El compromís del Tercer Sector Social amb la qualitat de l’ocupació

Foto: Twitter La Confederació (@LaConfederacio)

El Tercer Sector Social és un sector encara en construcció pel que fa a ocupació i relacions laborals. Partint en força àmbits d’una tasca bàsicament voluntària, s’ha pogut anar estructurant, creixent en persones i serveis, consolidant posicions que s’han pogut anar remunerant, etc. És, però, un sector jove, tant per la història que té com per l’edat de molts dels seus participants. Sense anar més lluny, el conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural té poc més d’una dècada, doncs el primer es va signar l’any 2005. 


S’ha avançat molt, s’ha construït molt... però, també, tenim molts reptes i dificultats que hem d’anar treballant. El Sector dels serveis socials i d’atenció a les persones està força centrat, pel que fa a sistema de finançament, en les subvencions i en la contractació pública i això condiciona la tipologia de contractació del sector. La tardança en els pagaments i la incertesa en la continuïtat dels serveis, fruit de concursos breus, són elements que generen temporalitat. Insistim en la necessitat de millora de la col·laboració público-social tendint a models que generin més estabilitat i qualitat. També, en alguns àmbits, ens marca molt el tipus d’activitat i servei que es realitza afavorint una contractació a temps parcial. Tot i això, som un sector en creixement, que generem ocupació i que hem aguantat la crisi gràcies a l’esforç fet per les persones que hi intervenim. 


En aquest marc, quan parlem de que el nostre és un sector compromès amb la qualitat de l’ocupació ho fem des de la convicció que la proximitat a les persones i a les problemàtiques socials, la no lucrativitat, la trajectòria i experiència en la prestació de serveis i la voluntat de transformació social, entre altres, ens avalen. Tenim clar que cal seguir treballant per la millora dels llocs de treball i dels salaris, però també tenim assumit que el valor del nostre compromís no el podem posar en el sou. Treballem altres factors que ens ajuden a generar el valor diferencial. 


Les quatre apostes que fem al sector per la qualitat de l’ocupació són:

• Aposta pel desenvolupament de les persones, per tal que puguin créixer en les nostres organitzacions i fer carrera. Sovint som la primera feina que té la persona i, per tant, on fa també aprenentatges laborals.
• Aposta per la Formació, com l’element de millora de la tasca i que dona oportunitats a les persones.
• Aposta per un clima laboral en positiu, on ens hi trobem bé, on tothom és valorat i es permet la participació.
• Aposta per la conciliació laboral i la igualtat que permeten millors condicions de vida tant personals com familiars.

Tot això va configurant un salari emocional que és el que dona més dimensió a les condicions laborals en el nostre sector i, d’afegit, ajuda a la implicació i compromís de les persones, a la seva identificació amb les entitats i a l’aportació de valor que fem a la societat. 


Aquestes i altres reflexions les vàrem compartir en l’Acte de Presentació de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, que organitzat per La Confederació va tenir lloc el passat 11 de juliol al Palau Macaya de Barcelona. Podeu veure’n més informació a la web www.laconfederacio.org o a l’enllaç http://www.laconfederacio.org/11072017-el-tercer-sector-social-dona-feina-a-92-000-persones-i-malgrat-no-percebre-recuperacio-economica-incrementa-el-volum-de-contractacio-i-no-devalua-salaris/ on podreu consultar un resum executiu de les principals dades d’aquesta tercera edició de l’Anuari de l’Ocupació així com l’informe complert dels resultats. 

Pere Joan Giralt
Director de Recursos Humans de la Fundació Pere Tarrés

Gestionant persones al tercer sector...

El passat 20 de febrer de 2013 vàrem celebrar la jornada Tendències de la gestió de persones al tercer sector que havíem convocat des de la Fundació Pere Tarrés i que va aplegar noranta responsables i tècnics de l’àmbit dels recursos humans de les entitats del Tercer Sector.

Fa uns dos anys, en una primera jornada, vàrem abordar la connexió entre Gestió de Persones i Tercer Sector i llavors l’enfoc fou de conèixer la realitat i albirar quines eren les perspectives. En aquesta segona jornada s’ha volgut fer un pas més i analitzar experiències concretes, conèixer processos innovadors i d’emprenedoria, destacar les fortaleses i els reptes que tenim avui i buscar elements d’oportunitat.

En el plenari van intervenir en Franc Ponti, professor d’EADA, parlant de com enfocar la innovació a les nostres entitats i la Francesca Sola – “La Paca”, responsable de Comunicació i Relacions Públiques de la Companyia Comediants amb qui vàrem conversar sobre el Talent al segle XXI.

En les quatre taules d’experiències vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar realitats molt diverses en camps com les relacions laborals, la gestió del talent, l’emprenedoria i la ocupabilitat i les xarxes socials. De forma inductiva, partint de les experiències es van explorar tendències, necessitats i oportunitats.

En un moment com l’actual, ple d’incerteses, des dels Recursos Humans tenim molt a dir i molt a fer per a que les entitats del Tercer Sector siguin sostenibles i puguin desenvolupar adequadament la seva missió. Necessitem maximitzar els recursos i no ens ha de sonar malament el fet de dir que hem d’augmentar la nostra productivitat, eficàcia i eficiència, guanyar concursos, ampliar serveis, créixer territorialment, etc. I això només ho podrem fer si tenim uns equips humans enfortits, motivats, identificats, amb possibilitats per desenvolupar-los.

Com ens va dir en Franc Ponti, també necessitem organitzacions ràpides, divertides i que desafiïn els convencionalismes. Necessitem equips interdisciplinaris que pensin contínuament, analitzin tendències i generin projectes ràpids d’innovació. Hem de saber crear models organitzatius capaços de mobilitzar la passió i el talent de les persones.

Els recursos humans a tots els nivells, però encara més al Tercer Sector, hem d’evolucionar per anar esdevenint socis estratègics de les direccions de les entitats, hem d’anar complementant les tasques més administratives i de gestió amb polítiques i accions que entronquin més i millor amb les necessitats de les entitats i ajudin a la consecució dels seus objectius i estratègies.
 
Més enllà del coneixement d’experiències concretes, la jornada ens va servir per obrir reflexió, per fer-nos preguntes, per animar-nos a explorar nous camins i possibilitats. Per traspassar una mica més del tastet que vàrem fer, recollim tot seguit 13 frases o afirmacions, per allò del 2013, que es van dir a la jornada i que permeten reflexió molt aplicable a les nostres entitats.

• Innovar és construir escenaris de futur.
• La gestió del canvi ha de ser una gestió de l’oportunitat.
• Les competències són el punt d’unió entre les estratègies i les persones.
• Centrem-nos en allò que aporta valor.
• Cal invertir temps en generar canals eficients de comunicació.
• S’ha d’aprofitar l’efecte multiplicador de les xarxes socials.
• Hem de substituir la competència cega per la col·laboració intel·ligent.
• Explica, motiva, delega... apassiona!
• Les capacitats de la persona es desenvolupen a partir de les seves necessitats.
• No tothom és capaç de demanar ajuda.
• Valem pel doble de coses de les que fem.
• La societat avui valora els grans especialistes però també és interessant el coneixement global i la polivalència.
• És veritat que hi ha genis però, per mi, avui el talent ha d’estar lligat a la intel·ligència emocional i al ser bona persona. El talent, avui, ja no pot estar per sobre de les persones.

I acabo amb una frase que va dir un dels ponents, un director de recursos humans, que va comentar que “el primer objectiu del nostre pla estratègic és que els nostres treballadors i treballadores siguin feliços”. Segurament no podem afirmar que l’objecte principal d’una entitat o empresa siguin els seus col·laboradors/es, hem d’atendre tots els stakeholders, però si aconseguim que aquests encaixin en l’organització, s’hi trobin bé i es facin seva la missió i estratègia, el seu compromís augmentarà i més fàcilment aconseguirem tot allò que ens plantegem.


Pere Joan Giralt
Director de Recursos Humans de la Fundació Pere Tarrés

En ocupació i per la cohesió social, passem a l’acció!

Aquest passat divendres dia 20 de gener, al Fòrum Social Pere Tarrés varem gaudir de la conferència del Joan Carles Gallego, secretari general de CC.OO. de Catalunya.  Va centrar bona part del seu discurs en la necessitat d’una reforma fiscal integral i també de reformes financeres com a eines alternatives per a anar superant la crisi. 

M’interessen, però, les aportacions que va fer referents a la reforma laboral i al mercat de treball. Recullo al vol cinc afirmacions seves, més o menys textuals, que em van cridar especialment l’atenció: avui ja no té sentit parlar de les causes de la crisi, volem un gran Pacte per a l’Ocupació, la reforma laboral no generarà ni ocupació ni activitat econòmica, cal un canvi de model productiu, hem d’avançar en diàleg social, en concertació tripartita entre empreses, sindicats i administracions. Així, tretes de context, pot semblar que tergiversem el seu discurs però m’interessa la globalitat que ens aporta el conjunt d’aquestes frases.

La crisi se’ns allarga més del que d’entrada podíem imaginar i és més profunda, molt més profunda, a nivell d’ocupació que les anteriors. Superar el 20 % d’atur ens exigeix canvis i millores a diferents nivells. Reformes estructurals, d’acord, però no n’hi haurà prou. Hem d’afavorir i facilitar canvis de mentalitat, hem d’aprofundir elements dinamitzadors com la innovació i la utilització de les noves tecnologies, hem de millorar en productivitat fruit d’augmentar les capacitats organitzatives i aconseguir més eficiència i eficàcia, hem de... 

