Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Fernández. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Fernández. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2017

Marroc amb els sis sentits

Tres facultats de la Universitat Ramon Llull, la  Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, la nostra, vam compartir del 18 al 22 d’abril un viatge d’estudis a Marroc, una experiència multidisciplinària.

A les tres facultats, ens uneix la importància que donem a les relacions personals, l’acollida (en els àmbits de sanitat, justícia social i oci), la mirada global i l’estudi antropològic. Per aquest motiu, 20 alumnes de les tres facultats i 3 professors vam viatjar a Marroc on vam viure una experiència intercultural i interreligiosa que ens va permetre “veure el propi món amb altres ulls”, apropant-nos al nord-d’Àfrica, descobrint algunes de les necessitats presents i els mitjans amb els quals s’intenta satisfer-les.

Vàrem visitar diferents centres i  participàrem fent tasques de voluntariat, així com tenint contactes amb persones significatives de Tànger i Tetuán:

-    Tetuán:  Centres d’acolliment per a la infància marginal. Apartament de l’associació APISF per a noies, i centre Anjal per a nois.
-    Tànger: Centre infantil de les Germanes de Calcuta (Dartika), centre per a persones amb discapacitats greus del Germans de la Creu Blanca, guarderies per a nens amb necessitats especials (sords-muds, amb dificultats socials)
-    Conferència sobre el context religiós marroquí, intercanvis amb professionals  i trobada interessant amb el bisbe de Tànger.
-    Recorregut per les medines com a Patrimoni Mundial.

Les valoracions dels estudiants han estat molt bones, una mitjana 3,5 sobre 4, i les dels docents també. L’experiència ha estat molt gratificant en tots els sentits, ja sigui per poder apropar-nos a una cultura molt diferent a la nostra, com per fer-nos replantejar el què és essencial en les nostres vides.

Cal destacar especialment la sensibilitat del grup pels temes socials, la predisposició en les activitats programades i la bona sintonia que es va generar entre tots nosaltres. Puc dir convençuda que ha estat un plaer fer-lo. Experiències d’aquest tipus amplien la ment, i donen sentit a les nostres tasques com a docents dels futurs professionals de l’acció social.





Carme Fernández
Directora del Grau en Treball Social de la Facultat d'Eduació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

dimecres, 23 de novembre del 2016

El trabajador social ante la pobreza energética

La pobreza energética desgraciadamente está muy presente en nuestra sociedad, y como sabemos, consiste en la imposibilidad de afrontar los gastos más básicos para poder sobrevivir en un ambiente inhóspito.

Es muy duro vivir en unas condiciones de vida que no te permiten afrontar los gastos del agua, la luz y el gas para mantener la higiene, calentar el hogar y cocinar caliente. Llegar a esta situación de carencia es fruto de la insuficiencia de la renta obtenida por el trabajo, las pensiones o las prestaciones económicas de servicios sociales.


Las personas y familias que se encuentran en esta situación, muchas veces recurren a los servicios sociales, especialmente cuando desde la red familiar y de amistades ya no pueden ayudarles.


Vivir de una forma digna es la primera exigencia de la vida humana en comunidad, y su logro es responsabilidad de todos tanto en el trato social como en nuestras actuaciones profesionales. A todo el mundo que vive bien y es sensible al dolor ajeno, le es insoportable ver y convivir con una situación angustiosa ya sea por quedar sin trabajo, por deudas contraídas o por el sufrimiento continuado de personas que queremos. Ante esto aparece el sentimiento de solidaridad social.


La situación de pobreza energética, repercute en las relaciones familiares, la convivencia, en el estado emocional, en la sensación de utilidad ante la vida, en la propia autoestima. También hay una sensación de vergüenza personal, de no haber hecho lo que había que hacer y de autoculpabilización.
 

Esto es lo que muchas veces les llega a los trabajadores sociales, ya que lo que perciben son estados de fuerte contención emocional, de enojo y de desesperación, pero también sabemos y sentimos que estamos frente a necesidades sociales que deben atenderse con recursos sociales; en muchos casos la solución se limitaría a ayudas económicas (como "cuñas" de justicia social) pero muchas veces es difícil salir sin que alguien crea que es posible y te dé la mano para poder "subir de nuevo al tren".

Para incorporar cuñas de justicia social, desde los servicios sociales públicos y desde el Tercer Sector se aplica el Trabajo Social, siempre apostando por la igualdad de oportunidades. Los y las trabajadoras sociales ante situaciones de pobreza energética intervienen facilitando ayudas urgentes para afrontar los gastos básicos, hacen de intermediarios con las entidades suministradoras, mediar en posibles conflictos, hacen informes con valoraciones razonadas sobre las circunstancias que han provocado el estado precario actual, fomentan acciones de compromiso haciendo propuestas a la administración e impulsan procesos de solidaridad social, al tiempo que ponen de manifiesto actuaciones poco éticas.


Los trabajadores sociales aplican los protocolos de actuación establecidos por las administraciones para hacer valoraciones y propuestas ante las diferentes situaciones, teniendo en cuenta como criterios la composición familiar, los factores económicos y de otras circunstancias familiares de riesgo.


Este trabajo que se realiza no debe ser sólo de valoración económica de la necesidad porque el trabajo del trabajador/a social va mucho más allá y ha de poder facilitar, cuando se necesitan, vínculos de confianza con las personas atendidas. Vínculos basados ​​en un trabajo profesional para ayudar a volver a subir al tren de los derechos humanos más básicos de las personas.


Pero también necesitamos debatir más a fondo sobre el problema de las necesidades económicas. Nos tenemos que plantear si las ayudas puntuales que se están aplicando en forma de "cuñas de justicia social" para cada tipo de carencia que aparece (en energías, en transporte, en comida, en alquiler, en tasas ...) ha ser objeto de un control o valoración de la necesidad desde servicios sociales, o si lo que hace falta es afrontar los derechos humanos básicos con Trabajo Social y a la vez con rentas sólidas. Es decir con una renta básica universal o una renta mínima de inserción, unas pensiones suficientes o un salario mínimo digno. Así se puede constituir un hogar digno, mientras que las cuñas sólo apuntalan edificios que tambalean.



Carme Fernández
Directora del Grado en Trabajo Social de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés - URL

dimarts, 15 de març del 2016

El treballador/a social: eficàcia i compromís



Aquest escrit és una reflexió sobre la identitat professional del Treballador/a social en la nostra societat tot incidint en aspectes claus que caracteritzen la seva pràctica professional.

Per començar, la definició internacional considera que el Treball Social és una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el canvi, el desenvolupament social i l’empoderament de les persones, aplicant els principis de justícia social, de drets humans i de respecte a la diversitat (tant funcional com cultural).

La promoció de canvis és un deure de la professió, i està vinculada a la situació individual, familiar, grupal o comunitària de l’entorn on es troba la persona. El treballador/a social és un professional compromès amb el canvi de les condicions estructurals que contribueixen a la marginació i l’exclusió social. Aquests canvis comporten adoptar un rol actiu contra les desigualtats socials, des d’una consciència crítica i reflexiva de la nostres pràctiques habituals.

L’objectiu de desenvolupament social és intrínsec a la professió. Aquest desenvolupament es treballa aplicant estratègies d’intervenció biopsicosocials i educatives que incorporen el treball interprofessional com a element facilitador d’una atenció global de les problemàtiques socials. El Treball social té uns fonaments teòrics que s’eixamplen amb els resultats d’investigacions necessàries que ens orienten en els canviants camins a emprendre, on la reflexió i la formació tenen un paper fonamental.

La defensa i el suport als drets humans i a la justícia social són la justificació de la professió. Aquest suport no exclou que hagi d’existir també una responsabilitat individual i col·lectiva. El respecte i la dignitat de les persones no està renyit amb assumir les pròpies responsabilitats i assumir la responsabilitat pel benestar dels altres. L’empoderament comença per nosaltres mateixos, suposa un respecte cap a la persona atesa i també la confrontació amb la seva realitat social.

La identitat del treballador social en la pràctica professional es construeix amb dos elements: l’eficàcia tècnica i el compromís humà amb la igualtat d’oportunitats. La nostra pràctica professional especialment des dels serveis socials engloba molts tipus d’atencions, la majoria d’elles es realitzen a partir de la interrelació personal, de vegades confidencial i íntima. L’atenció no ha de ser només assistencial sinó d’empoderament de les persones sense descuidar la intervenció comunitària. La gestió tècnica no és tramitar prestacions de forma automàtica i rutinària sinó que ens serveix per negociar i mediar en situacions de conflicte, en serveix per facilitar solucions, ens serveix per iniciar un vincle que promogui relacions de confiança. La tècnica sense humanitat no dóna bons resultats en el Treball social. És el factor humà el que fa imprescindible aquesta professió en una societat molt tecnificada. L’elecció de les tècniques que s’utilitzen en els processos d’intervenció i les formes com es mesura l’eficàcia diuen molt sobre el projecte de societat que defensem, per això apostem per tècniques participatives i inclusives, i per una lògica d’eficàcia que no estigui exclusivament definida a partir d’indicadors administratius, però sí de l’impacte social i en la vida de les persones. La persona ha de sentir que ens importa el que li passa, que no ens conformem ni acceptem les desigualtats, i que el nostre saber i saber fer és coherent amb el saber ser professionals compromesos.

La professió va més enllà de connectar necessitats i recursos. Les competències tècniques han d’anar estretament vinculades a valors, actituds i principis ètics. La disponibilitat per al canvi que guia la nostra professió requereix implicació personal, capacitat per al diàleg, reconeixement de la diversitat, mirada holística i acceptació de l’autodeterminació de persones, grups i comunitats. El treballador/a social és teixidor de relacions i facilitador de noves oportunitats, des del respecte i la dignitat humana.

Apostem-hi !

 
Carme Fernández Ges  
Directora del Grau en Treball Social de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL                      








Dra. Ma. Tereza Leal
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL          
 







Dra. Esther Álvarez
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL   

dimarts, 18 de març del 2014

Valor del Treball Social com a professió



El Treball Social és una professió que genera canvis per a la millora de la qualitat de vida. Canvis a nivell personal potenciant el desenvolupament de les capacitats de les persones. Canvis a nivell social defensant els interessos dels qui es troben en situacions vulnerables. Canvis en les mirades cap a certs col·lectius per avançar en la sensibilització, la igualtat d’oportunitats i el tracte no discriminatori. 


És una professió que analitza les necessitats socials i aporta solucions per cobrir-les  o pal·liar el patiment que generen. El Treball Social s’emmarca en un context social que reconeix les persones com a titulars de drets i aposta per la formulació de polítiques de cohesió social.


Com a treballadors/es socials tenim una mirada atenta del que passa al nostre voltant  per tal de comprendre el que senten les persones que se senten excloses, aquelles que tenen necessitats especials (mobilitat, suport personal...), aquelles que han patit pèrdues importants (treball, habitatge...), les que es troben en situacions d’incertesa i fragilitat, els infants que estan en situació de risc o els joves que s’han vist atrapats per una addicció. Des de l’anàlisi i la reflexió actuem perquè totes les persones puguin sortir reforçades després de passar per moments difícils. 


L’eix central de la professió és l’atenció directa i l’acompanyament a les persones en els processos de canvi que es donen al llarg de la seva vida. Treballem l’empoderament de les persones, intervenim amb elles a nivell personal, grupal i també amb la comunitat, des del convenciment que el treball conjunt possibilita canvis, facilita vincles i connexions positives amb l’entorn. Utilitzem tècniques com l’entrevista, impulsem grups d’ajuda, participem en projectes comunitaris, fem plans de treball familiars, creem i dirigim nous serveis… i, quan és adient, treballem en equip amb  professionals d’altres disciplines.


Cada dia, especialment en un dia com avui, i més en temps de crisi, cal que el Treball Social estigui ben present en la nostra societat per avançar en la justícia social i en el benestar.


Comptem amb tu per canviar les coses!

Carme Fernández i Ges
Directora del Grau en Treball Social a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

dimecres, 20 de març del 2013

El sentit de la professió

Avui estem de celebració per una professió nascuda per lluitar per la justícia social, nascuda per afrontar els reptes en pro d’una societat més humanitzada i equitativa: una professió dinàmica que interacciona amb el medi advers i que amb una llarga experiència acumulada és motor de canvi i millora de la vida humana en societat. El compromís del Treball Social amb aquests valors és l’essència de la nostra professió, allò que li dóna sentit. Un sentit ple de sensibilitat cap a aquelles persones que viuen processos difícils i per la millora de la col·lectivitat.

Treballem amb persones des del que senten les persones, atenem i acompanyem des de l’expertesa a través d’una relació empàtica interaccionant amb les emocions; ajudem a trobar camins creatius i innovadors, útils per encarar el dur present i alhora fer possible un futur millor.

Hi ha diverses mirades del Treball Social, una d’elles és la que aposta per una professió viva, atenta a la situació sociopolítica del moment. I sempre vindicativa de valors i drets humans. Una professió que té en compte la seva història però que es reinventa i té el coratge suficient per estar al costat dels més febles. Una professió que és el punt de suport que molts esperen i necessiten per canviar la seva vida i ajudar a canviar l'entorn.

Treballar per la igualtat d’oportunitats suposa creure que un altre món és possible (cal recordar que la utopia és una forma d’avançar), suposa ser proactius des de  l’oferiment d’un bon tracte sent sensibles a les diferències i comprendre els sentiments de les persones per respondre-hi adequadament. Des de la meva mirada, el bon tracte incorpora sempre el compromís amb el que fem; incorpora totes les capacitats que una bona formació ajuda a adquirir.

Aquest curs acadèmic hem celebrat els 80 anys d’experiència en la formació de treballadores/rs socials. És un goig haver participat en la preparació de molts  professionals del Treball Social, haver participat en potenciar el sentit de la nostra professió i seguir fent-ho.

Carme Fernández Ges
Directora del Grau en Treball Social de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.

dimecres, 30 de novembre del 2011

El sentit del Treball familiar en l’ajuda a domicili

fotolia.com
El treball familiar en l’ajuda a domicili comprèn un conjunt d’activitats relacionades amb l’atenció personal, l’ajuda a la llar i el suport en la relació amb l’entorn. Aquestes activitats es realitzen de forma prioritària per treballador/es familiars i per d’altres cuidador/es professionals, sent la seva principal característica l’atenció directa a les persones que tenen dificultats per satisfer necessitats de la vida diària, ja siguin funcionals (persones amb mobilitat reduïda), d’organització (persones que precisen suport per organitzar la seva vida quotidiana) o de convivència (famílies en situacions de dificultat social).
 
El punt de mira de la professió és la persona. Es treballa amb persones amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida sense que hagin de deixar el seu entorn habitual. Per realitzar aquest treball calen desenvolupar competències tècniques i procedimentals específiques  (relacionades amb els coneixements i habilitats pròpies de la professió) i competències actitudinals, que fan referència a les característiques que una/un professional ha de tenir per fer una bona atenció i acompanyament. 

La importància d’aquesta professió és poder atendre i cuidar persones  donant el suport just que en cada moment i situació sigui convenient, reforçant sense substituir el protagonisme de la persona atesa; ja sigui fent intervencions d’atenció física, estimulant capacitats o organitzant i avaluant les activitats portades a terme. Per fer això, la capacitat per comunicar-se de forma empàtica és primordial en aquest treball, perquè cal ser sensibles a les diferències i comprendre les preocupacions, els interessos i els sentiments de les persones  per oferir un bon tracte. 

Entendre el que senten les persones és condició indispensable per a una ajuda quotidiana, humana i eficaç.


Carme Fernández
directora de l'Escola de Treball Familiar de la Fundació Pere Tarrés

divendres, 18 de novembre del 2011

La gestió de la diversitat en l'acció social

Els professionals que treballen en els sectors social, educatiu i sanitari es troben amb situacions socials i culturals cada cop més complexes, mentre augmenten les demandes socials, la pressió de les institucions i disminueixen els recursos. En aquest context, cal que els professionals desenvolupin competències de comunicació i relació intercultural amb persones d’altres orígens culturals i de gestió de la diversitat en l’entorn organitzatiu i comunitari en què treballen.

D’altra banda, en la formació dels futurs professionals de l’acció social, i en el marc del nou Espai Europeu d’Educació Superior, es fa patent la necessitat de definir i aplicar competències interculturals específiques, que permetin un millor abordatge de les situacions i necessitats socials, i avançar en un enfocament transversal que faciliti l’acomodació de la població nou vinguda i promogui la cohesió social. 

Aquests nous escenaris obliguen a reflexionar en profunditat sobre el que comporta la interculturalitat en relació al treball professional en diferents àmbits de la intervenció social, en la nostra societat que podem considerar ja com a multicultural. Es tracta doncs de treballar la diversitat en tota la seva complexitat, les seves contradiccions, la responsabilitat social i el compromís dels professionals, en aquests processos envers la interculturalitat.


Carme Fernández
directora del Grau de Treball Social de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés




Montserrat Feu
presidenta de l'Associació Atlàntida, professionals per la interculturalitat