Globalitzem la diversitat?

Si la teva música preferida és la britànica, el teu cotxe alemany, les teves bambes estan cosides a l'Índia, el teu mòbil funciona amb coltan extret a les mines del Congo, t’apassiona el menjar japonès, per relaxar-te practiques ioga i tècniques de relaxació orientals, has canviat la carn per la soja vietnamita... i el teu Déu és jueu... com goses dir-li estranger al teu veí?

Avui en dia la diferència està de moda. Aquest és un tret indiscutible de la societat occidental actual. A tots ens agrada provar coses noves, anar a llocs diferents, trencar la nostra rutina amb activitats innovadores i excitants, per després explicar-ho a l’escola, a la feina, o penjar fotos de manera compulsiva en les múltiples plataformes virtuals o xarxes socials que ens envolten. Podríem dir que fer coses diferents, ens fa sortir de l’anonimat. Ens dóna un toc de distinció... ens fa sentir “cool”.

Però, això vol dir que com a societat som tolerants i respectuosos també amb els que venen de fora? Són moltes les persones que han hagut de deixar la seva família i la seva terra empeses per la necessitat i també amb l’esperança de tenir un futur millor. Aquestes persones, en arribar a la terra d’acollida, han d’enfrontar-se amb situacions molt complicades: recerca de feina, tràmits burocràtics, un altre idioma, una cultura diferent... I tot això en una etapa en què psicològicament estan passant per una situació de dol. Dol per la pèrdua afectiva, per l’enyorament, per la incertesa que els fa pensar en si podran tornar algun dia a casa seva... O si podran tornar a veure i abraçar els seus...

Aquells que venen de fora a treballar, a buscar un futur millor per ells i les seves famílies, i que col·laboren també en la construcció de la nostra societat, es mereixen una altra mirada. No n’hi ha prou amb demanar que s’integrin a la nostra forma de vida. Atrevim-nos a impregnar-nos dels seus costums, de la riquesa cultural de la qual són portadors, igual que gaudim quan ens apuntem a ballar bollywood o ens serveixen un te negre. Només amb aquesta mirada, podrem enriquir-nos mútuament, trencant fronteres i estereotips, i acollint a aquells que han marxat de casa, possiblement perquè el nostre model de societat no ha estat respectuós amb la seva anterior forma de vida, i els hem obligat a marxar.

Atrevim-nos a globalitzar la diversitat!

Roger Luna

Docent de la Fundació Pere Tarrés

T'interessa treballar amb persones nouvingudes? Necessites ampliar els teus recursos? apunta't al curs Acolliment de nens i nenes nouvinguts-es