 | ||
| Joves dels centres socioeducatius adherits a la Fundació Pere Tarrés preparant-se per participar en la Transpirenaica |
Avui, 18 de
desembre del 2016, se celebra el Dia internacional del Migrant. Les migracions
són un fenomen mundial que han tingut lloc al llarg de la història i afecten a
milions de persones de països diferents, que per causes diverses, cerquen noves
oportunitats per a la millora de les seves vides.
Els i les joves de
famílies immigrades sovint es troben en situacions de major vulnerabilitat
social en una societat d’acollida, que no sempre és amable davant la
diferència. Els joves s’enfronten a una societat de caràcter adultocràtic on
l’edat també és un eix de desigualtat. De fet, la joventut és una etapa vital
clau en la construcció de la identitat, doncs, com a conjunt de moments
rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris
i trajectòries vitals.
Els fills i filles
de famílies immigrades es troben en una societat que els diferencia en un
moment vital on “la diferència” en la construcció de la identitat és clau per
edat. Aquests joves cerquen definir-se quan a la vegada s’enfronten amb
prejudicis i estereotips quotidians, que volen definir-los. En aquest context,
la reafirmació de la identitat familiar o de partida és una estratègia de defensa.
Un reclam front la incapacitat de definir-se en el marc d’una societat que ja
ha decidit els elements identitaris d’aquests joves.
Les persones
disposen d’identitats construïdes a partir de les relacions establertes en
diferents àmbits de la vida quotidiana. La família, l’escola, el treball,
l’espai públic o el grup d’iguals són àmbits relacionals on els individus
assumim normes i valors. El repte és que els i les joves, en aquest cas de
famílies immigrades, preguin consciència de tots els recursos i estratègies que
disposen com a joves i amb procedències diverses en aquesta societat.
Clau és donar veu
per generar ciutadans de ple dret. Els fills i filles de famílies immigrades,
no han decidit emigrar en la majoria de casos i no disposen d’un projecte
migratori. La decisió sol ser dels pares. D’infants inicien un viatge a un
país diferent al seu que no acaba amb l’arribada al mateix si no que continua
per tal d’adaptar-se a la societat d’acollida. Els fills i filles de famílies
immigrades també poden néixer als països d’arribada dels seus pares i trobar-se
amb les dificultats de viure entre dos realitats culturals diferents: la de
casa i la de l’escola.
Els processos
migratoris també suposen pèrdua de capacitat econòmica i disposar de posicions
més vulnerables a la societat per factors econòmics, però també social i/o
culturals. La xarxa social a la societat d’acollida normalment és més feble i
des de molts serveis d’intervenció socioeducativa s’intenta afavorir espais de
relació i de diversitat cultural per generar noves oportunitats.
En el marc d’aquest
diada, són molts els reptes presents, especialment davant la crisi humanitària
actual entorn les persones refugiades. Igualment, els i les filles de famílies
immigrades són ciutadanes amb experiències vitals diverses que poden aportar
més riquesa a la nostra societat. La
mirada ha de canviar per assumir aquest repte actual.
Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés
