Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menors Migrants no Acompanyats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menors Migrants no Acompanyats. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de desembre del 2016

La construcció de la identitat en els joves de famílies immigrades



Joves dels centres socioeducatius adherits a la
Fundació Pere Tarrés preparant-se per participar en la Transpirenaica



Avui, 18 de desembre del 2016, se celebra el Dia internacional del Migrant. Les migracions són un fenomen mundial que han tingut lloc al llarg de la història i afecten a milions de persones de països diferents, que per causes diverses, cerquen noves oportunitats per a la millora de les seves vides.


Els i les joves de famílies immigrades sovint es troben en situacions de major vulnerabilitat social en una societat d’acollida, que no sempre és amable davant la diferència. Els joves s’enfronten a una societat de caràcter adultocràtic on l’edat també és un eix de desigualtat. De fet, la joventut és una etapa vital clau en la construcció de la identitat, doncs, com a conjunt de moments rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris i trajectòries vitals.


Els fills i filles de famílies immigrades es troben en una societat que els diferencia en un moment vital on “la diferència” en la construcció de la identitat és clau per edat. Aquests joves cerquen definir-se quan a la vegada s’enfronten amb prejudicis i estereotips quotidians, que volen definir-los. En aquest context, la reafirmació de la identitat familiar o de partida és una estratègia de defensa. Un reclam front la incapacitat de definir-se en el marc d’una societat que ja ha decidit els elements identitaris d’aquests joves. 


Les persones disposen d’identitats construïdes a partir de les relacions establertes en diferents àmbits de la vida quotidiana. La família, l’escola, el treball, l’espai públic o el grup d’iguals són àmbits relacionals on els individus assumim normes i valors. El repte és que els i les joves, en aquest cas de famílies immigrades, preguin consciència de tots els recursos i estratègies que disposen com a joves i amb procedències diverses en aquesta societat.


Clau és donar veu per generar ciutadans de ple dret. Els fills i filles de famílies immigrades, no han decidit emigrar en la majoria de casos i no disposen d’un projecte migratori. La decisió sol ser dels pares. D’infants inicien un viatge a un país diferent al seu que no acaba amb l’arribada al mateix si no que continua per tal d’adaptar-se a la societat d’acollida. Els fills i filles de famílies immigrades també poden néixer als països d’arribada dels seus pares i trobar-se amb les dificultats de viure entre dos realitats culturals diferents: la de casa i la de l’escola. 


Els processos migratoris també suposen pèrdua de capacitat econòmica i disposar de posicions més vulnerables a la societat per factors econòmics, però també social i/o culturals. La xarxa social a la societat d’acollida normalment és més feble i des de molts serveis d’intervenció socioeducativa s’intenta afavorir espais de relació i de diversitat cultural per generar noves oportunitats.


En el marc d’aquest diada, són molts els reptes presents, especialment davant la crisi humanitària actual entorn les persones refugiades. Igualment, els i les filles de famílies immigrades són ciutadanes amb experiències vitals diverses que poden aportar més riquesa  a la nostra societat. La mirada ha de canviar per assumir aquest repte actual. 

Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Joves i migracions: més enllà de la indiferència

Des del gener fins el setembre del 2015 470.000 persones han creuat el Mediterrani en direcció a Europa segons dades de la International Organization for Migration (IOM). Part important d’aquest flux migratori està conformat per persones que fugen de contextos de violència extrema buscant asil. En els darrers 5 anys han esclatat 15 conflictes, provocant el desplaçament de 30 milions de persones. Destaquen conflictes com el de Síria, Iraq, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud o Pakistan, entre d’altres. Tot i que aquest tipus de migració és la més nombrosa, les migracions per raons econòmiques no s’han aturat i, enguany, segueixen arribant persones a l’Estat Espanyol, bé per establir-se o bé per arribar a altres parts d’Europa, amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida.

La cara més visible per la nostra societat és l’adulta, produint-se sovint una invisibilització dels infants i joves que emigren. Hi ha dos col·lectius que destaquen i cal tenir en compte quan es fa referència a la població jove i a les migracions: els Menors Migrants No Acompanyats i els fills i filles de famílies immigrades. Els Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) són aquells infants i joves, menors d’edat, que fan un viatge migratori sols sense cap referent adult. Els fills i filles de famílies immigrades són els infants i joves que emigren i que s’estableixen amb les famílies, tot i que es poden donar situacions diverses com un retorn del pare o de la mare o dels dos, al país d’origen.

A Catalunya, la població jove immigrada de 15 a 29 anys representa el 35% del total de la immigració en el 2014. Aquest any, doncs, es comptabilitza 53.666 persones immigrades de 15 a 29 anys (el 5% de la població total). Els MMNA conformen un fenomen complex amb unes característiques concretes i requereixen una atenció especial tant pel que fa a les situacions de partida, com pels perfils sociodemogràfics, el viatge migratori i l’arribada i l’establiment a la societat d’acollida. Tot i que no es desenvoluparà en aquest article, cal destacar l’alta vulnerabilitat que afecta a aquest col·lectiu que, es mostra divers pel que fa a les procedències, edats, sexe i pautes migratòries. Tanmateix aquest menors es troben afectats per una gran complexitat en relació a la legislació i per els sistemes de protecció existents a l’Estat Espanyol. Destaca que aquests menors són tractats com a immigrants en primer terme per les institucions, i no com a infants i joves amb drets com a menors d’edat, tal com es recull a la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (1959).

Des de la intervenció socioeducativa amb joves es requereix disposar d’una perspectiva intercultural amplia que incorpori la realitat d’aquests col·lectius per millorar l’acompanyament i el treball socioeducatiu, així com la inclusió real a la nostra societat. Per aconseguir-ho cal un coneixement profund dels col·lectius i del context que els afecta, així com estratègies, metodologies i recursos que responguin a les necessitats existents. Però quins aspectes cal tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori?:


  • Els col·lectius de joves immigrats no són homogenis, donat que existeixen múltiples situacions que afecten aquests joves, fet que demana una mirada amplia, transversal i integral en la intervenció.
  • Els fills i filles de famílies immigrades no solen tenir un projecte migratori propi i els MMNA poden respondre a un projecte migratori familiar o a un propi. Aquesta diferència ha de ser considerada en cada cas.
  • La realització o no del projecte migratori i l’acompliment de les expectatives inicials són dos punts claus per entendre les situacions de ràbia i frustració que sovint es generen amb la població jove migrada i marquen els processos de construcció identitària.
  • L’edat en que es produeix la migració és molt important en tant que condiciona la forma del jove de viure el fet migratori. Els adolescents i joves fan l’anomenat doble viatge: en el temps i en l’espai. Fan un viatge en el temps perquè l’edat marca un moment vital de d’autoafirmació i construcció de la identitat en el propi procés de socialització. Fan un viatge en l’espai per canvi que es produeix durant l’emigració d’un context social i cultural concret a l'altra.
  • La procedència és també rellevant en la construcció de les identitats per les vivències i les relacions concretes que s’estableixen amb l’entorn a la societat d’acollida, sent molt important la incidència socialitzadora del grup d’iguals, en el cas dels joves.
  • El gènere també és un element diferenciador pel que fa a les relacions que s’estableixen, sumant-t’hi sovint situacions de major vulnerabilitat per l’assignació de papers socials diferenciats.
  • La situació jurídico-administrativa és un element desestructurador rellevant en tant que viure en el país d’acollida en situació irregular suposa una major precarietat i marginalitat.
  • El fet migratori condiciona els itineraris dels joves, ja que se sumen desigualtats socials que afecten a les seves relacions, referències i expectatives vitals i a la construcció de la identitat.

Aquests són alguns dels aspectes que cal tenir en compte quan parlem de joves i migracions, destacant un fet compartit des de l’experiència vital d’aquests joves: el sentiment d’indiferència. En una societat fortament adultocràtica i amb un context sociocultural dominant, aquests joves expressen sovint un sentiment d’indiferència envers a ells. El repte és permetre aquests joves ser subjectes actius en el marc d’una ciutadania plena a la nostra societat. 

Montse Soria Bonich
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

dijous, 18 de desembre del 2014

Globalitzem la diversitat?



Si la teva música preferida és la britànica, el teu cotxe alemany, les teves bambes estan cosides a l'Índia, el teu mòbil funciona amb coltan extret a les mines del Congo, t’apassiona el menjar japonès, per relaxar-te practiques ioga i tècniques de relaxació orientals, has canviat la carn per la soja vietnamita... i el teu Déu és jueu... com goses dir-li estranger al teu veí?


Avui en dia la diferència està de moda. Aquest és un tret indiscutible de la societat occidental actual. A tots ens agrada provar coses noves, anar a llocs diferents, trencar la nostra rutina amb activitats innovadores i excitants, per després explicar-ho a l’escola, a la feina, o penjar fotos de manera compulsiva en les múltiples plataformes virtuals o xarxes socials que ens envolten. Podríem dir que fer coses diferents, ens fa sortir de l’anonimat. Ens dóna un toc de distinció... ens fa sentir “cool”.



Però, això vol dir que com a societat som tolerants i respectuosos també amb els que venen de fora? Són moltes les persones que han hagut de deixar la seva família i la seva terra empeses per la necessitat i també amb l’esperança de tenir un futur millor. Aquestes persones, en arribar a la terra d’acollida, han d’enfrontar-se amb situacions molt complicades: recerca de feina, tràmits burocràtics, un altre idioma, una cultura diferent... I tot això en una etapa en què psicològicament estan passant per una situació de dol. Dol per la pèrdua afectiva, per l’enyorament, per la incertesa que els fa pensar en si podran tornar algun dia a casa seva... O si podran tornar a veure i abraçar els seus...



Aquells que venen de fora a treballar, a buscar un futur millor per ells i les seves famílies, i que col·laboren també en la construcció de la nostra societat, es mereixen una altra mirada. No n’hi ha prou amb demanar que s’integrin a la nostra forma de vida. Atrevim-nos a impregnar-nos dels seus costums, de la riquesa cultural de la qual són portadors, igual que gaudim quan ens apuntem a ballar bollywood o ens serveixen un te negre. Només amb aquesta mirada, podrem enriquir-nos mútuament, trencant fronteres i estereotips, i acollint a aquells que han marxat de casa, possiblement perquè el nostre model de societat no ha estat respectuós amb la seva anterior forma de vida, i els hem obligat a marxar.

Atrevim-nos a globalitzar la diversitat!

Roger Luna
Docent de la Fundació Pere Tarrés

T'interessa treballar amb persones nouvingudes? Necessites ampliar els teus recursos? apunta't al curs Acolliment de nens i nenes nouvinguts-es

dimecres, 18 de desembre del 2013

Dia internacional del Migrant: les migracions familiars també afecten als infants

El desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 18 de desembre, el dia Internacional del Migrant. Aquesta resolució convida als estats membres, així com a les organitzacions intergovernamentals i no governamentals, a commemorar aquesta data, a fer difusió dels drets humans i de les llibertats fonamentals dels migrants, a intercanviar experiències i formular mesures de protecció.

Avui, 18 de desembre del 2013 es commemora aquesta data després de 13 anys de la resolució de l’Assemblea de les Nacions Unides. Si bé la nostra conjuntura és diferent, el fenomen no deixa de ser vigent ni a Catalunya ni a la resta del món. De fet som resultat d’una història de migracions i aquesta continua.


Actualment milions de persones busquen països diferents als seus per cercar noves oportunitats de millora de les seves vides. Part important i significativa d’aquestes persones es conforma per infants. Els infants requereixen d’una protecció especial, donada la seva major vulnerabilitat, però sovint la societat obvia aquesta realitat que queda invisibilitzada.


Les estadístiques sobre migracions no donen prou pes a les situacions específiques que afecten als infants, que poden ser molt diverses i que requereixen d’una atenció especial. Els infants que inicien el viatge migratori poden diferenciar-se per un element rellevant: estar o no acompanyat i protegit per algun tutor legal. 


Així trobem infants que emigren amb les seves famílies i infants que ho fan sols. Els primers són els fills i filles de famílies immigrades, i els segons, són els anomenats Menors Migrants No Acompanyats. Aquests dos col·lectius comparteixen un fet: normalment s’ignora les múltiples situacions que els hi afecten i s’homogeneïtza les seves circumstancies tractant als tots els infants migrants de la mateixa manera.  


No tots els infants que emigren ho fan en les mateixes condicions. Cal atendre a variables diferents, com són l’edat, el gènere, el país de procedència dels infants, el país de procedència dels pares, les relacions familiars al país d’acollida i a origen, la classe social de procedència i la situació jurídic i/o administrativa. 


Els fills i filles de famílies immigrades, no han decidit emigrar en la majoria de casos i no disposen d’un projecte migratori.
La decisió sol ser dels pares. Aquests infants inicien un viatge a un país diferent al seu que no acaba amb l’arribada al mateix si no que continua per tal d’adaptar-se a la societat d’acollida. Els fills i filles de famílies immigrades també poden néixer als països d’arribada dels seus pares i trobar-se amb les dificultats de viure entre dos realitats culturals diferents: la de casa i la de l’escola. 


Els menors migrants no acompanyats solen tenir un projecte migratori propi perquè decideixen emigrar sols, sota un camió, a una pastera o d’altra forma. A vegades pot ser una decisió de la família com una possible via de millora de les seves condicions de vida. La majoria de casos emigra per qüestions econòmiques, però també poden haver casos que ho facin per fugir d’un conflicte polític i/o armat, d’una problemàtica familiar o per la millora de les expectatives socials i culturals, entre d’altres. 


Són dos fenòmens migratoris que afecten a la infància de forma diferent. Són dos fenòmens que requereixen d’una atenció especial per tal de garantir el compliment dels Drets Humans i dels Drets dels Infants, prioritzant el tractament dels infants com a tal i no com a emigrants. Actualment aquesta premissa no és compleix, ni des de les institucions amb la precària situació dels Menors Migrants No Acompanyats, ni des de la societat amb els prejudicis i estereotips que afecten als fills i filles de famílies immigrades. 


L’actual crisi econòmica i social agreuja les situacions que afecten aquests infants, per la major precarietat social existent. Institucions educatives i socials, com la Fundació Pere Tarrés, treballen per protegir els drets d’aquests infants des de diferents àmbits d’acció.


Cal reconèixer l’existència d’aquests col·lectius i de les seves realitats avui dia 18, dia internacional del Migrant. Aquests infants fan un viatge en el temps i en el espai, un viatge ple de dificultats que hauríem de ser capaços d’evitar. La recent desapareguda escriptora i poetessa catalana, Joana Raspall, parlava d’un viatge als infants, que val recordar en reconeixement a aquests infants:
 

“Ho voldria entendre tot,
fent un fantàstic viatge
per un mar on fos escrit
en cada gota un missatge.”
(Com el plomissol, 1998)



Montse Soria Bonich
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés