Voluntat de servei

El naixement d’estris.cat ens permet fer nostres les paraules del poeta J. V. Foix  “M’exalta el nou, m’enamora el vell”. Amb aquest nou projecte perseguim l’objectiu d’adaptar-nos als canvis de l’entorn amb el neguit de millorar i seguir exaltant-nos però mantenint la mateixa il·lusió de sempre i enamorats de l’essència que va fer néixer la revista Estris en format paper el 1971.  

La revista Estris fa un pas clau en el seu creixement. La fusió entre les capçaleres d’Estris i www.engrup.cat dona pas a un nou mitjà de comunicació digital que vol recollir el millor dels seus antecessors amb un gestor de continguts que suposa un gran salt tecnològic amb la interacció continuada amb les xarxes socials i una creixent participació dels monitors, caps, mestres i educadors que dia a dia feu ús dels nostres mitjans.

Els propers mesos l’eina anirà creixent oferint noves seccions i serveis que ens permetran créixer i potenciar, encara més, la participació dels lectors que ha estat sempre un dels puntals d’enGrup, portant-nos a tenir més de 8.000 usuaris registrats.

Però cap d’aquestes passes té sentit sense el motor que tot ho mou. La voluntat de servei al lleure i al tercer sector i és que Estris.cat vol ser un punt de trobada entre un sector que ha estat clau d’un país i que, davant de la situació actual, ens reclama més protagonisme.

Sentiu-vos tots i totes part d’aquest projecte i ajudeu-nos a fer-lo créixer.

Quim Moreno

Director Revista Estris de la Fundació Pere Tarrés

40 anys de la revista ESTRIS. Encarant el futur sense perdre la identitat.

El món de les revistes -i la premsa en general- viu un moment d’incertesa bàsicament per dos motius: les dificultats econòmiques (l’elevada disminució de les subvencions i la publicitat) i la complexitat de fer una aposta de futur clara i, en pocs casos, rendible a curt termini degut a la proliferació d’aparells i plataformes tecnològiques, que han convertit les revistes en paper en un element previsiblement caduc, però alhora, encara necessari. En aquest escenari, l’Estris es mou en una certa comoditat dintre de la complexitat. L’explicació és senzilla: durant aquests 40 anys hem viscut tota mena de canvis i, com ho fan els mateixos esplais i caus o les federacions que els representen, contínuament intentem respondre a les necessitats emergents. 

La nostra força? La fidelitat de 4.000 lectors que fan seva la revista i que ens obliguen a tenir clar que l’Estris és una revista amb voluntat de sector, que ha de ser una eina que respongui a la necessitat dels que estimem i vivim per l’educació en el lleure, des d’un ideari definit. Aquí és on l’aposta del MCEC i la Fundació Pere Tarrés en general ha estat fonamental. 

En aquesta línia, amb molta visió i un cert atreviment, fa uns anys l’equip de publicacions va crear la comunitat virtual http://www.engrup.cat/, que, reconvertida en diari digital amb l’explosió de les xarxes socials, ara aplega més de 7.000 usuaris registrats. La nostra aposta de futur passa per fer una fusió online del millor d’enGrup i de tots els recursos que ofereix l’Estris, amb una usabilitat adaptada als nous recursos tecnològics (inclosos els dispositius mòbils) i que ha de permetre un salt fonamental pel futur de la revista mantenint la publicació en paper mentre sigui necessària. 

Avui, l’Estris té el reconeixement del sector i de la societat en general com podem llegir al número especial per l’aniversari que acabem d’editar i afrontem el futur reforçats pels diferents premis que la revista ha anat recollint aquests anys i que ens donen força per seguir en aquesta línea, treballant cada cop més per liderar aspectes com la innovació i la representativitat. 

Les coses viuen per la necessitat que en tenim i per l’estima que posem en elles. Us puc assegurar que la revista Estris és, i ha estat, molt estimada. 

Quim Moreno

Director Revista Estris de la Fundcaió Pere Tarrés