L'educació en el lleure és una inversió de futur en els nostres infants

Joves del Grup de Colònies Ca n'Anglada durant la seva visita   
a l'Skating. Foto: Facebook Grup de Colònies Ca n'Anglada.

A Catalunya tenim un estat del benestar, que de ben segur es pot millorar en molts aspectes, però el tenim. En aquest, hi ha moltíssimes ajudes, que ara no desgranarem. Una d’elles són les beques menjador; a la web de la Generalitat ho defineix com: L'Administració atorga ajuts individuals de menjador (que cobreixen del tot o parcialment el cost del servei) a l'alumnat que pertany a famílies en situacions socioeconòmiques desafavorides. L’administració aporta un màxim de 6,20€ per infant i dia i només en període escolar i majoritàriament per infants a primària.

En aquest sistema observo dos inconvenients: el primer, què fan aquest infants que tenen una necessitat diària el cap de setmana i en períodes de vacances? I el segon, què passa amb els adolescents i joves durant tot l’any?

Aquí és on les entitats que fem propostes en èpoques no lectives (casals de Nadal, Casals d’estiu, Casals Setmana Santa, ...) podem donar un cop de mà per cobrir aquestes necessitats. Tot i què moltes administracions locals ja ofereixen ajudes, i moltes se centren en el període estiuenc i en infants de 3 a 12 anys, ens trobem que la demanda és més gran que la oferta. 

Activitat de dansa a l'Associació Educativa Can Palet.
Foto: Facebook Associació Educativa Can Palet.

Les entitats tenim clar que només donant uns ajuts assistencials no resoldrem el problema. D’aquí que amb la formula dels casals, un espai socialitzador, educatiu..., l’ajuda que fem a l’infant és exponencial, però la manca de beques fa que molts infants no puguin gaudir d’aquesta inversió cap el seu futur.

En una ponència de l’investigador David Bueno[1] a la qual vaig assistir ens va parlar de les neurones mirall i de la transcendència que tenen pel creixement i desenvolupament dels infants. Aquest descobriment científic ens dóna encara mes raó de la importància de l’educació en el lleure, ja que molta de la seva base és la imitació, sobretot amb els actes quotidians: saludar, rentar-se les mans, les dents, parlar amb el torn de paraula, el tracte amb els demés, saber escoltar, o perspectives de futur com un vull ser metge, esportista, dibuixant, forner com el meu educador, monitor... i a sobre hi afegim una altra casuística, que és la visió de l’esperit crític, on l’infant amb tota la informació sobre la taula pugui escollir el camí que ell considera millor per ell. La proximitat entre  educadors, monitors i infants, fan que les neurones per imitació siguin més actives. Aquest fet em fa afirmar que la inversió econòmica pel resultat final és mínima, ja que el resultat és infants i joves amb futur, i amb el futur que ells vulguin, d’aquí que puguin sortir de l’espiral que es troben actualment. Amb això no vull desmerèixer les famílies, però malauradament en situacions de risc, als infants els ajuda moltíssim conèixer altres realitats.

Crec que s’ha d’apostar per ajudar amb beques econòmiques pel creixement tan social, com alimentari dels infants i joves fora dels períodes no lectius, com Nadal, Setmana Santa i Estiu i això malauradament de moment no està garantit per llei.    

Josep Rodríguez i Montserrat

Director general de l'Associació Educativa Can Palet i del Grup Colònies Ca n’Anglada, centres adherits a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés 

---

[1] És doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà. Fa classes de diverses matèries del camp de la genètica i ha publicat més de cinquanta articles científics en revistes especialitzades.

No podem deixar passar més temps, cal invertir en el jovent

Cada any hi ha més estudiants,  sovint acompanyats amb la família, que demanen una entrevista amb tècnics i professorat especialitzat tant en graus com postgraus per poder conèixer directament dels especialistes tots els detalls de la formació universitària que esperen cursar. I cada any és més alt el percentatge d’aquestes visites que demanen informació específica sobre finançament, ajuts i beques. Són reunions que permeten en un primer contacte  adaptar l’atenció a cada persona interessada i conèixer amb més detall cada cas.

La universitat té també un paper d’ascensor social i en aquesta funció els finançaments, els ajuts i les beques tenen un pes innegable com a suport a la promoció personal. Dotar-nos d’ajuts i de fonts de finançament per afavorir  l’accés als estudis superiors és cabdal per a una societat que creu en la igualtat d’oportunitats.

Fa poques setmanes la Fundació Campalans, al seu “Informe social 2014. Desigualtat i exclusió social a Catalunya” afirmava que “les dades de l’atur en temps de crisi mostren els avantatges que donen els estudis universitaris”. L’estudi també realitza una anàlisi de polítiques socials de Catalunya, concloent que les mesures aplicades en beques oficials no tenen capacitat de neutralitzar l’efecte negatiu de la pobresa sobre els resultats educatius, la qual cosa limita l’accés als diplomes post obligatoris als fills de les famílies pobres. Segons l’estudi viure en una llar pobra implica dividir per 14 la probabilitat d’assolir diplomes post obligatòria (batxillerat o universitari).

Els joves, els nous pobres?

El jovent , també l’universitari, és la nova figura de la pobresa, no hi ha prou mecanismes d’ajut, quan fins i tot els que hi havia, com les beques s’ha anat reduint. Els joves  són els que menys responsabilitat tenen en la situació de crisi que anem vivim i els que més hauran de fer en un futur per redreçar la situació.

Convé habilitar com a societat una política de finançament, ajuts i beques que pugui oferir oportunitats a aquells que tinguin dificultats per accedir a la formació universitària.  Per què no atendre aquesta responsabilitat també com a sector social, com a societat civil? Els ajuts tenen un efecte multiplicador a tots els estudis, però especialment als socials,  ja que la formació obtinguda s’orienta a millorar l’entorn més directe de les persones en les que es realitza l’acció.  Fa alguns mesos la Dra. Begoña Roman, membre del patronat de la Fundació Pere Tarrés  escrivia: “S'ha d’explicitar la necessitat d'ajudes econòmiques a aquests joves, augmentar el nombre de beques i la seva dotació, ajudes de mecenatge (amb millors desgravacions fiscals) i tota mena de facilitats per pagar els seus estudis. Ens fa falta una posada al dia en aquestes polítiques, les públiques i les privades.”.

Hem de ser capaços de demostrar la nostra solidaritat també amb el coneixement. Les beques han d’atendre diferents aspectes, els socioeconòmics per suposat, però tampoc es poden oblidar aquells ajuts que potencien capacitats, que són reforçadors de bons expedients acadèmics o aquells que obren camins als més emprenedors. O encara pensem al segle XXI que la formació és un luxe i que només ens hem d’enfocar a altres prioritats més bàsiques? Ja fa molt temps que l’aforisme “No només de pa viu l’home” està vigent i crear capacitats també és un indicador de la riquesa de les societats.

Quan sentim campanyes populars de recollides de fons (crowfounding) per temes  tan diversos i lloables, no podria ser un d’aquests  temes la creació de fons de beques per formació en estudis socials? Quantes persones han sigut beneficiaries de l’acció d’un professional social? Quants professionals socials avui poden desenvolupar-se per haver estat ben formats i haver compartit la seva vocació en unes formacions, unes aules i unes dinàmiques que han enfortit la seva decisió inicial per l’acció social?

Amb el jovent no tenim temps per perdre (recordava la Dra. Roman) : “Waiting time, wasting time: per a la joventut, el temps d'espera és temps perdut o temps sense esperança. No els fem esperar. Que la pròxima solidaritat ciutadana sigui amb el capital intel•lectual. És el que escau en una societat pensada i pensant: invertir en els joves que garanteixen la vitalitat del pensament”.

Ajuts i beques són una potent eina de palanca social, hem de difondre les oportunitats que aquestes poden representar. Com a ciutadans responsables està també a les nostres mans  potenciar de manera significativa les  dotacions i les polítiques de beques.

Jesús Delgado
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL)