Aquest 10 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental. Amb motiu d’aquesta celebració és oportú aturar-se a reflexionar sobre diversos elements relacionats amb aquests tipus de trastorns. En el nostre cas volem reflexionar sobre diferents aspectes clau per a la millora de la inserció social d’aquestes persones.
1. Trencar els prejudicis, especialment entre els empleadors:
Un dels factors clau hauria de ser reorientar o impulsar noves accions de sensibilització de l’empresariat i la societat en general vers les persones amb trastorn mental. En les últimes dècades s'ha avançat molt, però encara cal lluitar contra l'estigma que significa viure amb un trastorn mental. Entre d’altres necessitats cal trencar les pors, visualitzar les capacitats que tenen i positivitzar les diferències. 2. Cal visualitzar el valor del treball, més enllà de l'estrictament econòmic:
A banda de la utilitat estrictament econòmica, treballar té uns clars beneficis terapèutics. Permet sentir-se útil, guanyar en autonomia, i no viure centrat en la malaltia. Sovint són els propis malalts, familiars o metges els que posen frens a entrar en el món laboral, i per tant és important que es cuidin certes condicions que evitin un estrès excessiu.
3.Potenciar el treball amb suport (TAS):
Els beneficis d'aquesta figura "mediadora" al món empresarial ja han estat contrastades a altres països com ara els Estats Units. Aquest suport facilita l’adaptació de la persona al lloc de treball, i de la persona amb els companys i l'empresa. Cal innovar en com oferir aquest suport de manera que es garanteixi la seva eficàcia al llarg del temps i la seva sostenibilitat.
4. Flexibilitzar les polítiques perquè s’adaptin a la necessitat real:
Les polítiques de protecció de vegades signifiquen un altre fre. La incompatibilitat entre pensió i contracte sovint dificulta l’objectiu d’integració laboral. Caldria flexibilitzar la gestió de les pensions de manera que s’eviti la por a perdre aquesta o a trigar després molt de temps a recuperar-la. Aquestes pors moltes vegades són el motiu de no treballar.
5. La crisi amenaça el TAS i molts Centres Especials de Treball:
Ha afectat directament al finançament del TAS i hi ha hagut tancaments de Centres Especials de Treball. La societat, en el seu conjunt, ha de fer una aposta ferma per no excloure del mercat laboral persones que poden i volen treballar.
Ana Sesé Taubmann Doctora en Psicologia i Responsable d’Inserció Sociolaboral Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
La magnitud de la crisi econòmica, social i política que estem patint és històrica. A nivell social, la fotografia de les nostres ciutats és esfereïdora. Diàriament som testimonis de la gran quantitat de persones demanant al carrer, remenant entre els cubells de la brossa o empenyent un carro de supermercat ple de ferralla. Els números corroboren aquesta imatge social tan dramàtica. Segons la Fundació Foessa, la unitat d’estudis de Càritas, la pobresa durant aquests anys de crisi “s’ha fet més extensa, més intensa i més crònica”: gairebé una de cada quatre persones ja es troba vivint sota el “llindar de la pobresa” (menys de 7.800 euros l’any) i ha augmentat exponencialment el número de persones en risc d’exclusió (a Espanya a prop de dotze milions de persones).
A aquestes xifres, de les més altes de tota la Unió Europea, cal sumar-hi dos factors igualment preocupants: l’increment de les desigualtats de la renda (la més elevada d’Europa per darrere només de Romania, segons l’OCDE) i l’accelerat procés d’empobriment de la classe mitjana. Aquest procés de “desclassament” afecta persones i famílies que fa pocs anys tenien un nivell de renda notable. En la majoria de casos, la pèrdua de la feina els ha portat a una terrible espiral que implica la pèrdua de la seva llar (recordem, 300.000 execucions hipotecàries a Espanya en tan sols tres anys) i, en molts casos, a dependre dels serveis socials. A més, a tota aquesta realitat, cal afegir-hi un Estat menys garantista i proteccionista, fet que agreuja el procés de pauperització generalitzada.
Què fem davant d’una societat que s’està trencant en dos? Calen respostes institucionals i polítiques urgents. No hi ha res més prioritari en uns pressupostos o en el projecte de qualsevol societat que vetllar per la dignitat i les oportunitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Cal igualment una resposta social i humana sense precedents. La sensibilitat i el tracte cap als últims i més febles és precisament la manera en què es mesura la qualitat humana de qualsevol societat.
Oscar Mateos
Professor de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés Universitat Ramon Llull
El divendres 11 de marc de 2012, el conseller d’Economia i Coneixement de
la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, va intervenir al Fòrum SocialPere Tarrésamb la conferència “El tercer sector social: un aliat
estratègic”. La seva conferència, curta i prudent, tenia com a objectiu
primordial establir ponts de diàlegs i “conèixer de primera mà les necessitats
i inquietuds de les entitats socials”.
Va ser Esther Giménez-Salinas rectora de la Universitat Ramon Llull,
qui va presentar al conseller fent una referència al conte de El petit príncep,
per destacar que si una cosa té clara aquest economista “és que sap on va”, és a dir, que té les idees molt clares. Una
altra de les qualitat que Giménes-Salinas va destacar és que Mas-Colell “és una persona incansable i que està
considerat un treballador nocturn”. En aquest aspecte, va ser el propi
conseller qui va destacar que el seu màxim col·laborador comença a treballar a
primera hora del mati i ell continua treballant per les nits, la qual cosa fa que
el departament “estigui operatiu les 24 hores”.
Durant la seva intervenció, el conseller va demostrar un coneixement
profund del teixit i de les entitats que garanteixen la xarxa assistencial del
nostre país, però va reconèixer que li falta ampliar el coneixement del tercer
sector. Iniciatives com el Fòrum Social Pere Tarrés són una excel·lent
oportunitat per apropar-se i conèixer a les persones que hi treballen cada dia.
Una crisi de solvència i de liquiditat
De la mateixa manera que altres polítics que també han participat en el
Fòrum Social Pere Tarrés, Andreu Mas-Colell es va referir a la crisi econòmica
que patim destacant, segons la seva opinió, els dos punts claus: és una crisi
de solvència i és una crisi de liquiditat.
Seguint aquest fil, el conseller va remarcar que els problemes estructurals
de Catalunya provenen del dèficit fiscal, i ho va exemplificar a través del
0,7% de l’IRPF: Catalunya aporta per aquesta via prop del 24% de la recaptació
estatal i només se li retorna el 14%. Unes dades que són pitjors en la
comparativa amb la resta d’impostos. Una situació que es continuarà mantenint
mentre sigui el govern central el regulador i les hisendes autonòmiques les
recaptadores, una situació difícil de sostenir, més encara en el cas català.
Finalment, el conseller va dedicar gran part de la seva intervenció a recordar
que la crisi econòmica actual ja fa anys que perdura i encara durarà alguns
més. Mas-Colell no va voler aventurar un final concret però va insistir que no
és una situació de ràpida resolució. Per això, es va mostrar convençut que cal
aplicar mesures de contenció de la despesa pública tot i què no siguin ben
vistes per l’opinió pública. En aquest sentit va destacar la reducció dels
salaris del sector públic com una de les mesures necessàries per encarar el
futur.
Un any i mig d’aval per a la reforma
laboral
En referència a les mesures que s’han aplicat per a incentivar el consum,
Mas-Colell va donar un any i mig de plaç a la nova reforma laboral per veure la
seva eficàcia. L’atur actual, del 23%, resulta insostenible i, per això, va
destacar la necessitat d’aplicar mesures continuistes que afavoreixin el
creixement econòmic i el retorn del consum.
Però per millorar el consum cal que el sistema financer torni a concedir
crèdits a les empreses i als particulars. La falta de liquiditat fa que el
problema s’agreugi i és converteixi en circular.
Tot i aquest panorama tant desolador, el conseller d’Economia i Coneixement
va voler destacar que l’administració pública ha pogut pagar, tot i què amb
dificultats. Els problemes de tresoreria es poden alleujar gràcies a la
injecció que ha fet el Banc Central Europeu als mercats.
Una altra de les mesures que s’espera que retornin la confiança als mercats
són les noves línies de crèdit que l’ICO atorgarà a les administracions
públiques per pagar als seus proveïdors. Unes ajudes que són molt necessàries,
especialment per aquelles petites entitats que tenen com a principal client a
l’administració pública.
No a les quites ni a la universalitat de
serveis
Durant el col·loqui posteriori en resposta a una pregunta en aquest sentit,
el conseller Mas-Colell va garantir que la Generalitat pagarà els deutes
contrets amb els seus deutors sense utilitzar les quites. I va afirmar amb
rotunditat que aquest recurs per cobrar abans li semblava un error per part de
l’administració central.
Catalunya és un país amb una llarga col·laboració entre l’administració
pública i les entitats socials. En aquest sentit, Mas-Colell va posar de
manifest la necessitat de què l’administració pública encari el deute que té
amb les entitats del tercer sector i que puja a 900 milions d’euros. I, per
reafirmar aquesta voluntat, va destacar el conveni signat amb diputacions i
ajuntaments per pagar el deute contret des dels consistoris. Els representants de
les entitats presents també van demanar al conseller més sensibilitat ja què la
situació d’alguna d’elles és poc sostenible.
Finalment, Mas-Colell també va reflexionar sobre l’estat de benestar i la
universalització de serveis i va apostar per aplicar més pressupost a les
polítiques adreçades a les persones més vulnerables i estudiar la supressió d’aquells
serveis que actualment tenen un cost mínim directe sobre el ciutadà per adaptar-los
en el futur en funció de la seva renda. Així ho va exemplificar amb el cas dels
estudis universitaris: cada universitari només sufraga el 15% del cost real en
la universitat pública, independentment dels ingressos dels pares. En paraules
del conseller, “no hauria de pagar el mateix un estudiant on els seus
progenitors treballen els dos que aquell altre que té un, o els dos progenitors
a l’atur.
Desitgem que aquestes mesures anunciades pel conseller siguin efectives i
inmediates i que aquest forum serveixi per crear un pont de dialeg i proximitat
amb l’actual conseller i un major coneixement mutu.
Més informació:
Vídeo sencer del Fòrum Social Pere Tarrés amb Andreu Mas-Colell.
