar el nostre entorn és una de les bases de l’associacionisme. Fer una bona anàlisi de com està la nostra entitat en quant a participació és la millor manera d’avançar en aquest àmbit. 

Caldria tenir en compte conèixer com i en què volen participar els diferents perfils i actors de la nostra entitat (socis, voluntaris, treballadors, beneficiaris, donants, etc.) i actuar en conseqüència. 

Roger Buch 
Director del projecte www.xarxanet.org 

Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés 

6 claus per a la millora dels serveis dirigits a afectats per una malaltia

El passat 4 de juliol es va celebrar el tast de projectes “Les necessitats socials derivades d'una malaltia”, on es van presentar les experiències de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) i la Fundació d'Afectats i Afectades de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica (laFF).

En base a les diferents experiències exposades i a l’exposició de Rosa Coscolla, Cap d’Innovació i Qualitat de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, us presentem un llistat de 6 claus per millorar el funcionament dels serveis dirigits a afectats per una malaltia. Uns consells que pretenen ser d'utilitat. Especialment per a les organitzacions que tenen com a principal finalitat la millora de les condicions de vida de persones afectades de determinades malalties i dels seus familiars o entorn més proper.

1.Donar resposta a les necessitats reals dels nostres usuaris
 
De vegades el dia a dia ens ofega. No obstant, és de vital importància aturar-se i fer-se preguntes clau. Saber si la nostra organització està donant resposta a les necessitats reals és una d’aquestes preguntes estratègiques.

Realitzar aquesta anàlisi ens permetrà veure els beneficiaris amb una nova perspectiva, serem conscients de totes aquelles necessitats que no estem cobrint amb els nostres serveis i fins i tot aquelles necessitats que ni tan sols sabíem que existien.

Un dels exemples és el de l’estudi que ha realitzat la FEM en col•laboració amb la Fundació Pere Tarrés, on s’ha construït tot un recull de necessitats derivades de l’esclerosi múltiple. Una de les principals necessitats que han aparegut és que les persones amb EM pateixen un desgast emocional molt fort durant el procés de diagnosi. Com que és un procés clau per a la futura evolució de la persona i del seu entorn, l’entitat està ara dedicant especials esforços a abordar aquesta necessitat.

2.Els potencials beneficiaris que l’entitat desconeix

Sovint les entitats se centren en perfils concrets d’afectats per una malaltia i difícilment s’arriba a atendre el conjunt de les persones afectades de la malaltia. Darrera del percentatge de gent a la qual l’entitat no arriba s’hi amaguen perfils ocults, amb necessitats desconegudes. Conèixer aquests perfils ajuda l’organització a iniciar nous serveis, estratègies i a tenir una visió molt més real del públic al que es vol dirigir. 

3.Importància dels efectes més enllà de la persona afectada

Els estudis mèdics se centren en les causes de la malaltia, mentre que les ciències socials aporten coneixement sobre els efectes de la malaltia. En aquest sentit, les conseqüències van molt més enllà de la pròpia persona afectada de la malaltia.

En el cas de l’estudi sobre la Fibromiàlgia s’ha demostrat el gran impacte que genera la malaltia en la persona afectada i el seu entorn. Més concretament s’ha pogut estudiar els canvis de rol dins de la família o el gran impacte econòmic que genera, per l’increment de despeses i la baixada dels ingressos. Disposar d’aquest tipus d’informació és vital per a delimitar quines han de ser les prioritats de l’entitat, com s’han de replantejar els serveis, o fins i tot a l’hora de fer incidència mediàtica i política.

4.La diferència entre demanda i necessitat

És important conèixer quines diferències hi ha entre les necessitats derivades de la malaltia i les demandes explícites de les persones afectades o el seu entorn. Sovint trobarem necessitats que les persones no són capaces d’identificar o demandes que no corresponen o poden resoldre les entitats. Aquest coneixement permet a les organitzacions planificar accions de conscienciació i d’orientacions.
 
5.Construcció d’un mapa de recursos com a element estratègic

És important tenir un mapa de recursos i serveis per canalitzar informació dispersa. Especialment interessant a l'hora de reorientar serveis o crear-ne de nous per poder donar resposta als perfils i necessitats de persones afectades que resten invisibles per al sistema.

6.Beneficis dels estudis de necessitats socials

Conèixer les necessitats reals, el conjunt de perfils de persones afectades, l’impacte d’una malaltia en la família i entorn, les demandes, i els recursos ideals de que caldria disposar, aporten un coneixement de vital importància.  Segons Rosa Coscolla, els principals beneficis d’aquests tipus d’estudis són: Disposar de coneixement estructurat i rigorós, la millora organitzativa i institucional, la incidència política i el reconeixement social i institucional. 




 
Vols més informació?
Envia un correu electrònic a cie@peretarres.org
Segueix-nos a twitter: @consult_estudis
Visita la nostra web: www.peretarres.com/consultoria-estudis 

Rosa Coscolla
Cap de Qualitat i Metodologia de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Els reptes del Tercer Sector al Regne Unit

El Tercer Sector al Regne Unit té actualment uns reptes que – només en alguns casos- s’assemblen als del sector català. Del que més es parla actualment és de 3 elements: increment de la capacitat financera, independència respecte les autoritats públiques i la millora de les carreres professionals.

Tots 3 són reptes molt relacionats amb el context social, econòmic i polític actual, i per tant són compartits amb el Tercer Sector català. En primer lloc les autoritats públiques, també al Regne Unit, estan pagant contractes, serveis i subvencions a deshora, fet que obliga a les entitats a disposar d'un bon coixí de líquid i un bon accés al crèdit. Actualment aquest accés al crèdit és molt complicat, sobretot per a aquelles organitzacions mitjanes i petites d'abast local, que al Regne Unit representen la majoria del sector. Cal subratllar que només 1 de cada 10 entitats britàniques són d'abast nacional, i que les organitzacions amb més de 500 empleats representen només el 8% del sector.

En segon lloc trobem la preocupació per la independència de les organitzacions respecte les administracions públiques. A diferència del Tercer Sector català, la independència de les entitats britàniques ha estat molt clara al llarg de la història. I això ha estat possible perquè gran part dels recursos de què disposen les entitats són d'origen privat i no públic. Per a fer-ho possible evidentment també hi ha hagut un paper molt important de suport polític en forma de base legal per a fomentar donacions privades i per a fomentar l’existència de les Charity shops. Per què llavors les entitats britàniques estan ara preocupades per la independència? Durant els últims 15 anys les noves tendències de Gestió Pública han portat a les administracions britàniques – igual que a nivell català- a gestionar serveis públics a través d'entitats del Tercer Sector. D’aquesta manera moltes entitats han passat a incrementar el percentatge de recursos econòmics provinents del sector públic.

El tercer dels problemes és clarament compartit amb el sector català: la mala gestió de les carreres professionals dels treballadors. Si es comparen xifres sobre l’ocupació al Tercer Sector britànic ens adonarem que la diagnosi és molt semblant: un sector feminitzat, amb molta gent jove, sovint mal pagat, amb molts contractes a mitja jornada i amb uns índex de rotació per sobre de la mitjana. Els joves amb alta preparació que entren al sector veuen amb dificultat la possibilitat de construir una carrera professional de llarg recorregut. I també cal dir que fins ara, el sector no ha sabut com solucionar aquest problema.

De fet tots 3 reptes són de difícil resolució, i encara no s’ha trobat una estratègia clara per a revertir la situació. Ara bé, el sector britànic parteix d'un punt molt més solvent que el sector català, perquè s’ha trobat amb aquests 3 reptes havent-ne solucionat ja molts altres anteriorment. Molt concretament, m’agradaria poder destacar 4 reptes centrals per al sector català que a nivell britànic estan molt superats: l’avaluació, monitorització i mesurament de l’impacte, l’augment de la implicació de la base social, el reconeixement social, i la rendició de comptes i transparència. El propòsit dels propers posts serà fer una breu anàlisi de la situació d'aquests 4 elements que el sector britànic ja ha abordat.

Per a més informació sobre la situació actual del Tercer Sector al Regne Unit: Mapping the Third Sector: A context for social leadership.

Consulta els posts publicats fins ara de "Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit"

Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés 








Article original publicat al bloc de Xarxanet.org.