Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació en el lleure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació en el lleure. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de gener del 2017

L'educació en el lleure és una inversió de futur en els nostres infants



Joves del Grup de Colònies Ca n'Anglada durant la seva visita   
a l'Skating. Foto: Facebook Grup de Colònies Ca n'Anglada.
A Catalunya tenim un estat del benestar, que de ben segur es pot millorar en molts aspectes, però el tenim. En aquest, hi ha moltíssimes ajudes, que ara no desgranarem. Una d’elles són les beques menjador; a la web de la Generalitat ho defineix com: L'Administració atorga ajuts individuals de menjador (que cobreixen del tot o parcialment el cost del servei) a l'alumnat que pertany a famílies en situacions socioeconòmiques desafavorides. L’administració aporta un màxim de 6,20€ per infant i dia i només en període escolar i majoritàriament per infants a primària.



En aquest sistema observo dos inconvenients: el primer, què fan aquest infants que tenen una necessitat diària el cap de setmana i en períodes de vacances? I el segon, què passa amb els adolescents i joves durant tot l’any?


Aquí és on les entitats que fem propostes en èpoques no lectives (casals de Nadal, Casals d’estiu, Casals Setmana Santa, ...) podem donar un cop de mà per cobrir aquestes necessitats. Tot i què moltes administracions locals ja ofereixen ajudes, i moltes se centren en el període estiuenc i en infants de 3 a 12 anys, ens trobem que la demanda és més gran que la oferta. 


Activitat de dansa a l'Associació Educativa Can Palet.
Foto: Facebook Associació Educativa Can Palet.
Les entitats tenim clar que només donant uns ajuts assistencials no resoldrem el problema. D’aquí que amb la formula dels casals, un espai socialitzador, educatiu..., l’ajuda que fem a l’infant és exponencial, però la manca de beques fa que molts infants no puguin gaudir d’aquesta inversió cap el seu futur.



En una ponència de l’investigador David Bueno[1] a la qual vaig assistir ens va parlar de les neurones mirall i de la transcendència que tenen pel creixement i desenvolupament dels infants. Aquest descobriment científic ens dóna encara mes raó de la importància de l’educació en el lleure, ja que molta de la seva base és la imitació, sobretot amb els actes quotidians: saludar, rentar-se les mans, les dents, parlar amb el torn de paraula, el tracte amb els demés, saber escoltar, o perspectives de futur com un vull ser metge, esportista, dibuixant, forner com el meu educador, monitor... i a sobre hi afegim una altra casuística, que és la visió de l’esperit crític, on l’infant amb tota la informació sobre la taula pugui escollir el camí que ell considera millor per ell. La proximitat entre  educadors, monitors i infants, fan que les neurones per imitació siguin més actives. Aquest fet em fa afirmar que la inversió econòmica pel resultat final és mínima, ja que el resultat és infants i joves amb futur, i amb el futur que ells vulguin, d’aquí que puguin sortir de l’espiral que es troben actualment. Amb això no vull desmerèixer les famílies, però malauradament en situacions de risc, als infants els ajuda moltíssim conèixer altres realitats.


Crec que s’ha d’apostar per ajudar amb beques econòmiques pel creixement tan social, com alimentari dels infants i joves fora dels períodes no lectius, com Nadal, Setmana Santa i Estiu i això malauradament de moment no està garantit per llei.    


Josep Rodríguez i Montserrat
Director general de l'Associació Educativa Can Palet i del Grup Colònies Ca n’Anglada, centres adherits a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés 


[1] És doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà. Fa classes de diverses matèries del camp de la genètica i ha publicat més de cinquanta articles científics en revistes especialitzades.

divendres, 18 de novembre del 2016

Dia Universal dels Drets del Infants (DUDI) – Un dia a celebrar!



L'educació en el lleure és un dels drets dels infants
Segurament hem sentit molt cops la frase, “Els infants són el futur”, però és necessari reivindicar que els infants també són el present i per tant agents de dret. Aquest 20 de novembre és celebra el dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI), un dia especialment senyalat per reivindicar-n’hi els drets. Al voltant d’aquesta data molts centres d’Esplai i agrupaments escoltes realitzarem activitats arreu del territori per posar de manifests els drets dels nens i nenes, per tal de posar l’infant en el centre de la nostra acció educativa, i posa de manifest que les activitats de lleure són un dret i no un privilegi per a la seva contribució en el desenvolupament de l’infant. Podem trobar un recull de les activitats dels centres d’Esplai del MCECC en motiu del DUDI.


Els drets de la infància són drets que posseeixen els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància. Aquests drets es troben recollits a: La Convenció sobre els drets de l'Infant del 20 de novembre del 1989 de Nacions Unides.
 

La Convenció estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d'hora, a no haver de preocupar-se per l'alimentació, la salut o l'habitatge és per això que des dels centres d’esplai vetllem per tal de generar espais idonis per què els infants visquin com a infants i creixin com a persones. Aquesta convenció representa un gran pas endavant, perquè per primera vegada es van recollir en un únic document, de 54 articles, els drets que tenen les persones menors de 18 anys de tot el món i les obligacions dels Estats que l’han signada. Estableix que l'infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l'ha d'escoltar i prendre seriosament. Els adults tenim molt aprendre dels més petits, les entitats de lleure (i també la societat) hem de ser capaços de generar els espais de participació adients per tal que els infants siguin partícips del seu desenvolupament, fent-los ciutadans del present. 


El joc és fonamental en el desenvolupament dels infants
En l’article 31 d’aquesta convenció recull que “L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.” El lleure ens converteix en persones lliures, compromeses, crítiques,.... i aquests haurien d’existir en tots els països del món. Gaudir d’un temps de joc i de descans és fonamental per desenvolupar-se personalment, socialment i intel·lectualment.


Les activitats de lleure són un espai privilegiat de creixement personal i de desenvolupament de la identitat, d'adquisició de valors, d’aprenentatge, potencia les relacions personals, la gestió de les emocions, possibilita assumir responsabilitats, experimentar moments de felicitat i d'amistat,.... Vivim en temps de canvis constants, que plantegen nous reptes en la nostra societat actual que caldrà tenir presents en la nostra tasca diària. Les entitats de lleure hem de vetllar per: la qualitat de les nostres activitats educatives, la formació dels educadors/es, ser agents innovadors, un treball conjunt entre les diferents entitats de lleure, treballar per a la universalització de l’accés lleure, formar ciutadans compromesos, lliures crítics i participatius,.... Nosaltres els monitors i les monitores tenim un COMPROMÍS amb els INFANTS i la SOCIETAT, siguem utòpics, amb el lleure educatiu podrem generar una societat més justa, podem TRANSFORMAR EL MÓN!!!


La contribució dels monitors/es a la societat és clau
Per la important contribució que el lleure realitza a la societat, els monitors i les monitores (educadors/es) i les entitats ens comprometem a treballar i demanem la col·laboració dels agent socials i educatius i les administracions públiques, un bon treball en xarxa serà la clau de l’èxit, per tal de desenvolupar l’article 31 de la convenció, facilitant la seva universalització perquè la infància i l’adolescència puguin gaudir del lleure educatiu, aquest 20 de novembre ho hem de posar en relleu, celebrem el DUDI.

Xavi Nus
President del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés 

dimarts, 5 de juliol del 2016

La Transpirenaica Social Solidària, un experiència única

Alguns joves del projecte Vols Un Cop de Mà? de la Fundació Mans a les Mans van participar l’estiu passat  en una de les etapes de la Transpirenaica Social i Solidària.  Per als nois ha estat la primera experiència de la seva vida en realitzar una ruta per la muntanya.

Durant el curs ens vam preparar en algunes sortides i trobades per saber què vol dir això de caminar per la muntanya, per conèixer altres nois i noies que ens trobaríem a l’estiu, per saber què és i què fa a la Transpirenaica Social i Solidària... Aquestes petites excursions prèvies van ser les que van motivar als nois i la única noia que venia del projecete Vols Un Cop de Mà? a prendre la decisió d’estar una setmana amb la motxilla plena caminant des de la Vall de Núria fins a Cadaqués.

Totes estàvem una mica nerviosos el dia que agafàvem el tren per marxar de Barcelona i trobar-nos amb els qui ja portaven dies caminant i seguint el GR 11. Des del moment en què ens vam trobar la sensació era d’estar en família, de ser rebuts amb molta alegria, de sentir que algú ens esperava per continuar tots plegats el mateix camí.

El fet d’estar durant aquests dies amb els nois i noia ens va donar eines a tots per a superar-nos, tant física com emocionalment, ens va donar l’espai per a compartir cada nit com havia anat el dia, com ens havíem sentit, què ens havia costat més, quins conflictes havíem resolt, què ens quedava per fer... i com estàvem creixent tots envoltats d’altres opinions, d’altres realitats, i sobretot envoltats de la mateixa finalitat, caminar junts per la inclusió.

Ens vam tornar a conèixer entre nosaltres, els nois i jo com educadora, no havíem compartit mai aquestes vivències, no havíem suat tant junts!!... Ens estàvem re-coneixent en una altra faceta de les nostres vides...

Poder estar en un entorn extraordinari, únic i fantàstic ens va donar la oportunitat de connectar amb nosaltres mateixos, de gaudir de l’entorn natural, també vam connectar amb les calors, les butllofes i el cansament... però gaudíem de poder estar acompanyats per altres “transpirenaics” que ens animaven cada dia a seguir amb el camí.

L’experiència ha estat significativa per a ells com a joves, per a mi com a educadora, i per a nosaltres com a grup que conviu en un projecte d’unes hores per la tarda en el medi urbà i i que mai havia experimentat sortir a  caminar per la muntanya.  És únic haver participat en aquesta activitat i el fet d’experimentar-la ha fet que aquest estiu també ens apuntem a fer una part del GR11.



Meritxell Flores
Educadora i responsable del Projecte Vols Un Cop de Mà? de la Fundació Mans a les Mans, centre vinculat a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés