Per una democràcia d’alta qualitat, construïm ciutadania

Arran de la celebració del 3r Congrés Català de l’associacionisme i el voluntariat anoto algunes reflexions al voltant de la construcció de la ciutadania des de la societat civil.

Hi ha un consens general que l’associacionisme i el voluntariat comporten beneficis de molts tipus i que per això cal fomentar-los. En primer lloc, hi ha els beneficis de caire individual per a la persona que el practica. Aquells que han estat voluntaris o han participat de manera activa en associacions està demostrat que, per exemple, milloren les seves habilitats relacionals o els més fàcil la inserció laboral. 

En segon lloc també s’ha estudiat els beneficis que comporta l’associacionisme i el voluntariat en territoris concrets. Per exemple, l’educació en el lleure des de l’associacionisme és un factor promotor de la cohesió social en barris amb importants índexs d’exclusió.

Finalment, hi ha un aspecte essencial que són els beneficis per a la construcció de la ciutadania i la qualitat democràtica d’un país. Una democràcia no només és el hardware, és a dir les lleis que permeten que es convoquin eleccions i que dissenyen l’arquitectura del sistema polític. Democràcia també és el software, és a dir aquells aspectes intangibles, que fan que una ciutadania, més enllà del seu sistema jurídic, promogui una democràcia d’alta qualitat amb els seus comportaments. Un país amb lleis democràticament impecables però amb una ciutadania acrítica, egoista i poc participativa no seria un bon exemple de salut democràtica.  

L’associacionisme i el voluntariat promouen, en general, ciutadans més implicats en el bé comú i en el benestar col·lectiu. Facilitar que hi hagi més persones que treballin col·laborativament i s’emocionin amb els èxits col·lectius. Persones conscients de la pluralitat d’opinions, que saben treballar en xarxa, i que construeixen vincles amb la comunitat alhora que també practiquen l’esperit crític. Ciutadans que han de dialogar i debatre amb altres per aconseguir acords, col·laborar per canviar coses, resoldre dificultats de manera conjunta, agafar perspectiva dels temes quan volen canviar i, sobretot, que tenen voluntat de transformar el seu entorn per al benefici de la col·lectivitat. En general, allí on hi ha més associacionisme i voluntariat hi ha una cultura política més desenvolupada i un nivell més alt de qualitat democràtica. 

Sembla prou clar que l’associacionisme i el voluntariat ajuden a consolidar un bon software per a les democràcies. Aquesta correlació, però, no sempre és automàtica i no hem d’amagar-nos que a vegades l’associacionisme i el voluntariat poden també contribuir a fomentar valors que van en una direcció totalment inversa: entitats tancades quasi sectàries, la segmentació de la població per grups segons el seu nivell cultural o econòmic, el foment de relacions clientelars amb l’administració o, com hem vist darrerament, la cerca de beneficis particulars tot fent veure que es defensaven causes nobles o “d’utilitat pública”.

Per aquest motiu és important continuar treballant tant des de les administracions com sobretot des del propi moviment associatiu generant i divulgant bones pràctiques associatives, , impulsant la reflexió ètica, la transparència i aprofundint en la participació interna de les organitzacions. D’aquesta manera podrem estar segurs que l’associacionisme i voluntariat, tot construint ciutadania, sempre estarà promovent una societat d’alta qualitat democràtica.

Roger Buch
Director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya

Novena Audiència Pública als i les joves d’Esplugues: participació, associacionisme i voluntariat

Un projecte pilot bo pels joves, participatiu per la ciutat i necessari per les entitats locals.

 

Durant l’adolescència la majoria de joves posen en dubte moltes de les coses que han après fins al moment. Surten per tant de la seva zona de confort per ampliar fronteres, explorar les oportunitats i riscos que una vida adulta els pot oferir. En aquest procés, sovint se senten perduts i, els referents emocionals tradicionals (família i professorat) han passat a un segon pla. El grup d’amics i coneguts agafa el relleu i és en aquest grup d’iguals on des del projecte de l’Audiència Pública creiem que podem intervenir. Però com podem incidir en els joves, sense imposar-nos-hi? La resposta és clara: donant-los a conèixer altres grups d’iguals amb qui poden compartir interessos i aficions. I aquí és on les entitats locals juguen un paper clau.

A Esplugues del Llobregat existeixen quasi 200 entitats versades sobre l’acció social, passant per culturals, de cooperació, de lleure, de dones, esportives... entre d’altres. Tanmateix, totes elles comparteixen una causa altruista.

El nostre projecte intervé a les aules a través de diverses dinàmiques creatives i es discuteix sobre participació/ associacionisme/ voluntariat, sobre les seves aficions i interessos i sobre quines propostes farien els alumnes envers la ciutat. Treballant les seves aficions, escullen quines són les entitats que els interessaria conèixer i s’organitza una trobada a cada institut, entre els joves participants i algunes de les entitats escollides.

Finalment, té lloc una Audiència Pública amb l’equip de govern de la ciutat, on els joves presenten propostes en relació al tema i es visualitza un vídeo que recull la feina feta al llarg del projecte.

Com a grans elements diferencials del projecte tenim:

1. Intervenció en joves que acaben de complir els 16 anys (4t d’ESO). Es tracta d’una edat on els joves assumeixen drets i deures com a ciutadans i poden començar implicar-se en la vida associativa d’una forma més directa, per exemple, a través del voluntariat.
2. Disposar d’una estona dins l’horari lectiu i dins el propi centre educatiu. Aquesta particularitat permet a les entitats poder arribar a un gran volum de joves (prop de 250 alumnes de 4t d’ESO dels Instituts Públics d’Esplugues) que difícilment hi anirien per voluntat pròpia (segons recull l’enquesta inicial feta durant les primeres sessions a classe).
3. Bona coordinació amb la regidoria de participació d’Esplugues del Llobregat i treball previ els centres educatius. Si el projecte no és una aposta per part de l’Ajuntament i és vist com a útil per part dels centres, difícilment es podrà fer un projecte així. Comptar amb una trajectòria de treball compartit és un valor afegit.
4. Experiència i coneixement de la realitat i necessitats de les entitats locals. La Fundació Pere Tarrés compta amb una àmplia trajectòria de treball comunitari amb entitats i compta amb un departament especialitzat que dóna suport a les entitats del Tercer Sector.

En resum, participar en un projecte com aquest:

• Permet als joves obrir les mires per conèixer amics i gent amb interessos similars i poder contribuir a la millora de la ciutat a través de la seva participació.
• Facilita i potencia el contacte entre Instituts i entitats locals un element cada vegada més important dins el nou currículum escolar i per potencials projectes d’aprenentatge servei.
• Permet als Ajuntaments respondre a una necessitat de les entitats locals del territori i dóna suport de forma transversal a les diverses àrees i regidories de cultura, territori, dones, cooperació, acció social, joventut, gent gran, etc.
• Obre la porta a la participació i implicació directa dels joves amb les entitats locals, algunes d’elles amb problemes de relleu generacional a les seves Juntes i activitats amb manca de joves.

Algunes opinions:

“Tant de bo hagués tingut un projecte com aquest quan érem estudiants”

Tècnica de l’Ajuntament d’Esplugues.

“T’imagines als de la classe fent de castellers?”

Estudiant del Joanot Martorell.

“Moltes gràcies per les fotos i també pel temps que ens dediqueu, sempre de manera cordial i amable”

Professora del Joaquim Blume.

“Llàstima que només estem a temps de venir a una trobada! L’any que ve repetireu?”

Entitat d’Esplugues del Llobregat.

Daniel Ferrer

Tècnic de projectes de la Fundació Pere Tarrés

Marta Cárceles 

Suport tècnic del projecte. Fundació Pere Tarrés