A les alçades de pel·lícula que estem, crec que hem de deixar de parlar dels perquès i passar a l’acció. El camí del diàleg social i la recerca de canvis estructurals no es pot abandonar però es fa necessari un treball més des del dia a dia, des d’accions concretes desenvolupades en barris o pobles en concret, més des de l’arremangar-se i construir alternatives properes a les persones i al territori. Nous models, formes i estils diferents, fórmules alternatives a les habituals...en podem trobar moltes si ens hi posem i som creatius. Cal però passar del lament a la positivitat i afavorir engrescament tot bastint projectes nous. 

I en tot això crec que el Tercer Sector Social hi tenim molt a dir i molt a fer. Tenim coneixement de la realitat i dels problemes, proximitat a les persones i a les situacions, treballem en xarxa, hem cregut des de sempre en el nostre rol pel canvi i de transformació social i, deixeu-m’ho dir, fins i tot encara avui tenim capacitat de generar llocs de treball. Si acceptem la connexió entre cohesió social i ocupació, se’ns dubte les entitats i el conjunt del teixit associatiu cal que desenvolupem un rol clau en la prevenció i la lluita contra els factors d'exclusió social i en posar les eines necessàries en favor d'una societat més cohesionada i més justa, cosa que en bona part passa per ajudar al creixement econòmic i d’ocupació. 

Pere Joan Giralt

Director de Recursos Humans de la Fundació Pere Tarrés

Orientats vers la transformació i el canvi social

Quan la “societat” fomenta que tot segueixi igual, que tanquem els ulls als problemes, que consumim, que només pensem des del jo o el nosaltres, que siguem passius i superficials... la proposta educativa que fem des de l’educació en el lleure es caracteritza per la crítica constructiva, pel fet de no acceptar les coses tal com són, per veure possibilitats de millora en el nostre món i per la voluntat d’orientar-nos ves la transformació social i el canvi. En un moment en què no està de moda parlar d’utopies, que anar contracorrent és tan difícil i que impera el conformisme i el pensament únic, des de l’esplai, conjuntament amb altres col·lectius i com a societat civil, reivindiquem més solidaritat, més pau, més convivència i més diàleg.

Una de les grans virtuts del món del lleure ha estat la capacitat d’adaptar-se als canvis socioculturals i respondre a les necessitats de cada moment, sovint fins i tot hem estat capdavanters en renovació pedagògica. L’esplai ha estat i és, per a molts i moltes, un temps amb sentit, una experiència de ser un mateix, de viure a fons la pròpia vida, la que un va determinant i no la vida que socialment se’ns vol imposar. En el segle XXI hem de seguir avançant i aprofundint en la dimensió transformadora de la nostra proposta.

Pere Joan Giralt

director de Recursos Humans de la Fundació Pere Tarrés

Redescobrim la comunitat

Si ens plantegem com a missió la promoció de la persona hem de contemplar tot allò que contribueixi a la seva plena realització i totes les seves dimensions. Entre aquestes podem destacar com a essencial la dimensió social o comunitària. Avui, davant l’individualisme creixent, ens cal més que mai redescobrir o retrobar el sentit de la Comunitat, valor que és intrínsec a la vida cristiana. I aquest sentit implica valors com el compartir, el respecte, l’ensenyament mutu, la resposta a les necessitats de cadascú o la pregària conjunta. El sentit comunitari, que va més enllà d’una simple agrupació de persones, no neix, però, de forma espontània. Cal afavorir la seva descoberta, cal ajudar a viure’l, cal educar-lo, però això qui ho ha d’ensenyar i com? Es pot fer des de les escoles, des de les activitats de lleure, participant en la vida associativa i social... però on tot aquest treball ha de trobar el seu niu és en el sí de la família.

Naixem en el marc d’una família i és des d’on hem d’educar els nostres infants a la participació, la implicació, la col·laboració i la responsabilitat. Fer aprenentatges significatius del sentit comunitari en la infantesa és sovint garantia de persones adultes compromeses, tan necessàries per a la vertebració de la societat civil.

Pere Joan Giralt

director de Recursos Humans de la Fundació Pere Tarrés

Ser monitor o monitora dóna valor

Quan les empreses o organitzacions busquen persones per incorporar tenen en compte la seva formació i la seva experiència però cada vegada més les habilitats, les competències i les actituds. Des d’aquesta perspectiva, volem destacar el valor que aporta a la persona participar en un equip de monitors d’un centre d’esplai o agrupament. Un primer element  és la relació de servei, generositat, de compartir i de testimoniatge que s’estableix entre el monitor i l’infant, l’adolescent o el jove. Una segona dimensió seria que el monitor o monitora desenvolupa la seva tasca en el marc d’un equip adquirint habilitats en comunicació, iniciativa o creativitat, així com la planificació d’activitats, resolució dels conflictes, gestió d’infraestructures o organització de reunions, competències que poden ser vàlides independentment del nivell laboral, de l’entorn o del sector en que es treballi. I és que el gust per la feina ben feta, el dedicar esforços i temps pels altres, l’assumir responsabilitats, el compromís... són aspectes que adquirim tot participant en una entitat d’educació en el lleure.

Pere Joan Giralt

director de Recursos Humans de la Fundació Pere Tarrés