La prevenció de relacions abusives

Les relacions abusives són cada cop més presents entre infants, adolescents i joves. El concepte relació abusiva es pot donar en tots els àmbits relacionals de les persones, però concretament ens centrarem en el que fa referència a les relacions abusives entre infants i adolescents, i en totes aquelles accions que es poden dur a terme a fi i efecte de prevenir-les. En aquest sentit, ja són moltes les experiències innovadores en educació formal i no formal que tenen per objectiu el foment de les relacions positives i igualitàries entre els grups de petits i adolescents.

En primer lloc, cal tenir clar que una relació abusiva és aquella que es fonamenta en un abús de poder d’una persona envers l’altra, i que pot arribar a comportar conseqüències com l’assetjament escolar. Aquest abús de poder, a més a més, es pot donar tant a l’escola, com a les xarxes socials, com a les activitats d’oci que l’infant o jove realitzi... La clau que permet evitar-ho és la prevenció des d’edats molt primerenques, educant des de l’autoconeixement, la gestió de les pròpies emocions i la comunicació assertiva.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva novena recomanació en l’àmbit el gènere i la salut de la dona, fa una crida molt clara als centres educatius com a agents clau en la prevenció, indicant que cal “Involucrar el sector de l’educació, fent que les escoles siguin un lloc segur que per les nenes”. 

Per això, als centres educatius són moltes les experiències que s’estan duent a terme per establir nous models relacionals i educant en valors com la no violència, la convivència i el respecte. Pels infants que estudien a l’escola primària, existeix el telèfon Infància Respon (116 111) que atén 24h i 365 dies l’any per prevenir i detectar els maltractaments d'infants i adolescents, posant especial atenció en els casos d'assetjament a les escoles, ciberassetjament, violència masclista en adolescents i abusos sexuals. 

Als centres d’educació secundària, l’enfocament és també preventiu, però apoderant els joves com agents actius d’aquesta prevenció. En aquest sentit, molts centres educatius fa anys que incorporen la figura del mediador escolar a l’aula. La mediació escolar és un programa que involucra els alumnes com a agents que promouen i vetllen per la resolució de conflictes i la bona convivència als centres. Per ser mediador escolar, cal que el centre educatiu, bé per si sol, bé en relació amb el servei de mediació municipal promogui aquest programa, en el què a través d’una formació especialitzada, l’alumnat que ho desitgi es format en la gestió alternativa de conflictes a fi de detectar proactivament els conflictes que es generin, i dotar-los d’eines per a la resolució pacífica dels mateixos. Els programes de mediació escolar també permeten detectar aquells conflictes que als adults se'ns escapen, i permetre dur a terme una mediació eficaç quan el conflicte agafa una dimensió no gestionable pels mediadors naturals.

Foto: Centre Socioeducatiu Poblenou de la Fundació Pere Tarrés

En l’àmbit de l’educació no formal, trobem moltes oportunitats ja que treballem des de l’educació en valors que és un element que permet actuar des d’una perspectiva més transversal i integral de l’infant o jove. En aquest sentit, des de la Fundació Pere Tarrés tenim una llarga trajectòria que ens permet disposar d’una experiència molt àmplia en l’educació no formal, ja sigui a centres d’educació en el lleure, com en centres socioeducatius que intervenen amb infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat. És en el marc d’aquests centres, on s’estan duent a terme pràctiques com el Club de Valents i Covards, o el Cercle de la Paraula.

D’una banda, el Club de Valents i Covards és un conte que reflexiona sobre els rols de les persones, capgirant-ne el sentit ja que el valent no és aquell que es baralla o s’enfronta a la resta amb violència, sinó que la valentia implica: dialogar, tractar-se bé, respectar, ignorar aquells que no em tracten amb respecte, trencar el silenci i la por i dir la veritat... Un cop reflexionat i treballat el conte amb els infants, són ells i elles les que dia a dia reflexionen sobre el seu comportament i si aquest reflexa valentia o covardia, de tal manera que reflexionen sobre aquests valors associats a comportaments rols, des de la pròpia experiència.

D’altra banda, són molts els centres oberts i diaris que incorporen el Cercle de la Paraula, com un espai reflexiu diari que es fa a nivell grupal i que acompanya en la gestió i comunicació de les emocions, així com en la cohesió grupal, des de la participació. Aquest és una espai lliure, d’assemblea, en què només hi ha tres normes: parlar amb i des del cor, escoltar els companys i parlar només quan es té el tòtem (que és l’objecte simbòlic creat entre tot el grup en començar el cercle a l’inici de curs).

En definitiva, des de qualsevol àmbit de l’educació és possible construir relacions igualitàries, lliures de violències, contribuint a que les relacions abusives deixin d’estar presents en les vides quotidianes. 

Tal com va dir Piaget “L’objectiu de l’educació és crear persones que puguin fer coses noves enlloc de repetir les que altres generacions hem fet”.

Míriam San José Cirera 
Coordinadora de programes d'acció social de la Fundació Pere Tarrés

Informador juvenil: una feina per treballar amb els joves i pels joves!

La informació juvenil és un dret reconegut a nivell europeu als i les adolescents i joves, i és una tasca que els informadors/es i dinamitzadors/es juvenils duem a terme per tal de garantir-lo. Sovint, però, aquesta tasca no és prou visualitzada o posada en valor.

La informació juvenil, a banda de ser un dret, és una eina de prevenció que permet als joves disposar de dades del seu interès, però amb una informació ben contrastada. En plena era de la informació, les xarxes socials i internet es caracteritzen per la immediatesa a l’hora de publicar. Això fa també que es pugui cercar informació de tota mena i de qualsevol temàtica. Aquesta rapidesa, però, pot fer que els i les adolescents i joves trobin informació no real i els hi costi discriminar-la. Per això, l’acompanyament d’un professional que es troba en contacte amb fonts de consulta diverses, adequades i actualitzades eviten la perpetuació de falsos mites, prejudicis, o informacions que no són vàlides o segures.

Què fa un informador juvenil?

La tasca d’un informador juvenil es pot donar en contextos i espais ben diversos com poden ser: espais joves, oficines joves, centres educatius, centres d’assessorament juvenil... De manera que podem trobar dues formes més comunes d’actuació. Per una banda,  l’informador/a és qui s’acosta als joves. Això ho veiem en els centres educatius, per exemple, a les hores del pati o a les tutories. Actualment, les escoles o els instituts s’han convertit en punts descentralitzats en què l’informador és qui s’apropa a la realitat del jove posant al seu abast la figura de l’informador juvenil i la possibilitat de fer-li preguntes que no li faria mai al seu professor/a o tutor/a. Per l’altra banda, el joves tenen interès per ser informats i s’adrecen directament a un equipament juvenil com un espai jove o una oficina jove. Tant en un context com en l’altre, la figura del professional és clau. Sabem que l’adolescència és un moment vital de canvi i de creació de la pròpia identitat, un moment de molts dubtes i incerteses, però alhora un moment de rebuig o certa desconfiança envers la figura de l’adult. Per això, gràcies a la creació d’un vincle basat en la confiança, l’adolescent li planteja les seves inquietuds i l’informador/a l’assessora i respon els dubtes. 

De fet, si ens fixem en les consultes que rebem els informadors juvenils ens indiquen que els seus interessos i preocupacions acostumen a ser diversos. Les temàtiques més habituals que ens pregunten són: activitats d’oci i de lleure,  salut sexual i afectiva, salut emocional, resolució de conflictes, orientació acadèmica, entre d’altres. 

Des dels ajuntaments, centres educatius i entitats, cada cop és més evident el potencial d’aquests professionals. Amb aquesta figura propera als joves es poden detectar moltes situacions com problemes amb els companys, desmotivació a les aules o amb els estudis, problemes familiars en situacions diverses com a l’hora del pati, a l’estona d’esbarjo d’un casal jove, a un taller de l’espai juvenil del barri... Per aquest motiu, a la ciutat de Barcelona els informadors juvenils estem començant a treballar com a antenes detectores, en coordinació amb professors i altres agents educatius. Un fet que farà necessari que hi hagi persones qualificades per desenvolupar aquesta tasca. Com es evident, són moltes les possibilitats que ofereix un informador juvenil, però també és minsa la formació especialitzada existent. De fet, a dia d’avui, no hi ha cap grau que reculli aquest perfil. Per això,  la formació que podem aprofitar i que ens permet aprendre i posar en pràctica les competències necessàries és el Certificat de Professionalitat d’Informador Juvenil que, des de la Fundació Pere Tarrés oferim. Tota una oportunitat professional i acadèmica per treballar amb i pels joves.

Míriam San José Cirera
Coordinadora de programes d'acció social de la Fundació Pere Tarrés