Dinamització de l’esplai públic i l’educador de carrer

Parlar avui dia d’educar al carrer pot semblar dins del món de l’educació social un fet antic o fins i tot que ja està tot dit. Ja fa temps que es parla a nivell professional o acadèmic de conceptes com educació́ en medi obert, educadors d’atenció primària, etc...  i poc del denominat educador o educadora de carrer. Amb aquest article proposo un viatge a les arrels de l’educació social, al treball en primera línia fora d’espais tancats o institucionals i volem explicar una bona pràctica associada a l’educació́ de carrer, el projecte OCI AL BARRI de L’H, que porta a terme l'Associació Educativa Itaca, que pertany al Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.

Primer de tot hem de definir quina és la característica principal de l’educació́ de carrer i com aquesta ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de població́ que, tot i tenir necessitats, mai entraran en un centre d’atenció diària, en un casal de joves, no s’aproparan a serveis socials per sol·licitar ajut...etc. La proximitat amb els educadors socials de “Sortir al carrer” és una imatge que descriu un treball educatiu proper a la gent, sobretot a la gent que per raons diverses queda al marge, tant a nivell grupal com individual. És per aquest motiu que l’educador/a de carrer ha de tenir com a funció principal la detecció de necessitats, el fet d’estar a peu de carrer, en el territori, a prop de la gent, li permet conèixer qui és qui, i quines situacions de dificultats viu, alhora que coneix de primera mà què està patint, què necessita i com podem orientar-los davant demandes no formulades.

És possible obrir un debat sobre si podem treballar des de l’educació social si per part del subjecte no hi ha voluntat de canvi i, per tant, es podria posar en dubte si és una acció socioeducativa. Però és aquí on radica l’essència de projectes de dinamització de l’espai públic o d’educació al carrer, promoure el canvi, acostar-nos al infant o jove perquè adopti actituds favorables. És per aquest motiu que, respectant la voluntat del participant, és clau escoltar, observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu procés de vida, del qual n’és el protagonista.

Però podríem definir en tres punts què significa la figura de l'educador de carrer:

•  Educar al carrer no és una tasca de bomber, d’intervenció́ directa o d’urgència; és una tasca que necessita de temps, planificació, hores al carrer i a les places i presència constant. És una tasca a llarg termini que només es pot fer des de la proximitat i amb el compromís institucional de l’entitat o administració que impulsi el projecte.
• Suposa treball comunitari, perquè ni els nens ni els joves estan sols, tots tenen una família, un grup d’amics, participen en un centre d’esplai, lleure, casal de joves... en definitiva al seu entorn. L’educador o educadora ha de ser el referent, i per ser-ho, ha de conèixer  la problemàtica concreta dels més vulnerables i aquelles que per raons “X”, en el cas dels infants i joves, no tenen referent adult fora de l’horari escolar.
• I per últim, l’educador no pretén ser el “messies” de ningú o solventar la problemàtica particular. Només és el referent, el pont, l’intermediari. L’educador no és qui per dir si l’infant o el jove ha de canviar, sinó que són els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i, si decideix canviar, canvií̈.

 I per últim, cal reiterar en un concepte més que utilitzat en el sector a tots els nivells, però clau en l’educació al carrer, el treball  comunitari o en xarxa. Reconèixer tots els agents socials (professionals o veïns, recursos com biblioteques, casals o parents...) que aquest infant, jove  o aquest grup, té al seu entorn, veure que tots comparteixen l’objectiu d’ajudar-lo a millorar socialment i veure que tots hi tenen un paper.

Una bona pràctica que escenifica què vol dir educar al carrer és el projecte que des del darrer curs l’Associació Educativa Itaca (entitat federada al MCECC de la Fundació Pere Tarrés) va impulsar després de la visita de la Nelsa Curbelo, al barri de Collblanc-La Torrassa de la ciutat de L’Hospitalet. Aquella visita va inspirar l'equip educatiu. Després de mesos de treball d’anàlisi del territori i en coordinació amb els agents social, es va veure la necessitat d'impulsar un projecte de dinamització de l’espai públic i educació al carrer. 

Aquest projecte va néixer sota el nom d' “Oci al Barri” i pretén:

• Apropar-nos a la realitat de la convivència al barri (dificultats i valors).
• Prevenir possibles conflictes de convivència.
• Sensibilitzar a tots els veïns i veïnes del barri sobre la importància del seu paper com a membres actius de la comunitat amb drets i deure.
• Promoure l'aproximació entre els agents socials del barri i el conjunt del veïnat

 Aquest projecte està present cada setmana a les places més significatives del barri amb un programa d’activitats adaptades als infants i joves, amb un plantejament obert, comunitari on ells mateixos, en moltes ocasions, són els encarregats d’organitzar activitats per altres joves. Els resultats són millors dels imaginats o definits des de l’inici, solament calia una oportunitat i aquesta ha estat l’aposta decidida de l’Associació Educativa Itaca en el barri de La Torrassa.

Per finalitzar m’agradaria tancar aquest post amb una cita africana molt significativa:  “Per educar a un únic nen es necessari tota una tribu”. Els nens són els mateixos, la tribu ara som tots nosaltres. 

Per saber-ne més:

Reportatge de la cadena Aljazeera sobre la tasca social i educativa de Nelsa Curbelo als barris de Guayaquil. 

Felipe Campos

És director de l'Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.