Cinc idees sobre lideratge en el tercer sector

El passat 28 de setembre va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona una jornada sobre lideratge al tercer sector. L’acte es va emmarcar en la trobada europea del projecte EU3Leaders sobre formació de líders del tercer sector europeu.

La jornada va comptar amb diverses ponències i treball en grup on les persones assistents van poder reflexionar sobre estils de lideratge i competències formatives que necessiten els directius i directives del tercer sector.

De totes les idees i aportacions que hi va haver m’agradaria destacar-ne cinc:

Primera. Des de la crisi econòmica del 2009, la figura del o la gerent del tercer sector ha canviat. Hem passat d’un model de gerent que gestionava números que representaven recursos monetaris i humans a la figura d’un líder que gestiona equips, processos i assegura que tot és sostenible econòmicament. Algunes competències sobre captació de fons, gestió d’equips, habilitats comunicatives, etc. són de les més sol·licitades en els instituts de formació. Cal doncs, buscar un nou marc de competències que ajudi a definir un nou paradigma sobre les necessitats formatives que tenen els líders del tercer sector.

Segona. Igualment, en aquest procés de transició cap a líders del sector, la mateixa paraula s’ha pervertit. Actualment, al líder d’una organització se li requereixen més de 100 habilitats i coneixements en una sola persona amb una dedicació a la feina de 60h per setmana. El nivell de pressió que suporten, sovint des de la soledat, s’uneix als pocs espais de desconnexió i reflexió sobre el seu sector que existeixen. Cal repensar les necessitats formatives reals que tenen les persones directives de les entitats del tercer sector.

Tercera. Noves formes d’organització estan incidint de forma clara al tercer sector. El context social i econòmic està impulsant, especialment a Barcelona, la transformació de diverses entitats (associacions i fundacions) en cooperatives. Igualment, noves formes d’organització com “les organitzacions turqueses (TEAL)” entren amb força a diversos sectors empresarials. Cal doncs que càrrecs directius i equips de govern de les organitzacions coneguin les diverses formes d’organització que hi ha perquè puguin aprendre i agafar el millor i el què més s’adapta al seu estil i context.

Quarta. La formació és una eina de millora i transformació del tercer sector. Tanmateix, és sorprenent constatar la manca de formació orientada específicament a membres de patronats i juntes directives de les entitats del tercer sector. La majoria de formacions existents tenen una clara orientació als professionals tècnics que treballen a les entitats i en menor mesura, formacions dirigides a gerents/es d’entitats i càrrecs intermedis. La necessitat formativa dels equips de govern de les entitats és un element que no s’ha de menystenir si volem millorar i transformar el sector.

Cinquena. Cal fer un salt qualitatiu important a les metodologies formatives existents. Són nombroses les persones que acaben un curs de formació i es queden amb la sensació que han après més de la interacció amb els seus companys que de la formació formal que han rebut. O fins i tot, que agraeixen el simple fet de tenir un moment per parar i reflexionar, més enllà del contingut del propi curs. Actualment, existeixen nombroses metodologies de formació per treballar habilitats i competències amb un major impacte (job-shadowing, acompanyament in situ, consultories, grups de reflexió, etc). La paradoxa és que són curiosament els professionals els que continuen demanant cursos i formacions barates d’estil tradicional. Com diu la dita, “lo barato sale caro”. Cal doncs transformar les metodologies però també les mentalitats dels que demanen formació.

Per acabar, voldria fer una cita de Carlos Cortés, consultor social y coach executiu, amb més de 15 anys d’experiència amb equips directius del tercer sector a nivell espanyol que participa en el projecte Eu3Leaders:

“Les organitzacions no existeixen com a tals, són un constructe social. Els hi hem donat aquest nom perquè ens és útil. Darrere de cadascuna d’elles hi ha persones i és treballant amb aquestes persones com s’aconsegueixen els canvis a les organitzacions”.

Daniel Ferrer
Tècnic de projectes de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

Innovaciones aplicadas a las entidades del Tercer Sector

En esta entrada, querría ofrecer al lector una pequeña muestra sobre algunos conceptos o proyectos fruto de la innovación social y cómo éstos tienen una influencia directa sobre el Tercer Sector. Mi objetivo es presentarlos y ayudar a despertar la curiosidad e interés por profundizar más o pensar en qué uso pueden tener para la realidad del lector.

Aunque que podría haber muchos otros temas que abordar, únicamente me centraré en cuatro de ellos.

Nuevas tecnologías para la mejora social

Hace poco conocí una magnífica iniciativa llamada Imagine 2016 impulsada por la empresa MSocial. Un programa de innovación que reúne a 12 jóvenes con espíritu emprendedor durante un mes para dar respuesta a cuatro retos sociales. Durante el mes de trabajo consiguieron diseñar cuatro productos tecnológicos, algunos de ellos con una inversión i compromiso real para llevarlos a cabo. Mirad AQUÍ los productos resultantes.

Para mí, este es un buen ejemplo de cómo las nuevas tecnologías pueden ayudar a la mejora social, siendo un punto de encuentro y trabajo en red entre jóvenes emprendedores, empresas i entidades. 

Gamificación

 

Aunque la palabra inglesa nace en el 2008, la aplicación práctica del concepto en sí, no tiene ningún misterio. Básicamente lo que intenta es aprovechar dinámicas del juego en un contexto que no es lúdico con el objetivo de mejorar la implicación de las personas, el aprendizaje, la productivitat, etc. ¿Os imagináis unos estudiantes o unos donantes más motivados, unos socios más implicados o simplemente, conseguir motivar a personas habitualmente poco participativas?

En el Tercer Sector, se trata de un concepto con un gran potencial y todavía poco utilizado. Por ejemplo, hasta ahora, la esencia del mundo del tiempo libre se ha circunscrito a algunos ámbitos, pero está claro que tiene un gran potencial para hacer el salto y transferir los conocimientos a otros campos.

Desde hace poco más de un año, la Fundación Jaume Bofill ha impulsado una iniciativa para promover la gamificación en las aulas de los centros educativos. En el siguiente enlace podéis encontrar un ejemplo de cómo aplicarlo en una aula a través de “Juego de tronos”.

Experimentación social en el acompañamiento de jóvenes en exclusión social

Actualmente, la mayoría de procesos de trabajo individual con jóvenes que están en riesgo o situación de exclusión social se basan en un modelo bastante estandarizado y desarrollado por un profesional: contacto profesional, entrevista inicial, diseño del plan de trabajo, trabajo en base a expectativas, puntos fuertes/oportunidades de mejora, establecer metas, acompañar en actividades, etc.

 

Des de la Fundación Pere Tarrés se está implementando un proyecto europeo de experimentación social que supera este modelo que lleva años desarrollándose. En esencia, el proyecto aprovecha los atributos del voluntariado mentor sénior para acompañar al joven desde el momento inicial en la ideación e impulso de un proyecto. Sin entrevistas iniciales, ni medio año para el inicio de ganar confianza y un plan de trabajo individual. El punto de partida es que el joven des del momento 0 comience a hacer y que con el acompañamiento de un sénior voluntario desarrolle un proyecto en su entorno. Más información: proyecto NEET U.

 

Influencers: youtubers e instagramers

Los influencers son aquellas personas que tienen una autoridad suficiente como para que su mensaje y opinión sea reconocida como tendencia en el entorno digital. Como en todos los modelos, no deja de ser una reformulación de lo que hasta ahora se llamaban líderes de opinión, pero en el ámbito digital.

El uso extensivo de redes como Youtube o Instagram entre los jóvenes es una realidad. No son pocos los adolescentes y jóvenes que hoy en día sueñan con ser youtubers, además de futbolistas. Incluso se ha creado una academia de formación sobre el tema.

Asimismo, sorprende que en el Tercer Sector (que tanta incidencia quiere hacer entre el público adolescente y joven) no se le dé ni el uso ni la importancia que tienen, como sí han aprovechado los departamentos de márqueting de grandes empresas. ¿Qué incidencia tendría una campaña de sensibilización a través de un vídeo promovido per un Youtuber con 18 millones de suscriptores?. Ya no digamos si conseguimos que unos cuantos de ellos sean embajadores de la nuestra causa.

Daniel Ferrer

Técnico de proyectos de la Fundación Pere Tarrés

Innovacions aplicades a les entitats del Tercer Sector

En aquesta entrada, volia oferir al lector un tastet sobre alguns conceptes o projectes fruit de la innovació social i com aquests tenen una influència directa sobre el Tercer Sector. El meu objectiu és presentar-los i ajudar a despertar la curiositat i interès per aprofundir-hi més o pensar en quin ús poden tenir per la realitat del lector.

Malgrat que hi podrien haver molts altres temes a abordar, únicament em centraré en quatre d’ells.

Noves tecnologies per a la millora social

Fa poc vaig conèixer una magnífica iniciativa anomenada Imagine 2016 impulsada per l’empresa MSocial. Un programa d’innovació que reuneix a 12 joves amb esperit emprenedor durant un mes per donar resposta a quatre reptes socials. Durant el mes de treball van aconseguir dissenyar quatre productes tecnològics, alguns d’ells amb una inversió i compromís real de que es portin a terme. Vegeu AQUÍ els productes resultants.

Per a mi, aquest és un bon exemple de com les noves tecnologies poden ajudar a la millora social, sent un punt de trobada i treball en xarxa entre joves emprenedors, empreses i entitats. 

Gamificació

Tot i que la paraula anglesa neix el 2008, l’aplicació pràctica del concepte en sí, no té cap misteri. Bàsicament el què intenta és aprofitar dinàmiques del joc en un context que no és lúdic per tal de millorar la implicació de les persones, l’aprenentatge, la productivitat, etc. Us imagineu uns estudiants o uns donants més motivats, uns socis més implicats o simplement, aconseguir motivar a persones habitualment poc participatives?

Al Tercer Sector, es tracta d’un concepte amb un gran potencial i encara poc utilitzat. Per exemple, fins ara, l’essència del món del lleure s’ha circumscrit a alguns àmbits, però està clar que té un gran potencial per fer el salt i transferir els coneixements a altres camps.

Des de fa poc més d’un any, la Fundació Jaume Bofill ha impulsat una iniciativa per promoure la gamificació a les aules dels centres educatius. A tall d’exemple, en el següent enllaç podeu trobar un exemple de com aplicar-ho en una aula a través de “Jocs de trons”.

Experimentació social en l’acompanyament de joves en exclusió

Actualment, la majoria de processos de de treball individual amb joves que estan en risc o situació d’exclusió social, es basen en un model bastant estandarditzat i desenvolupat per un professional: contacte professional, entrevista inicial, disseny pla de treball, treball en base a expectatives, punts forts/ oportunitats de millora, establir fites, acompanyar en activitats, etc.

Des de la Fundació Pere Tarrés, s’està implementant un projecte europeu d’experimentació social que superar aquest model que porta anys desenvolupant-se. En essència, el projecte aprofita els atributs del voluntariat mentor sènior per acompanyar el jove des del moment inicial en l’ideació i impuls d’un projecte. Sense entrevistes inicials, ni mig any per l’inici de guanyar confiança i un pla de treball individual. El punt de partida és que el jove des del moment 0 comenci a fer i que amb l’acompanyament d’un sènior voluntari desenvolupi un projecte en el seu entorn. Més informació: projecte NEET U.

Influencers: youtubers i instagramers

Els influencers són aquelles persones que tenen una autoritat suficient com per a què el seu missatge i opinió sigui reconegut com a tendència a l’entorn digital. Com a totes les modes, no deixa de ser una reformulació del què fins ara s’anomenaven líders d’opinió però en l’àmbit digital.

L’ús extensiu de xarxes com el Youtube o l’Instagram entre els joves és una realitat. No són pocs els adolescents i joves que avui en dia somien en ser youtubers, a més de futbolistes. Fins i tot, s’ha creat una acadèmia de formació sobre el tema.

Tanmateix, sorprèn que en el Tercer Sector (que tanta incidència es vol fer entre el públic adolescent i jove) no se li dóna ni l’ús ni la importància que tenen, com sí han aprofitat els departaments de màrqueting de grans empreses. Quina incidència tindria una campanya de sensibilització a través d’un vídeo promogut per un Youtuber amb 18 milions de subscriptors. Ja no diguem si aconseguim que uns quants d’ells siguin ambaixadors de la nostra causa.

Daniel Ferrer

Tècnic de projectes de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.