La importància de l'educació emocional de 0 a 3 anys a l'escola bressol

L’etapa que comprèn dels 0 als 3 anys és una de les més importants en el desenvolupament dels infants. Els darrers estudis, especialment en neuropediatria, destaquen la gran importància d’aquesta fase per al desenvolupament del cervell humà. Al mateix temps, i davant de les noves tendències educatives que es van obrint pas en l’atenció a la primera infància, l’equip pedagògic del departament d’Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés va decidir, ara fa un any, fer un canvi en l’orientació pedagògica de les escoles gestionades. 

Aquest canvi implica replantejar la funció de l’escola bressol com un lloc que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en què puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius, emocionals, etc. Aquest nou marc de treball suposa un gir de cent-vuitanta graus en l’organització del treball diari de les escoles bressol per buscar espais on l’educador/a passa a ser més observador/a que protagonista. Un temps i un espai en què preval el desenvolupament de les capacitats emocionals, el fet d’estar segur d’un mateix o de saber quin tipus de conducta esperen els altres d’un mateix, que no pas tenir un desenvolupament precoç de les capacitats cognitives, de la capacitat lectora, de la capacitat lògica, etc. 

Mònica Jiménez, de l’àmbit d’Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés, ho resumeix afirmant que “l’escola bressol no ha de ser una reproducció de l’escola. En aquesta edat no és tan important l’aprenentatge de conceptes com els colors sinó establir dinàmiques que potenciïn el desenvolupament integral dels infants”. 

En aquest sentit, la proposta d’activitats que es fa des de la Fundació Pere Tarrés està molt relacionada amb el món afectiu dels infants, constituït per la família, l’escola i el seu entorn més pròxim. Aquesta aposta educativa pretén canviar el “fer per fer” –en què és important la quantitat de coses que fan els infants, amb el nivell d’activitat que això suposa– per unes activitats centrades en els infants, és a dir, que aportin un valor al seu desenvolupament. 

Hem de permetre al nen/a aprendre del seu entorn, i és bàsic fomentar la seva seguretat, només hem d’intervenir quan veiem que és necessari. És un procés d’acompanyament del seu aprenentatge personal a través de l’estima i de la tranquil·litat. 

Una part important de l’èxit d’aquest projecte és el treball amb les famílies, la col.laboració entre la família i l’escola és imprescindible a l’hora de dur a terme el projecte educatiu de l’escola. Una de les funcions de l’equip educatiu de l’escola bressol és la de potenciar la implicació de la família al centre, fent-les partícips del procés educatiu que es desenvolupa a l’aula i el centre, desenvolupant al màxim els canals establerts per a la seva informació i participació mitjançant una actitud positiva. Creiem en la importància d’aquesta etapa, atès que juga un paper molt important a l’hora de detectar i acompanyar possibles dificultats dels infants i les famílies.

Anna Bayer

Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés

Psicomotricitat a les Escoles Bressol

Avui en dia, és fàcil sentir sovint en el món de l’educació la paraula “psicomotricitat”, però, realment tenim clar el que això significa? 

Des de la Fundació Pere Tarrés, volem apropar aquest concepte a tots els educadors i educadores de la petita infància i intentar que els professionals de l’educació puguin veure el concepte “psicomotricitat” des d’una altra perspectiva, i és que sovint aquest concepte es confon amb el terme “gimnàstica”. Volem demostrar la importància i la relació que té la psicomotricitat amb les emocions al món de l’educació infantil, i més concretament al món de les Escoles Bressol. 

Segons les associacions espanyoles de psicomotricitat, es podria dir que “... el terme “psicomotricitat” integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius a la capacitat de “ser” i “expressar-se” en un context psicosocial. La psicomotricitat, així definida, ocupa un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat. Partint d’aquesta concepció, es desenvolupen diferents formes d’intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació en qualsevol que sigui la seva edat, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic. Aquestes pràctiques psicomotrius han de conduir a la formació, a la titulació i al perfeccionament professional i constituir cada cop més l’objecte d’investigacions científiques.” 

La Psicomotricitat es podria considerar com la relació que hi ha entre el moviment del cos i els processos psicològics de la ment. Des d’aquest punt de vista, la pràctica psicomotriu ha de facilitar i possibilitar el joc del nen o la nena, tant amb el seu propi cos en moviment com una recerca de plaer. A més permet un joc socialitzador amb els altres nens i nenes i és comunicatiu mitjançant el joc i el moviment, la simbolització i el llenguatge. 

Quan es parla d’una “sessió de psicomotricitat” estem parlant d’un lloc privilegiat pel nen/a, on a través de l’expressió, les emocions, la comunicació i la relació, pot manifestar-se “com és” sense ser rebutjat. El nen/a viu plenament la seva expressivitat motriu i d’aquesta manera pot treure la història que té dins seu, la seva pròpia història. 

A grans trets, es poden trobar dos tipus de sessions diferents: 

Sessió dirigida: 

Ha de tenir un fil conductor guiat per l’educador/a. Habitualment, les sessions dirigides es fonamenten en una història o conte on els nens i nenes són els protagonistes. Es fa servir normalment un circuit, pel qual passen els nens/es seguint les pautes de l’educador/a. 

Sessió Lliure: 

L’infant guia. L’educador/a ha d’escoltar la seva necessitat i lliurar-li el material que precisi. La seva tasca és d’observació i només intervé si es produeix algun conflicte. Pot entrar o no en el joc de l’infant, però és aquest qui posa les pautes del seu joc. 

L’educació de l’etapa de 0-3 anys està basada en els progressos dels nens/es, un dels pilars dels qual és el moviment, ja que l’ajuda a créixer com a persona. La psicomotricitat és una manera de donar oportunitats als infants mitjançant estímuls per poder expressar-se lliurement. 

Les vivències emocionals són el motor de la nostra vida i de les nostres relacions, i en conseqüència, també ho hauria de ser de l’educació. Educar emocionalment voldrà dir, impulsar un creixement emocional dels infants, és a dir, ajudar a avançar en el desenvolupament integral d’ells com a persones. 

Anna Bayer

Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés

 

La importància de l'autoestima ja a l'escola bressol

Podem definir l’autoestima com la suma de judicis que cada persona te de si mateix, és a dir, el que la persona es diu a si mateixa sobre ella. L’autoestima és el factor que decideix l’èxit o el fracàs de cada nen com a ésser humà. És el sentiment valoratiu de nosaltres mateixos, de la nostra manera de ser, de qui som, del conjunt de trets corporals i emocionals que configuren la nostra personalitat. Tots sabem que l’autoestima als adults és necessària pel bon desenvolupament de la nostra personalitat, i aquesta cal començar a treballar-la ja de ben petits. 

Aquesta valoració personal, ens ve donada pel judici que les persones més significatives amb les que ens relacionem fan de nosaltres mateixos. Per això, quan més important és una persona per el nen, més valor tindrà la seva opinió, i per tant afectarà de manera més decisiva en la percepció que cada nen es va formant de si mateix. 

De ben petits, els nens i les nenes comencen a apreciar-se segons l’actitud que tinguem envers ells. Veuen a través nostre i tenen d’ells la imatge que nosaltres els donem. Tampoc no saben el que està bé o malament i ho aprenen segons el nostre comportament, el de la família i l’entorn. Som realment el seu mirall i, segons la seguretat que els donem, se sabran autovalorar i tenir o no tenir confiança en ells mateixos. 

Els darrers estudis i investigacions que s’estan fent per analitzar les causes del fracàs escolar, ja han demostrat que entre un 30 i un 50% del fracàs escolar és degut a causes emocionals. Entre aquestes, es destaca una manca d’estabilitat emocional del nen, circumstància que pot alterar l’equilibri afectiu i alhora perjudicar el seu rendiment escolar fruit d’una baixa autoestima. 

Juan de Dios Serrano, psicòleg i psicoterapeuta afirma que està demostrat que l’èxit escolar no té tant a veure amb les accions del nen o amb el desenvolupament precoç de la seva capacitat lectora sinó amb la influència de factors emocionals i socials, com per exemple, estar segur d’un mateix, o saber quina conducta esperen els altres de tu i el fet de tenir una bona autoestima. 

El potencial que porta el nen està als gens, però el seu desenvolupament dependrà dels models gravats per l’experiència en els anys inicials i de la qualitat de la interacció amb els adults, en la que l’emoció juga un rol important. Fins als tres anys, no hi ha record racional i cognitiu, és emocional, el nen només capta el que sent.

En aquest sentit, el Projecte Educatiu que treballem a les escoles bressol gestionades per la Fundació Pere Tarrés, té un denominador comú, estimular l’autoestima dels infants. 

L’escola bressol, és per la majoria dels infants, la primera experiència social fora de l’entorn familiar. L’escola bressol, és un espai socialitzador, davant l’Infant s’obre un món de possibilitats, d’aprenentatges i de descobertes on la convivència amb els altres nens i nenes i amb els adults els ajuda a anar-se formant aquesta autoestima. 

En definitiva, atendre a cada infant com un ésser individual i únic, reforçant positivament les conductes que realitzi correctament, mostrant-li el què ha fet bé i sobretot fent-li saber, i ajudar-lo a comprendre que dels errors també s’aprèn. No serveix de res culpabilitzar-lo i únicament renyar-lo, el millor és animar-lo i ajudar-li a que s’esforci una mica més la pròxima vegada. 

I tot això, ho duem a terme amb les activitats pròpies del dia a dia d’una Escola Bressol. Les mateixes que hem anat fent fins ara, però amb una finalitat i metodologia centrada en tenir temps per conèixer i observar els nostres infants, i en estrènyer la relació amb la família, anticipant i orientant, donant-los pautes si els cal o simplement acompanyant en aquest procés tant màgic com és veure créixer a un infant. 

Quan un nen té una bona autoestima, se sent important, competent, responsable, segur de si mateix, es comunica be, és capaç de relacionar-se adequadament amb els demés i rendirà millor en el seu treball escolar, simplement pel fet se sentir-se capaç de fer-ho.

Anna Bayer

Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés