Va ser Esther Giménez-Salinas rectora de la Universitat Ramon Llull,
qui va presentar al conseller fent una referència al conte de El petit príncep,
per destacar que si una cosa té clara aquest economista “és que sap on va”, és a dir, que té les idees molt clares. Una
altra de les qualitat que Giménes-Salinas va destacar és que Mas-Colell “és una persona incansable i que està
considerat un treballador nocturn”. En aquest aspecte, va ser el propi
conseller qui va destacar que el seu màxim col·laborador comença a treballar a
primera hora del mati i ell continua treballant per les nits, la qual cosa fa que
el departament “estigui operatiu les 24 hores”.
Durant la seva intervenció, el conseller va demostrar un coneixement
profund del teixit i de les entitats que garanteixen la xarxa assistencial del
nostre país, però va reconèixer que li falta ampliar el coneixement del tercer
sector. Iniciatives com el Fòrum Social Pere Tarrés són una excel·lent
oportunitat per apropar-se i conèixer a les persones que hi treballen cada dia.
Una crisi de solvència i de liquiditat
De la mateixa manera que altres polítics que també han participat en el
Fòrum Social Pere Tarrés, Andreu Mas-Colell es va referir a la crisi econòmica
que patim destacant, segons la seva opinió, els dos punts claus: és una crisi
de solvència i és una crisi de liquiditat.
Seguint aquest fil, el conseller va remarcar que els problemes estructurals
de Catalunya provenen del dèficit fiscal, i ho va exemplificar a través del
0,7% de l’IRPF: Catalunya aporta per aquesta via prop del 24% de la recaptació
estatal i només se li retorna el 14%. Unes dades que són pitjors en la
comparativa amb la resta d’impostos. Una situació que es continuarà mantenint
mentre sigui el govern central el regulador i les hisendes autonòmiques les
recaptadores, una situació difícil de sostenir, més encara en el cas català.
Finalment, el conseller va dedicar gran part de la seva intervenció a recordar
que la crisi econòmica actual ja fa anys que perdura i encara durarà alguns
més. Mas-Colell no va voler aventurar un final concret però va insistir que no
és una situació de ràpida resolució. Per això, es va mostrar convençut que cal
aplicar mesures de contenció de la despesa pública tot i què no siguin ben
vistes per l’opinió pública. En aquest sentit va destacar la reducció dels
salaris del sector públic com una de les mesures necessàries per encarar el
futur.
Un any i mig d’aval per a la reforma
laboral
En referència a les mesures que s’han aplicat per a incentivar el consum,
Mas-Colell va donar un any i mig de plaç a la nova reforma laboral per veure la
seva eficàcia. L’atur actual, del 23%, resulta insostenible i, per això, va
destacar la necessitat d’aplicar mesures continuistes que afavoreixin el
creixement econòmic i el retorn del consum.
Però per millorar el consum cal que el sistema financer torni a concedir
crèdits a les empreses i als particulars. La falta de liquiditat fa que el
problema s’agreugi i és converteixi en circular.
Tot i aquest panorama tant desolador, el conseller d’Economia i Coneixement
va voler destacar que l’administració pública ha pogut pagar, tot i què amb
dificultats. Els problemes de tresoreria es poden alleujar gràcies a la
injecció que ha fet el Banc Central Europeu als mercats.
Una altra de les mesures que s’espera que retornin la confiança als mercats
són les noves línies de crèdit que l’ICO atorgarà a les administracions
públiques per pagar als seus proveïdors. Unes ajudes que són molt necessàries,
especialment per aquelles petites entitats que tenen com a principal client a
l’administració pública.
No a les quites ni a la universalitat de
serveis
Durant el col·loqui posteriori en resposta a una pregunta en aquest sentit,
el conseller Mas-Colell va garantir que la Generalitat pagarà els deutes
contrets amb els seus deutors sense utilitzar les quites. I va afirmar amb
rotunditat que aquest recurs per cobrar abans li semblava un error per part de
l’administració central.
Catalunya és un país amb una llarga col·laboració entre l’administració
pública i les entitats socials. En aquest sentit, Mas-Colell va posar de
manifest la necessitat de què l’administració pública encari el deute que té
amb les entitats del tercer sector i que puja a 900 milions d’euros. I, per
reafirmar aquesta voluntat, va destacar el conveni signat amb diputacions i
ajuntaments per pagar el deute contret des dels consistoris. Els representants de
les entitats presents també van demanar al conseller més sensibilitat ja què la
situació d’alguna d’elles és poc sostenible.
Finalment, Mas-Colell també va reflexionar sobre l’estat de benestar i la
universalització de serveis i va apostar per aplicar més pressupost a les
polítiques adreçades a les persones més vulnerables i estudiar la supressió d’aquells
serveis que actualment tenen un cost mínim directe sobre el ciutadà per adaptar-los
en el futur en funció de la seva renda. Així ho va exemplificar amb el cas dels
estudis universitaris: cada universitari només sufraga el 15% del cost real en
la universitat pública, independentment dels ingressos dels pares. En paraules
del conseller, “no hauria de pagar el mateix un estudiant on els seus
progenitors treballen els dos que aquell altre que té un, o els dos progenitors
a l’atur.
Desitgem que aquestes mesures anunciades pel conseller siguin efectives i
inmediates i que aquest forum serveixi per crear un pont de dialeg i proximitat
amb l’actual conseller i un major coneixement mutu.
Més informació:
- Vídeo sencer del Fòrum Social Pere Tarrés amb Andreu Mas-Colell.
- Recull de tuits.
- Notícia de l'acte.
- Fotografies de l'acte.
Raimon Martínez
Director de Programes Educatius de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada