Avaluació de l’impacte: desparasitar els infants per millorar l’absentisme escolar?

Com lluitar contra l’absentisme escolar?

Imaginem-nos que al nostre país hi ha un percentatge d’absentisme escolar galopant. La nostra entitat vol lluitar contra aquest problema que mina el futur dels més petits, i ho fa amb intervencions òbvies: millorar el transport escolar, subvencionar materials per a l’estudi, donar de menjar als infants, o subvencions a les famílies a canvi de l’assistència a escola. Fem tot això, però els percentatges d’absentisme escolar continuen pels núvols. En aquesta situació es trobaven diverses entitats a la Índia el 2008.

Desparasitar als nens per aconseguir que vagin a l’escola?

L’avaluació de l’impacte va desvetllar que les intervencions més òbvies no eren les més efectives: La millor manera de reduir l’absentisme era desparasitar als infants! Gràcies a repetits estudis d’impacte (Bobonis, Miguel, Sharma; 2008) es va esbrinar que desparasitant els infants s’aconseguia guanyar de mitjana 1 any educatiu per nen! La resta d’alternatives oferien un impacte molt més reduït. El gran problema era que els nens estaven cansats degut a la desnutrició i això els feia no anar a escola.

El valor d’avaluar l’impacte

Avaluar l’impacte està de moda: està en boca de responsables d’entitats, dels finançadors i dels donants. Més enllà d’aquestes demandes però, l’avaluació és útil, fet que queda exemplificat en l’avaluació realitzada a la Índia: calia una reorientació estratègica clau, sense la qual no s’hagués obtingut una millora tant significativa.

La importància de clarificar la utilitat de l’avaluació per a què sigui útil

Per a què volem avaluar? Ho volem fer per clarificar el sentit de la nostra intervenció? Ho volem fer per millorar l’estratègia i la gestió? O simplement ho volem fer per rendir comptes als nostres finançadors? És molt important clarificar quina de les 3 funcions és prioritària per a la nostra entitat abans de decidir-se per un model o altre d’avaluació.

L’avaluació per a clarificar el sentit de la nostra intervenció (model 1)

El primer model fa referència a l’anomenat Impact Measurement. Es tracta d’un model amb una llarga trajectòria en el món de la cooperació al desenvolupament. Aquest tipus d’avaluacions es focalitzen a respondre una pregunta molt senzilla: El nostre tipus intervenció aconsegueix resoldre el problema que volem resoldre? L’exemple més clar és el referent als infants de la índia. El punt feble d’aquest model és que entra poc a valorar com estem processant i desenvolupant la intervenció. Sabem que va bé o no, però no sabem el per què.

L’avaluació per a millorar l’estratègia i la gestió (model 2)

Un segon model d’avaluació de l’impacte intenta mesurar els efectes que la nostra intervenció genera en el destinatari final, un model que neix sobretot lligat a grans entitats no lucratives a Estats Units. En base a aquest efecte, s’intenta veure quins són els factors, condicionants i accions que fan que aquests efectes s’incrementin o disminueixin. Aquest model anomenat Outcome Measurement o Actionable Measurement (Ebrahim, Rangan; 2010) no és tant rigorós científicament com l’anterior. No obstant està molt connectat amb la utilitat pràctica, fet que permet disposar d’indicadors clau que permeten no només conèixer si estem causant impacte o no, sinó també prendre decisions per millorar-lo.

L’avaluació per rendir comptes (Model 3)

La metodologia més coneguda d’aquest tipus d’avaluació és l’anomenat SROI (Retorn Social de la Inversió en anglès). Es tracta de monetaritzar quin valor s’està aportant a la societat en base a cada unitat invertida. El resultat sol ser que per cada euro invertit hi ha un retorn social d’una determinada quantitat. Es tracta d’una metodologia que va nàixer lligada a grans fundacions dels Estats Units i que ha sigut discutida en algunes ocasions des del món acadèmic (Ebrahim, Rangan; 2010).

Per quin model apostar?

Des de la Fundació Pere Tarrés treballem per promoure la cultura de l’avaluació tant a nivell intern com al conjunt del Tercer Sector. Davant del panorama actual, i amb una important experiència en aquest terreny, hem decidit apostar per una avaluació de l’impacte útil per a millorar l’estratègia i la gestió. Una avaluació que a nivell de costos sigui acceptable en un context econòmic difícil, que aporti utilitat per  millorar la nostra intervenció, i que sigui escalable, és a dir, que es pugui començar des de petit per anar avançant cap a gran. Amb aquesta orientació s’està treballant en el desenvolupament d’una eina web que permeti a les organitzacions que, de manera senzilla, s’iniciïn en el món de l’avaluació de l’impacte.

Per saber-ne més:

• The Limits of Nonprofit Impact: A Contingency Framework for Measuring Social Performance (Ebrahim, Rangam; Harvard University; 2010) 
• Guide to Actionable Measurement (Bill & Melinda Gates Foundation; 2010)
• Giving schoolchildren a chance (Bossuroy, Delavallade; 2008) 
• Theory of change (NPC, 2012) 
• Avaluació de l’impacte: el repte - Diapositives (Fundació Pere Tarrés, 2014) 

Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
 

Un nou Canal Youtube sobre la cooperació internacional al desenvolupament

Recentment, a l’assignatura de Cooperació Internacional de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés hem posat en marxa un Canal de Youtube. Al Canal hom hi pot trobar quatre llistes de reproducció:

• Una primera en la que apareixen aquells documentals, pel·lícules o materials enfocats a l’educació per al desenvolupament i la sensibilització;
• Una segona llista on es poden trobar vídeos referents al treball de les ONGs i dels moviments socials;
• Una tercera que recull conferències, entrevistes o declaracions interessants relacionades amb els diferents temes que aborda l’assignatura
• Finalment, una quarta en el que estan penjats alguns dels treballs finals fets pels estudiants d’aquesta assignatura.

Aquestes quatre llistes configuren un canal que té dues finalitats principals: consolidar un espai obert i de consulta sobre temes relacionats amb la cooperació i donar a conèixer el contingut de l’assignatura i els treballs resultants de la feina dels estudiants.

El Canal i els diferents materials seleccionats volen també subratllar un aspecte important i a tenir en compte en la comprensió d’aquesta matèria: el món està experimentant grans transformacions geopolítiques, econòmiques i socials, les quals, com no podia ser d’una altra manera, estan afectant també a la cooperació internacional. Les diferències entre Nord i Sud o la implicació, per exemple, dels nostres hàbits de consum en els països del Sud, continuen sent molt rellevants, si bé semblen emergir noves realitats com la Cooperació Sud-Sud o fortes crítiques a la cooperació occidental per la seva manera fer, que ens obliguen a comprendre les noves dinàmiques existents.

Sigui com sigui, la cooperació internacional al desenvolupament vol ser un instrument rellevant a l’hora de comprendre aquesta època de canvi en la que ens trobem. A través de l’assignatura i d’aquest canal, els estudiants, però també el conjunt de la comunitat universitària, tenen l’oportunitat d’accedir a materials que ofereixen algunes pistes sobre aquest món que està acceleradament canviant. L’objectiu és consolidar aquest Canal amb els diferents materials que van sorgint, així com amb els treballs fets pels estudiants d’aquesta assignatura.

Oscar Mateos
Vicedegà de Relacions Internacionals i Professor de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull

La cooperació que arriba*

Existeixen diversos tipus de cooperació al desenvolupament: la cooperació centralitzada-bilateral (governs estatals), cooperació descentralitzada (governs autonòmics o regionals, diputacions, ens locals, ONG), la cooperació financera (recursos financers), cooperació tècnica (intercanvi de coneixements tècnics i de gestió), la cooperació multilateral (fons a organitzacions multilaterals, p.e. ONU) i la cooperació universitària: “el conjunt d'activitats dutes a terme per la comunitat universitària i orientades a la transformació social als països més desfavorits, en pro de la pau, l'equitat, el desenvolupament humà i la sostenibilitat mediambiental en el món, transformació en la qual l'enfortiment institucional i acadèmic tenen un paper importat” (Codi de conducta de les Universitats en matèria de Cooperació al Desenvolupament, 2005). 

Aquesta darrera modalitat ha estat i és el marc de les actuacions de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, en matèria de cooperació, la darrera de les quals va iniciar-se el mes d'abril de 2011, amb la identificació del projecte “Educació per a la salut i promoció de la salut a la província d'Espinar” a la regió del Cusco (Perú), que actualment es troba en procés de disseny i planificació. El moment més important fins ara ha estat la visita a la Municipalitat Provincial d'Espinar (Cusco), la contrapart del projecte, i a diverses universitats peruanes pioneres en l'acció social, ja que el fet de conèixer els projectes sobre el terreny i conèixer les persones amb qui es treballa en la distància per a la millora de la transformació és, encara que sovint ho oblidem, un dels factors bàsics per a garantir la pertinença, la comunicació, la comprensió, el seguiment i els resultats del projecte a desenvolupar. 

Quin és l'objectiu del projecte? 

L'objectiu del projecte que hem iniciat és la millora de la situació dels habitants d'Espinar i ho volem aconseguir amb un treball en xarxa que inclogui un actor del Nord (la nostra Facultat) i també diversos actors del Sud (la Municipalitat Provincial d'Espinar i una universitat del Sud) que garanteixin la transformació social a què hem fet referència i la millora dels serveis i atenció a les persones de la municipalitat d'Espinar. El viatge, finançat per la Càtedra UNESCO-URL, va servir per a visitar els projectes que la Municipalitat Provincial d'Espinar ja té endagats però que cal complementar amb capacitacions a professionals, transferència del coneixement i pràctiques d'estudiants de grau i de postgrau, per tal de conèixer la situació actual dels projectes, definir les vies d'actuació de la Facultait i vincular-hi professors d'acord amb les seves especialitats. 

La Municipalitat disposa d'una llar per a nens sense pares, una ludoteca, un centre de dia per a persones grans, una llar i centre d'emergència per a la dona; també han redactat un pla d'implementació de les Noves Tecnologies per a les aules i un pla per a frenar la desnutrició infantil al districte de Yauri i a les 72 comunitats que formen la regió. Tot i que la proposta prioritària, per demanda de la contrapart, és la d'educació per a la salut i promoció de la salut, també estem treballant per a donar resposta a altres peticions, ja que formen part dels àmbits d'actuació de la Facultat. 

D'altra banda, posteriorment a la visita a Espinar i a les persones implicades amb cada projecte, i amb l'objetiu de fer-les partíceps de la proposta, es van celebrar reunions amb la Universidad Antonio Ruiz de Montoya i la Pontifica Universidad Católica del Perú, ambues a Lima, i amb la Universidad Nacional del Altiplano, a Puno. La relació i compromisos establerts amb aquestes universitats permetrà coordinar esforços, coneixements i recursos, tant materials com humans. 

Quina és la força de la Facultat? 

El nou Vicedeganat de Relacions Internacionals ha entrat amb força i vol recuperar els projectes de cooperació universitària al desenvolupament i això és possible gràcies a la bona acollida que les propostes presentades han tingut entre els professors i personal no docent de la Facultat. 

No hem d'oblidar els estudiants, ja que molts opten per a realitzar les seves pràctiques acadèmiques en aquest àmbit i esdevenen cooperants durant tres o quatre mesos, amb tots els deures, drets i responsabilitats que això suposa no només a nivell acadèmic sinó humà, que és el prioritari. 

Treballem per a la transformació social a casa nostra així que, per què no fer-ho també a altres zones més desfavorides? Hem de ser conscients que la cooperació no és sinònim de cobrir necessitats, sinó també potenciar les capacitats ja existents. 

La cooperació que arriba 

La Declaració del Mil·leni de la ONU (2000), on es van establir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM), la Declaració de París (2005), la Declaració d'Acra (2008) i el 4rt Fòrum d'alt nivell sobre l'eficàcia de l'ajut de Busan (2011) han estat alguns dels esdeveniments i compromisos més importants de la cooperació al desenvolupament a nivell mundial en els darrers anys i, “tot i que el compliment dels ODM és un dels debats oberts en l'actualitat, en què coexisteixen diferents postures, des de les ONG que exigeixen que els ODM s'acompleixin fins a certs governs que proposen que siguin postposats. Si bé no podem ser optimistes respecte al seu compliment, sí hem de reconèixer l'avenç que suposa que fossin definits i aprovats des d'un ampli consens internacional sense precedents fins llavors” (Jiménez García, 2011). 

Cal no oblidar que els ODM han suposat un impuls a totes les modalitats de cooperació esmentades anteriorment i han suposat també una exigència més alta en la presentació i acceptació de projectes de cooperació (universitària) al desenvolupament. 

Tot i el complicat moment financer que està vivint el món de la cooperació al desenvolupament i essent conscients que ens queda molt per recórrer i treballar, des del Vicedeganat de Relacions Internacionals ens mantenim fermes amb el nostre compromís social i acadèmic amb els projectes, propostes i iniciatives que sorgeixen a la Facultat. I fora d'ella també. 

Anna Rodríguez i Casadevall.

Coordinadora de Mobilitat Internacional i Cooperació al Desenvolupament

Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés.

Universitat Ramón Llull.