Cap a una gestió eficaç del conflicte en els centres educatius

Pocs dubtes tindrem a l’hora d’acordar que el conflicte forma part de la vida. Pot ser l’origen d’aprenentatge, de creixement, de construcció,... però com ja sabem també pot ser font de frustració, de bloqueig, de destrucció,... 

Cada dia són més les escoles i centres educatius que, conscients d’aquesta realitat, opten per aplicar programes que, bé a nivell de centre, bé aplicats en els propis alumnes, ajudin a desenvolupar competències per a gestionar els conflictes de forma constructiva.

Ara bé, cal tenir present que cap estratègia ni cap programa per si sol pot fer que es superin els conflictes si no aprenem primer a comprendre el fenomen conflictual en la seva globalitat ni si apliquem a tots els conflictes el mateix mètode de gestió. 

El mapa del conflicte

Per gestionar un conflicte cal aprendre a veure’l en tota la seva complexitat. 

El perquè es dona, el paper que exerceix en la vida, aspectes biològics que influeixen, el paper de la subjectivitat, l’entorn socio-cultural,... seran aspectes fonamentals a l’hora de comprendre el conflicte i la base sobre la que podrem establir el procediment d’actuació més adequat. 

Aquest és segurament el punt més important tant a l’hora de prevenir com de detectar i/o gestionar un conflicte. Actuar centrant-nos en els símptomes seria tant buit de sentit com esperar que en un país en guerra aparegui la pau pel simple fet de treure’n els tancs.

Tal i com diu Eduard Vinyamata[1]: “el moviment pacifista, en la seva preocupació per abolir la guerra, ha oblidat que aquesta es troba en les ments i cors de les persones”.

A cada conflicte el seu mètode

Si fer un bon plantejament és important de cara a una correcta gestió, també ho serà escollir correctament quin serà el mètode que aplicarem.

Mètodes pacífics i basats en el diàleg que es puguin aplicar en els centres educatius n’hi ha diversos, però no tots s’adaptaran a les necessitats de cada cas concret. No perquè hi hagi mètodes millors que d’altres sinó per què uns s’adapten millor que d’altres a les necessitats de cada cas. 

Cal tenir coneixements dels recursos que la conflictologia ens ofereix i aplicar aquell que s’adapta més a les especificitats detectades en la fase d’estudi del conflicte.  

Entre els mètodes que promouen la intervenció pacífica (i per tant no coercitiva ni sancionadora) trobem la mediació; una eina vàlida en conflictes interpersonals de grau mig i baix que promourà que els implicats en el conflicte millorin la seva comunicació, prenguin responsabilitats i siguin proactius en la superació del conflicte.

Aquest mètode no és aplicable a tots els casos, però resulta molt vàlid a l’hora d’abordar conflictes entre iguals així com també és una excel·lent porta d’entrada a la cultura de la pau i el diàleg.

Un projecte per créixer

Cal perdre-li la por al conflicte. En general. Però també en els centres educatius. El conflicte està allà i, si no li donem l’esquena, pot esdevenir una font de creixement molt enriquidora.

Certament cal formació i voluntat, dues coses a les que els professionals d’aquest sector ja hi estem predisposats. Aprofitem-ho! 

---

[1] Vinyamata, Eduard. Conflictología (2009) Ediciones Ariel: L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Anna Rallo Tió
Psicopedagoga especialitzada en psicomotricitat, mediació de conflictes i educació emocional. També és formadora de la Fundació Pere Tarrés

Programes d’intervenció amb agressors de violència de gènere

Afegeix la llegenda

El fenomen de la violència és inherent a la nostra cultura i societat civilitzada. No obstant, en una societat sotmesa a canvis constants de tot tipus, el comportament violent-agressiu de les persones evoluciona des dels diferents escenaris, noves formes de presentació, valors culturals i socials, etc.

La violència té nombroses mirades o màscares des de l’anomenada violència de gènere, bullying, síndrome d’indefensió apresa, síndrome de l’emperador, violència infantil, xenofòbia, són algunes de les “cares” o “mirades” amb què es presenta el fenomen de la violència. Aquest és un autèntic problema social que afecta totes les estructures de la societat: social, educativa, relacional, cultural, econòmica, esportiva, etc. Posar-li noms ja és un pas important. Identificar el fenomen de la violència ens pot ajudar a resoldre i poder desconnectar, inhibir, reduir els mecanismes que la suporten i mantenen.

Fa molts anys, Jean Paul Sartre ja ens va avançar una de les possibles causes de la violència assegurant “desconfio de la incomunicabilitat; és la font de tota la violència”. Com a espècie humana, estem dotats de “la paraula” d’una eina o instrument clau en la comunicació humana per poder resoldre els nostres conflictes a banda de generar-los. És, per tant, necessari un esforç global i transversal per part de tots els actors actius i no actius que formen part del procés, com són les famílies, les institucions, els àmbits educatius, socials, sanitaris, etc.

Malgrat algunes dades positives com que les víctimes de violència de gènere han caigut un 6’9% en l’any 2014, són malauradament, massa habituals als mitjans de comunicació les notícies sobre dones que han mort assassinades per la seva parella. Hi hauríem de sumar les 27.122 dones que van ser inscrites amb una ordre de protecció o mesures cautelars a l’àmbit judicial. Una altra realitat d’aquestes dones és l’alta “vulnerabilitat” que presenten en molts aspectes.

El segment més fràgil és el de les dones entre 25 i 39 anys, dues de cada tres d’aquestes dones són nascudes al territori espanyol. Són dades esgarrifoses i hem de poder actuar com a un altaveu per poder pal·liar l’efecte de l’agressivitat envers les persones i desactivar els mecanismes activadors i mantenidors del comportaments que la poden potenciar. Des de la formació en Postgraus ja es desenvolupa una activitat anual com a postgrau/ expertesa en intervenció amb violència de gènere, portant ja 15 edicions consecutives.

Com a formació específica de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i adreçada al major nombre de col·lectius professionals la proposta d’aquesta formació des de la Fundació Pere Tarrés i la seva sensibilitat social és donar una perspectiva global i un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la violència des del treball amb la figura del comportament agressor o transgressor, tenint en compte totes les perspectives de la victimització. És possible desconstruir els constructes socials, educatius i de valors que en moltes ocasions sustenten el “comportament violent-agressiu” i que en moltes ocasions el justifiquen social o políticament amb conflictes bèl·lics i/o armats.

Per tant, un comportament mal interioritzat, mal après, es pot desaprendre i fer una nova reelaboració social i comunitària en funció dels valors socials i comunitaris de la nostra societat actual. Volem dotar de les “mirades professionals” i de les “eines més específiques i globals” per poder intervenir en qualsevol àmbit, escenari i marc poblacional on es desenvolupin comportament violents: família, educació, justícia, seguretat, etc.

Jordi Morquillas Gallego 

Psicòleg de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives)

Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Servei Municipal de Mediació Ciutadana de Sant Boi

El Servei Municipal de Mediació Ciutadana (SMMC) neix l’any 2006 com a resposta al compromís recollit en l'Ordenança Municipal de Civisme i Convivència Ciutadana per tal de garantir el compliment dels principis i normes establerts a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans[1]. D’aquesta manera, s’estableixen els mecanismes per a la resolució dels conflictes de manera no confrontativa tot promovent el diàleg per a la seva transformació.

En el mateix ordre de coses, s’introdueix un principi de reparació per a les situacions d’infracció a l’esmentada Ordenança. D’aquesta manera, i fugint de la burocratització d’altres respostes, amb el Programa de Mesures Alternatives es volen dissenyar respostes alternatives a les actuacions incíviques posant l’accent en la individualitat, la responsabilització i l’aprenentatge.

Els pilars que vertebren el treball que es realitza des del SMMC són, per una banda, un seguit d’actuacions que, a més de donar a conèixer el Servei, volen dotar a la ciutadania de les habilitats i eines que els ajudaran gestionar els seus conflictes interpersonals de manera pacífica, cooperativa i autònoma. Es tracta, en definitiva, de divulgar i incentivar una cultura de pau. Aquestes accions formen part dels eixos de difusió i prevenció.

En aquest sentit, entenem que el conflicte forma part del fet de conviure i genera una àmplia gamma de situacions de desacord i/o interessos contraposats: a l’escola, a la feina, al barri, a la comunitat de veïns, amb la família, etc. Des d’aquesta perspectiva, el nostre objectiu no serà evitar l’aparició d’aquestes situacions conflictives, sinó aprendre a gestionar-les de forma positiva. L’escolta activa, la comunicació assertiva o l’empatia són només alguns dels aspectes que es treballen en aquest àmbit per a aconseguir l’objectiu esmentat.

Per altra banda, una part molt important del treball al SMMC és l’acompanyament en l’abordatge de les situacions conflictes a través del diàleg. Hem anomenat a aquest eix d’intervenció i és on s’emmarquen els processos de mediació pròpiament dits. Quan en mediació parlem d’intervenció parlem de procés, de temps, de canvi i de comunicació.

Existeixen diverses formes d’abordar els conflictes però, en la lògica de guanyar o perdre, la majoria d’elles porta a que alguna de les parts implicades percebi que “perd”. En aquest sentit, el cert és que la majoria tenim interioritzades les formes confrontatives per resoldre els conflictes que tenim (com ara la demanda o la denúncia).

En el cas de la mediació, com a metodologia que proposa l’abordatge cooperatiu de les discrepàncies, tractarà que, com a resultat de la gestió del conflicte, totes les parts sentin que guanyen amb les solucions proposades.

Això és possible quan, amb l’ajuda del mediador/a, les persones que tenen el conflicte cerquen, proposen i consensuen les seves solucions. En el procés serà fonamental treballar per a que cada part legitimi i reconegui a l’altra així com que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Només així,i a diferència d’altres formes, els acords dialogats esdevindran solucions duradores, sostenibles i satisfactòries.

Emma de la Haba Vacas

Coordinació i Formació Plans de Desenvolupament Comunitari de la Fundació Pere Tarrés

---

[1] Signada per l’Ajuntament de Sant Boi l’any 1999.