Pocs dubtes tindrem a l’hora d’acordar que el
conflicte forma part de la vida. Pot ser l’origen d’aprenentatge, de
creixement, de construcció,... però com
ja sabem també pot ser font de frustració, de bloqueig, de destrucció,...
Cada dia són més les escoles i centres
educatius que, conscients d’aquesta realitat, opten per aplicar programes que, bé
a nivell de centre, bé aplicats en els propis alumnes, ajudin a desenvolupar
competències per a gestionar els conflictes de forma constructiva.
Ara bé, cal tenir present que cap estratègia
ni cap programa per si sol pot fer que es superin els conflictes si no aprenem
primer a comprendre el fenomen conflictual en la seva globalitat ni si apliquem
a tots els conflictes el mateix mètode de gestió.
El mapa del conflicte
Per gestionar un conflicte cal aprendre a
veure’l en tota la seva complexitat.
El perquè es dona, el paper que exerceix en la
vida, aspectes biològics que influeixen, el paper de la subjectivitat, l’entorn
socio-cultural,... seran aspectes fonamentals a l’hora de comprendre el
conflicte i la base sobre la que podrem establir el procediment d’actuació més adequat.
Aquest és segurament el punt més important
tant a l’hora de prevenir com de detectar i/o gestionar un conflicte. Actuar
centrant-nos en els símptomes seria tant buit de sentit com esperar que en un
país en guerra aparegui la pau pel simple fet de treure’n els tancs.
Tal i com diu Eduard Vinyamata[1]:
“el moviment pacifista, en la seva preocupació per abolir la guerra, ha oblidat
que aquesta es troba en les ments i cors de les persones”.
A cada conflicte el seu mètode
Si fer un bon plantejament és important de
cara a una correcta gestió, també ho serà escollir correctament quin serà el
mètode que aplicarem.
Mètodes pacífics i basats en el diàleg que es
puguin aplicar en els centres educatius n’hi ha diversos, però no tots
s’adaptaran a les necessitats de cada cas concret. No perquè hi hagi mètodes
millors que d’altres sinó per què uns s’adapten millor que d’altres a les
necessitats de cada cas.
Cal tenir coneixements dels recursos que la
conflictologia ens ofereix i aplicar aquell que s’adapta més a les
especificitats detectades en la fase d’estudi del conflicte.
Entre els mètodes que promouen la intervenció
pacífica (i per tant no coercitiva ni sancionadora) trobem la mediació; una
eina vàlida en conflictes interpersonals de grau mig i baix que promourà que
els implicats en el conflicte millorin la seva comunicació, prenguin
responsabilitats i siguin proactius en la superació del conflicte.
Aquest mètode no és aplicable a tots els
casos, però resulta molt vàlid a l’hora d’abordar conflictes entre iguals així
com també és una excel·lent porta d’entrada a la cultura de la pau i el diàleg.
Un projecte per créixer
Cal perdre-li la por al conflicte. En general.
Però també en els centres educatius. El conflicte està allà i, si no li donem
l’esquena, pot esdevenir una font de creixement molt enriquidora.
Certament cal formació i voluntat, dues coses
a les que els professionals d’aquest sector ja hi estem predisposats.
Aprofitem-ho!
[1] Vinyamata, Eduard. Conflictología (2009) Ediciones Ariel:
L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Anna Rallo Tió
Psicopedagoga especialitzada en psicomotricitat, mediació de conflictes i educació emocional. També és formadora de la Fundació Pere Tarrés
Psicopedagoga especialitzada en psicomotricitat, mediació de conflictes i educació emocional. També és formadora de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada