Els Drets de la infància que estan en la perifèria

 Amb l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989 s’estableix que la persona menor d’edat, malgrat trobar-se encara en procés de desenvolupament, és un subjecte titular de drets i no tan sols de drets passius, és a dir, a rebre prestacions per part dels adults, sinó també com afirma Ravetllat, de drets actius com ara la llibertat de consciencia, pensament, religió, la llibertat d’expressió i informació, la llibertat d’associació o el dret a ser escoltat en tot allò que li pugui afectar de manera directa o indirecta. 

A més a més, amb la Convenció, alguns drets com la salut, l’alimentació i l’educació, han estat desenvolupats i fins i tot han rebut certes respostes socials, més o menys efectives. Ara bé, entenem que encara existeixen alguns drets, dels anomenats “perifèrics”, que demanen ser atesos amb determinació. Alguns d’ells, com el dret a l’educació fora de l’escola, a  la salut mental o bucodental i a l’habitatge, esdevenen drets que, forca sovint  no son tractats ni considerats amb la mateixa importància que d’altres, però que des de la perspectiva de la  promoció social de la infància i l’adolescència requereixen de respostes socials i polítiques coherents i compromeses.

Pel que fa a la salut mental i bucodental, algunes dades dels informes Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya (2016) i Necessitats bucodentals de la Infància en situació vulnerable (2017) de la Fundació Pere Tarrés ens alerten sobre la qüestió. Sobre la salut mental infantil i juvenil, al 2014 es van atendre als CSMIJ un 4,5% de la població catalana de 0 a 17 anys. A més, al llarg dels anys la població atesa als CSMIJ ha anat augmentant gradualment (Observatori del Sistema de Salut de Catalunya). En relació a la salut bucodental, el 64% dels infants dels centres socioeducatius, participants en l’estudi que atenen infància vulnerable, presenten afeccions que requereixen tractament (càries, endodòncies i altres afeccions), dades que no difereixen de la mitjana catalana. Davant d’aquests fets caldrien polítiques proactives (de prevenció), comptar amb indicadors per a l’avaluació i la planificació de les polítiques i els recursos i ordenar i desplegar  recursos accessibles a totes les infàncies. Donar resposta a aquests reptes requerirà de treball interdisciplinar entre pediatria, serveis educatius i serveis socials, comptant amb la participació activa i l’acompanyament de les famílies, infants i adolescents, professorat i la pròpia comunitat. 

En referència a l’habitatge, també la Convenció estableix l’obligació dels Estats de donar suport a les famílies que ho necessitin, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge dels infants. Malgrat la  normativa existent, la manca d'habitatge és una qüestió que afecta a milers de persones en el nostre país (al 2016 a Catalunya es van executar 14.069 desnonaments, el 23,3% del total d’Espanya, la majoria per impagament del lloguer, segons recull l’informe d’ ECAS) degut, entre altres, a la manca de polítiques d’accés al mateix per part de la població desafavorida. La pèrdua de l’habitatge pot afectar a la salut física i mental de les persones i famílies, especialment als infants.

Urgeix per tant, comptar amb protocols d'actuació que garanteixin els reallotjaments, dotar als Serveis Socials de recursos per a donar respostes immediates reforçant els serveis de mediació i els ajuts d’urgència, lluitar contra la pobresa energètica i disposar d’un registre únic i permanent dels habitatges de protecció oficial. Per un infant perdre la seva llar comporta perdre les seves arrels socials, el seu barri, el seu mon en definitiva.

En darrer terme, i fent esment ara a l’educació fora de l’escola, tal i com es recull a l'Informe sobre el dret al temps lliure educatiu i les sortides i colònies escolars del Síndic de Greuges de Catalunya (2014), el dret al lleure educatiu en igualtat d'oportunitats no està encara plenament desenvolupat ni reconegut, tot i la diversitat d'activitats i agents de lleure existents. Per tant, també caldrà millorar l’aplicació de criteris d’equitat i d’igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats fora de l’escola. En aquest sentit, destacar la gran aportació dels centres d’esplai/agrupaments escolta, dels centres socioeducatius i dels centres oberts, als infants en situació més vulnerable. Aquests, a través d’activitats de reforç escolar i de lleure educatiu treballen perquè els nens i nenes, independentment del seu origen i condició social, puguin desenvolupar-se competencial, emocional i humanament.

La invitació a la reflexió ja està feta, ara tan sols ens resta obrir els ulls front aquesta nova tipologia de drets, fer-los nostres, i adoptar les mesures necessàries per revertir les preocupants xifres que els estudis ens aboquen. Ningú diu que sigui fàcil, però el simple fet d’assumir la seva existència, abstreure’ls del seu anonimat,  ja ens sembla, per què no, un primer pas.  

Dra. Txus Morata
Directora del Màster Universitari: Models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i adolescència
Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull

Dia Universal dels Drets del Infants (DUDI) – Un dia a celebrar!

L'educació en el lleure és un dels drets dels infants

Segurament hem sentit molt cops la frase, “Els infants són el futur”, però és necessari reivindicar que els infants també són el present i per tant agents de dret. Aquest 20 de novembre és celebra el dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI), un dia especialment senyalat per reivindicar-n’hi els drets. Al voltant d’aquesta data molts centres d’Esplai i agrupaments escoltes realitzarem activitats arreu del territori per posar de manifests els drets dels nens i nenes, per tal de posar l’infant en el centre de la nostra acció educativa, i posa de manifest que les activitats de lleure són un dret i no un privilegi per a la seva contribució en el desenvolupament de l’infant. Podem trobar un recull de les activitats dels centres d’Esplai del MCECC en motiu del DUDI.

Els drets de la infància són drets que posseeixen els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància. Aquests drets es troben recollits a: La Convenció sobre els drets de l'Infant del 20 de novembre del 1989 de Nacions Unides.

 

La Convenció estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d'hora, a no haver de preocupar-se per l'alimentació, la salut o l'habitatge és per això que des dels centres d’esplai vetllem per tal de generar espais idonis per què els infants visquin com a infants i creixin com a persones. Aquesta convenció representa un gran pas endavant, perquè per primera vegada es van recollir en un únic document, de 54 articles, els drets que tenen les persones menors de 18 anys de tot el món i les obligacions dels Estats que l’han signada. Estableix que l'infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l'ha d'escoltar i prendre seriosament. Els adults tenim molt aprendre dels més petits, les entitats de lleure (i també la societat) hem de ser capaços de generar els espais de participació adients per tal que els infants siguin partícips del seu desenvolupament, fent-los ciutadans del present. 

El joc és fonamental en el desenvolupament dels infants

En l’article 31 d’aquesta convenció recull que “L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.” El lleure ens converteix en persones lliures, compromeses, crítiques,.... i aquests haurien d’existir en tots els països del món. Gaudir d’un temps de joc i de descans és fonamental per desenvolupar-se personalment, socialment i intel·lectualment.

Les activitats de lleure són un espai privilegiat de creixement personal i de desenvolupament de la identitat, d'adquisició de valors, d’aprenentatge, potencia les relacions personals, la gestió de les emocions, possibilita assumir responsabilitats, experimentar moments de felicitat i d'amistat,.... Vivim en temps de canvis constants, que plantegen nous reptes en la nostra societat actual que caldrà tenir presents en la nostra tasca diària. Les entitats de lleure hem de vetllar per: la qualitat de les nostres activitats educatives, la formació dels educadors/es, ser agents innovadors, un treball conjunt entre les diferents entitats de lleure, treballar per a la universalització de l’accés lleure, formar ciutadans compromesos, lliures crítics i participatius,.... Nosaltres els monitors i les monitores tenim un COMPROMÍS amb els INFANTS i la SOCIETAT, siguem utòpics, amb el lleure educatiu podrem generar una societat més justa, podem TRANSFORMAR EL MÓN!!!

La contribució dels monitors/es a la societat és clau

Per la important contribució que el lleure realitza a la societat, els monitors i les monitores (educadors/es) i les entitats ens comprometem a treballar i demanem la col·laboració dels agent socials i educatius i les administracions públiques, un bon treball en xarxa serà la clau de l’èxit, per tal de desenvolupar l’article 31 de la convenció, facilitant la seva universalització perquè la infància i l’adolescència puguin gaudir del lleure educatiu, aquest 20 de novembre ho hem de posar en relleu, celebrem el DUDI.

Xavi Nus
President del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés 

Garantim el dret al lleure, eduquem per la vida

Diumenge passat al vespre, una monitora m’explicava, amb una gran alegria, com els havia anat la sortida al Puigmal que havien fet amb l’esplai. El grup s’havia cohesionat un munt. Dalt del cim havien dedicat un temps al silenci i la contemplació. L’experiència havia estat impressionant. Només hi havia una qüestió que realment la tenia amoïnada, aquelles tres persones que s’havien perdut la oportunitat de gaudir de la sortida pels deures i exàmens.

Com a educadors, el dia 20 de novembre és una data destacada ja que és el Dia Universal dels Drets de l’Infant. Partint de la base que cal reclamar i treballar per garantir els drets cada dia, en aquest cas la transcendència de la diada és clara ja que commemorem l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, aprovada el 1989. Val la pena valorar la importància de tenir un document com aquest i centrar la reflexió en quin grau ens trobem a l’hora de garantir tots els drets reconeguts. Per tant, no deixa de ser un bon motiu per parar i fer balanç.

Els educadors en el lleure sabem que aquestes activitats tenen un alt component educatiu i transformador, per això afirmem que l’infant que hi participa és un afortunat! En aquest sentit, estem convençuts que l’accés a l’esplai o les colònies hauria d’arribar a tothom, i per aquest motiu és important centrar esforços per assegurar que les realitats socioeconòmiques no impossibilitin l’accés dels infants a les activitats de lleure educatiu.

L’article 31 de la Convenció reconeix “el dret de l’infant al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat” i afirma que els estats membres "han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai”. En aquest sentit, penso que val la pena parlar de l’accés al lleure des d’un sentit més ampli, centrant la reflexió al temps de descans i esbarjo de què disposen els infants de la nostra societat i quina rol hi prenem els adults.  

Avui dia hi ha un debat latent en relació a una possible reforma horària, que qüestiona la situació actual de l’ús del temps i té la intenció de promoure un canvi. Precisament, un dels motius d’aquesta reforma, entre altres, és el de garantir un temps pel descans i el lleure, per millorar el benestar de les persones. Fent referència a l’horari, estaríem d’acord que els infants, teòricament, ja en tenen de temps lliure; però segurament ens hauríem de plantejar com és utilitzat i si aquest temps és percebut de la mateixa manera des de la seva perspectiva.

El passat dimarts 10 de novembre, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans vam participar en el Debat ‘Catalunya Social’ sobre el Dret al lleure educatiu, organitzat per la Taula del Tercer Sector. Precisament, un dels temes a què es va fer referència, va ser la sobreocupació dels infants, un excés d’activitat que acaba omplint el que, teòricament, hauria de ser el seu temps de lleure i esbarjo.

En el marc de l’etern debat al voltant de l’existència o no de deures, darrerament s’ha difós un vídeo que evidencia la sobrecàrrega de feina (deures, exàmens, treballs) a la que estan sotmesos els infants fora l’horari escolar. Segurament un còmput d’hores desmesurat per la seva condició d’infant. Per altre costat, cal afegir-hi l’elevat nombre d’activitats que realitzen alguns dels infants en sortir de l’escola (esports, música, idiomes,...) i que no sempre responen a una demanda del propi infant; en alguns casos diríem que l’element del gaudi ha quedat sobrepassat per la valoració utilitarista de l’activitat. El compendi d’aquestes dues realitats portades a l’extrem és el que acaba generant aquest estrès en els infants i la colonització del seu temps lliure.

En certs casos, aquest context s’acaba reflectint en les activitats de l’esplai setmanal. Tornant al cas exposat inicialment, i que segurament molts dels monitors hauran viscut en primera persona, com interpretem que una persona deixi de venir a una sortida de dia o de cap de setmana perquè té un munt de feina de l’escola? Si es tractés d’un fet puntual entendríem que cal atendre també a les responsabilitats, com en aquest cas l’estudi. Ara bé, quan l’excepcionalitat esdevé, cada vegada més, un fet quotidià és quan ens hem de plantejar què implica una situació com aquesta.

Com comentava, els monitors estem convençuts i som conscients que una sortida a la muntanya té un gran efecte educatiu tant a nivell personal com de relació amb el grup. Però si no som conscients del seu valor és quan acabem situant aquest tipus d’activitats en un segon nivell. En aquest sentit, doncs, és important que tots prenguem consciència que el dret al lleure i al descans és necessari per créixer com a persones en un estat de benestar i felicitat. I si entenem aquest espai com un temps imprescindible en el nostre dia a dia, podrem arribar a valorar com d’importants esdevenen les activitats de lleure educatiu pel fet de ser espais de descans amb un component eductiu.

Si ja de petits ens acostumem a no tenir temps per l’esbarjo, el joc i, fins i tot, l’avorriment, difícilment aconseguirem valorar la importància d’aquest temps com a estona, també, de creixement personal. Així doncs, com a societat tenim un repte, educar persones que aprenguin a valorar la necessitat de tenir espais de descans i esbarjo. L’educació en el lleure hem de ser un referent d’aquests espais per la capacitat de generar experiències significatives en l’ús del lleure des d’un punt de vista transformador.

Mentre els docents debaten sobre l’existència o no dels deures, altres sobre la necessitat de la reforma horària i les famílies sobre si l’activitat d’esplai ha de prevaldre per sobre dels exàmens,... tenim uns infants que aquest cap de setmana han perdut la oportunitat de gaudir de la sortida al Puigmal.

Núria Martínez Fernàndez
Vicepresidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

El reforç escolar com a eina per combatre la desigualtat social

El fracàs escolar a Catalunya es situa actualment en el 21,5%, una xifra significativament alta en un país desenvolupat. No cal dir que necessitem urgentment analitzar quines són les causes d’aquest fracàs escolar i buscar diferents fórmules que millorin aquesta situació.

El Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018, defineix que el perfil d’alumne que presenta un major risc de “fracàs escolar” està condicionat per un factor multicausal entre els quals trobem: un domini insuficient de les competències bàsiques, una autonomia personal poc desenvolupada, dificultats cognitives, actitudinals, emocionals, relacionals i conductuals; diferències culturals per raó d’origen familiar; trajectòria escolar irregular, estat socioeconòmic i cultural de la família d’elevada complexitat entre d’altres.

En la nostra societat actual, es premia i es dóna molta importància a la quantitat de deures que els infants fan i no pas, a la qualitat. Fa una setmana es va penjar al YouTube el vídeo d’un experiment que posava en evidència la quantitat d’hores que fan els infants durant el dia entre l’escola, els deures i les activitats extraescolars, gairebé o més que una jornada laboral de qualsevol de nosaltres.

L’infant com a individu es deixa de banda, els infants viuen els deures com una carrera al límit, tot això els causa ansietat, angoixa, i també baixa autoestima perquè quan arriben a classe i el professor/a els pregunta pels deures, s’ho passen malament i se senten avergonyits.

Els resultats acadèmics són importants però ho és més el fet que els infants tinguin la capacitat d’organitzar-se, ser autònoms i responsables... En definitiva, saber lidiar amb els problemes i situacions complicades, no només a l’escola i els deures, sinó també a la vida. Això no s’ensenya en el sistema educatiu i és el que les entitats de lleure intentem aportar als infants i joves, una educació en valors, que la persona sigui l’epicentre del seu aprenentatge i creixement.

El Programa de Reforç Escolar de la Fundació Pere Tarrés pretén proporcionar als infants amb un entorn socioculturalment desafavorit les condicions òptimes perquè puguin seguir el currículum escolar en igualtat d’oportunitats. Afavorint l’aprenentatge i el rendiment dels infants, especialment en situacions socioculturals complexes facilitant un procés d’apoderament educatiu i personal així com donar suport a les famílies en el procés d’acompanyament en l'educació i formació dels seus fills i filles.

La Fundació Pere Tarrés organitza el programa durant el curs escolar amb un màxim de cinc hores setmanals. Els infants treballen en tres blocs diferenciats d’aprenentatge en el que aprenen tècniques i hàbits d’estudi, gestió del temps i de les emocions, tècniques de cerca d’informació. Es realitza un acompanyament en les tasques escolars i  es desenvolupen activitats de treball grupal per tal de potenciar les competències bàsiques dels infants.

L’equip educatiu del programa acompanya els infants en el procés d’apoderament educatiu i personal, creant espais de seguretat. La coordinació dels educadors amb les professionals educatius dels diferents centres i les famílies és una peça clau en el procés. En el marc del nostre programa, és més important que  els infants se sentin segurs i emocionalment forts, apoderar-los i donar-los eines perquè siguin autònoms i gestionin el seu temps de forma eficient. 

Verònica Palasí Luna
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Els Drets dels Infants

Cada any arriba el 20 de novembre i fem festes al carrer, celebrem actes, realitzem espectacles,... que posen de manifest que és el Dia Universal dels Drets dels Infants. Vindria a ser una mena de dia de Reis just en el moment de l’apertura dels regals... la gran explosió d’eufòria que en unes hores es dilueix en la quotidianitat frenètica del dia a dia.

Milers d’infants en el nostre entorn s’aixequen cada dia dels seus llitets amb aquella mirada il·luminada que només la canalla té, amb aquella innocència i espontaneïtat que impregna de vida tot el que els envolta. Només cal sortir al carrer a tres quarts de nou del matí i observar les voreres plenes i amb un soroll ben particular que deu minuts abans no s’escoltava: les motxilles rodolant per arribar a classe i les rialles encara adormides, acompassades pel pas agitat de l’adult...

Mestres, monitors/es de menjador, monitors/es d’extraescolars, educadors/es dels Centres Oberts i Diaris, monitors i monitores d’Esplai, “cangurs”, policies que donen pas a la porta de les escoles, pediatres ... i, per suposat, els pares, mares, tiets/es, avis/es, germans/es ... Tots, absolutament tots, esdevenen autèntics agents educatius, referents en la vida dels infants, adolescents i joves, i com a tals els correspon no perdre mai de vista l’impacte que té la seva acció sobre ells. A tots aquests referents educatius també els correspon posar en valor els DRETS dels nostres infants i contribuir a la seva garantia. 

Tots sabem que aquests Drets dels que parlem els adults, les entitats, els polítics, no estan sent garantits per a tots els nens i nenes...

No hauríem d’oblidar-nos del 27% de pobresa infantil, amb el que implica el fet d’esdevenir pobre en recursos, sovint també en acompanyament emocional, en habitatge, en alimentació,...

No hauríem d’oblidar-nos del 30% de fracàs escolar, sovint també emmarcat en una manca de recursos, alhora que també en la falta d’acompanyament educatiu suficient, en un sistema que no sempre disposa dels instruments necessaris per a arribar a tots i totes...

No hauríem d’oblidar-nos de la malnutrició infantil i, inclús en algun cas, també de la desnutrició infantil emmarcada en uns entorns de pobresa, desestructuració i, moltes  vegades, en la manca de formació i acompanyament dels pares i mares.

No hauríem d’oblidar-nos dels espais generats per a que participin els nens en els que sovint la veu que més s’escolta és la dels adults. Existeixen espais de participació dels infants en molts municipis i ciutats però potser no són suficients per a escoltar de forma real la veu dels nostres menuts.

No hauríem d’oblidar-nos de la necessitat de que tots els nens puguin tenir accés a les mateixes oportunitats. Els espais educatius on l’infant es pot desenvolupar i créixer són molt variats i ens pertoca promoure l’equitat d’oportunitats en el seu accés. L’escolaritat és un dret garantit en el nostre país, però no tots els infants disposen de l’opció d’accedir a les activitats més creatives, artístiques, esportives, amb un caràcter extraescolar esdevenint així un tret diferenciador entre els nostres nens i nenes.

Amb la voluntat de no oblidar cap d’aquests aspectes, amb la intenció de lluitar per garantir els Drets dels Infants en el seu entorn, els Centres Oberts i Diaris que treballen amb la Fundació Pere Tarrés i que cada dia estan atenent prop de 3.000 infants amb una proposta educativa basada en l’acompanyament, el vincle positiu, la confiança, la comunicació,... fan possible un projecte integral que permet oferir experiències vitals positives per a tots aquests nens i nenes.

Els Centres d’Esplai federats al nostre Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés són un altre exemple de treball per la infància i per la garantia dels seus Drets, amb prop de 20.000 nens i nenes que creixen com a persones amb l’acompanyament dels més de 3.500 monitors i monitores voluntaris que ho fan possible.

Entitats com la Fundació Pere Tarrés vol obrir cada dia les seves portes amb la motivació de treballar pels nens i nenes i per a fer la seva petita aportació en la transformació del nostre món i en l’acompliment dels Drets dels nostres infants.

Maria Valencia 

Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés