L’augment
de la longevitat ha esdevingut un èxit i ha suposat reptes
importants. Actualment, vivim un procés de reestructuració i, en alguns llocs,
d’inversió de la piràmide poblacional. Estem preparats per aquesta realitat? En
aquest sentit, intentarem posar de
manifest alguns dels recursos i serveis existents al nostre abast per aquesta
nova societat.
En 2015, la gent
gran representava un 24% de la població de
Catalunya. L’any 2016, l’índex d’envelliment de Catalunya va
ser del 116 i el de sobreenvelliment del 16. L’edat
mitjana de la població ha passat de ser 41,2 anys a ser de 42,3 anys en menys
de cinc anys, sent la franja poblacional de 15 a 64 anys la més gran amb
diferència (65,6% respecte als 15,9 al grup poblacional de menys de 15 anys).
Tenint en compte
aquestes dades observem un canvi substancial a la piràmide poblacional fent-se més
ampla en el centre i part superior i esdevenint més estreta a la base.
Aquest fet ha
produït un canvi significatiu en l’orientació de les polítiques adreçades tant
a la població general com a la gent gran en particular, fent que els recursos i
serveis destinats evolucionin des d’una perspectiva assistencial i depenent cap
a altres perspectives basades en un envelliment actiu i saludable.
Un punt d’inflexió dins d’aquesta nova orientació va
ser la publicació del llibre “Active
ageing: a policy framework” per part de l‘Organització Mundial de la Salut
(World Health Organization, 2002). En aquest, es posa de manifest el paradigma d’Envelliment
Actiu com “el procés d’optimitzar les
oportunitats de salut, aprenentatge al llarg de la vida, participació i
seguretat per tal d’aconseguir una millora de la qualitat de vida a mesura que
les persones envelleixen”.
Dins d’aquesta línia cal posar de rellevància un projecte multinacional
dut a terme per la Unió Europea (2004-2007), que comptava com eix motor
l’envelliment i com aconseguir que aquest fora més saludable. Fruit dels
resultats d’aquest destaca el concepte d’Envelliment Saludable, entenent-se
com el “procés
d‘optimitzar les oportunitats de salut física, social i mental que permetin a
la gent gran participar activament en la societat, sense discriminacions, i
gaudir d‘una qualitat de vida independent” (SNIPH, 2007).
No totes les persones
arriben amb condicions òptimes a ser grans. El més innovador d’aquestes
concepcions, és que té pressent la possible dependència i/o deteriorament de
les persones a mesura que ens fem grans i tracta de respectar la màxima
autonomia possible – independentment del seu estat.
Aquest nou
panorama ha propiciat la confecció i creació d’una xarxa estructural de
recursos i serveis adients a la realitat actual i venidora.
Dins la xarxa trobem diferents grups de
recursos o serveis agrupats segons la línia d’intervenció a treballar. A mode
d’exemple,
- Suport Social i Participació: mentre més relacions i més actius ens mostrem esdevé una millor salut mental, física i social.
- Alguns dels programes i recursos adreçats a aquesta línia són, per exemple: el Consell Assessor de la Gent Gran, model de gestió dels casals de gent gran municipals (Pla de Millora), projecte de voluntariat amb i per gent gran, programes com Baixem al carrer ò a nivell més europeu, la Xarxa d’Intercanvi de Voluntariat Sènior Europeus o programes de converses creuades (Crosstalk) esdevenen útils i evidencien un canvi de sistema.
- Context: un dels factors determinants per tenir un envelliment més actiu i saludable és el mateix entorn que ens rodeja. La realització del projecte participatiu de Barcelona, Ciutat Amiga de la Gent Gran i el reconeixement, al 2011, de la Ciutat com a membre de la Xarxa Internacional de Ciutats Amigables de l’OMS conformen un compromís ferm de la voluntat per part de tothom de fer una ciutat accessible, àgil i, si s’escau, adaptada per les persones grans.
- Formació i Aprenentatge: La formació i l’aprenentatge facilita la inclusió de les persones en la societat. Un dels exemples més clars que hi podem trobar d’aquesta qüestió, són les noves tecnologies. El seu coneixement facilita, mai millor dit, que la gent gran estigui “connectada” a l’entorn, a la família, en definitiva... al mon. Alguns dels exemples que hi podem trobar són: Les Aules d’Extensió Universitària, la inclusió de les noves tecnologies en tots els recursos possibles adreçats a gent gran (aules d’informàtica, etc.), programes concrets i accessibles per tothom de telèfons intel·ligents, tablets, xarxes socials, etc.
- Benestar emocional i Físic: mentre més autonomia i capacitat de decisió, més podran decidir sobre què necessiten i com ho volen. Programes, com les Escoles de Salut presents arreu del territori, així com accions concretes que treballin la memòria o que permetin l’exposició de neguits, situacions o establiments de relació (tertúlies, etc.) són qüestions necessàries per millorar la qualitat de les persones grans.
- Situació de vulnerabilitat: tot i el treball de promoció i prevenció no podem oblidar que la manca de recursos, de relacions i/o inclús la dificultat de comunicar-se, fan que moltes persones grans puguin arribar a patir – directa o indirectament – algun tipus de maltractament. En aquest context s’estan posant en marxa programes específics de caire preventiu que promouen el bon tracte així com d’intervenció, Programa Radars, “Gent Gran, Grans Persones” que pretenen conscienciar, posar de manifest, intervenir així com posar els recursos a l’abast de tothom.
Des de la Fundació Pere Tarrés, es participa
activament en aquesta xarxa, posant a disposició tots els recursos que trobem
al nostre abast així com intentant establir quines són les necessitats reals de
cadascuna de les persones grans. Entre les accions que es realitzen trobem: la gestió
de casals municipals de gent gran adherits al Pla de Millora, suport i
dinamització d’entitats de gent gran, establiment d’un projecte concret de
voluntariat amb i per gent gran, Universitat per Gent Gran així com la col·laboració
de programes concrets, com per exemple, el projecte de formació amb dispositius
mòbils per majors de 55 anys amb el finançament de la Fundació Vodafone.
Tot i la quantitat de recursos existents, aquesta xarxa és “viva” i està
subjecta, a l’igual que la societat, a una constant revisió – tant per les
diferents administracions, entitats com persones implicades – per promocionar i
propiciar un context real on l’envelliment actiu sigui la norma i no l’excepció.
Paula
Barrios
Coordinadora Pedagògica Fundació
Pere Tarrés
Les persones no estem habituades
actualment a atendre un familiar dependent ni hem rebut una formació específica
per fer-ho. L’atenció continuada, a més, produeix desgast a l’organisme, i més
si el cuidador no està ja en plenes condicions físiques per diferents motius,
alhora que desgast moral. Es viuen sentiments de tristesa, desànim, falta
d’iniciativa que units a la responsabilitat poden provocar cert aïllament
social. La dedicació que requereix la cura de la persona dependent provoca que
es deixin de fer activitats socials o aficions o que es perdin amistats per
falta de contacte.
