Participació juvenil i transformació social

Hi ha diferents formes de participació que es vinculen amb la població jove. És important reconèixer les existents i cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb una relació immediata a les seves necessitats reals i a la seva vida. La participació pot tenir moltes cares i veus, però moltes aporten una voluntat de transformació social.  

La participació pot incloure totes aquelles pràctiques polítiques com socials, a través de les quals la ciutadania pretén incidir en alguna dimensió de l’esfera pública. Aquest fet implica la descentralització de les decisions de l’Administració Pública i, per tant, una predisposició en la concessió de poder a la ciutadania. 

En aquest marc les persones joves han de poder participar com part d’aquesta ciutadana. La participació activa, però, és un dels reptes de la nostra societat i un pilar de la inclusió social. Sovint s’afirma que les persones joves hi participen menys en els assumptes públics, però s’obvia dues qüestions importants:

• El col·lectiu de població jove no és homogeni si no que presenta una diversitat alta i una pluralitat de mirades i veus. A més, no tota persona jove disposa de les mateixes condicions per participar de forma activa.
• La participació no es pot entendre d’única manera en la seva generalitat. Hi ha diferents models i formes de participació. La participació de caire més institucional és la més coneguda, però hi ha altres formes de participació menys formals i, sovint, més horitzontals que són més properes a bona part dels joves. 

En la última època s’han produït mobilitzacions socials on part de la població jove ha participat, qüestionant els espais i canals de participació més tradicionals. Per una banda, les noves formes de participació juvenil han estat lligades a nous moviments socials, que tenen la voluntat de transformació social i fan ús d’organitzacions més horitzontals i flexibles en el marc de la política no convencional. Per una altra banda, l’acció individual ha augmentat en un entorn on les noves tecnologies i les xarxes socials tenen un pes important.

Però, no són tots “els joves que volen” els que es mobilitzen i participen a l’esfera pública, ni tots “els joves que poden” es mobilitzen i participen en aquest àmbit. 

Factors que poden condicionar l'accés a la participació

Hi ha una multiplicitat de factors de caire individual i social que poden condicionar la cultura participativa d’un entorn i les possibilitats de participació de les persones. Factors socioeconòmics, polítics i culturals incideixen en aquest aspectes tant per a la població juvenil, com per a altres col·lectius.

L’entorn familiar, la xarxa social de suport, l’entorn o comunitat del jove, l’accés els recursos propis, les barreres informatives, entre d’altres, són factors que condicionen l’accés a la participació. Tanmateix aquests factors poden incidir en la valoració de la utilitat de la participació, del jove i del seu grup de referència. Participar per a què?

Vivim en un entorn on la manca de confiança en les institucions públiques ha augmentat en els últims temps, produint-se desafecció per la política per part de la població general. Ens situem en una època d’incerteses en molts àmbits vitals, que els i les joves també han d’aprendre a gestionar, entenent que el seu moment per qüestions d’edat afegeix certes dificultats. La joventut és un moment de construcció d’identitats i trajectòries juvenils en relació a projectes vitals propis. 

Resulta rellevant destacar dues qüestions per el foment de la participació, en relació als factors estructurals com conjunturals de la nostra societat que hem esmentat:

• Reconèixer les diferents formes, espais i canals de participació existents, més enllà del marc institucional. 
• Cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb més relació immediata amb la seva vida i les seves necessitats. Les inquietuds, interessos i demandes dels joves són diverses i calen espais i canals de participació diferents per recollir-ho i canalitzar-ho. En aquest sentit, el millor procés de participació serà aquell que millor s’adapti a l’entorn.

 

Diferents formes de participació

 
La participació no és una finalitat en si mateixa, si no que és una eina per assolir uns objectius. Objectius que han de ser compartits amb els joves. Aquests han de ser els seus objectius i han de respondre a les seves necessitats reals. Les metodologies per impulsar processos de participació poden ser diverses, però han de respondre als objectius i ser coherents amb els mateixos. El procés ha de ser transparent i les decisions han de tenir un impacte real, per estalviar frustracions i desgast dels joves que hi participen. 

Els i els joves poden participar de manera col·lectiva o individual a la societat i en àmbits institucionals (per exemple, una audiència pública a centres educatius) o no institucionals (associacions juvenils, entitats culturals, col·lectius informals, moviments socials, etc.). Hi ha múltiples formes de participació, però un fet compartit és que la participació pot generar processos d’aprenentatge, tant individuals com col·lectius rellevants per a la transformació de la nostra societat. 

Participar en allò públic pot fomentar l’adquisició d’habilitats i coneixements, generar vivències i experiències significatives, alimentar la consciència social, crear xarxa social, vincular a les persones a les comunitats i acostar veus noves amb mirades diferents, entre d’altres.

La inclusió social no passa tan sols per la creació de valor en el mercat laboral i per la disposició d’una xarxa social i/o familiar, si no també per l’adscripció a una ciutadania activa que exerceix els deus drets. Els i els joves han de poder ser part d’aquesta ciutadania activa. 

Des de la Fundació Pere Tarrés es fomenta diverses formes de participació a través de projectes diferents vinculats directament a la participació ciutadana o a la tasca socioeducativa on la participació és un eix fonamental. Alguns exemples són els pressupostos participatius (Programa Mulla’t) per a la Festa Major a Palau i Plegamans, l’Audiència pública d’Esplugues de Llobregat, el Mapeig Participatiu a Trinitat Vella o els Esplais del MCECC i d’altres que representen diferents models i formes de participació juvenil, però s’orienten a la tasca col·lectiva per a la transformació de la nostra societat.

Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

La construcció de la identitat en els joves de famílies immigrades

Joves dels centres socioeducatius adherits a la
Fundació Pere Tarrés preparant-se per participar en la Transpirenaica

Avui, 18 de desembre del 2016, se celebra el Dia internacional del Migrant. Les migracions són un fenomen mundial que han tingut lloc al llarg de la història i afecten a milions de persones de països diferents, que per causes diverses, cerquen noves oportunitats per a la millora de les seves vides.

Els i les joves de famílies immigrades sovint es troben en situacions de major vulnerabilitat social en una societat d’acollida, que no sempre és amable davant la diferència. Els joves s’enfronten a una societat de caràcter adultocràtic on l’edat també és un eix de desigualtat. De fet, la joventut és una etapa vital clau en la construcció de la identitat, doncs, com a conjunt de moments rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris i trajectòries vitals.

Els fills i filles de famílies immigrades es troben en una societat que els diferencia en un moment vital on “la diferència” en la construcció de la identitat és clau per edat. Aquests joves cerquen definir-se quan a la vegada s’enfronten amb prejudicis i estereotips quotidians, que volen definir-los. En aquest context, la reafirmació de la identitat familiar o de partida és una estratègia de defensa. Un reclam front la incapacitat de definir-se en el marc d’una societat que ja ha decidit els elements identitaris d’aquests joves. 

Les persones disposen d’identitats construïdes a partir de les relacions establertes en diferents àmbits de la vida quotidiana. La família, l’escola, el treball, l’espai públic o el grup d’iguals són àmbits relacionals on els individus assumim normes i valors. El repte és que els i les joves, en aquest cas de famílies immigrades, preguin consciència de tots els recursos i estratègies que disposen com a joves i amb procedències diverses en aquesta societat.

Clau és donar veu per generar ciutadans de ple dret. Els fills i filles de famílies immigrades, no han decidit emigrar en la majoria de casos i no disposen d’un projecte migratori. La decisió sol ser dels pares. D’infants inicien un viatge a un país diferent al seu que no acaba amb l’arribada al mateix si no que continua per tal d’adaptar-se a la societat d’acollida. Els fills i filles de famílies immigrades també poden néixer als països d’arribada dels seus pares i trobar-se amb les dificultats de viure entre dos realitats culturals diferents: la de casa i la de l’escola. 

Els processos migratoris també suposen pèrdua de capacitat econòmica i disposar de posicions més vulnerables a la societat per factors econòmics, però també social i/o culturals. La xarxa social a la societat d’acollida normalment és més feble i des de molts serveis d’intervenció socioeducativa s’intenta afavorir espais de relació i de diversitat cultural per generar noves oportunitats.

En el marc d’aquest diada, són molts els reptes presents, especialment davant la crisi humanitària actual entorn les persones refugiades. Igualment, els i les filles de famílies immigrades són ciutadanes amb experiències vitals diverses que poden aportar més riquesa  a la nostra societat. La mirada ha de canviar per assumir aquest repte actual. 

Montse Soria

Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

La joventut: més d’una manera de ser jove

Les Nacions Unides van declarar el Dia Internacional de la Joventut el 12 d’agost. El 1985 va ser el primer any de celebració d’aquest dia. L’any 1995, quan es va celebrar el dècim aniversari, l’Assemblea Nacional va aprovar el “Programa d’Acció Mundial per els i les Joves”, que s’amplia posteriorment l’any 2007. Aquest programa estableix un marc normatiu i directrius per l’adopció de mesures nacionals i la prestació de suport internacional per tal de millorar la situació de les persones joves.

Enguany el tema del Dia Internacional de la Joventut és “El camí cap al 2030: eradicar la pobresa i assolir un consum i producció sostenibles.” Els objectius d’aquest tema estan recollits a l’Agenda 2030, aprovada l’any passat a través d’una resolució de l’Assemblea General. 

Però més enllà d’aquest dia, com podem entendre la joventut a la nostra societat?

La joventut com a concepte ha anat canviant a la nostra societat a través dels anys. També es percep de manera diferent en funció de l’espai, és a dir, del lloc on vivim i el seu context sociocultural. Persones d’edats, gèneres, ètnies i classes socials diferents en un mateix país poden entendre la joventut de manera diferent. La joventut com a categoria no és ni homogènia ni estàtica, doncs canvia i hi ha diferències que afecten als joves d’una mateixa societat.

A Catalunya, es comptabilitzen 1.131.064 persones joves d’entre 15 i 29 anys l’any 2015, el 15% del total de població catalana. Per aquestes, no hi ha una única manera de ser jove, tot i que poden compartir trets comuns.

Cada vegada més s’observa una dissolució de les fronteres respecte les etapes del cicle vital. Les transformacions socials que han afectat, i afecten, a la nostra societat fan que hi hagin canvis en les etapes vitals, allargant el període de la joventut en molts casos.

La joventut com a cicle vital forma part d’una construcció social de la realitat. La nostra societat destaca per tenir un caràcter adultocràtic i, per tant, el que es projecta i s’espera dels joves sovint és el que es construeix, en part, des de l’òptica dels adults. Ser jove es vincula amb valors com la llibertat, la no assumpció de responsabilitats o el risc, i en gran mesura es percep com a problemàtic. Curiosament, alhora que es problematitza la joventut, s’anhela i es desitja ser jove, doncs s’associa amb altres valors com la bellesa o la diversió.

Podem definir la joventut com una condició i/o com a una etapa de transició. Així, la joventut és una etapa vital clau en la construcció de la identitat: com a conjunt de moments rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris i la trajectòria. En aquesta etapa es poden donar diferents trajectòries vitals en funció dels itineraris que els i les joves poden seguir. Itineraris relacionats amb la formació, el treball i l’emancipació familiar. Segons el sociòleg Joaquim Casal de la Universitat Autònoma de Barcelona, les trajectòries vitals que es poden configurar poden ser:

1. Trajectòries d’èxit precoç: inclouen posicions professional d’èxit, titulacions importants i emancipacions familiars ràpides.
2. Trajectòries obreres: mantenen formacions escolars curtes i insercions laborals ràpides per emancipació familiar també ràpida.
3. Trajectòries d’adscripció familiar: la transició es desenvolupa molt lligada a la família.
4. Trajectòries d’aproximació successiva: inclouen formacions llargues, desajustos entre estudis i feina i emancipació familiar tardana.
5. Trajectòries de precarietat: mantenen poca formació i qualificació professional que es tradueix en precarietat laboral.
6. Trajectòries erràtiques o de bloqueig: descriuen situacions fora del circuit de la formació i el treball.

La joventut també es troba afectada per les desigualtats socials, doncs l’edat és també un factor d’estratificació: existeix una distribució desigual de la riquesa, el poder i els privilegis entre persones de diferents grups d’edat. Altres factors com el gènere, l’ètnia o la classe social condicionen també les trajectòries de les persones joves, ja que, com dèiem, la joventut no és una categoria homogènia.

Els i les joves d’una mateixa generació comparteixen unes experiències comunes en tant en que es situen en una societat d’unes dimensions històriques i socials determinades. El context de crisi a nivell econòmic, polític, social i cultural que afecta al nostre país condiciona les trajectòries dels nostres joves. Per exemple, un mercat de treball on la joventut es relaciona amb manca d’experiència i incompetència relega a una part important dels joves a la precarietat laboral. Una part, que malgrat disposar de sobrequalificació en alguns casos, té moltes dificultats per trobar feina i/o disposar d’unes condicions de treball no precàries.

L’Enquesta de població activa (EPA) mostra un total de 1.020.800 joves potencialment actius a Catalunya el primer trimestre de 2016. D’aquests hi ha 598.000 actius, dels quals el 28% està aturat i buscant feina de manera activa, 10,4 punts per sobre de la mitjana catalana (17,4% per la població de 16 i més anys).

El perfil de l’aturat jove és una persona amb educació general; amb una durada de la demanda de 6 mesos o menys; provinent del sector serveis i que busca feina com a treballador de restauració, personal i venedor o en ocupacions elementals. Destaca també que la temporalitat continua sent més elevada entre els joves que en el conjunt de la contractació.

Els reptes que afecten a la joventut són molts en un context no facilitador en la generació d’oportunitats. Elements estructurals de la nostra societat han de canviar així com la percepció generalitzada sobre els joves, per tant de establir condicions bones per a trajectòries d’èxit. Passar de veure els joves únicament com un grup passiu de consum proper al risc i a la irresponsabilitat i veure’ls amb el seu potencial innovador i creatiu és un dels passos que el conjunt de la societat ha de donar.

Tal i com assenyalava el poeta Miquel Martí i Pol en el seu poema “Ara és demà”, la voluntat d’esdevenir és present per construir nous projectes malgrat les dificultats (”les pedres”) en el camí.

Montse Soria

Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

http://bloc.peretarres.org/2016/08/mesdunamaneradeserjove.html