Educació social i Treball social: una història d’aproximació professional

Haurien de ser Treball social i Educació social la mateixa professió amb diferents especialitats? Quines són les perspectives de desenvolupament futur d’aquestes dues professions? Preguntes com aquestes van centrar una part important de la jornada organitzada per la Càtedra de Serveis Socials de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que, sota el títol “L’oferta formativa en serveis socials a Catalunya: vers les competències professionals necessàries” va celebrar-se fa unes setmanes a Barcelona.

Intentaré sintetitzar en aquest post algunes de les aportacions que vaig compartir aquell dia en la taula rodona a la que vaig ser convidat. Anticipo, això sí, que no tinc una resposta tancada a les preguntes plantejades, preguntes que, d’altra banda, formen part ineludible de la banda sonora de totes les trobades que a la Facultat d’Educació social i Treball social Pere Tarrés – URL fem amb els/es futurs estudiants. Quina diferència hi ha entre Treball social i Educació social? És la pregunta recurrent. Sempre aconsello començar explicant el que comparteixen, que és molt més que el que les diferencia. Deixeu-me fer una mica d’història:

Aquest any s’acompleix el 25è aniversari de la posada en marxa dels estudis d’Educació social (diplomatura en aquell moment, ara ja grau) i el 20è de la creació del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Els estudis universitaris i la formalització d’estructures professionals no van fer més que presentar en societat una funció social preexistent en àmbits diversos i amb diferents noms. En aquell moment vam parlar de les tres fonts de l’Educació social: l’Educació especialitzada (un espai divers d’intervenció educativa en processos d’inadaptació fora del marc escolar), l’Educació d’adults i l’Animació sociocultural.  Probablement va ser el marcat caràcter pedagògic d’aquests antecedents el que va fer que els esforços per definir inicialment la “nova professió” es centressin en diferenciar-la de la figura del mestre/a. Fins i tot quan, amb el temps, el desenvolupament de l’Educació social l’està portant també a ser plantejada com a figura professional necessària a l’escola, jo diria que no hi ha gaires dubtes en relació a la diferència entre educadors/es socials i mestres.

Paradoxalment, ha estat el cognom “social” el que ha anat guanyant força i el que ha aproximat l’Educació social a la professió que històricament se situava en el centre dels serveis socials: el Treball social. Què ha passat en aquests 25 anys perquè això sigui així? Jo diria que han passat coses (majoritàriament positives, des del meu punt de vista) en l’Educació social, en el Treball social i també en la concepció dels Serveis Socials. Sintetitzo:

• L’Educació social, sense renunciar al seu marcat caràcter pedagògic (o potser precisament per aquest), ha anat consolidant-se en àmbits cada vegades més diversos. Molts d’aquests àmbits (gent gran o salut, per citar algun exemple) no requerien diferenciar-se de l’escola. A la vegada, la necessitat d’educar i educar-se ha anat sent socialment assumida progressivament com a tasca vital més enllà de la infància i els pupitres. L’educació és concebuda cada vegada menys com a patrimoni de l’escola. Eduquen els mestres i la família, però també té una funció educativa internet o el Departament de Recursos Humans de l’empresa. Els educadors i educadores socials són experts en processos educatius, però també (o precisament per això) en processos d‘interacció social, en gestió de conflictes o en desenvolupament del teixit comunitari. En la mesura que l’educació s’ha fet més transversal, més cosa de tots i totes, el cognom “social” ha guanyat rellevància i és més clau per entendre el sentit de la professió.
• El Treball social, malgrat la regressió provocada per la situació econòmica, va guanyant la batalla contra l’estigma de la seva funció assistencial i gestora (en el sentit més fred de les dues paraules). La tecnologia posa encara més en evidència la pèrdua d’energia que suposa tenir tramitant ajuts econòmics a professionals formats per a l’anàlisi i la intervenció en complexos processos socials. Quan les treballadores i treballadors socials reneguen d’aquesta funció administrativa i intenten definir l’essència de la seva aportació professional, de nou és el cognom “social” el que cobra protagonisme: drets, igualtat d’oportunitats, comunitat, teixit humà... D’això estem, de nou, parlant.
• Per últim, també ha evolucionat la concepció del paper dels Serveis socials.Cada vegada tenim més clar que la reducció de la desigualtat econòmica i social requereix del compromís de tots i totes i que el benestar ha de ser una tasca compartida entre les diferents àrees que impacten en el que anomenem “política social”. Parlem d’atenció integrada (social, sanitària, educativa...), que posa en el centre al ciutadà, a tots i cadascú. El Serveis socials no són els responsables d’atendre els casos que els altres serveis no poden resoldre. Tenen un objecte propi d’intervenció, que no és la pobresa econòmica o la manca d’habitatge (recomano llegir l’entrada al respecte del Blog del Fernando Fantova). En la definició d’aquest objecte d’intervenció, de nou la resposta arriba del cognom “social”: la interacció entre les persones, els vincles, la comunitat, el suport social... estan en el nucli de l’aportació al benestar que li correspon als serveis socials.

En aquest escenari professional, és fàcil entendre que Educació social i Treball Social es trobin i que es difuminin les fronteres professionals. És veritat que les herències professionals i acadèmiques són, a casa nostra, diferents. El Treball social té un llarg recorregut en la manera d’estructurar discursos i estratègies d’intervenció i, en la formació, un pes més significatiu, per exemple, del Dret. L’Educació social conserva, en la formació y en la praxis, el seu marcat accent pedagògic i, en la seva curta trajectòria com a professió formalitzada, continua explorant i consolidant àmbits i models d’intervenció.

Però és igualment cert que, al món, el Social Work incorpora la mirada pedagògica en molts àmbits d’intervenció i, a la majoria de països, aglutina el que per a nosaltres són dues professions que, sens dubte, se senten igualment interpel·lades davant els grans reptes d’aquesta societat complexa i diversa (estic segur que si els educadors i educadores socials consulteu els 12 grans reptes pel Treball social definits per l’American Academy of Social Work and Social Welfare dels EEUU, els sentireu igualment propers).

Honestament, ignoro com evolucionarem. Una part important dels nostres estudiants (un 25% aproximadament) resolen aquesta qüestió fent les dues carreres. Un d’ells, Manu Vidal-Ribas, exalumne de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i actual Coordinador de la Càtedra de Serveis Socials de la UVic, present a la jornada, resumia: Estudiar Treball social m’ha fet millor educador. I haver estudiat Educació social m’ha ajudat a ser millor treballador social.

Des del meu punt de vista, el fet de ser una o dues professions té una importància relativa. Crec que el futur d’això depèn més de lògiques acadèmiques i professionals que de les necessitats socials. El que sí és realment important és que, educadors/es o treballadors/es, continuem treballant per ser professionals valuosos pel món, amb tots els ingredients socials, emocionals, tècnics i ètics que això implica.

Paco López, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Marroc amb els sis sentits

Tres facultats de la Universitat Ramon Llull, la  Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, la nostra, vam compartir del 18 al 22 d’abril un viatge d’estudis a Marroc, una experiència multidisciplinària.

A les tres facultats, ens uneix la importància que donem a les relacions personals, l’acollida (en els àmbits de sanitat, justícia social i oci), la mirada global i l’estudi antropològic. Per aquest motiu, 20 alumnes de les tres facultats i 3 professors vam viatjar a Marroc on vam viure una experiència intercultural i interreligiosa que ens va permetre “veure el propi món amb altres ulls”, apropant-nos al nord-d’Àfrica, descobrint algunes de les necessitats presents i els mitjans amb els quals s’intenta satisfer-les.

Vàrem visitar diferents centres i  participàrem fent tasques de voluntariat, així com tenint contactes amb persones significatives de Tànger i Tetuán:

-    Tetuán:  Centres d’acolliment per a la infància marginal. Apartament de l’associació APISF per a noies, i centre Anjal per a nois.
-    Tànger: Centre infantil de les Germanes de Calcuta (Dartika), centre per a persones amb discapacitats greus del Germans de la Creu Blanca, guarderies per a nens amb necessitats especials (sords-muds, amb dificultats socials)
-    Conferència sobre el context religiós marroquí, intercanvis amb professionals  i trobada interessant amb el bisbe de Tànger.
-    Recorregut per les medines com a Patrimoni Mundial.

Les valoracions dels estudiants han estat molt bones, una mitjana 3,5 sobre 4, i les dels docents també. L’experiència ha estat molt gratificant en tots els sentits, ja sigui per poder apropar-nos a una cultura molt diferent a la nostra, com per fer-nos replantejar el què és essencial en les nostres vides.

Cal destacar especialment la sensibilitat del grup pels temes socials, la predisposició en les activitats programades i la bona sintonia que es va generar entre tots nosaltres. Puc dir convençuda que ha estat un plaer fer-lo. Experiències d’aquest tipus amplien la ment, i donen sentit a les nostres tasques com a docents dels futurs professionals de l’acció social.

Marroc amb els sis sentits de Fundacio Pere Tarres

Carme Fernández
Directora del Grau en Treball Social de la Facultat d'Eduació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Study Tour al Senegal

Una vintena d’estudiants de les facultats d’Hosteleria i Turisme Sant Ignasi, de Salut Blanquerna i d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, acompanyats per tres professors hem participat durant una setmana de l’Study Tour al Senegal amb la finalitat de conèixer la realitat social i cultural d’aquest país africà. El viatge estava centrat en l’experiència i el contacte amb la gent senegalesa i també amb algunes persones que estan portant a terme tasques socials des de fa anys en aquell país.

Hem pogut parlar amb senegalesos, hem pogut compartir estones amb ells. Hem estat testimonis de la “teranga” (l’hospitalitat) tan pròpia d’aquesta cultura. També hem constatat les dificultats socials i sanitàries amb les que es fa front a la vida. Visites a centres educatius i de promoció de la dona, a orfenats i a centres dedicats a la inserció sociolaboral de persones vulnerables ens han posat davant dels ulls les necessitats del país.

Hem experimentat el canvi de perspectiva que cal tenir a l’hora de pensar en Àfrica. Les coses són radicalment diferents de com les veiem nosaltres i la visió que tenim d’aquell continent està molt mediatitzada pels ulls del Nord. El testimoni de Mamadou Dia  http://hahatay.org/ sobre la seva experiència d’immigració ens va ajudar a comprendre que les coses es veuen molt diferents des d’un cantó que des de l’altre. 

Ha estat un viatge a l’essencial a descobrir, o redescobrir, alguns valors i algunes actituds que als països del Nord hem oblidat.

Enric Benavent
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull

Treball Social. Promovent comunitats i entorns sostenibles i de bona convivència

L’any 2008 a Salvador de Bahia (Brasil), la Federació Internacional del Treball Social (FITS-IFSW), l’Associació Internacional d’Escoles de Treball Social (AIETS-IASSW) i el Comitè Internacional per al Benestar Social (CIBS-ICSW) van acordar que el tercer dimarts del mes de març de cada any se celebraria el Dia Internacional del Treball Social. Des d’aleshores, s’ha convertit en una bona oportunitat per destacar l’aportació dels i de les professionals del Treball Social en el coneixement de la realitat social, el canvi i la intervenció socials i l’impuls de la lluita i la garantia dels drets de ciutadania. Enguany el tema de la jornada ha estat dedicat a la necessitat de promoure comunitats i entorns sostenibles, qüestions ambdues centrals en una època com la nostra en què el model dominant de globalització i de trànsit cap al postindustrialisme ens està portant a societats cada cop més fragmentades i desiguals.

Reflexionar sobre la dimensió comunitària i la sostenibilitat des d’una perspectiva social planteja diversos reptes, entre els quals voldria destacar-ne ara tres de transcendentals per al present i futur del Treball Social. El primer seria el diversitat. Les polítiques socials han tendit a confondre igualtat amb uniformitat en el marc de la lògica excloent dels Estats-nació d’associar la nacionalitat a la ciutadania. En canvi, les nostres societats són i seran cada cop més multiculturals es vulgui o no: la diversitat cultural no és una aspiració, sinó un fet. En aquest context és imprescindible una acció social que contribueixi a la cohesió fent compatible la igualtat amb el reconeixement efectiu de la diferència. L’emergència en els darrers temps de populismes xenòfobs i monoculturalistes, evidencia la urgència i la necessitat democràtiques d’unes polítiques i d’un Treball Social veritablement interculturals.

 El segon repte seria l’epistemològic. Ningú recorre als serveis socials en la seva condició de persona natural. Sempre s’arriba amb una condició social específica construïda a partir d’uns determinats patrons i categories. Transformar aquests codis seria, així, un component fonamental del Treball Social de cara al coneixement i reconeixement mutus. La interrelació entre teoria i pràctica i entre investigació i intervenció, han de fonamentar una constant reflexió sobre l’impacte de l’acció, la qual cosa comporta alhora plantejar-se qüestions relacionades amb els valors i el poder, tema que enllaça amb el tercer dels reptes que esmentava, el de la politicitat. Les visions tecnocràtiques i assistencialistes han volgut allunyar el Treball Social de la política, quan aquesta és central en la tasca dels treballadors/res socials. Apoderar implica modificar les relacions de poder; intervenir, obliga a triar entre opcions que poden contribuir a corregir les desigualtats, però també a constituir-les. Sense oblidar que el mateix espai professional, i per tant els seus marges de maniobra estan construïts políticament. Comunitats cohesionades  i entorns sostenibles exigeixen un Treball Social conscient de la seva profunda dimensió política.

 

Jordi Sabater
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull

Rànquing QS i xarxa “glocal”

Els administradors universitaris estem sovint molt preocupats pels rànquings siguin interns o internacionals. Aquest mes s’ha publicat el rànquing mundial QS en el que la Universitat Ramon Llull quedava situada entre les 100 millorsdel món en ciències socials i gestió. 

Els rànquings no deixen de ser eines “pobres” que resumeixen algunes informacions per què unes realitats complexes, com són les universitats, es puguin diferenciar les unes de les altres, d’una manera senzilla. Aquestes classificacions poden ser rellevants per aquells que es mouen en els pocs llocs superiors. Però voleu dir que es d’interès per a algú (estudiants, investigadors, empreses i entitats col·laboradores) que una universitat passi del lloc 245 al 239 del rànquing que sigui? I doncs per què tant d’esforç?

No es una crítica a la llista de rànquings en si mateixa, ja que contenen moltes variables i molta informació que pot ser útil. Per tant els rànquings poden ser una eina interessant si, per una banda ens suggereixen quin és el camí més eficient per a aconseguir una millor qualitat en l’educació i la recerca i si, per l’altra, ens indiquen quin és l’aspecte més rellevant de cada institució, què la pot diferenciar de la resta.

Algunes institucions universitàries seran més innovadores, altres més internacionalitzadores o més bones a l’hora de transferir coneixement i altres estaran especialment connectades al seu entorn. I és aquí on els rànquings ens poden orientar dins d’aquesta diversitat de variables, per anar  “posicionant” cada universitat.

Aquesta setmana passada la GUNI (Global University Network for Innovation) va presentar a Barcelona el seu 6è informe mundial  “High Education in the World. Towards a Socially Responsible University: Balancing the Global with Local”. L’informe, que és molt interesant, parteix en el seu anàlisi del repte que presenten per les universitats i el món educatiu el objectius de desenvolupament sostenible del que també parlava l’interessant número 61 de la revista d’Educació Social. Revista d’Intervenció socioeducativa que edita la Fundació Pere Tarrés.

Entre les 10 conclusions que tanquen l’informe m’agradaria destacar aquí la setena: “Mutual learning and Empowering support: the Role of Networks in achieving glocal engagement” (Aprenentatge i enfortiment del suport mutu : el paper de la participación de  xarxes en l’assoliment glocal).

La Facultat Pere Tarrés-URL i el seus graus de Treball Social i Educació Social, a punt de fer 25 anys, ha treballat la línia de construcció de xarxa Glocal (Global i Local). La Universitat Ramon Llull, que neix de la iniciativa social, i en concret la Facultat Pere Tarrés ha teixit una àmplia xarxa amb les entitats socials amb les que treballa i innova socialment.

L’acord signat l’any 2016 entre la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Universitat Ramon Llull, confirma aquest factor diferenciador de la Facultat Pere Tarrés-URL d’estar arrelada, de treballar en xarxa per exercir el seu compromís glocal. Que les associacions, empreses i entitats socials tinguin  present la Universitat Ramon Llull, i al mateix temps la Facultat Pere Tarrés, teixint relacions estables amb aquestes entitats és un cas de col·laboració en xarxa, d’aprenentatge i enfortiment mutu del sector social. És un exemple d’universitat que transfereix coneixement  i està connectada amb el seu entorn.

Els rànquings, amb els seus indicadors i ponderacions situen les universitats i aquest mes ho destacava el QS. Però es l’acció glocal, és a dir la voluntat de projecció global i la tasca constant d’acció local la que permet el posicionament de la Facultat Pere Tarrés- Universitat Ramon Llull.

Jesús Delgado
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i vocal de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya  

Les habilitats socials, eina bàsica de les professions de l’acció social

Arran de la notícia de que els científics del MIT han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials per ajudar les persones amb trastorns d'ansietat o Asperger, ens fa pensar que no només aquestes persones amb clara dificultat per relacionar-se haurien de sotmetre's a un entrenament d'aquest tipus. De fet, les habilitats socials son cosa de tots i totes i qui més qui menys té possibilitats de millora.

Tenir un bon control de les pròpies habilitats socials és bàsic per a qualsevol situació, per a persones de totes les edats i es relacionin amb qui es relacionin. Si domines les teves habilitats comunicatives i socials podràs demostrar-ho en una botiga comprant llet, a l'oficina d'hisenda quan vagis a reclamar alguna cosa o fins i tot, amb la persona que et truca de la companyia de telèfon per vendre't un nou producte.

Però malgrat és cert que a tots ens beneficia, hi ha unes professions que no poden esdevenir  ni desenvolupar-se com a tals sense aquesta manifestació explícita del control de les habilitats personals. Parlem, sobretot, de les professions de l'acció social o de les de relació d'ajuda, com poden ser els mestres, els psicòlegs o els educadors socials. Són les professions que tenen en el seu nucli la relació amb l'altre, ja sigui per ajudar-lo, per educar-lo o per atendre'l en una situació vulnerable. És en aquests casos quan més valores que la persona que tens al davant pugui interpretar el teu rostre; endevinar el còctel de sensacions i emocions que estan passant de cop pel teu cos; que pugui reconèixer la por en els gestos o la incertesa en la mirada; és quan més valores que puguin fer-te una pregunta que t'ajudi a endreçar els teus pensaments i després, t'escoltin de veritat; que et somriguin per transmetre confiança i, que en general, el seu posat sigui de complicitat i d'ajuda.

Això ocorre perquè les habilitats socials ens permeten coneixe'ns a nosaltres mateixos. Saber com reaccionem davant d'algunes situacions, què ens afecta, com gestionem les emocions... Poder anticipar-nos a determinades reaccions pot estalviar-nos més d'un remordiment posterior. Ens permeten també poder conèixer a l'altre, apropar-nos a la seva realitat, a la seva vivència personal d'allò que li succeeix. Amb l'empatia com a capçalera d'aquest aspecte, podem identificar les emocions de l'altre per actuar d'acord amb el que més necessita en aquell moment.

Com a conseqüència, un bon domini en aquestes competències socials millora les relacions interpersonals, ens capacita per vincular-nos amb l'altre sense fer mal, respectant-lo i respectant-nos. Tots agraïm el bon tracte i aquest s'aconsegueix predicant amb l'exemple.

