La transmissió intergeneracional de la pobresa: factors, processos i propostes per a la intervenció

La Fundació Foessa acaba de publicar un informe coordinat per Raúl Flores i en el qual han participat Mónica Gómez Morán i Vìctor Renes sobre la transmissió intergeneracional de la pobresa. L’estudi conclou que a l’estructura social de l’Estat espanyol permet que les realitats de pobresa es puguin heretar i remarca un fet significatiu: no resultat infreqüent que els serveis socials i les entitats socials actualment estiguin atenent els néts d’aquells que van acompanyar fa trenta anys. Els principals factors que ho explicarien són el nivell d’estudis dels pares, la situació laboral, l’ocupació i la renda.

L’estudi també mostra que el major risc de pobresa i d’exclusió social es dóna entre les famílies amb fills a càrrec, fet que no passa a altres països europeus. Així, la taxa de pobresa a les llars sense menors és del 16 %, mentre que a les famílies que tenen a càrrec tres o més menors és gairebé el triple, el 44 %.

Aquesta situació ve en gran part motivada pel familisme del model de règim de benestar espanyol, que fa descansar en les famílies bona part de l’esforç social sense proveir-les de suficients serveis i suport econòmic. Així, mentre la mitjana de la despesa de la Unió Europea en família i infància és del 2,2 % del PIB, a l’Estat espanyol significa només l’1,2 %. A més, en el cas espanyol la protecció social a la infància es destina majoritàriament als menors que es troben en situació de desemparament o risc, la qual cosa genera riscos d’estigmatització i segregació.

L’estudi proposa també una sèrie de línies d’actuació per desenvolupar una política pública adreçada a lluitar contra la transmissió intergeneracional de la pobresa. Les principals serien: impulsar les polítiques socials per reduir les desigualtats; prioritzar la inversió en educació; garantir l’accés universal al sistema de salut; promoure una política d’habitatge i d’urbanisme que combatin la segregació espacial; desenvolupar polítiques d’ocupació i de conciliació de la vida laboral i familiar i desplegar de manera eficaç, suficient i coordinada serveis i prestacions de suport  la família, inclosa una clara aposta per l’“atenció psicoeducativa” dins la qual jugaria un paper clau el suport a les activitats en temps lliure.

Jordi Sabater
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Childhood Links (vincles d’infància)

Fa unes setmanes, la Fundació Pere Tarrés va organitzar un Seminari per treballar al respecte d’un projecte europeu anomenat Childhood Links (vincles d’infància), un mètode innovador que té com a objectiu mantenir el vincle entre les famílies i els infants i adolescents residents en centres d’acollida en tota Europa. Des del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés vam exposar les possibilitats de treball i aplicació pràctica d’aquest mètode en els nostres 21 centres oberts i diaris que estan treballant amb 2.500 infants en situació de vulnerabilitat social.

Existeixen molts projectes a Europa que ens fan evident la importància i la necessitat que té la implicació de la família en els processos d’acompanyament en el desenvolupament dels infants. Sovint es veu com a solució la institucionalització del nen/a per prevenir el conflicte i per garantir la seva seguretat. Està clar que això és primordial i que hem de garantir per sobre de tot els Drets de la Infància, però no podem deixar de banda l’essencialitat de treballar amb les famílies, de capacitar-les, de donar recursos per què puguin abordar les seves responsabilitats.

Els nostres centres oberts i diaris donen importància a aquest treball amb les famílies i s’esforcen per a poder acompanyar-les. Això no és fàcil ni sempre és possible, doncs els recursos són limitats. Però som conscients del valor afegit que tenen aquests centres en l’educació i acompanyament de l’infant fins que esdevé un adult. Es creen vincles positius entre els infants i els seus adults referents i el nen o nena aprèn a establir relacions positives amb els seus iguals. Són experiències enriquidores que es donen en un entorn lúdic i amb l’acompanyament d’adults que els donaran estímuls positius per afavorir el seu desenvolupament personal. I tot aquest treball emocional té també la seva correlació amb les famílies perquè aquestes s’integrin també en el projecte del centre obert o diari seguint, així, la línia marcada pels educadors i educadores. Per tant, són espais organitzats, estructurats, on es dóna una educació integral que promou l’autonomia i la seguretat de l’infant i que acaba esdevenint un lloc de referència en les seves vides.

El Projecte Childhood Links centra la força en la intervenció i en la cooperació amb la família per a treballar amb infants institucionalitzats en centres d’acollida.

Tot i què aquests dos models són molt diferents i parteixen de ratios no comparables (Childhood Links treballa amb ratios d’un educador per cada 2-3 infants i nosaltres aquí estem aplicant ratios d’un educador com a mínim per cada 10 infants), veiem algunes possibilitats de vincular aquest projecte i anar treballant en aquesta línia tan interessant:

• Els dos models defensen la importància del treball compartit amb la família, creant vincles i generant experiències compartides.
• L’empoderament de l’infant. És interessant la força que se li dóna als nens i nenes en les decisions que afecten a les seves relacions, la seva vida, les seves conductes...
• L’infant és el centre de la intervenció.
• Aplicació de la proposta d’entrevista de clarificació de processos de presa de decisions.
• Aprofitar les eines de seguiment individualitzat dels infants i de les seves famílies, valorant les competències i coneixements.

Maria Valencia
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés

Presentació Avaluació de programes de reforç escolar en els Centres d’Atenció Diària

 En un context força complex per moltes entitats de base, cal posar en rellevància a la societat aquelles accions que tenen un valor afegit en el centres d'atenció diària federats al Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC). Aquest valor afegir és el compromís diari de molts professionals i voluntaris per generar estructures de suport familiar, de qualitat de vida i d'educació com escola de ciutadania i com agents educatius en plena aliança i coordinació amb les escoles i instituts dels barris i ciutats.

El futur incert reclama poder donar valor a les accions que representen una millora directa en la qualitat de vida dels infants i els adolescents en termes com la igualtat d'oportunitats. Segons un estudi elaborat per la Fundació Jaume Bofill al 2009, manifesta que la vulnerabilitat educativa és una conseqüència immediata de l’exclusió social prèvia, i no pas al revés.

El que pretén aquest estudi, és en fer la "foto" de la realitat plena, rica i diversa dels Centres d'Atenció diària federats  al MCECC de la Fundació Pere Tarrés on molts dels infants que participen presenten dificultats en el seu procés d’aprenentatge i, com molts dels programes de reforç escolar dissenyats pels centres intenten compensar aquestes carències, afavorint  la millora en el seu rendiment escolar.

És per tant finalitat d’aquest estudi, valorar els resultats obtinguts i el nivell d’impacte d’aquests programes en el procés socioeducatiu dels infants i adolescents que hi participen, per tal d’oferir propostes de millora  a tres nivells:

1) Dissenyar Programes Innovadors de suport escolar.
2) Dissenyar un pla formatiu especialitzat pels professionals dels centres d’atenció diària i centres escolars.
3) Generar coneixement i recursos formatius adreçats a les famílies dels centres d'atenció diària.

Per tal de posar en marxa aquest projecte comptem amb un grup motor encarregat de la direcció del projecte format per Txus Morata, Eva Palasi, Sergi Asensio, Maria Valencia, Marta Rams, Mari Mateos i Felipe Campos. Aquest equip conjuntament amb els diferents experts que compta la Fundació Pere Tarrés treballaran per aconseguir un estudi amb una mostra ambiciosa i representativa per tal de generar uns resultats que no quedin merament en un document, volem generar coneixement, impacte en la societat de la tasca desenvolupada i reconeixement per part del les Administracions Públiques i entitats privades sobre els beneficis que generen els programes de reforç escolar en els Centres d'Atenció diària federats al MCECC de la FPT.

Tal i com explicàvem en aquest avaluació, volem treballar amb una mostra representativa de la realitat, per això parlem de:

•    12-15 Centres Diaris/Centres Oberts MCECC.
•    112 Educadors Centres Diaris/Centres Oberts MCECC.
•    32 Infants i adolescents.
•    4 famílies dels Centres Diaris/Centres Oberts MCEC.
•    4 Mestres i professors de les escoles i instituts.
•    4 Professionals dels serveis socials de primària.
•    4 Professionals EAP.

El propi desenvolupament i desplegament d'aquest estudi es basarà en una metodologia d'investigació avaluativa. Aquesta metodologia requereix de la implicació de tots els agents (equip, centres,..) en les diferents fases de l’avaluació.

El que volem amb aquest plantejament és que l’estudi no sigui redactat en un despatx amb una comissió d'experts, pretenem que els centres a través dels seus professionals,  educadors/es i monitors/es, siguin part activa en el procés de construcció instruments, la pasació dels mateixos i la validació dels resultats, tot això es farà una formació específica amb aquelles persones que hagin de dur a terme la pasació.

En aquesta primera reunió, que va tenir un èxit en termes de participació i assistència, comencem a treballar, amb molt bona sintonia amb els centres que van participar en la presentació de l'estudi a l'Alberg de la Fundació Pere Tarrés, amb preguntes, qüestions però sobretot amb il•lusió i ganes de poder plasmar en un document el treball de realitat que cada tarda arreu del territori treballem en matèria de reforç escolar als Centres d'Atenció diària.

Felipe Campos i Rubio
És Director General de l'Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.

Dinamització de l’esplai públic i l’educador de carrer

Parlar avui dia d’educar al carrer pot semblar dins del món de l’educació social un fet antic o fins i tot que ja està tot dit. Ja fa temps que es parla a nivell professional o acadèmic de conceptes com educació́ en medi obert, educadors d’atenció primària, etc...  i poc del denominat educador o educadora de carrer. Amb aquest article proposo un viatge a les arrels de l’educació social, al treball en primera línia fora d’espais tancats o institucionals i volem explicar una bona pràctica associada a l’educació́ de carrer, el projecte OCI AL BARRI de L’H, que porta a terme l'Associació Educativa Itaca, que pertany al Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.

Primer de tot hem de definir quina és la característica principal de l’educació́ de carrer i com aquesta ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de població́ que, tot i tenir necessitats, mai entraran en un centre d’atenció diària, en un casal de joves, no s’aproparan a serveis socials per sol·licitar ajut...etc. La proximitat amb els educadors socials de “Sortir al carrer” és una imatge que descriu un treball educatiu proper a la gent, sobretot a la gent que per raons diverses queda al marge, tant a nivell grupal com individual. És per aquest motiu que l’educador/a de carrer ha de tenir com a funció principal la detecció de necessitats, el fet d’estar a peu de carrer, en el territori, a prop de la gent, li permet conèixer qui és qui, i quines situacions de dificultats viu, alhora que coneix de primera mà què està patint, què necessita i com podem orientar-los davant demandes no formulades.

És possible obrir un debat sobre si podem treballar des de l’educació social si per part del subjecte no hi ha voluntat de canvi i, per tant, es podria posar en dubte si és una acció socioeducativa. Però és aquí on radica l’essència de projectes de dinamització de l’espai públic o d’educació al carrer, promoure el canvi, acostar-nos al infant o jove perquè adopti actituds favorables. És per aquest motiu que, respectant la voluntat del participant, és clau escoltar, observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu procés de vida, del qual n’és el protagonista.

Però podríem definir en tres punts què significa la figura de l'educador de carrer:

•  Educar al carrer no és una tasca de bomber, d’intervenció́ directa o d’urgència; és una tasca que necessita de temps, planificació, hores al carrer i a les places i presència constant. És una tasca a llarg termini que només es pot fer des de la proximitat i amb el compromís institucional de l’entitat o administració que impulsi el projecte.
• Suposa treball comunitari, perquè ni els nens ni els joves estan sols, tots tenen una família, un grup d’amics, participen en un centre d’esplai, lleure, casal de joves... en definitiva al seu entorn. L’educador o educadora ha de ser el referent, i per ser-ho, ha de conèixer  la problemàtica concreta dels més vulnerables i aquelles que per raons “X”, en el cas dels infants i joves, no tenen referent adult fora de l’horari escolar.
• I per últim, l’educador no pretén ser el “messies” de ningú o solventar la problemàtica particular. Només és el referent, el pont, l’intermediari. L’educador no és qui per dir si l’infant o el jove ha de canviar, sinó que són els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i, si decideix canviar, canvií̈.

 I per últim, cal reiterar en un concepte més que utilitzat en el sector a tots els nivells, però clau en l’educació al carrer, el treball  comunitari o en xarxa. Reconèixer tots els agents socials (professionals o veïns, recursos com biblioteques, casals o parents...) que aquest infant, jove  o aquest grup, té al seu entorn, veure que tots comparteixen l’objectiu d’ajudar-lo a millorar socialment i veure que tots hi tenen un paper.

Una bona pràctica que escenifica què vol dir educar al carrer és el projecte que des del darrer curs l’Associació Educativa Itaca (entitat federada al MCECC de la Fundació Pere Tarrés) va impulsar després de la visita de la Nelsa Curbelo, al barri de Collblanc-La Torrassa de la ciutat de L’Hospitalet. Aquella visita va inspirar l'equip educatiu. Després de mesos de treball d’anàlisi del territori i en coordinació amb els agents social, es va veure la necessitat d'impulsar un projecte de dinamització de l’espai públic i educació al carrer. 

Aquest projecte va néixer sota el nom d' “Oci al Barri” i pretén:

• Apropar-nos a la realitat de la convivència al barri (dificultats i valors).
• Prevenir possibles conflictes de convivència.
• Sensibilitzar a tots els veïns i veïnes del barri sobre la importància del seu paper com a membres actius de la comunitat amb drets i deure.
• Promoure l'aproximació entre els agents socials del barri i el conjunt del veïnat

 Aquest projecte està present cada setmana a les places més significatives del barri amb un programa d’activitats adaptades als infants i joves, amb un plantejament obert, comunitari on ells mateixos, en moltes ocasions, són els encarregats d’organitzar activitats per altres joves. Els resultats són millors dels imaginats o definits des de l’inici, solament calia una oportunitat i aquesta ha estat l’aposta decidida de l’Associació Educativa Itaca en el barri de La Torrassa.

Per finalitzar m’agradaria tancar aquest post amb una cita africana molt significativa:  “Per educar a un únic nen es necessari tota una tribu”. Els nens són els mateixos, la tribu ara som tots nosaltres. 

Per saber-ne més:

Reportatge de la cadena Aljazeera sobre la tasca social i educativa de Nelsa Curbelo als barris de Guayaquil. 

Felipe Campos

És director de l'Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.

Els reptes de la pobresa infantil

El fet que un de cada quatre infants de Catalunya es trobi sota el llindar de la pobresa és una situació davant la qual no podem restar indiferents. A més, quan parlem de pobresa infantil hauríem de valorar molts elements de l’entorn on estan creixent aquests nens i nenes.

• Entorn educatiu: ens hauríem de preguntar si estem realment oferint als nostres nens i nenes el millor espai educatiu, la millor escola? Una escola marcada actualment per milers de cartells de denúncia, queixa, i on els infants noten el malestar dels mestres.
• Entorn familiar: ens trobem amb famílies sense recursos, que estan patint els efectes d’aquesta crisi. I es tracta d’una crisi que no es fa evident només en els aspectes econòmics sinó també a través de la tensió familiar, l’atur, el dolor, la inestabilitat, el fet d’haver de quedar-se sense casa, el patiment per no poder alimentar els fills. Els infants reben les conseqüències emocionals d’aquestes situacions tan dures.
• Salut i alimentació: sovint l’alimentació que estan rebent els infants no és equilibrada, i alguns casos, és insuficient. A més, en moltes ocasions degut a la situació de pobresa de la família, l’alimentació del nen o la nena depèn únicament d’espais externs a la llar com ara els menjadors socials, els menjadors escolars, els centres d’esplai diaris i centres oberts.

Educació, estabilitat emocional, salut i alimentació, aquests són alguns dels drets dels infants reconeguts per la Convenció dels Dretsdels Infants que celebrarem d’aquí un mes. Però què celebrarem? Estem respectant realment aquests drets?

Aquesta és la situació que viu la infància del present i, per tant, és la vida dels adults del futur. Aquells adults que adoptaran decisions, encapçalaran propostes i que, en definitiva, guiaran també el nostre país en un altre moment de la història. Aquests infants seran grans i necessitaran d’aquella base i estabilitat que tothom necessita per créixer: aprenentatges, atenció, cura, estima, etc.… Podrem dir que els adults del present hem garantit tot això en la seva infantesa?

La incertesa i vulnerabilitat que viuen aquests nens i nenes és una situació que determina de forma considerable el seu desenvolupament i creixement com a persones en aspectes com autoestima, seguretat, acompanyament o desenvolupament emocional.

Ara mateix hem d’assumir aquest repte, una autèntica oportunitat per a aquells que ens dediquem a la infància i a l’educació. Ens toca decidir i entomar la situació, optimitzant els recursos i posant al servei dels més petits tot allò que es mereixen. Fem d’aquells que seran el nostre futur, els autèntics protagonistes.





Més informació:

Conclusions jornada "Pobresa infantil" de Fundació Pere Tarrés, Càritas i Fedaia:

Monogràfic sobre Pobresa Infantil de la Revista EducacióSocial  (editada per la Fundació Pere Tarrés)

 

Maria València
És presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.