A Catalunya hi ha molts infants i joves que corren el risc d’esdevenir invisibles per a la resta de persones del seu voltant: estan en situació de vulnerabilitat social. Els principals riscos tenen a veure amb factors econòmics, però també socio-sanitaris, de ciutadania i de gènere. Així, són infants i joves que pateixen discriminació per raó de gènere, estan en situació de vulnerabilitat per raons econòmiques i/o de ciutadania (persones immigrades) o tenen alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Cal fer front a aquesta situació injusta, i que a l’hora ens priva de l’aspecte positiu que té conèixer i conviure amb la diferència i la diversitat. S’ha de fer un esforç per a la inclusió. És a dir, normalitzar la diferència, evitar que aquesta comporti actituds diferents.
L’esplai esdevé un espai idoni per fer-ho. De fet, forma part de la idiosincràsia de l’educació en el lleure. Amb el lleure, eduquem en la diversitat, el respecte i l’autonomia. I això, en definitiva, és un esplai inclusiu. Un en el que hi tingui cabuda tothom, independentment del sexe, origen i condició. Fer-ho pot semblar complicat, ja que solem mirar la dificultat però mai les oportunitats. I el got està sempre mig ple!
Per tot això, enguany, el MCEC aposta per una campanya que sensibilitzi als 12.000 infants i joves i 3.000 monitors i monitores dels centres d’esplais sobre la inclusió social. Però més rellevant que això, és la clara voluntat d’oferir-los eines pràctiques i accessibles per recolzar-los en aquesta tasca.
La campanya de sensibilització informa sobre la inclusió social, dóna recomanacions i consells sobre la gestió de les emocions, el gènere, la discapacitat i la infància en situació de vulnerabilitat. A més, s’aporten recursos i materials pràctics adaptats per a dur a terme totes aquestes activitats.
Aquesta feina s’ha de fer transversalment a tot l’esplai: activitats, organització del centre, llenguatge... I hi ha de participar tant infants i joves, com monitors, monitores i famílies.
El camí no és ni curt ni sempre senzill, però no per això infranquejable. Cal donar el primer pas, organitzar-se bé i fer entendre que l’esforç es veurà recompensat en totes les parts.
tècnic de projectes del Moviment dels Centres d'Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés
