L'escola Inclusiva i la figura del vetllador/a escolar

A Catalunya al voltant del 70%  d’infants amb necessitats educatives especials assisteixen a l’escola ordinària. Quin model educatiu fonamenta la seva escolarització?

Integració versus inclusió

En els seus inicis els infants amb necessitats educatives especials s’introduïren en el sistema educatiu a través de les escoles d’educació especial que eren centres educatius especialitzats on els alumnes seguien un itinerari curricular alternatiu en funció del dèficit o trastorn que presentessin.

Des d’aquest model es fomentava la segregació i l’exclusió social d’aquests infants i partien d’una visió d’aquests infants centrada en el seu dèficit o trastorn i un plantejament educatiu que donava rellevància als aprenentatges de tipus conceptual.

Com a intent d’eliminar aquesta exclusió sorgeix el moviment de la integració escolar que va obrir l’escola ordinària als/les alumnes amb necessitats educatives especials. En aquesta línia es crearen inicialment aules tancades dins del centre escolar ordinari per aquests alumnes i, més endavant, alguns d’aquests assistiren a temps parcial a l’aula ordinària. Però, donat que la integració implica introduir-se en un grup ja establert de forma que l’esforç d’adaptació recau fonamentalment en l’infant amb necessitats educatives especials, sense pretendre-ho sovint s’han acabat fomentant pràctiques d’exclusió.

Aquest model integrador que, actualment podem continuar trobant en algunes escoles, ha donat pas a l’educació inclusiva que es basa en la lluita per aconseguir un sistema educatiu per a tothom fonamentat en la igualtat, la participació i la no discriminació. Incloure significa ser part d’alguna cosa i, per tant, des d’aquesta concepció es fomenta un clima de receptivitat flexibilitat i sensibilitat cap a qualsevol alumne independentment de les seves característiques personals.

En la integració per tal que un alumne amb necessitats educatives especials estigui en un aula ordinària calia que tingués dificultats mitjanes o lleugeres. En la inclusió, tots els alumnes són membres de dret de l’aula ordinària siguin quines siguin les seves característiques personals.

La inclusió és un procés de transformació en el qual els centres docents es desenvolupen en resposta a la diversitat de l’alumnat que tenen escolaritzat, identificant i eliminant les barreres que aquest entorn posa a les seves possibilitats d’aprenentatge, socialització i participació, sense que, per això deixi de capacitar i enfortir l’alumne a partir de les seves capacitats i potencialitats.

L’escola inclusiva és aquella que és capaç de donar respostes educatives diverses a alumnes que són diversos en les maneres d’aprendre, de ser i de relacionar-se. Des d’aquesta visió, es valora l’heterogeneïtat dels alumnes com a riquesa.

Aquest model es basa l’atenció a la diversitat i, dins d’aquesta diversitat d’alumnat, s’inclouen, entre d’altres, els/les alumnes amb necessitats educatives especials.

Des del Departament d’Ensenyament, s’han anat elaborant dos plans que pretenen aproximar-se cada cop més a un model realment inclusiu i són la referència actual pel que fa a les accions educatives entorn a l’Educació Especial:

• Pla director de l'educació especial de Catalunya (Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, 2003). 
•  “Aprendre junts per viure junts” - Pla d’acció 2008-2015 (Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, 2009).

Segons el pla d’acció 2008-2015 “Aprendre junts per viure junts”, per exemple, es considera que “la inclusió, o l'educació per a tothom, tenen a veure amb la capacitat dels sistemes educatius d'oferir una educació eficaç i de qualitat per a tot l'alumnat i amb la voluntat d'oferir-la en entorns comuns i compartits”.

La inclusió educativa dels infants amb necessitats educatives especials a les escoles ordinàries va fer emergir la figura professional del vetllador/a escolar que és aquell professional encarregat d’ajudar a un alumne/a amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en els activitats organitzades en el centre docent.

Per tal de facilitar l’adequada inclusió de l’infant en l’escola i, per extensió, en la societat, el/la vetllador/a haurà d’atendre les seves necessitats d’individualització/autonomia i de socialització partint dels següents plantejaments:

Desenvolupament de la individualització/ autonomia

 Per anar avançant cap a l’autonomia de l’infant, a l’hora de planificar activitats, de forma general, cal que el/la vetllador/a tingui en compte els següents aspectes:

•    Conèixer les característiques particulars de l’infant i la seva discapacitat o trastorn.
•    Plantejar objectius basats en les capacitats de l’infant.
•    Planificar l’aprenentatge per tal que l’infant pugui aconseguir l’autonomia plena o en el
major grau possible i incrementar la dificultat en la seva realització fins a aconseguir
l’objectiu proposat.
•    Enregistrar les capacitats que l’alumne/a amb necessitats educatives especials va
adquirint.
•    Acompanyar i donar suport a l’infant de forma que cada cop la presència de l’auxiliar
d’educació especial sigui menys imprescindible ajudant-lo només quan sigui necessari.

Desenvolupament de la socialització

S’entén per socialització l’adaptació al món al qual pertany l’infant. Encara que sovint es pugui pensar que l’infant amb necessitats educatives especials estar aïllat, cal tenir en compte que pertany a un grup familiar i educatiu, a més d’interrelacionar-se amb altres grups socials, formant el gran grup que es denomina societat.
En funció de les seves capacitats, es potenciaran i facilitaran relacions amb altres nens i nenes.
En aquest sentit, l’auxiliar d’educació especial cal que treballi amb l’infant amb necessitats educatives especials aspectes bàsics en la socialització com són la participació i la comunicació fomentant el respecte entre ell i els seus companys i suprimint o evitant la competència i la rivalitat.

Concretament, les activitats d’oci i temps de lleure són una bona oportunitat per treballar, entre d’altres, aquesta àrea.
Al plantejar aquestes activitats cal tenir en compte:

• Les característiques específiques de la discapacitat o trastorn de l’infant.
• Que els objectius estiguin en funció de les capacitats de l’infant.
• El temps de què es disposa per l’activitat.
• Que siguin activitats en grup (preferiblement grup petit).
• Que l’infant participi activament, en la mesura que sigui possible, en les tasques vinculades a l’activitat.
• Que l’activitat sigui flexible i adaptable i promogui l ́ús de la comunicació per part de l’infant amb necessitats educatives especials.
• Que l’activitat sigui motivadora de forma que promogui la participació de l’infant amb necessitats educatives especials així com de la resta d’infants.
• Evitar promoure activitats de caràcter competitiu.

Des d’aquesta perspectiva, el paper del/la vetllador/a  és clau  per a la inclusió educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials ja que contribueix en el descobriment i desenvolupament de les potencialitats personals de l’alumnat, acompanyant-lo en el seu camí cap a l’adultesa. En aquest sentit, és important oferir-li oportunitats de sentir-se segur, comprès, acceptat i atès.

Mirem com viuen en primera persona el seu procés d’aprenentage l’Emma i el Martí, dos exemples d’alumnes amb NEE al reportatge “Una escola per a tothom”,  de l’equip de TEBVist una televisió online realitzada pel Servei Ocupacional d'Inserció del Grup Cooperatiu TEB

Des de fa més de 8 anys, la Fundació Pere Tarrés desenvolupa un programa d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials. Cada dia, uns 500 monitors i monitores de la Fundació Pere Tarrés acompanyen nens i nenes hiperactius o amb dificultats motrius durant l’horari escolar per afavorir la seva integració en les escoles ordinàries. La nostra secció de Formació també opta per la professionalització de la figura de Vetllador/a Escolar amb dos accions formatives:

• El monogràfic de Vetllador/a escolar de 40 hores en format presencial i online.
• El certificat de professionalitat, reconegut pel SEPE, d’Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, amb 470 hores teòriques i 80 hores pràctiques.

Raquel Dolado 
Llicenciada en Psicologia especialista en psicologia clínica, màster en psicopatologia clínica i postgrau en malaltia mental i alteracions de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual.
Formadora a la Fundació Pere Tarrés

Estratègies per treballar les violències que afecten als nostres joves

El Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besós dels Districte de Sant Andreu se situa als barris de Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor. Desenvolupa serveis, projectes i activitats pels joves. La finalitat última és acompanyar als joves en la construcció dels seus projectes vitals des de la diversitat de models i la igualtat d’oportunitats. La formació, l’empoderament i la participació són tres estratègies fonamentals pel treball de les violències que afecten als nostres joves.

Ens situem a la perifèria de Barcelona en un dels territoris més colpejats per la crisi econòmica dels últims anys. Els barris de la Franja Besós del Districte de Sant Andreu, on ens situem, es troben en el punt de mira de les administracions pel que fa a polítiques de rehabilitació, transformació, noves infraestructures o equipaments, entre d’altres.

Des del Servei de Dinamització Juvenil, a barris com Bon Pastor, Baró de Viver o Trinitat, treballem impulsant projectes d’intervenció socioeducativa amb joves amb una perspectiva integral, per respondre a demandes i necessitats dels propis joves.

Les situacions de vulnerabilitat social que afecten a la seva població, incideixen clarament a les condicions de vida i a la igualtat d’oportunitats de la població jove. Aquesta no és aliena als processos que tenen lloc en el seu entorn. A més, sovint no poden participar opinant respecte a allò que, sota el seu criteri, necessiten els barris.

No és cap novetat que hi ha una centralització dels recursos a la ciutat, que augmenten la sensació de llunyania de la perifèria respecte al centre i intensifiquen les desigualtats socials existents.

Aquestes situacions reforcen la construcció d’identitats des de la precarietat allunyades dels espais de poder a la ciutat. Formen part d’algunes de les violències invisibles amb la que ens trobem. Per tant, cal tenir una visió amplia de la violència, sent no exclusiva de determinats territoris, grups o col·lectius, ja que la pot exercir qualsevol persona independentment del seu rol.

El document “Diagnosi sobre violències que afecten a les persones joves” de la Direcció General de Joventut destaca que la violència és “una forma de relació, constitutiva de les relacions socials, específicament humana, que es fomenta en els posicions de domini i de poder entre grups i individus. L’acció violenta és tota aquella que parteix d’una llibertat (real o suposada) que vol forçar la voluntat d’uns emblant i danyar-lo.”

Els i les joves reprodueixen relacions basades en la violència des d’una temprada edat, per aquest motiu es detecta important treballar-ho des de la prevenció i des d’una perspectiva comunitària, sent una problemàtica de caràcter transversal en els barris. Els projectes de dinamització juvenil que impulsem es plantegen a partir demandes vinculades a les arts, els esports, el temps lliure, entre d’altres, però també, inclouen el treball de les necessitats socioeducatives detectades (en relació a la salut, la formació, l’educació, el treball, gènere, diversitat, etc.).

Dit això, esgranem les violències que afecten els joves amb els quals compartim espais, tenint en compte que ells són els mateixos subjectes actius i alhora també les víctimes dels contextos basats en la violència..

Citem algunes violències freqüents que detectem:

• Assetjament escolar.
• Discriminació a les diversitats.
• Violència masclista.
• Abús de poder.
• Abús generacional.
• Falta de recursos i precarietat laboral. 

I front aquestes situacions, com les estem abordant?

Per nosaltres és imprescindible generar canals de diàleg que ens permetin crear, conjuntament amb els joves, espais on construir vincle. És bàsica la posició que adopta l'equip educatiu. S'ha de mostrar interès pel jove, pel seu context, estat d'ànim, etc. No jutjar les seves opinions o maneres de pensar, evitant caure en comportaments paternalistes. Encara que això pot semblar molt obvi a l'hora de treballar amb adolescents i joves, no és gens fàcil com a “referent educatiu” posicionar-se "net" de prejudicis, els quals els hem anat adquirint al llarg de la nostra pròpia construcció social.

Un altre element clau és crear ponts amb les famílies, evitant que els joves se sentin amenaçats o que vegin envaïda la seva privacitat.

La creació de xarxes amb entitats o serveis que estan amb relació amb els joves i famílies (escoles, instituts, serveis socials...) ens permet dissenyar estratègies conjuntes, tenint en compte al jove des d'una visió més amplia i no quedant-nos només amb aquella part que nosaltres coneixem.

Per arribar a aquest punt, és necessària una contínua revisió dels professionals per no caure en la "normalització” de determinats comportaments o actituds.

S'han d'oferir alternatives pedagògiques atractives on es poden deconstruir conjuntament, situacions on els joves han vist, patit o exercit violències. Aquestes es tracten més enllà de l'espai físic de referència de l'equip educatiu.

Treballar des d'aquestes perspectives és possible gràcies a la predisposició dels joves en formar part dels processos de participació on esdevenen els principals actors. Espais on els i les joves poden participar a partir dels interessos, vinculant amb la comunitat de referència i treballant referents educatius alternatius propers, són molt necessaris. 


Ruben Toro i Marta Serra
Dinamitzadors juvenils del Servei de Dinamització de la Franja Besós del Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona.
Servei gestionat per la Fundació Pere Tarrés

El nou Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 de Barcelona

Les polítiques de Joventut a la ciutat de Barcelona, han estat pioneres, en moltes ocasions a tot l’Estat Espanyol, en la generació de discurs, disseny i implementació de  propostes adreçades al ple desenvolupament dels i les  joves com a  ciutadans de ple dret.

La ciutat de Barcelona compta amb un nou  Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla.

Un pla,  elaborat de forma col·lectiva mitjançant  un  procés participatiu que ha comptat amb la implicació i participació de  800 adolescents i joves, 85 representants del teixit associatiu juvenil, més de 100 professionals de la joventut, 34 tècnics de diferents àrees i departaments de l’ Ajuntament de Barcelona i els diferents grups politics municipals.

Destacar la participació d’aquest joves  associats i no associats en el pla, tot remarcant la importància de fomentar la participació juvenil, el jove ha de poder intervenir en tot allò que l’incumbeix .

Un nou pla que defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021, que té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos:

1. L'emancipació: inclou tres àmbits d’actuació formació, ocupació i habitatge i que estan orientades a promoure l’autonomia de les persones joves.
2. La transformació: pretén situar als joves en el centre de l’actuació per tal d’assegurar els seus drets i el seu punt de vista en l’abordatge dels reptes de la societat actual, diversa, complexa, culturalment rica i amb potenciar transformador.
3. El benestar: eix centrat en les polítiques de cura dels joves en els àmbits de la salut d’una manera integral: salut física, salut emocional i salut relacional.  Mitjançant l’esport, l’oci, el lleure i el benestar emocional
4. El territori: vetllar per una ciutat sostenible, accessible sense exclusions i amb recursos i espais  en els 10 districtes i 73 barris de la ciutat.

Aquest pla contempla en el marc l’eix de territori l’elaboració d’un nou pla d’equipaments que reculli els serveis juvenils, alhora que s’impulsa la xarxa d’equipaments juvenils i s’inicia un treball cap a la qualitat dels serveis, partint dels serveis d’informació juvenil així com l’elaboració del nou programa funcional dels Punts d’ Informació Juvenil.

Els professionals de les polítiques de joventut, entre els que trobem els informadors i les informadores juvenils, esdevenen agents clau en la dinamització i l’acompanyament dels i les joves per a que aquests puguin impulsar les seves propostes i comptin amb els recursos i la informació necessària per fer-ho. Professionals formats en l’organització i la gestió de serveis d’informació per a joves que tenen com a  principal objectiu respondre als interessos i necessitats d’aquest sector de la població. Un acompanyament que desenvolupa a partir d’accions d’informació, orientació, assessorament  i dinamització i de la promoció d’activitats socioeducatives que promouen la participació juvenil en el marc de l’educació no formal orientades a fer efectiva la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral dels joves, des d’una perspectiva inclusiva d’igualtat, respecte, llibertat i pluralitat democràtica.
 
El pla recull la importància de l’Educació en el lleure per la seva proposta educativa activa i participativa que fomenten les entitats de lleure educatiu,  per al creixement integral dels i les joves  i remarca la necessitat de potenciar-la i desenvolupar-la mitjançant altres formats com els  casals i espais joves, associacions juvenils, equipaments juvenils i el treball educatiu en l’espai públic.

Més informació a:

http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla_adolescencia_joventut_2017-2021.pdf

 
 

Verónica Palasí 
Coordinadora de Programes Socioeducatius i formadora del Certificat de Professionalitat d’Informador/a Juvenil de la Fundació Pere Tarrés 

La prevenció de relacions abusives

Les relacions abusives són cada cop més presents entre infants, adolescents i joves. El concepte relació abusiva es pot donar en tots els àmbits relacionals de les persones, però concretament ens centrarem en el que fa referència a les relacions abusives entre infants i adolescents, i en totes aquelles accions que es poden dur a terme a fi i efecte de prevenir-les. En aquest sentit, ja són moltes les experiències innovadores en educació formal i no formal que tenen per objectiu el foment de les relacions positives i igualitàries entre els grups de petits i adolescents.

En primer lloc, cal tenir clar que una relació abusiva és aquella que es fonamenta en un abús de poder d’una persona envers l’altra, i que pot arribar a comportar conseqüències com l’assetjament escolar. Aquest abús de poder, a més a més, es pot donar tant a l’escola, com a les xarxes socials, com a les activitats d’oci que l’infant o jove realitzi... La clau que permet evitar-ho és la prevenció des d’edats molt primerenques, educant des de l’autoconeixement, la gestió de les pròpies emocions i la comunicació assertiva.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva novena recomanació en l’àmbit el gènere i la salut de la dona, fa una crida molt clara als centres educatius com a agents clau en la prevenció, indicant que cal “Involucrar el sector de l’educació, fent que les escoles siguin un lloc segur que per les nenes”. 

Per això, als centres educatius són moltes les experiències que s’estan duent a terme per establir nous models relacionals i educant en valors com la no violència, la convivència i el respecte. Pels infants que estudien a l’escola primària, existeix el telèfon Infància Respon (116 111) que atén 24h i 365 dies l’any per prevenir i detectar els maltractaments d'infants i adolescents, posant especial atenció en els casos d'assetjament a les escoles, ciberassetjament, violència masclista en adolescents i abusos sexuals. 

Als centres d’educació secundària, l’enfocament és també preventiu, però apoderant els joves com agents actius d’aquesta prevenció. En aquest sentit, molts centres educatius fa anys que incorporen la figura del mediador escolar a l’aula. La mediació escolar és un programa que involucra els alumnes com a agents que promouen i vetllen per la resolució de conflictes i la bona convivència als centres. Per ser mediador escolar, cal que el centre educatiu, bé per si sol, bé en relació amb el servei de mediació municipal promogui aquest programa, en el què a través d’una formació especialitzada, l’alumnat que ho desitgi es format en la gestió alternativa de conflictes a fi de detectar proactivament els conflictes que es generin, i dotar-los d’eines per a la resolució pacífica dels mateixos. Els programes de mediació escolar també permeten detectar aquells conflictes que als adults se'ns escapen, i permetre dur a terme una mediació eficaç quan el conflicte agafa una dimensió no gestionable pels mediadors naturals.

Foto: Centre Socioeducatiu Poblenou de la Fundació Pere Tarrés

En l’àmbit de l’educació no formal, trobem moltes oportunitats ja que treballem des de l’educació en valors que és un element que permet actuar des d’una perspectiva més transversal i integral de l’infant o jove. En aquest sentit, des de la Fundació Pere Tarrés tenim una llarga trajectòria que ens permet disposar d’una experiència molt àmplia en l’educació no formal, ja sigui a centres d’educació en el lleure, com en centres socioeducatius que intervenen amb infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat. És en el marc d’aquests centres, on s’estan duent a terme pràctiques com el Club de Valents i Covards, o el Cercle de la Paraula.

D’una banda, el Club de Valents i Covards és un conte que reflexiona sobre els rols de les persones, capgirant-ne el sentit ja que el valent no és aquell que es baralla o s’enfronta a la resta amb violència, sinó que la valentia implica: dialogar, tractar-se bé, respectar, ignorar aquells que no em tracten amb respecte, trencar el silenci i la por i dir la veritat... Un cop reflexionat i treballat el conte amb els infants, són ells i elles les que dia a dia reflexionen sobre el seu comportament i si aquest reflexa valentia o covardia, de tal manera que reflexionen sobre aquests valors associats a comportaments rols, des de la pròpia experiència.

D’altra banda, són molts els centres oberts i diaris que incorporen el Cercle de la Paraula, com un espai reflexiu diari que es fa a nivell grupal i que acompanya en la gestió i comunicació de les emocions, així com en la cohesió grupal, des de la participació. Aquest és una espai lliure, d’assemblea, en què només hi ha tres normes: parlar amb i des del cor, escoltar els companys i parlar només quan es té el tòtem (que és l’objecte simbòlic creat entre tot el grup en començar el cercle a l’inici de curs).

En definitiva, des de qualsevol àmbit de l’educació és possible construir relacions igualitàries, lliures de violències, contribuint a que les relacions abusives deixin d’estar presents en les vides quotidianes. 

Tal com va dir Piaget “L’objectiu de l’educació és crear persones que puguin fer coses noves enlloc de repetir les que altres generacions hem fet”.

Míriam San José Cirera 
Coordinadora de programes d'acció social de la Fundació Pere Tarrés