 |
| Joves del Grup de Colònies Ca n'Anglada durant la seva visita a l'Skating. Foto: Facebook Grup de Colònies Ca n'Anglada. |
A Catalunya
tenim un estat del benestar, que de ben segur es pot millorar en molts
aspectes, però el tenim. En aquest, hi ha moltíssimes ajudes, que ara no
desgranarem. Una d’elles són les beques menjador; a la web de la Generalitat ho
defineix com: L'Administració atorga ajuts individuals de menjador (que cobreixen del tot o parcialment el
cost del servei) a l'alumnat que pertany a famílies en situacions
socioeconòmiques desafavorides. L’administració aporta un màxim de 6,20€ per
infant i dia i només en període escolar i majoritàriament per infants a primària.
En aquest sistema observo dos inconvenients: el primer, què fan aquest
infants que tenen una necessitat diària el cap de setmana i en períodes de
vacances? I el segon, què passa amb els adolescents i joves durant tot l’any?
Aquí és on les entitats que fem propostes en èpoques no lectives (casals
de Nadal, Casals d’estiu, Casals Setmana Santa, ...) podem donar un cop de mà per cobrir aquestes
necessitats. Tot i què moltes administracions locals ja ofereixen ajudes, i
moltes se centren en el període estiuenc i en infants de 3 a 12 anys, ens trobem que
la demanda és més gran que la oferta.
 |
| Activitat de dansa a l'Associació Educativa Can Palet. Foto: Facebook Associació Educativa Can Palet. |
Les entitats tenim clar que només donant uns ajuts assistencials no
resoldrem el problema. D’aquí que amb la formula dels casals, un espai
socialitzador, educatiu..., l’ajuda que fem a l’infant és exponencial, però la
manca de beques fa que molts infants no puguin gaudir d’aquesta inversió cap el
seu futur.
En una ponència de l’investigador David Bueno[1] a la qual vaig assistir ens
va parlar de les neurones mirall i de
la transcendència que tenen pel creixement i desenvolupament dels infants.
Aquest descobriment científic ens dóna encara mes raó de la importància de l’educació
en el lleure, ja que molta de la seva base és la imitació, sobretot amb els
actes quotidians: saludar, rentar-se les mans, les dents, parlar amb el torn de
paraula, el tracte amb els demés, saber escoltar, o perspectives de futur com
un vull ser metge, esportista, dibuixant, forner com el meu educador, monitor...
i a sobre hi afegim una altra casuística, que és la visió de l’esperit crític,
on l’infant amb tota la informació sobre la taula pugui escollir el camí que
ell considera millor per ell. La proximitat entre educadors, monitors i infants, fan que les
neurones per imitació siguin més actives. Aquest fet em fa afirmar que la
inversió econòmica pel resultat final és mínima, ja que el resultat és infants
i joves amb futur, i amb el futur que ells vulguin, d’aquí que puguin sortir de
l’espiral que es troben actualment. Amb això no vull desmerèixer les famílies,
però malauradament en situacions de risc, als infants els ajuda moltíssim
conèixer altres realitats.
Crec que s’ha d’apostar per ajudar amb beques econòmiques pel creixement
tan social, com alimentari dels infants i joves fora dels períodes no lectius,
com Nadal, Setmana Santa i Estiu i això malauradament de moment no està
garantit per llei.
Director general de l'Associació Educativa Can Palet i del Grup Colònies Ca n’Anglada, centres adherits a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés
[1] És doctor
en biologia i professor de genètica a la Universitat
de Barcelona.
La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del
desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà.
Fa classes de diverses matèries del camp de la genètica i ha publicat més de cinquanta articles
científics en revistes especialitzades.
