Treball Social. Promovent comunitats i entorns sostenibles i de bona convivència

L’any 2008 a Salvador de Bahia (Brasil), la Federació Internacional del Treball Social (FITS-IFSW), l’Associació Internacional d’Escoles de Treball Social (AIETS-IASSW) i el Comitè Internacional per al Benestar Social (CIBS-ICSW) van acordar que el tercer dimarts del mes de març de cada any se celebraria el Dia Internacional del Treball Social. Des d’aleshores, s’ha convertit en una bona oportunitat per destacar l’aportació dels i de les professionals del Treball Social en el coneixement de la realitat social, el canvi i la intervenció socials i l’impuls de la lluita i la garantia dels drets de ciutadania. Enguany el tema de la jornada ha estat dedicat a la necessitat de promoure comunitats i entorns sostenibles, qüestions ambdues centrals en una època com la nostra en què el model dominant de globalització i de trànsit cap al postindustrialisme ens està portant a societats cada cop més fragmentades i desiguals.

Reflexionar sobre la dimensió comunitària i la sostenibilitat des d’una perspectiva social planteja diversos reptes, entre els quals voldria destacar-ne ara tres de transcendentals per al present i futur del Treball Social. El primer seria el diversitat. Les polítiques socials han tendit a confondre igualtat amb uniformitat en el marc de la lògica excloent dels Estats-nació d’associar la nacionalitat a la ciutadania. En canvi, les nostres societats són i seran cada cop més multiculturals es vulgui o no: la diversitat cultural no és una aspiració, sinó un fet. En aquest context és imprescindible una acció social que contribueixi a la cohesió fent compatible la igualtat amb el reconeixement efectiu de la diferència. L’emergència en els darrers temps de populismes xenòfobs i monoculturalistes, evidencia la urgència i la necessitat democràtiques d’unes polítiques i d’un Treball Social veritablement interculturals.

 El segon repte seria l’epistemològic. Ningú recorre als serveis socials en la seva condició de persona natural. Sempre s’arriba amb una condició social específica construïda a partir d’uns determinats patrons i categories. Transformar aquests codis seria, així, un component fonamental del Treball Social de cara al coneixement i reconeixement mutus. La interrelació entre teoria i pràctica i entre investigació i intervenció, han de fonamentar una constant reflexió sobre l’impacte de l’acció, la qual cosa comporta alhora plantejar-se qüestions relacionades amb els valors i el poder, tema que enllaça amb el tercer dels reptes que esmentava, el de la politicitat. Les visions tecnocràtiques i assistencialistes han volgut allunyar el Treball Social de la política, quan aquesta és central en la tasca dels treballadors/res socials. Apoderar implica modificar les relacions de poder; intervenir, obliga a triar entre opcions que poden contribuir a corregir les desigualtats, però també a constituir-les. Sense oblidar que el mateix espai professional, i per tant els seus marges de maniobra estan construïts políticament. Comunitats cohesionades  i entorns sostenibles exigeixen un Treball Social conscient de la seva profunda dimensió política.

 

Jordi Sabater
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull