És important que les entitats treballin en base a una activitat orientada a uns objectius i una estratègia concreta. Ara bé, si aquests objectius i estratègia no tenen prou consens, pot ser que diferents membres de l’organització estiguin treballant en direccions diferents. Cal que els diferents membres de l’entitat, i sobretot de la Junta Directiva, comparteixin una mateixa anàlisi i se centrin en objectius consensuats.
Utilitzar dinàmiques per a consensuar diagnosis i estratègies, o millorar els canals i espais de participació a l’entitat són intervencions realment eficaces a l’hora d’aconseguir que l’entitat es focalitzi en els elements que els uneix i no en el que els divideixen.
2. Abordar les problemàtiques abans que esclatin
Existeixen dos grans estils a l’hora d’abordar debilitats o problemes: la proactivitat o la reactivitat. Una bona decisió presa a temps ens pot fer estalviar temps i problemes, fent així que l’entitat guanyi en eficiència.
Disposar d’eines i canals que ens mantinguin en contacte amb beneficiaris, donants, socis, voluntaris i treballadors ens pot ajudar moltíssim a conèixer el que passa i a poder ser proactius.
Les persones amb visió, coneixement, capacitat innovadora i contactes sovint es troben fora de les fronteres de la nostra entitat. Són persones que poden aportar molt valor afegit a la nostra organització, però la majoria de vegades aquestes persones no vindran soles: cal anar-les a buscar.
La creació d’un consell consultiu o la realització de debats grupals amb quest tipus de persones són una bona manera d’atraure aquest talent i implicar-lo en la finalitat de l’entitat.
4. Activar els nostres prescriptors
En la comunicació cada vegada prima més la qualitat que no pas la quantitat. A l’hora de fer difusió de la nostra entitat és molt important identificar prescriptors, és a dir, líders d’opinió que en espais o àmbits concrets ens poden fer d’altaveu.
Treballar amb els potencials prescriptors des de l’òptica de la participació permet que puguin aportar la seva visió respecte el projecte, implicant-los així en la nostra activitat i la nostra missió.
5. No perdre l’ADN associatiu
La col·laboració i participació amb l’objectiu de transformar el nostre entorn és una de les bases de l’associacionisme. Fer una bona anàlisi de com està la nostra entitat en quant a participació és la millor manera d’avançar en aquest àmbit.
Caldria tenir en compte conèixer com i en què volen participar els diferents perfils i actors de la nostra entitat (socis, voluntaris, treballadors, beneficiaris, donants, etc.) i actuar en conseqüència.
Director del projecte www.xarxanet.org
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada