Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cicle gestió del voluntariat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cicle gestió del voluntariat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de desembre del 2016

Bones pràctiques per a la gestió del voluntariat

El voluntariat és l’element que sosté bona part de les entitats no lucratives. La seva rellevància en el funcionament del tercer sector porta a pensar que la major part d’organitzacions compten amb un pla de voluntariat que les ajuda a que el temps que aquestes persones dediquin sigui de la màxima utilitat i efectivitat per a totes dues parts. La realitat, però, és que aquest encara és un repte pendent[1] en moltes entitats. 



El treball amb entitats de tot tipus, que desenvolupem des de la Fundació Pere Tarrés, ens permet assenyalar que són principalment aquelles més petites, on el pes del voluntariat és més important, les que no compten amb un pla que estructuri de forma clara i concreta com s’organitzen aquestes persones i el cicle de gestió a seguir. En part, la manca d’aquest pla es deu a les reticències dels òrgans directius i/o equips a destinar temps a la tasques de gestió. En bona part d’aquestes organitzacions, aquelles activitats no vinculades a l’acció directa són viscudes com una sobrecàrrega de treball que resta temps i recursos a la missió.


Amb l’objectiu de reorientar aquesta cultura organitzativa i ajudar a les entitats a millorar la gestió del voluntariat, fa més de cinc anys que des del departament de Consultoria i Estudis acompanyem a les organitzacions en el desenvolupament del seu propi pla i que aquest esdevingui realment una eina útil en el dia a dia



Fruït d’aquests acompanyaments, podem destacar cinc bones pràctiques que ajuden a millorar la gestió del voluntariat i, d’aquesta forma, enfortir l’organització.



1.   No existeixen fórmules màgiques per a què el pla de voluntariat sigui un document útil per a l’entitat i les persones que hi col·laboren. Cada organització ha de fer el seu propi procés de reflexió sobre el seu model de voluntariat i definir quines accions vol potenciar, sempre tenint present la seva realitat i necessitats.


2.  El procés de reflexió requereix l’esforç i la implicació de totes les persones que conformen l’entitat, especialment per part dels òrgans directius. És l’equip directiu qui ha de liderar aquest procés de reflexió i construcció del pla. Així mateix, és l'equip directiu qui ha de posar en valor i reconèixer l’aportació que fa el voluntariat a l’entitat.




3. La incorporació de la figura de coordinador/a del voluntariat és essencial tant per gestionar el voluntariat com per donar forma i contingut al pla. Aquesta persona esdevé el nexe d’unió entre l’entitat i les persones voluntàries.


 4.  Entre les funcions principals del coordinador/a està la d’acompanyar a les persones voluntàries durant la seva col·laboració i facilitar que aquestes tinguin una correcta acollida i integració a l’entitat. Aquesta persona ha de ser el referent i responsable de fer el seguiment durant tota l’acció voluntària, generant espais que permetin assolir els objectius claus per a la millora de la gestió com són:

·    Conèixer els interessos i motivacions de les persones voluntàries.

·    Facilitar la identificació d’aquestes persones amb l’organització i la tasca que desenvolupen.

·   Generar canals de participació i presa de decisions que permetin que les persones voluntàries comptin amb un major grau de responsabilitat i autonomia.



5.  Tots aquests elements fan que la figura de coordinador/a hagi de tenir competències en lideratges i gestió d’equips, així com en habilitats interpersonals. També és aconsellable que aquesta sigui una persona de l’equip directiu.



La incorporació d’aquestes bones pràctiques al desenvolupament del pla i en la gestió del voluntariat representa un indicador de qualitat per a les entitats no lucratives i les activitats que porten a terme, així com un reconeixement per a les pròpies persones voluntàries.


[1] No hi ha dades sobre el % d’entitats de voluntariat catalanes que compten amb un pla de voluntariat. A nivell estatal, el 60% de les entitats socials compta amb aquest instrument de gestió (Font: Así somos: el perfil del voluntariado social en España de la Plataforma del Voluntariado de España)
 


Marina Aguilar
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 27 de maig del 2016

Voluntaris Turistes?? Welcome home!



En aquest article no parlarem de vacances solidàries, de turistes que venen a fer voluntariat ni de projectes de cooperació, ens referirem a les persones interessades en fer voluntariat per primera vegada.

Aquest concepte del voluntariat corporatiu, presentat per RealizedWorth de Canadà, explora per mitjà del viatge les diverses fases de coneixement i participació d’una persona voluntària a l’entitat. En aquesta entrada, ens volem centrar en les persones que tot just arriben a l’entitat i com nosaltres podem ajudar en aquest procés.   

Segons l’entitat canadenca, el voluntariat turista és un estadi de descobriment i curiositat de les noves persones voluntàries, i l’entitat és aquell nou destí que es visita i sobre el que es vol saber més. Aquesta necessitat de saber, i sobretot la curiositat, és clau per a la seva valoració i participació com a voluntari. El voluntari turista suposa un gruix important de la feina de gestió de persones.

Des de les entitats que treballem amb voluntaris, cal fer una reflexió estratègica sobre quin model de participació i treball dels voluntaris volem a l’entitat. Aquest plantejament ens ajudarà a tenir més clar com presentem “el destí” (entitat).    

Aquesta primera trobada amb l’entitat és un element clau del cicle de gestió de voluntariat i que en gran mesura configurarà la “guia de viatge” que orienta i dirigeix el treball que es fa. 

Si pensem en clau “turista”, una persona que arriba nova a una entitat busca: informació clara i entenedora sobre la missió, visió i valors de l’entitat, aquestes dades són la primera imatge que descriuen el lloc i les seves característiques. Aquesta informació, cal que sigui executiva i d’utilitat ja que és la carta de presentació inicial per a la gran majoria de la gent que comença com a voluntària i en gran mesura responsable de la seva continuïtat i interès.  

D’una “guia de viatge” també esperem que siguin clares les activitats que desenvolupa l’entitat: els àmbits d’actuació i les accions més concretes. Saber explicar a la gent de fora, que tot just s’interessa o s’incorpora, què fem dins l’entitat és crucial per a que aquesta persona entengui i es faci una mica seva la tasca de l’entitat.

Què ha de contenir aquesta la guia?


La pregunta és... i com hem de fer aquesta guia de viatge de l’entitat? Primer de tot, no hi ha una guia única i cada entitat té els seus trets característics que la diferencien. De manera que cadascuna ha de trobar els seus missatges i forma de comunicar. Ara bé, si que es poden considerar alguns punts tals com:

-        “Plànols i materials útils”: El material de presentació i benvinguda de l’entitat han de ser simples i atractius que permetin explicar de forma clara a una persona que no sap res de la nostra entitat. Una bona presentació és aquella que permet sortir a les persones sense dubtes i amb les idees clares de que pot i vol fer.

-        “Llenguatge i expressions incomprensibles... no gràcies!”: Dins les entitats les persones “residents”, que ja estan dins les dinàmiques internes, fan ús d’expressions, sigles i missatges que la gent de dins entén i el nou voluntari no entén res. Aquest element aïlla i genera confusió. Si volem que participin cal fer un esforç per apropar-se i ser clars en les explicacions.   

-        “Rutes i itineraris per a nouvinguts”: Si volem que les noves persones s’involucrin cal que es treballi per acompanyar-les per tal de conèixer les seves expectatives, dubtes, interessos. Tota aquesta informació permetrà treballar molt millor la seva motivació i ben segur que permetrà que aquests turistes es converteixin en viatgers i guies amb ganes de quedar-se a l’entitat.

Els voluntaris “turistes” són clau per al creixement de les entitats en matèria de participació i voluntariat. Un pla de voluntariat clar i assumible, i una bona gestió del cicle de voluntariat són clau per a fer un acompanyament motivador i una part de la nostra tasca com a entitat. 

Marta Requeno García i Elisenda Riera Soler
Tècniques de Projectes de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés