Es conegut que en les darrers
dècades existeixen canvis demogràfics que generen la necessitat de canvis de les
polítiques d’atenció. L’envelliment de la població comporta, en el cas de la
gent gran en situació de fragilitat, discapacitat o dependència la necessitat d’atencions
de llarga durada.
L’Organització Mundial de la
Salut defineix l’atenció de llarga durada com “Activitats portades a terme per
uns altres per tal que les persones que han patit una pèrdua important i
permanent de la capacitat intrínseca puguin mantenir un nivell de capacitat
funcional conforme els seus drets bàsics, les seves llibertats fonamentals i la
dignitat humana” (OMS, 2015)[1]
A l’entorn domiciliari, Pilar
Rodríguez i altres (2017), analitzant el disseny de les polítiques, la
intervenció professional i la seva relació amb el Model d’Atenció Integral i
Centrada en la Persona destaca “la necessitat que des de el disseny dels
programes es permeti que la intervenció professional sigui holística i
integral, adreçant-se tanta a la persona en situació de discapacitat, fragilitat
o dependència, com a la seva família
cuidadora i també a la comunitat en la que aquestes habiten.”[2] I es
planteja un canvi a les organitzacions de serveis de forma que “l’organització
doni els serveis al voltant de la persona, les seves famílies i l’entorn
comunitari reconeixent la interdependència de totes les partes”[3].
Ens sembla important també, que s’estableixin
iniciatives territorials en que els serveis oferts (de gestió pública o
privada) posin al centre de la intervenció la persona, com es defineix en el “Manual sobre el Uso de
los Fondos de la Unión Europea para la Transición del Cuidado Institucional al
Cuidado Comunitario”:[4]
"L’associació implica una
estreta cooperació entre les autoritats públiques, els agents econòmics i
socials i els organismes que representen a la societat civil a escala nacional,
regional i local durant tot el cicle del programa consistent, a saber, en la
preparació, l’execució, el seguiment i l’avaluació."(op cit. Pg. 25)
Però no totes les famílies tenen
les mateixes necessitats. La “xarxa de suport a les famílies cuidadores” [5] va elaborar
una guia d’orientacions adreçada als professionals dels serveis socials i de salut”
I vostè, com està?” en la que es defineix que la persona cuidadora, en la seva
tasca d’acompanyar i tenir cura d’un familiar passa per tres fases:
- El cuidador o cuidadora expectant: és el període en que s’informa del diagnòstic del familiar, fet que pot comportar un important impacte emocional i també es pot sentir desorientat.
- El cuidador o cuidadora actiu/a: la persona cuidadora ja és conscient de les seves responsabilitats, però no sempre de les necessitats de suport i atenció. Pot existir desgast físic i psicològic, així com canvis importants en les relacions i l’entorn.
- El cuidador o cuidadora invisible: Existeix la pèrdua del rol del cuidador/a que s’ha d’elaborar. Sol ser el final d’una etapa de patiment, esgotament i te un important impacte emocional.
Per altre banda, la Fundación
Pilares [6] estableix
les següents necessitats:
- “No es prepara des de l’inici a la família per què tinguin la informació suficient per calibrar el pes i la durada estimada del temps de cura, planificar-la, i cercar suports formals i informals per compartir-los durant el temps.
- No es personalitza la formació i el suport, tenint en compte les característiques i necessitats tant de la persona que necessita atenció com de qui la presta, així com del domicili en que te lloc la relació d’ajuda.
- No es dona continuïtat a l’acompanyament i l’orientació per anar ajustant i adaptant-se a cada fase del procés.
- No s’ofereixen serveis de respir d’acord a les necessitats personalitzades dels casos.
1. Baixem al carrer: és un projecte de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec que va nèixer al detectar un nombre molt elevat de casos de persones grans que per problemes de mobilitat o barreres arquitectòniques es troben atrapades a casa. Ofereixen l'oportunitat de tornar a sortir al carrer, gaudir d'activitats socials i culturals i fer nous vincles.
http://baixemalcarrer.wixsite.com/baixemalcarrer
2. Guia d’oci inclusiu del districte Sants-Montjuïc:
La Fundació
Sant Pere Claver i l’Associació
Saräu impulsen aquesta iniciativa que vol facilitar l'accés a la cultura a
persones amb mobilitat reduïda i que serà pionera a la ciutat de Barcelona.
La guia, que consideren com un full de ruta o un pla estratègic per
afrontar el tema de l'accessibilitat, ha sorgit a partir de tot un seguit d'idees recopilades per
persones que treballen en aquest àmbit.
http://www.santpereclaver.org/noticies/trobada-per-impulsar-oci-inclusiu-i-acces-a-la-cultura/#.WePWwhN-pBw
3. Clubs socials SMC, Salut Mental Catalunya
El Club
Social és un servei d’inclusió sociocomunitària per a persones amb
malaltia mental. Es tracta d’un servei social especialitzat, adreçat a persones
amb problemes de salut mental que té per finalitat, dins d’un marc de
relacions socials, augmentar la participació i les diferents maneres de
vinculació amb la comunitat.
http://www.salutmental.org/que-fem/insercio-social-i-laboral/clubs-socials/
4. Bufanda de la iaia
La bufanda de la iaia, un projecte d’Amics de la Gent Gran, promou i
facilita vies de participació solidària de la ciutadania per empoderar a la
gent gran fomentant el traspàs de coneixement i l’intercanvi entre generacions.
5. Projecte Radars
És una xarxa de prevenció i d’acció
comunitària en la que participen veïns, veïnes, comerciants, persones
voluntàries i professionals de les entitats i serveis vinculats als diferents barris
de Barcelona. El seu objectiu principal és contribuir a què les persones més
grans de 75 anys que viuen soles o acompanyades de persones de més de 65 anys
puguin continuar a la seva llar amb la complicitat del seu entorn. La prioritat
és reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social.
La Fundació Pere Tarrés des de
l'any 2009 ha ofert cursos i grups de suport adreçats a persones residents a
Barcelona i a la resta de Catalunya. A Barcelona han participat en les diverses
accions de la nostra oferta formativa per a persones cuidadores no
professionals més de 1.000 persones i més de 300 persones han participat en
algun dels nostres grups de suport i ajuda mútua.
Fruit d’aquesta experiència hem
constatat que les famílies cuidadores necessiten suport que cal encaminar-lo
cap a la millora de la qualitat de vida de les persones cuidadores, entenent
que aquesta millora tindrà un impacte també en la qualitat de vida de la
persona cuidada afectada per una malaltia o discapacitat.
Seguint en la línia de donar
oportunitats de relacionar-se amb altres persones que estan vivint situacions
semblants i oferir recursos comunitaris per evitar el seu aïllament social, compten
amb la comunitat virtual personescuidadores.org, espai de trobada virtual i
durant els mesos d’octubre i novembre de 2017 es realitzarà el projecte “Ateneu
de persones cuidadores”.
Responsables del Programa Persones Cuidadores a la Fundació Pere Tarrés.
[1] (OMS,2015): Informe mundial sobre el envejecimiento y la salud
[2] (Rodriguez,P, 2017): La atención en domicilios y comunidad a persones
con discapacidad y persones mayores. Colección Guías de la Fundación Pilares
para la autonomía personal - Nº 2.
[3] (Rodriguez,P, 2017): La atención en domicilios y comunidad a persones
con discapacidad y persones mayores. Colección Guías de la Fundación Pilares
para la autonomía personal - Nº 2.
[4] European
Expert Group sobre la Transición del Cuidado Institucional
al Cuidado Comunitario (2014): Manual sobre el Uso de los Fondos de la Unión
Europea para la Transición del Cuidado Institucional al Cuidado Comunitario.
Accesible a http://www.deinstitutionalisationguide.eu/
[5] (Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores, 2015): “I vostè, com
està?”. Accesible en versión catalana en https://w110.bcn.cat/portal/site/ConsellAssessorGentGran/menuitem.ba90d7408fe5ba29bddb3e9520348a0c/indexd7e5.html?vgnextoid=0f582c889519e410VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=0000000621827984VgnV6CONT00000000200RCRD&lang=es_ES
[6] (Rodriguez,P, 2017): La atención en domicilios y comunidad a persones con
discapacidad y persones mayores. Colección Guías de la Fundación Pilares para
la autonomía personal - Nº 2.
