Dia Universal dels Drets del Infants (DUDI) – Un dia a celebrar!

L'educació en el lleure és un dels drets dels infants

Segurament hem sentit molt cops la frase, “Els infants són el futur”, però és necessari reivindicar que els infants també són el present i per tant agents de dret. Aquest 20 de novembre és celebra el dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI), un dia especialment senyalat per reivindicar-n’hi els drets. Al voltant d’aquesta data molts centres d’Esplai i agrupaments escoltes realitzarem activitats arreu del territori per posar de manifests els drets dels nens i nenes, per tal de posar l’infant en el centre de la nostra acció educativa, i posa de manifest que les activitats de lleure són un dret i no un privilegi per a la seva contribució en el desenvolupament de l’infant. Podem trobar un recull de les activitats dels centres d’Esplai del MCECC en motiu del DUDI.

Els drets de la infància són drets que posseeixen els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància. Aquests drets es troben recollits a: La Convenció sobre els drets de l'Infant del 20 de novembre del 1989 de Nacions Unides.

 

La Convenció estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d'hora, a no haver de preocupar-se per l'alimentació, la salut o l'habitatge és per això que des dels centres d’esplai vetllem per tal de generar espais idonis per què els infants visquin com a infants i creixin com a persones. Aquesta convenció representa un gran pas endavant, perquè per primera vegada es van recollir en un únic document, de 54 articles, els drets que tenen les persones menors de 18 anys de tot el món i les obligacions dels Estats que l’han signada. Estableix que l'infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l'ha d'escoltar i prendre seriosament. Els adults tenim molt aprendre dels més petits, les entitats de lleure (i també la societat) hem de ser capaços de generar els espais de participació adients per tal que els infants siguin partícips del seu desenvolupament, fent-los ciutadans del present. 

El joc és fonamental en el desenvolupament dels infants

En l’article 31 d’aquesta convenció recull que “L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.” El lleure ens converteix en persones lliures, compromeses, crítiques,.... i aquests haurien d’existir en tots els països del món. Gaudir d’un temps de joc i de descans és fonamental per desenvolupar-se personalment, socialment i intel·lectualment.

Les activitats de lleure són un espai privilegiat de creixement personal i de desenvolupament de la identitat, d'adquisició de valors, d’aprenentatge, potencia les relacions personals, la gestió de les emocions, possibilita assumir responsabilitats, experimentar moments de felicitat i d'amistat,.... Vivim en temps de canvis constants, que plantegen nous reptes en la nostra societat actual que caldrà tenir presents en la nostra tasca diària. Les entitats de lleure hem de vetllar per: la qualitat de les nostres activitats educatives, la formació dels educadors/es, ser agents innovadors, un treball conjunt entre les diferents entitats de lleure, treballar per a la universalització de l’accés lleure, formar ciutadans compromesos, lliures crítics i participatius,.... Nosaltres els monitors i les monitores tenim un COMPROMÍS amb els INFANTS i la SOCIETAT, siguem utòpics, amb el lleure educatiu podrem generar una societat més justa, podem TRANSFORMAR EL MÓN!!!

La contribució dels monitors/es a la societat és clau

Per la important contribució que el lleure realitza a la societat, els monitors i les monitores (educadors/es) i les entitats ens comprometem a treballar i demanem la col·laboració dels agent socials i educatius i les administracions públiques, un bon treball en xarxa serà la clau de l’èxit, per tal de desenvolupar l’article 31 de la convenció, facilitant la seva universalització perquè la infància i l’adolescència puguin gaudir del lleure educatiu, aquest 20 de novembre ho hem de posar en relleu, celebrem el DUDI.

Xavi Nus
President del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés 

Com treballar l'educació emocional en els centres d'esplai

Foto: Sergi Sanmartí (Instagram: @Sergarti)

Els monitors i directors dels centres de lleure socioeducatius estan d'enhorabona. A dia d'avui podem disposar d'un gran ventall de recursos que faciliten la gestió i el coneixement d'habilitats i eines que donin solucions als reptes que s'enfronten els equips dels nostres esplais i agrupaments. Per començar caldrà seguir una recepta que ben segur ens fascinarà. Normalment, quan faig classes als cursos no sóc del parer de donar les coses tan mastegades. M'agrada molt més que es vivenciïn allò que s'aprèn. Aquest text, com a reflexió o assaig que pretén ser es presenta de manera pautada i amb diversos ingredients. Ara bé, si parlem d'educació emocional cal tenir present i clar tot un seguit de condicionants que ens facilitaran el nostre viatge per l'educació emocional. 

Què és l'educació emocional?

L'educació emocional es defineix com un procés educatiu que es dona de manera continuada i permanent en totes les edats del nen, adolescent, jove o adult. El que seria ideal és que ho trobéssim al currículum dels diferents cicles educatius. Tanmateix, a dia d'avui això no és un fet. Més aviat una utopia. Per tant, des dels nostres centres podem continuar fent allò que ja fem i sabem fer: educar des del nostre tarannà. Una manera diferent que s'anomena esplai. I als esplais són moltes les possibilitats que tenim al nostre abast.

Una persona intel·ligentment emocional és aquella que té la capacitat d'entendre i regular les seves emocions. Si fem un programa d'educació emocional als nostres centres potenciarem el desenvolupament d'unes competències emocionals que facilitaran un benestar social i individual. En definitiva potenciarem individus adaptables a una societat que canvia contínuament i que sovint oblida la gran capacitat de flexibilitat que podem tenir els ésser humans amb un cert entrenament. Però quines són aquestes capacitats? Quines són aquestes competències que ens ajudaran a comprendre, expressar i regular els fenòmens emocionals?

Rafel Bisquerra (2003) presenta en el marc del màster d'educació emocional de l'UB una estructura de competències emocionals que es poden potenciar, desenvolupar i descobrir a les entitats educatives. Personalment em dedico a la docència formal i no formal des de fa més de vint anys i considero imprescindible que els nostres centres d'esplai esdevinguin motors del canvi, generadors d'individus que percebin allò que ens deia el Petit Príncep: l'essencial és invisible als nostres ulls. Tenim molta bibliografia al mercat però no es tracta de copiar allò que trobeu. Cal que us feu vostres les línies generals per tal de desenvolupar un programa propi d'educació emocional que pugui actuar com a prevenció i gaudiment de la convivència de les persones als nostres centres educatius. En moltes de les meves classes que faig als cursos de monitors i directors de la Fundació Pere Tarrés anomeno el concepte del fluir. Consisteix en saber que sempre que estàs fent una activitat que gaudeixes fent-la mentre el temps et passa volant i que alhora t'endinses tant en ella que desapareixes fent-la. T'integres en el tot del que estàs fent. Quants cops no heu sentit això fent de monitor amb les nostres criatures? Penseu en quines altres activitats experimenteu aquest moment sublim? Fem que tot el nostre esplai sàpiga el que vol dir FLUIR.

Quines són les competències emocionals?

A continuació presento les competències emocionals de manera breu i concisa per tal que copseu la importància de generar un debat al centre. L'equip, plegats, cal que es comprometi en la creació d'unes bases educatives adients al vostre ideari i projecte educatiu dins del marc pràctic de l'educació emocional:

• Consciència emocional: És la capacitat que ens facilita la presa de consciència i la comprensió de les nostres pròpies emocions i les dels altres. En aquest sentit facilita a l'equip de monitors l'observació del clima emocional d'un context com per exemple adonar-se de les interrelacions personals, l'afavoriment del creixement  personal i educatiu i a més optimitzar l'adaptació als canvis que pateix la nostra societat. El desconeixement del nom de moltes de les nostres emocions fa que no sabem què és el que ens passa. Que siguem "analfabets emocionals" tal con diu Goleman. 
• Regulació emocional: És la capacitat per gestionar les emocions de la manera més adequada. Cal que tinguem present que el nostre estat emocional condiciona la nostra manera de fer i a la llarga el nostre tarannà. És per això que se'ns fa imprescindible en el lleure educatiu ajudar als nostres infants i adolescents que sàpiguen expressar les seves emocions. Si eduquem en les habilitats d'enfrontament els ajudarem a regular-se envers les emocions negatives. D'aquesta manera aconseguirem que gaudeixin autogenerant-se emocions positives.
• Autonomia emocional: És la capacitat emocional que desenvolupa l'autogestió personal i que  es fonamentarà en l'autoestima, l'automotivació i una actitud positiva davant de la vida. Sens dubte, un dels aspectes que més recordaran els nostres nens i nenes de l'esplai seran la possibilitat de tenir experiències intenses plenes d'emocions i diferents a tot allò que hagin viscut. Tots sabeu que això es pot aconseguir en unes colònies, uns campaments o una ruta. Ara bé, ajudem-los a que sàpiguen sortir-se amb resiliències dels durs cops de la vida que evidentment tard o d'hora s'aniran trobant. Ensenyar a acceptar-se tal com som es una manifestació d’autenticitat i respecte envers tu mateix i la diversitat dels altres.
• Competència social: És la capacitat per mantenir bones relacions entre les altres persones. Estem parlant de les habilitats socials i el desenvolupament d'una comunicació efectiva basada en l'assertivitat, l'empatia i l'escolta activa. Mots que sovint s'han anat escoltant però que cal considerar-los amb majúscules en totes les nostres accions educatives i emmarcades dins de tots els mitjans educatius dels quals disposa en nostre sistema extensament conegut pels nostres monitors i directors com PRA. La resolució de conflictes pren una rellevància en aquesta habilitat de manera que la fa indispensable. Som éssers socials perquè necessitem viure en societat. Fem d'aquest lema un hashtag del qual estiguem orgullós de poder dir que als nostres centres d'esplai som conseqüents i orientem el nostre quotidià a saber conviure.
• Habilitats de vida per al benestar: Capacitat per optar per comportaments adequats i responsables per tal de solucionar problemes personals, familiars, professionals i socials.  Si això ho posem en marxa a les nostres entitats potenciarem el benestar personal i social de tots aquells que comparteixin amb nosaltres el projecte de la Fundació Pere Tarrés. Així, doncs, sabran fixar objectius adaptatius i positius fugint, així, de la mirada negativa i pessimista de la vida. Cercant sempre la tercera alternativa i deixant enrere la dicotomia que la nostra societat apel·la. Sent crític amb allò que t'envolta no només pel fet d'estar en contra de tot el que és vigent. Ans al contrari! Cerquem un individu que tingui seny i alhora criteri propi. És una persona implicada, responsable i proactiva. Que sap cercar recursos i ajuda. Que sap dir que no a allò que se li planteja quan està en contra dels seus principis, valors i creences. No és conformista sinó que cerca les vies per a un món més just i solidari. Un món més igual per a tots. Un món on realment la diversitat és riquesa. Endavant, eduquem l'emoció a l'esplai. 

Sergi Sanmartí Fuentes
Docent de l'àrea de Formació en el lleure a la  Fundació Pere Tarrés.
Docent al Col·legi Sagrada Família.
Membre del Festival de Terror de Molins de Rei.

Garantim el dret al lleure, eduquem per la vida

Diumenge passat al vespre, una monitora m’explicava, amb una gran alegria, com els havia anat la sortida al Puigmal que havien fet amb l’esplai. El grup s’havia cohesionat un munt. Dalt del cim havien dedicat un temps al silenci i la contemplació. L’experiència havia estat impressionant. Només hi havia una qüestió que realment la tenia amoïnada, aquelles tres persones que s’havien perdut la oportunitat de gaudir de la sortida pels deures i exàmens.

Com a educadors, el dia 20 de novembre és una data destacada ja que és el Dia Universal dels Drets de l’Infant. Partint de la base que cal reclamar i treballar per garantir els drets cada dia, en aquest cas la transcendència de la diada és clara ja que commemorem l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, aprovada el 1989. Val la pena valorar la importància de tenir un document com aquest i centrar la reflexió en quin grau ens trobem a l’hora de garantir tots els drets reconeguts. Per tant, no deixa de ser un bon motiu per parar i fer balanç.

Els educadors en el lleure sabem que aquestes activitats tenen un alt component educatiu i transformador, per això afirmem que l’infant que hi participa és un afortunat! En aquest sentit, estem convençuts que l’accés a l’esplai o les colònies hauria d’arribar a tothom, i per aquest motiu és important centrar esforços per assegurar que les realitats socioeconòmiques no impossibilitin l’accés dels infants a les activitats de lleure educatiu.

L’article 31 de la Convenció reconeix “el dret de l’infant al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat” i afirma que els estats membres "han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai”. En aquest sentit, penso que val la pena parlar de l’accés al lleure des d’un sentit més ampli, centrant la reflexió al temps de descans i esbarjo de què disposen els infants de la nostra societat i quina rol hi prenem els adults.  

Avui dia hi ha un debat latent en relació a una possible reforma horària, que qüestiona la situació actual de l’ús del temps i té la intenció de promoure un canvi. Precisament, un dels motius d’aquesta reforma, entre altres, és el de garantir un temps pel descans i el lleure, per millorar el benestar de les persones. Fent referència a l’horari, estaríem d’acord que els infants, teòricament, ja en tenen de temps lliure; però segurament ens hauríem de plantejar com és utilitzat i si aquest temps és percebut de la mateixa manera des de la seva perspectiva.

El passat dimarts 10 de novembre, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans vam participar en el Debat ‘Catalunya Social’ sobre el Dret al lleure educatiu, organitzat per la Taula del Tercer Sector. Precisament, un dels temes a què es va fer referència, va ser la sobreocupació dels infants, un excés d’activitat que acaba omplint el que, teòricament, hauria de ser el seu temps de lleure i esbarjo.

En el marc de l’etern debat al voltant de l’existència o no de deures, darrerament s’ha difós un vídeo que evidencia la sobrecàrrega de feina (deures, exàmens, treballs) a la que estan sotmesos els infants fora l’horari escolar. Segurament un còmput d’hores desmesurat per la seva condició d’infant. Per altre costat, cal afegir-hi l’elevat nombre d’activitats que realitzen alguns dels infants en sortir de l’escola (esports, música, idiomes,...) i que no sempre responen a una demanda del propi infant; en alguns casos diríem que l’element del gaudi ha quedat sobrepassat per la valoració utilitarista de l’activitat. El compendi d’aquestes dues realitats portades a l’extrem és el que acaba generant aquest estrès en els infants i la colonització del seu temps lliure.

En certs casos, aquest context s’acaba reflectint en les activitats de l’esplai setmanal. Tornant al cas exposat inicialment, i que segurament molts dels monitors hauran viscut en primera persona, com interpretem que una persona deixi de venir a una sortida de dia o de cap de setmana perquè té un munt de feina de l’escola? Si es tractés d’un fet puntual entendríem que cal atendre també a les responsabilitats, com en aquest cas l’estudi. Ara bé, quan l’excepcionalitat esdevé, cada vegada més, un fet quotidià és quan ens hem de plantejar què implica una situació com aquesta.

Com comentava, els monitors estem convençuts i som conscients que una sortida a la muntanya té un gran efecte educatiu tant a nivell personal com de relació amb el grup. Però si no som conscients del seu valor és quan acabem situant aquest tipus d’activitats en un segon nivell. En aquest sentit, doncs, és important que tots prenguem consciència que el dret al lleure i al descans és necessari per créixer com a persones en un estat de benestar i felicitat. I si entenem aquest espai com un temps imprescindible en el nostre dia a dia, podrem arribar a valorar com d’importants esdevenen les activitats de lleure educatiu pel fet de ser espais de descans amb un component eductiu.

Si ja de petits ens acostumem a no tenir temps per l’esbarjo, el joc i, fins i tot, l’avorriment, difícilment aconseguirem valorar la importància d’aquest temps com a estona, també, de creixement personal. Així doncs, com a societat tenim un repte, educar persones que aprenguin a valorar la necessitat de tenir espais de descans i esbarjo. L’educació en el lleure hem de ser un referent d’aquests espais per la capacitat de generar experiències significatives en l’ús del lleure des d’un punt de vista transformador.

Mentre els docents debaten sobre l’existència o no dels deures, altres sobre la necessitat de la reforma horària i les famílies sobre si l’activitat d’esplai ha de prevaldre per sobre dels exàmens,... tenim uns infants que aquest cap de setmana han perdut la oportunitat de gaudir de la sortida al Puigmal.

Núria Martínez Fernàndez
Vicepresidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

Matisant les diferències...o treballant des de les similituds

El passat 13 d’abril es va organitzar una nova Taula rodona per presentar els diferents moviments de lleure als estudiants del Grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona. La taula s’emmarca en l’assignatura d’Animació sociocultural i educació en el temps lliure i té la finalitat de presentar als estudiants les principals entitats d’educació en el lleure des de les seves singularitats. Enguany, a la segona edició de la taula hi hem sigut presents representants d’Esplai, de Minyons i Guies de Catalunya, d’Escoltes Catalans, de la Fundació Catalana de l’Esplai i nosaltres com a Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. 

És interessant i positiu que des de la universitat s’organitzin aquest tipus d’actes pels estudiants. Els que hem tingut la sort de conèixer i viure el món del lleure som conscients del gran valor educatiu que aporten els esplais i caus en el creixement dels infants i joves. Molts de nosaltres acostumem a reconèixer -i dir amb un toc d’orgull- que la nostra manera de ser s’explica, en molts sentits, gràcies a aquest pas per l’esplai. Tot i així, és cert que a vegades ens oblidem que hi ha una gran part de la població que desconeix aquest tipus de realitats i, per tant, espais com la taula rodona serveixen per posar en valor la nostra tasca i, sobretot, donar-la a conèixer. 

L'arrelament en la comunitat

Tornant a la ponència en qüestió, m’agradaria destacar una qüestió que va plantejar una alumna en el torn de preguntes i que em va desvetllar certes reflexions. La taula es va orientar a descriure les nostres entitats, sintetitzant el que fem, com estem organitzats, quin abast territorial tenim, els nostres orígens, què és el que més ens caracteritza i identifica... Després de totes les intervencions, l’alumna, partint del seu desconeixement sobre el tema dels esplais i caus, va preguntar quina era exactament la nostra diferència entre tots nosaltres si mai volia portar els seus fills en alguna d’aquestes entitats.

Qualsevol pot pensar que tots els ponents vam explicar el mateix; però els que érem allà sabem que realment vam centrar-nos en aportar matisos per diferenciar-nos uns moviments dels altres. Amb aquesta voluntat segurament vam partir d’una base més conceptual que pràctica, i per algú totalment extern a la nostra realitat, malgrat aquests matisos i aquelles experiències que estàvem exposant, tampoc divergien tant les unes de les altres. En molts casos, el que més ens diferencia són qüestions més aviat ideològiques i metodològiques, però un cop anem a les realitats de base, aquestes línies poden quedar més desdibuixades.

Així doncs, podríem dir que la qüestió plantejada no es podia respondre des del punt de vista amb el qual s’havia fet la ponència ja que a la pràctica hi ha altres condicionants a tenir present. A la taula hi érem representats una gran part dels moviments de lleure del país, però hem de ser conscients que en el dia a dia aquesta pluralitat no està representada a cadascun dels barris o pobles. Tots els ponents vam coincidir en què realment la resposta es trobava en allò local, és a dir, en la realitat pròpia de cada entitat, poble o barri; per triar cal apropar-se i conèixer de primera mà els seus projectes educatius i tarannà.

Si bé és cert que els grans moviments de lleure, com és el cas del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés, defensem un model educatiu amb uns valors i línies ideològiques i metodològiques propi, hem de tenir present que som entitats de segon nivell i, com a tals, no podem oblidar que la pluralitat de realitats que representem és igual al nombre d’entitats membres. En el nostre cas, cada esplai està arrelat a una parròquia, escola, barri, o poble, té  una història formada per múltiples històries, compta amb uns equips de monitors joves que van rellevant-se periòdicament... 

Tots aquests i més, són elements que van definint la identitat de cada esplai, desenvolupant i consolidant una manera de fer i ser a través dels anys. Els esplais són entitats vives, per tant, un mateix esplai difícilment pot ser el mateix deu anys després. I els moviments hem de tenir clara la nostra plural realitat, en base la qual construir un projecte compartit i col·lectiu, tot acceptant la diferència com un valor afegit. 

Realment val la pena posar en valor la importància de participar en actes com aquest. Per un costat et fan reflexionar i prendre consciència d’aquells elements forts i també dels punts en què cal dedicar més temps i esforços per seguir avançant. I, a la vegada, que et permeten compartir, amb persones d’altres moviments, espais informals d’intercanvi i coneixement; i veure que algunes de les preocupacions del dia a dia no són tan divergents entre uns i altres. 

Núria Martínez Fernàndez
Vicepresidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

Un estiu més ple d’oportunitats per als infants

Anar de colònies, gaudir d’un casal d’estiu, fer una travessa a la natura … són d’aquelles experiències difícils d’oblidar, d’aquelles vivències que resten guardades al cor i al cap tota la vida. Sovint els “més millors” amics neixen d’aquell compartir uns dies al mig de la natura, amb monitors, monitores i altres nens i nenes que ens demostren que allà tot és possible. Sensacions de llibertat, de respirar aire fresc, de viure i reviure el veritable significat de l’amistat i d’aquells valors que ens ensenyen els adults des de petits però que a colònies prenen un sentit autèntic. De ben segur que els més de 20.000 infants, adolescents i joves que han pogut gaudir de les prop de 400 activitats organitzades pels centres d’esplai federats al MCECC i per la Fundació Pere Tarrés han gaudit plenament d’aquesta oportunitat difícil de trobar en cap altre espai. Centres d’Interès màgics, jocs ben creatius, gimcanes pel mig del bosc, sortides per la muntanya, … mil activitats plenes d’emocions i aprenentatge.

Ajudant a créixer als infants més vulnerables

No podem oblidar que tot això encara pren una major rellevància en el moment en què en aquestes activitats participen infants i joves que es troben en una situació de vulnerabilitat social. La crisi ha tocat de ple al nostre país en els últims anys i, molt sovint, la factura d’aquesta situació la paguen els més petits, aquells que haurien de tenir tots els seus drets garantits: l’alimentació, l’educació, la companyia de l’adult, la participació, el joc. Malauradament, això no és sempre real i ens trobem amb infants que viuen unes situacions realment complicades. Amb un 27% de pobresa infantil, és a dir amb un de cada quatre nens de Catalunya en situació de fragilitat important, els adults responsables i les entitats com la nostra no podem romandre indiferents. Per aquest motiu, la Fundació Pere Tarrés ha volgut aportar el seu granet de sorra amb la campanya “Ajuda’ls a Créixer - cap infant sense colònies”. Més de3300 nens i nenes han tingut l’oportunitat aquest estiu de gaudir d’una experiència d’educació en el lleure que, molt segur, ha aportat un punt de qualitat a la vida d’aquests menuts i menudes.

Algú podria pensar que el fet d’anar de colònies és una activitat de luxe, però la realitat és que per aquests nens i nenes que es troben en contextos desfavorits acaba esdevenint una necessitat el fet de poder comptar amb experiències d’aquest tipus. Si de forma habitual, les experiències a la natura, anar de campaments o fer una travessa són activitats plenes de sentit i amb uns grans beneficis per a qualsevol infant, per aquells que es troben en una situació de dificultat, la incidència és encara major. Entorns segurs, espais organitzats, referents adults positius, relacions amb altres iguals sense diferències, vivències relacionals i emocionals carregades de qualitat són alguns dels elements que estem convençuts que ajuden a créixer a aquests petits i joves.

Dissabte26 de juliol, un autocar amb 60 infants i 14 monitors voluntaris emprenien una aventura: les colònies socials, adreçades a nens i nenes amb molt poques oportunitats socioeconòmiques. Seria fàcil pensar que una setmana no és res a la vida de ningú. Amb el pas dels dies, en les converses amb aquells nens i nenes, en el seus somriures i en les seves mirades, el que va començar sent un neguit i un desafiament protector vers la proposta que els podíem fer, acaba vencent en una sensació de calma, de benestar, certament molt difícil de trencar quan arriba l’hora de tornar.

Un projecte compartit a tota la Fundació Pere Tarrés

Experiències com aquestes són les que donen un veritable sentit a la feina dels treballadors i treballadores de la Fundació Pere Tarrés, atès que estiguem en el lloc de feina que estiguem, i malgrat que a vegades ens resulti difícil veure’n el resultat, tots plegats contribuïm a fer possible que aquell nen o nena, aquell jove, hagi tingut una experiència educativa aquest estiu.

Un cop passat l’estiu, podem explicar que hem aconseguit que pràcticament 2.500 nens i nenes hagin rebut una beca per participar en les activitats d’estiu ordinàries  dels centres d’esplai i més d’un centenar en colònies i casals organitzats directament per la Fundació, gaudint així d’un entorn inclusiu, que és realment l’objectiu de la nostra acció. Ara bé, també hem hagut de buscar altres opcions perquè 700 infants en situació vulnerable més puguin gaudir de l’educació en el lleure durant l’estiu com són colònies i casals socials. Potser no és la fórmula ideal, però sabem que aquests menuts no haurien pogut participar en colònies i casals si no les haguéssim organitzat per a ells específicament. I a més, aquestes activitats les hem organitzat treballant amb xarxa amb altres entitats socials i amb els serveis socials de diferents municipis. Així doncs, no ens queda més que sentir-nos satisfets alhora que inquiets per seguir treballant i aconseguir que l’any puguin donar la mateixa oportunitat a tots els petits i petites que ho necessitin. 

Darrera de cada un dels més de 3.300 nens i nenes que han pogut  obtenir una beca per participar en les nostres activitats cal reconèixer la feina d’una comissió àmplia de persones que han estudiat i s’han fet seus cada un dels casos per a poder-los oferir la millor de les opcions possibles al llarg d’aquest estiu. Així com de la solidaritat i el compromís de moltes administracions públiques, empreses, fundacions i ciutadans particulars que han fet el seu donatiu per fer-ho possible.

FELICITATS, doncs a tots i totes els que ho heu fet possible, als monitors i monitores de Serveis Educatius, als monitors i monitores del MCECC, als treballadors/es, caps i directors de tots els àmbits que esteu darrera del vostre ordinador per garantir els projectes i la captació de recursos, als que porteu a terme la gestió econòmica de la nostra entitat, als formadors, al personal de servei, a TOTHOM, a tots i cada un dels que formeu part de la Fundació Pere Tarrés, perquè cal tenir present que TOTS I TOTES SOM PERE TARRÉS.

Us felicitem i us encoratgem per a que seguim endavant i, sobretot, per a que seguim fent realitat els somnis de tants i tants nens i nenes, amb la màgia de les colònies i l’educació en el lleure.

Maria València
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans
Fundació Pere Tarrés