L’art de comunicar

Formar part d’una entitat és molt fàcil, però alhora és de les coses més complicades que pots fer a la vida. És fàcil perquè només cal participar de les seves activitats i implicar-t’hi en major o menor mesura. Ara bé, és complicat, perquè la veus suar, patir i angoixar-se per fer petits progressos. I tu sues, pateixes i t’angoixes amb cada petit progrés de l’entitat. Perquè no ens enganyem... les entitats no existeixen per al comú dels mortals!

Quantes vegades veiem als mitjans generalistes que parlin d’aquella entitat de diables que ha aconseguit fer una nova bèstia de foc? O d’aquella fundació que ha acompanyat a 10 joves ex-tutelats en un procés d’autonomia personal? O d’aquella associació que ha aconseguit integrar als nouvinguts del seu barri gràcies al treball comunitari? Tot això no interessa a la gent! Tot això són foteses al costat dels grans temes de la vida com per exemple si en Leo Messi té gastroenteritis o si s’ha entrenat amb normalitat.

Però no podem defallir. Hem de seguir insistint, ens hem de fer visibles sigui com sigui. Cal comunicar. Si no comuniquem, no existim. Viure immersos en una societat digitalitzada té el problema i a la vegada l’avantatge de que tothom pot comunicar i arribar on vulgui amb la seva comunicació. Així doncs, comuniquem, expliquem-nos, piulem, postegem, publiquem, enviem, compartim, remodelem el web i sobretot no defallim. Aquesta és la nostra millor carta de presentació. Els éssers humans tenim una estranya tendència a confiar en allò del què hem sentit a parlar i a desconfiar d’allò que ens és desconegut.

Alguns consells a l’hora de comunicar:

1. Parla dels altres: explica què fan els teus socis, què els preocupa, posa sobre la taula aquells temes que t’han demanat, així ells també et faran de prescriptors.
2. Dissenya un bon Pla de Comunicació: és important planificar aquelles accions que vols dur a terme per tal d’explicar-te al món. Una bona preparació és la base per a l’èxit.
3. Emmiralla’t: mira com comuniquen entitats semblants a la teva. Això t’ajudarà a agafar idees per millorar la teva estratègia comunicativa.
4. Parla de tu: més enllà de difondre les teves activitats, parla dels teus valors, dels teus ideals, celebra els teus èxits i indigna’t amb les injustícies que van contra els teus principis fundacionals.
5. Sigues accessible: no hi ha res pitjor que comunicar en una sola direcció. Respon tots els missatges i dubtes que et plantegin. Mostra’t accessible i servicial.

Amb tot plegat aconseguirem visibilitzar la nostra acció i contribució a la societat, sumar més persones a la nostra causa, comptar amb major legitimitat social i captar recursos per garantir la continuïtat de la nostra acció. Així doncs, comuniquem! 

Oriol Toro

Responsable del portal Xarxanet.org

La Comunicació 2.0 en les institucions educatives

Aquest any es compleixen deu anys del naixement de Facebook, la primera gran xarxa social que ha canviat la forma de relacionar-nos. No és que abans de Facebook no existissin altres comunitats virtuals on la gent es relacionava per afinitats o interessos sinó que la xarxa creada per Mark Zuckerberg va ser la primera que va comptar amb un creixement tant alt gràcies a la ràpida acceptació per part del públic.

En aquest deu anys hem vist aparèixer multitud de xarxes socials. Algunes amb un èxit efímer, com Quora, i d’altres que es postulen com un seriós rival per al gegant blau com Twitter. Però el més important d’aquest fenomen és que les persones, les organitzacions, les administracions, les empreses... no poden mantenir-nos al marge de la seva importància. Especialment, les entitats educatives. I els departaments de Comunicació ens hem hagut de reciclar. La comunicació ha deixat de ser unidireccional (dels mitjans al públic) a crear-se un escenari comunicatiu on les funcions d’emissor i receptor es confonen ja que el poder d’internet i de les plataformes digitals és que tothom pot crear continguts ja siguin comentaris, fotos, vídeos, articles, etc.


Des de la Fundació Pere Tarrés sempre hem cregut en la importància de les xarxes socials com un element on poder relacionar-nos amb les persones que formen part del nostre projecte: col·laboradors/es, estudiants, professors/es, pares i mares, centres d’esplai i altres entitats. Hem cregut i hem crescut amb elles: primer com a canal d’informació i després, també, com una nova plataforma on on conversar de forma més personals amb els nostres seguidors. Som moltes les persones que estem darrera de cadascun dels perfils de la Fundació: Facebook, Twitter, Youtube, Linkedin, Google+, Flickr, Slideshare, Delicious i aquest bloc.

Per això, quan fa tres anys vam començar a preparar l’organització i difusió de l’acte d’investidura de Nelsa Curbelo com a doctora Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull, de seguida vam veure el potencial que tindria a les xarxes socials: per la protagonista (Nelsa Curbelo és una gran pedagoga que ha estat nominada dues vegades al  Nobel de la Pau), per l’acte (un doctorat Honoris Causa) i per les institucions implicades (La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, La Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull). Els objectius principals eren difondre mediàticament l’acte i posicionar a la Facultat Pere Tarrés com el centre de referència en els estudis de relacionats amb l’acció social i promocionar els graus de Treball Social i Educació Social.


L’impacte mediàtic final va ser molt satisfactori per a tots:

• 22 recursos etiquetats en Delicious
• 50 impactes als mitjans de comunicació
• 250 visualitzacions del vídeo.
• 1800 impresions als comptes de Facebook de la Fundació Pere Tarrés i de la Facultat Pere Tarrés
• 700 tuits generats amb el hashtag #HCNelsaCurbelo
• Trending Topic a Espanya durant la cerimònia d’investidura
• 500 visites a les fotos en Flickr
• Enviament del mail amb tots els materials a més de 2.300 persones i institucions.

Perquè tot fos possible hi va haver moltes persones implicades: de la Fundació Pere Tarrés, de la Facultat Pere Tarrés i de la Universitat Ramon Llull i l’experiència va ser tant enriquidora que vam decidir presentar-la en el Milid Week Barcelona 2012 que es va realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona. El resultat d’aquella ponència està publicat en el llibre que els organitzadors han realitzat: MEDIA LITERACY and INTERCULTURAL DIALOGUE. Strategies, Debates and Good Practices.

Des del departament de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés volem donar les gràcies a totes les persones implicades en aquest acte. Sense l’aportació de tots no hagués estat possible.

Nati Pareja 
Tècnica de Premsa de la Fundació Pere Tarrés

La importància de la comunicació en les professions de l’acció social i l'educació

La comunicació hauria de formar part de les competències essencials dels professionals de l’àmbit de l’acció social i l'educació. Tanmateix fins ara són poques les iniciatives per incorporar-la en la formació i en l’exercici d’aquestes professions. En el mateix moment en què estem parlant de professionals que tracten amb persones, que atenen essers humans, la comunicació ja esdevé un recurs fonamental. Però és especialment crucial quan es treballa amb persones que es troben en situacions de vulnerabilitat, com són els col·lectius als què s’adrecen els professionals de l’acció social. A més, com aquestes professions s’acostumen a exercir dins d’una institució també troben en la comunicació una eina indispensable per relacionar-se amb el seu entorn: usuaris, familiars, territori, societat, institucions, administració. En aquest sentit, la comunicació té un doble vessant: la comunicació personal i la comunicació institucional.

La comunicació personal es refereix a aquella que realitza el mateix professional. Quan parla, atén, informa, orienta a un usuari està comunicant amb el seu llenguatge. Tant amb el seu llenguatge verbal com el no verbal. Per llenguatge verbal s’entenen les paraules. Ningú pot negar la importància que tenen les paraules que escollim en cada moment a l’hora de transmetre una informació, ni les que utilitza el nostre interlocutor. En aquest sentit, hi ha paraules que tranquil·litzen, paraules que ens posen en alerta, que exasperen, que ens fereixen, que ens agraden, que ens fan sentir menyspreats, que ens aporten confiança o que ens provoquen desconfiança. Per tant, a l’hora de relacionar-se amb un usuari o usuària, els professionals de l’acció social i l'educació han de ser ben conscients de les paraules que escullen en cada moment. Per això, també és interessant que coneguin eines i recursos efectius com ara el fet de fer servir un llenguatge positiu a l’hora de relacionar-se amb els altres. Juntament amb les paraules escollides en cada ocasió, un professional de l'educació o l’acció social ha de saber també utilitzar altres recursos del llenguatge verbal com ara el to, la fluïdesa, el ritme o la velocitat a l’hora de parlar.

Però tot i que les paraules puguin semblar, d’entrada, la forma més evident de comunicació, sovint el llenguatge no verbal comunica més que el verbal. De fet, es considera que la comunicació no verbal suposa entre el 50 i el 70% dels missatges que emetem. En la nostra vida quotidiana estem acostumats a desxifrar els missatges que envia el cos de l’altre. Quantes vegades no hem interpretat que el nostre interlocutor està dient el contrari d'allò que expressen les seves paraules per la seva mirada, pels gestos, per l’expressió de la seva cara? Quantes vegades un professional de l’acció social no haurà de trobar-se amb un usuari que s’esforça per dir-li que tot va bé i no té cap problema, quan li tremola la veu i els seus ulls baixos esquiven la mirada? O quantes vegades no es trobarà amb paraules aparentment amables que procedeixen d’una mirada desafiant i una veu agressiva i que evidentment són més una amenaça que una gentilesa. Això és així perquè els silencis, la postura, els gestos, l’actitud, la mirada, l’expressió de la cara poden canviar absolutament tot allò que les paraules diuen.

I si ser conscients d’aquesta comunicació i aprendre a desxifrar-la ja és important en la vida quotidiana, encara ho és més en una professió social que treballa amb les persones. Saber interpretar els missatges dels usuaris al mateix temps que ser conscients de la informació que nosaltres mateixos estem emetent.

És per això que  seria interessant que la formació en comunicació formés part de la formació dels futurs professionals de l’acció social i l'educació, així com de la formació contínua dels què ja estan en actiu. Conèixer com funciona, els mecanismes, els recursos més eficaços en cada moment, saber com donar una informació sensible de manera efectiva, comprendre què intenta transmetre d’interlocutor poden ser eines que permetin donar una atenció educativa i social eficient i de qualitat.

En aquest sentit existeixen iniciatives interessants que comencen a treballar els aspectes comunicatius d'aquestes professions. Algunes entitats socials realitzen cursos per als seus treballadors i treballadores per potenciar i reforçar les seves habilitats comunicatives. També fa un parell d’anys que els alumnes de primer any de Grau en Educació Social i Treball Social de la Facultat Pere Tarrés tenen una assignatura que combina el treball teòric amb el pràctic per analitzar i conèixer els mecanismes de la comunicació.

Isabel Vergara

Cap de de premsa de la Fundació Pere Tarrés

Blogs, Comunicación 2.0 y Acción Social

Trabajar la comunicación en las formaciones para la acción social es muy necesario, tal y como explica Noelia Muñoz en su blog “#edusotv”. Ha sido uno de los temas incluidos y mejorados en algunos de los planes de estudio de los diferentes grados. Tanto en Educación Social como en Trabajo Social en la Facultad Pere Tarrés lo hemos centrado en el primer curso, aunque, lógicamente es un tema transversal en toda la carrera. 

Al margen de la comunicación verbal, no verbal y escrita, aparecen desde hace tiempo todos aquellos aspectos ligados a internet y que tienen que ver directamente con este tema. Hoy en día la mayoría de entidades sociales disponen de algún espacio en la red. Cada una con diferentes modelos, algunos ya más interactivos, otros todavía algo más estáticos. Pero en general parece que la tendencia es a posicionarse en el espacio virtual mediante las webs y, especialmente, mediante las diferentes redes sociales. 

Pero la acción social no se limita a la interacción que establecen las diferentes entidades con la sociedad o los participantes de los proyectos. Cada vez más, los profesionales de la acción social se atreven a publicar en diferentes espacios de Internet. 

En general, estos espacios nos permiten poder leer reflexiones frescas en referencia a profesiones sociales e incluso poder establecer discusión con los autores mediante la red. Uno de los valores importantes de estos espacios es justamente el acto generoso de explicar numerosas situaciones, dificultades, reflexiones y decisiones profesionales por las que, todos los que nos dedicamos a estos ámbitos, hemos pasado en algún momento. Así que, además, nos ayudan a hacernos entender que no afrontamos nuestros dilemas y discusiones personales solos, si no que hay posibilidad de ponerlas en común e incluso establecer debate al respecto. 

Dada la relevancia de este tipo de trabajos, desde la Facultad Pere Tarrés y conjuntamente con el CEESC hemos querido organizar un acto de debate con diferentes propuestas de blogs que consideramos muy relevantes en la blogosfera de la acción social y especialmente de la educación social. 

Así pues, bajo el título “Comunicació 2.0 i Acció Social: Educablog i altres projectes d' #Educació Social” hemos invitado a compartir un espacio con estudiantes y profesionales interesados con los autores de los siguientes blogs:

• Asier Félix, Iñigo Rodríguez y Raúl Luceño como autores de “Educablog” que han trasladado al papel en forma de libro como “EducaBlog 2006 – 2011: De la Red al Papel”
• Montse Sánchez, con su blog “Educadora Social en apuros” 
• Noelia Muñoz, con “#edusotv”
• Y Jordi Bernabeu, con el blog que lleva su propio nombre. 
• Además, cabe destacar que también nos acompañará el autor de uno de los blogs de referencia, Sera Sánchez y su “Educador Social en Alaska” 

Podremos debatir con ellos, el dia de Sant Jordi (23 de abril) a las 11h en la Facultad Pere Tarrés presencialmente o bien siguiendo el evento por Twitter con el hastag #acciosocial20.


Òscar Martínez
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social. Expert en temes de discapacitat.[més informació]

40 anys de la revista ESTRIS. Encarant el futur sense perdre la identitat.

El món de les revistes -i la premsa en general- viu un moment d’incertesa bàsicament per dos motius: les dificultats econòmiques (l’elevada disminució de les subvencions i la publicitat) i la complexitat de fer una aposta de futur clara i, en pocs casos, rendible a curt termini degut a la proliferació d’aparells i plataformes tecnològiques, que han convertit les revistes en paper en un element previsiblement caduc, però alhora, encara necessari. En aquest escenari, l’Estris es mou en una certa comoditat dintre de la complexitat. L’explicació és senzilla: durant aquests 40 anys hem viscut tota mena de canvis i, com ho fan els mateixos esplais i caus o les federacions que els representen, contínuament intentem respondre a les necessitats emergents. 

La nostra força? La fidelitat de 4.000 lectors que fan seva la revista i que ens obliguen a tenir clar que l’Estris és una revista amb voluntat de sector, que ha de ser una eina que respongui a la necessitat dels que estimem i vivim per l’educació en el lleure, des d’un ideari definit. Aquí és on l’aposta del MCEC i la Fundació Pere Tarrés en general ha estat fonamental. 

En aquesta línia, amb molta visió i un cert atreviment, fa uns anys l’equip de publicacions va crear la comunitat virtual http://www.engrup.cat/, que, reconvertida en diari digital amb l’explosió de les xarxes socials, ara aplega més de 7.000 usuaris registrats. La nostra aposta de futur passa per fer una fusió online del millor d’enGrup i de tots els recursos que ofereix l’Estris, amb una usabilitat adaptada als nous recursos tecnològics (inclosos els dispositius mòbils) i que ha de permetre un salt fonamental pel futur de la revista mantenint la publicació en paper mentre sigui necessària. 

Avui, l’Estris té el reconeixement del sector i de la societat en general com podem llegir al número especial per l’aniversari que acabem d’editar i afrontem el futur reforçats pels diferents premis que la revista ha anat recollint aquests anys i que ens donen força per seguir en aquesta línea, treballant cada cop més per liderar aspectes com la innovació i la representativitat. 

Les coses viuen per la necessitat que en tenim i per l’estima que posem en elles. Us puc assegurar que la revista Estris és, i ha estat, molt estimada. 

Quim Moreno

Director Revista Estris de la Fundcaió Pere Tarrés

La identificació i el compromís dels equips en les entitats

Segons asseguren diferents informes, el 46% dels treballadors no està compromès amb la seva feina, és a dir, no estan disposats a donar el millor d’ells mateixos per l’organització. Aquesta xifra tan alta de falta d’implicació  és preocupant en el món empresarial. Tanmateix, teòricament aquesta situació no s’hauria de reproduir en l’àmbit de les ONG, ONL i entitats socials. De fet,  la passió pel projecte hauria d’estar en l’ADN del seus col·laboradors/es que són qui el fan possible. Per tant, la identificació, el compromís, la implicació i el sentit de pertinença de l’equip que conforma una entitat són claus per la seva existència. Ara bé, sovint aquests aspectes s’han de poder fomentar, estimular i visibilitzar.

I quan més dimensió té una entitat, més complicada és aquesta tasca. En el nostre cas, la Fundació Pere Tarrés compta amb més de 2.000 treballadors i treballadores i uns 3.000 voluntaris. A més del volum, aquest equip de persones està dispers geogràficament pel territori (bàsicament per Catalunya, però també a Madrid), i treballa en diferents centres i ubicacions (com escoles, centres cívics, centres d’esplai, etc.). A més , que gran part d’ells realitzen feina d’intervenció atenent infants, gent gran, joves i, per tant, no passen el seu temps davant d’un ordinador, fet que limita els canals de comunicació interna. Però la comunitat de la Fundació Pere Tarrés no la formen només els treballadors/es i els voluntaris/àries, sinó que també en formen part els més de 230.000 beneficiàries de la seva acció que participen en els seus serveis i activitats.

Lògicament en aquest gran nombre de persones hi ha un diversitat d’edats, condicions, sexe, creences, ideologies, cultures, però alguns elements que són comuns a tots. Es tracta d’una comunitat de gent amb uns valors i un compromís per contribuir a millorar la vida de les persones, de les entitats i, en darrer terme, de la societat. I aquesta és la força que mou a l’entitat. I precisament en aquesta força s’ha centrat la campanya “Som Pere Tarrés”.

Una campanya interna i externa

La campanya “Som Pere Tarrés” s’ha desenvolupat a llarg del 2011 en una dimensió més interna, que encara contínua, però durant el 2012 amplia el seu abast per convertir-se en una campanya institucional, perquè és la carta de presentació de l’entitat. I és que considerem que els valor afegit de les nostres activitats i serveis resideix precisament en la forma de treballar i en els valors de la institució i de l’equip de persones que la integren.

La campanya interna ha consistit en un seguit d’iniciatives i actes per engrescar i implicar l’equip i integrar també les seves famílies. Així al mes d’abril, unes 700 persones de l’entorn de la Fundació Pere Tarrés van visitar la  Sagrada Família. A l’estiu, més de 40 treballadors i treballadores de la institució van participar en un concurs de fotografies on reflectien com havien passat l’estiu i en què el jurat estava format per als seus propis companys. També mitjançant un concurs es va decidir la imatge de la nadala institucional de la Fundació Pere Tarrés. En aquest cas, es volia fer partícips els infants dels treballadors/es amb un concurs de dibuix on cada nen i nena reflectís el seu Nadal. A més, a tots els infants se’ls va fer arribar un pòster amb tots els dibuixos participants per decorar la seva habitació. De fet, tots els dibuixos participants  han servit per elaborar la decoració nadalenca institucional d’enguany.

A més d’aquestes iniciatives, també s’han organitzat trobades per aprofundir en els valors que ens uneixen a tots plegats, com ara una reunió general de tot el personal d’estructura a l’octubre a la casa de colònies de la Conreria, un cap de setmana a la muntanya per a equip de formació de lleure i acció social. El colofó van ser les trobades de Nadal. Unes 700 persones es van aplegar al sopar de Nadal de la Fundació a Barcelona, que a més van treballar en equips per participar en un concurs de centres de taula. A  i a més es van fer trobades, berenars i dinars per als equips de Manresa, Tarragona i Tortosa.

En tots aquests moments es van projectar el vídeo que recull tot l’esperit de “Som Pere Tarrés” i on treballadors, voluntaris i usuaris de l’entitat expliquen per què estan a la Fundació Pere Tarrés, que els ha motivat a participar en aquest projecte i quina és la repercussió de la seva tasca en els usuaris i en la societat. A través d’aquests testimonis es destil·la clarament quins són els valors, els compromisos i l’esperit de l’entitat.

És això el que ens identifica i ens uneix. Per això tots som Pere Tarrés.

Isabel Vergara 
Cap de premsa i comunicació institucional de la Fundació Pere Tarrés

La infància vista a través dels ulls dels mitjans de comunicació

fotolia.com

Un dels col·lectius que requereix més sensibilitat als mitjans de comunicació és la infància. El tractament de les notícies que informen sobre infants i joves ha de ser molt rigorós, acurat a la dades reals i contextualitzades, per no caure ni en el sensacionalisme ni tampoc en un paternalisme excessiu que no ajuda als menors. Però, saben els periodistes com tractar aquestes notícies? Coneixen els drets dels infants? Són conscients de la influència que exerceixen en la societat?

Moltes vegades la premsa reprodueix uns estereotips sobre els infants i joves, especialment dels col·lectius més vulnerables, que perpetuen els que veiem a les sèries de televisió o en altres programes que suposadament retracten “la realitat social”. Si ens creiem que la joventut actual és la representada en les sèries d’èxit que s’adrecen al públic més jove, estarem cometent un greu error. També hi ha una altra joventut, amb valors i ideals, que decideix compartir el seu temps ajuden a d’altres persones o col·laborant en projectes de millora de la societat.

Fa més d’un any la Taula de Comunicació i la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya va organitzar les VII Jornades de Comunicació per analitzar quin era el tractament i presència dels joves als mitjans de comunicació. Entre els que vam participar estàvem representats diferents col·lectius que tractem amb la infància, des de les entitats del tercer sector, professionals de l’acció social i de lleure, periodistes i també representats de l’administració pública. Dels debats i tallers participatius va sorgir un decàleg de recomanacions adreçat als professionals de la informació per millorar el tractament que es dóna als infants i joves. Propostes com aquesta ajuden als periodistes a trencar amb els estereotips erronis i a millorar la percepció de la societat.

Nati Pareja 

tècnica de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés