La importància de la comunicació en les professions de l’acció social i l'educació

La comunicació hauria de formar part de les competències essencials dels professionals de l’àmbit de l’acció social i l'educació. Tanmateix fins ara són poques les iniciatives per incorporar-la en la formació i en l’exercici d’aquestes professions. En el mateix moment en què estem parlant de professionals que tracten amb persones, que atenen essers humans, la comunicació ja esdevé un recurs fonamental. Però és especialment crucial quan es treballa amb persones que es troben en situacions de vulnerabilitat, com són els col·lectius als què s’adrecen els professionals de l’acció social. A més, com aquestes professions s’acostumen a exercir dins d’una institució també troben en la comunicació una eina indispensable per relacionar-se amb el seu entorn: usuaris, familiars, territori, societat, institucions, administració. En aquest sentit, la comunicació té un doble vessant: la comunicació personal i la comunicació institucional.

La comunicació personal es refereix a aquella que realitza el mateix professional. Quan parla, atén, informa, orienta a un usuari està comunicant amb el seu llenguatge. Tant amb el seu llenguatge verbal com el no verbal. Per llenguatge verbal s’entenen les paraules. Ningú pot negar la importància que tenen les paraules que escollim en cada moment a l’hora de transmetre una informació, ni les que utilitza el nostre interlocutor. En aquest sentit, hi ha paraules que tranquil·litzen, paraules que ens posen en alerta, que exasperen, que ens fereixen, que ens agraden, que ens fan sentir menyspreats, que ens aporten confiança o que ens provoquen desconfiança. Per tant, a l’hora de relacionar-se amb un usuari o usuària, els professionals de l’acció social i l'educació han de ser ben conscients de les paraules que escullen en cada moment. Per això, també és interessant que coneguin eines i recursos efectius com ara el fet de fer servir un llenguatge positiu a l’hora de relacionar-se amb els altres. Juntament amb les paraules escollides en cada ocasió, un professional de l'educació o l’acció social ha de saber també utilitzar altres recursos del llenguatge verbal com ara el to, la fluïdesa, el ritme o la velocitat a l’hora de parlar.

Però tot i que les paraules puguin semblar, d’entrada, la forma més evident de comunicació, sovint el llenguatge no verbal comunica més que el verbal. De fet, es considera que la comunicació no verbal suposa entre el 50 i el 70% dels missatges que emetem. En la nostra vida quotidiana estem acostumats a desxifrar els missatges que envia el cos de l’altre. Quantes vegades no hem interpretat que el nostre interlocutor està dient el contrari d'allò que expressen les seves paraules per la seva mirada, pels gestos, per l’expressió de la seva cara? Quantes vegades un professional de l’acció social no haurà de trobar-se amb un usuari que s’esforça per dir-li que tot va bé i no té cap problema, quan li tremola la veu i els seus ulls baixos esquiven la mirada? O quantes vegades no es trobarà amb paraules aparentment amables que procedeixen d’una mirada desafiant i una veu agressiva i que evidentment són més una amenaça que una gentilesa. Això és així perquè els silencis, la postura, els gestos, l’actitud, la mirada, l’expressió de la cara poden canviar absolutament tot allò que les paraules diuen.

I si ser conscients d’aquesta comunicació i aprendre a desxifrar-la ja és important en la vida quotidiana, encara ho és més en una professió social que treballa amb les persones. Saber interpretar els missatges dels usuaris al mateix temps que ser conscients de la informació que nosaltres mateixos estem emetent.

És per això que  seria interessant que la formació en comunicació formés part de la formació dels futurs professionals de l’acció social i l'educació, així com de la formació contínua dels què ja estan en actiu. Conèixer com funciona, els mecanismes, els recursos més eficaços en cada moment, saber com donar una informació sensible de manera efectiva, comprendre què intenta transmetre d’interlocutor poden ser eines que permetin donar una atenció educativa i social eficient i de qualitat.

En aquest sentit existeixen iniciatives interessants que comencen a treballar els aspectes comunicatius d'aquestes professions. Algunes entitats socials realitzen cursos per als seus treballadors i treballadores per potenciar i reforçar les seves habilitats comunicatives. També fa un parell d’anys que els alumnes de primer any de Grau en Educació Social i Treball Social de la Facultat Pere Tarrés tenen una assignatura que combina el treball teòric amb el pràctic per analitzar i conèixer els mecanismes de la comunicació.

Isabel Vergara

Cap de de premsa de la Fundació Pere Tarrés