En el cas de les professions de l'acció social, les habilitats socials són una eina bàsica de treball. Es fan imprescindibles com ho és un bisturí per a un cirurgià o una serra per a un fuster. Nosaltres i les nostres habilitats són les que determinen en gran mesura la qualitat de la nostra tasca professional.

I finalment, les habilitats socials transformen el món en un espai assertiu, respectuós, ple de valors i on la diversitat i les diferències hi tenen plena cabuda ja que el diàleg, l'escolta i l'empatia són la base de les relacions. Si encara no les domines, ja saps... entrena't!

Lisette Navarro

Coach, Educadora Social i Doctora en Pedagogia. Professora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social PereTarrés - Universitat Ramon Llull.

El trabajador social ante la pobreza energética

La pobreza energética desgraciadamente está muy presente en nuestra sociedad, y como sabemos, consiste en la imposibilidad de afrontar los gastos más básicos para poder sobrevivir en un ambiente inhóspito.

Es muy duro vivir en unas condiciones de vida que no te permiten afrontar los gastos del agua, la luz y el gas para mantener la higiene, calentar el hogar y cocinar caliente. Llegar a esta situación de carencia es fruto de la insuficiencia de la renta obtenida por el trabajo, las pensiones o las prestaciones económicas de servicios sociales.

Las personas y familias que se encuentran en esta situación, muchas veces recurren a los servicios sociales, especialmente cuando desde la red familiar y de amistades ya no pueden ayudarles.

Vivir de una forma digna es la primera exigencia de la vida humana en comunidad, y su logro es responsabilidad de todos tanto en el trato social como en nuestras actuaciones profesionales. A todo el mundo que vive bien y es sensible al dolor ajeno, le es insoportable ver y convivir con una situación angustiosa ya sea por quedar sin trabajo, por deudas contraídas o por el sufrimiento continuado de personas que queremos. Ante esto aparece el sentimiento de solidaridad social.

La situación de pobreza energética, repercute en las relaciones familiares, la convivencia, en el estado emocional, en la sensación de utilidad ante la vida, en la propia autoestima. También hay una sensación de vergüenza personal, de no haber hecho lo que había que hacer y de autoculpabilización.
 

Esto es lo que muchas veces les llega a los trabajadores sociales, ya que lo que perciben son estados de fuerte contención emocional, de enojo y de desesperación, pero también sabemos y sentimos que estamos frente a necesidades sociales que deben atenderse con recursos sociales; en muchos casos la solución se limitaría a ayudas económicas (como "cuñas" de justicia social) pero muchas veces es difícil salir sin que alguien crea que es posible y te dé la mano para poder "subir de nuevo al tren".

Para incorporar cuñas de justicia social, desde los servicios sociales públicos y desde el Tercer Sector se aplica el Trabajo Social, siempre apostando por la igualdad de oportunidades. Los y las trabajadoras sociales ante situaciones de pobreza energética intervienen facilitando ayudas urgentes para afrontar los gastos básicos, hacen de intermediarios con las entidades suministradoras, mediar en posibles conflictos, hacen informes con valoraciones razonadas sobre las circunstancias que han provocado el estado precario actual, fomentan acciones de compromiso haciendo propuestas a la administración e impulsan procesos de solidaridad social, al tiempo que ponen de manifiesto actuaciones poco éticas.

Los trabajadores sociales aplican los protocolos de actuación establecidos por las administraciones para hacer valoraciones y propuestas ante las diferentes situaciones, teniendo en cuenta como criterios la composición familiar, los factores económicos y de otras circunstancias familiares de riesgo.

Este trabajo que se realiza no debe ser sólo de valoración económica de la necesidad porque el trabajo del trabajador/a social va mucho más allá y ha de poder facilitar, cuando se necesitan, vínculos de confianza con las personas atendidas. Vínculos basados ​​en un trabajo profesional para ayudar a volver a subir al tren de los derechos humanos más básicos de las personas.

Pero también necesitamos debatir más a fondo sobre el problema de las necesidades económicas. Nos tenemos que plantear si las ayudas puntuales que se están aplicando en forma de "cuñas de justicia social" para cada tipo de carencia que aparece (en energías, en transporte, en comida, en alquiler, en tasas ...) ha ser objeto de un control o valoración de la necesidad desde servicios sociales, o si lo que hace falta es afrontar los derechos humanos básicos con Trabajo Social y a la vez con rentas sólidas. Es decir con una renta básica universal o una renta mínima de inserción, unas pensiones suficientes o un salario mínimo digno. Así se puede constituir un hogar digno, mientras que las cuñas sólo apuntalan edificios que tambalean.

Carme Fernández
Directora del Grado en Trabajo Social de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés - URL

El treballador/a social: eficàcia i compromís

Aquest escrit és una reflexió sobre la identitat professional del Treballador/a social en la nostra societat tot incidint en aspectes claus que caracteritzen la seva pràctica professional.

Per començar, la definició internacional considera que el Treball Social és una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el canvi, el desenvolupament social i l’empoderament de les persones, aplicant els principis de justícia social, de drets humans i de respecte a la diversitat (tant funcional com cultural).

La promoció de canvis és un deure de la professió, i està vinculada a la situació individual, familiar, grupal o comunitària de l’entorn on es troba la persona. El treballador/a social és un professional compromès amb el canvi de les condicions estructurals que contribueixen a la marginació i l’exclusió social. Aquests canvis comporten adoptar un rol actiu contra les desigualtats socials, des d’una consciència crítica i reflexiva de la nostres pràctiques habituals.

L’objectiu de desenvolupament social és intrínsec a la professió. Aquest desenvolupament es treballa aplicant estratègies d’intervenció biopsicosocials i educatives que incorporen el treball interprofessional com a element facilitador d’una atenció global de les problemàtiques socials. El Treball social té uns fonaments teòrics que s’eixamplen amb els resultats d’investigacions necessàries que ens orienten en els canviants camins a emprendre, on la reflexió i la formació tenen un paper fonamental.

La defensa i el suport als drets humans i a la justícia social són la justificació de la professió. Aquest suport no exclou que hagi d’existir també una responsabilitat individual i col·lectiva. El respecte i la dignitat de les persones no està renyit amb assumir les pròpies responsabilitats i assumir la responsabilitat pel benestar dels altres. L’empoderament comença per nosaltres mateixos, suposa un respecte cap a la persona atesa i també la confrontació amb la seva realitat social.

La identitat del treballador social en la pràctica professional es construeix amb dos elements: l’eficàcia tècnica i el compromís humà amb la igualtat d’oportunitats. La nostra pràctica professional especialment des dels serveis socials engloba molts tipus d’atencions, la majoria d’elles es realitzen a partir de la interrelació personal, de vegades confidencial i íntima. L’atenció no ha de ser només assistencial sinó d’empoderament de les persones sense descuidar la intervenció comunitària. La gestió tècnica no és tramitar prestacions de forma automàtica i rutinària sinó que ens serveix per negociar i mediar en situacions de conflicte, en serveix per facilitar solucions, ens serveix per iniciar un vincle que promogui relacions de confiança. La tècnica sense humanitat no dóna bons resultats en el Treball social. És el factor humà el que fa imprescindible aquesta professió en una societat molt tecnificada. L’elecció de les tècniques que s’utilitzen en els processos d’intervenció i les formes com es mesura l’eficàcia diuen molt sobre el projecte de societat que defensem, per això apostem per tècniques participatives i inclusives, i per una lògica d’eficàcia que no estigui exclusivament definida a partir d’indicadors administratius, però sí de l’impacte social i en la vida de les persones. La persona ha de sentir que ens importa el que li passa, que no ens conformem ni acceptem les desigualtats, i que el nostre saber i saber fer és coherent amb el saber ser professionals compromesos.

La professió va més enllà de connectar necessitats i recursos. Les competències tècniques han d’anar estretament vinculades a valors, actituds i principis ètics. La disponibilitat per al canvi que guia la nostra professió requereix implicació personal, capacitat per al diàleg, reconeixement de la diversitat, mirada holística i acceptació de l’autodeterminació de persones, grups i comunitats. El treballador/a social és teixidor de relacions i facilitador de noves oportunitats, des del respecte i la dignitat humana.

Apostem-hi !

 

Carme Fernández Ges  
Directora del Grau en Treball Social de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL                      

Dra. Ma. Tereza Leal
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL          
 

Dra. Esther Álvarez
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL   

L’Empoderament des del Treball Social

Fa uns dies vaig tornar a veure per enèsima vegada el curtmetratge “El circ de les papallones” (The Butterfly Circus, 2009) de Joshua Weigel. Si no el coneixeu us el recomano: és fàcilment accessible des d’Internet i us asseguro que no us deixarà indiferents. I és que té la capacitat extraordinària de fer que els espectadors ens sentim reflectits en algun dels personatges i en tots alhora.

El motiu de veure de nou el curt era per compartir-lo amb els estudiants de Treball Social i treballar alguns dels principis que regeixen l’acció social. És apassionant veure com l’alumnat, després de recuperar-se de l’emoció, connecta ràpidament amb els valors que es mostren i integren al seu vocabulari, de forma natural, els conceptes tècnics des d’una nova dimensió, la d’una realitat aplicable.

Si hi ha un terme que es copsa amb especial atenció és el d’empoderament, la capacitat d’ajudar  les persones a prendre consciència de la seva situació i a desitjar i a realitzar canvis a través de les seves capacitats. L’empoderament és un camí que cal recórrer amb els propis peus i que requereix temps. La mirada de qui acompanya en aquest camí (el/la Treballador/a Social en el nostre cas) és neta de prejudicis, amb un radar que veu capacitats i amb una particular capacitat per a l’optimisme realista.

En aquest camí es palpa la confiança i l’encoratjament. Fixeu-vos quantes vegades es pronuncia el verb “poder” (tu pots!)  a la pel·lícula. Però també podem sentir els silencis, aquells que donen respir a la persona i li permeten reflexionar. De vegades, als i les professionals ens costa frenar l’impuls d’omplir silencis amb paraules. El silenci permet ordenar, meditar, digerir, organitzar-se, imaginar, presentar-se, representar-se... És un respecte a l’altre, a les seves necessitats. Quan pujo una escala, de tant en tant, necessito un respir entre planta i planta, aturar-me, respirar fons, comprovar com he avançat i continuar endavant. Agraeixo que qui m’acompanya em permeti alenar mentre amb la mirada em continua transmetent fe en les meves capacitats.

Fa temps vaig conèixer la Júlia en un moment de la seva vida on se sentia totalment derrotada, al fons d’un profund pou al qual l’havia conduït la seva parella. Amb ajuda de les professionals va conèixer els seus drets i va poder retrobar-se amb afecte amb ella mateixa i mirar-se amb ulls nous i benèvols. Però encara la pressió externa (familiar i social) era massa gran per a fer el pas de trencar la relació. Va decidir continuar amb el seu marit i deixar de venir al Servei. Ho vam respectar. Al cap de dos anys vaig coincidir amb ella, per casualitat, al carrer. Després d’una enorme abraçada em va dir que ja no vivia amb ell, que ara era i se sentia lliure, digna, capaç. Em donava emocionada les gràcies. Em vaig quedar amb les emocions i li vaig retornar l’agraïment fent de mirall, per a que posés valor al seu esforç i es donés les gràcies a ella mateixa.

De vegades s’associa la professió de Treball Social amb la gestió de documentació i ajuts econòmics. I és cert que una part de la nostra feina ho és, però la professió és molt més que això. El nostre dia a dia té molt més a veure amb aquest procés d’acompanyament i empoderament a les persones. Si us sentiu temptats a estudiar Treball Social, no ho dubteu: acompanyar en la metamorfosi de les papallones donarà un sentit valuós a la vostra vida!

Esther Álvarez i López  
Treballadora Social i Doctora en Psicologia.
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL).