Programes Intergeneracionals

L’atenció a la gent gran és un fenomen social que està adquirint més presència en la nostra societat. Els nostres grans, cada vegada més realitzem més tasques d’ajuda a les famílies d’origen on la parella de pares acostuma a treballar i no pot tenir en exclusivitat l’atenció envers els seus fills, delegant certa atenció i cura en els avis.

Així mateix la gent gran és un actiu molt enriquidor, no solament en referència als nuclis familiars com ajuda, sinó pel seu aspecte experiencial, cultural i d’acompanyament en moltes experiències socials i comunitàries. Hi ha experiències en el nostre territori de com la interacció del col·lectiu de la gent gran amb d’altres com la infància, adolescència, col·lectius d’especial vulnerabilitat (incapacitats...), col·lectius de presons, d’altres... presenten dificultats en certs casos en la reinserció social i com l’experiència i el registre de vida dels nostres grans pot esdevenir una ajuda social i integradora envers aquest col·lectius.

Els nous models socials, familiars i educatius generen canvis en les pautes relacionals entre els éssers humans a causa de la incorporació de nous de valors i dels significants dels mateixos. Fa un parell de dècades, era més habitual trobar-se models familiars extensos, on vivien en un mateix nucli familiar diverses generacions; pares, fills, avis, tiets, cosins… Abans la família extensa, la comunitat, el treball, les creences religioses, etc. actuaven com a elements socials normalitzadors i hi havia poca intervenció de les administracions públiques i/o privades.

La realitat social i comunitària ha desbordat el paper de les nostres institucions i administracions com a reguladors socials, essent necessari un nou plantejament i nou ús dels recursos existents i de la creació de nous que responguin a la demanda real i específica de la nostra societat actual. Cal, per tant, un esforç conjunt i coordinat per part de tots els actors que intervenen en el procés com ara famílies, institucions, àmbits educatius, sanitaris, justícia, benestar social, etc. El fenomen de la immigració, de la globalització i l’aparició de nous models familiars ens obliga a replantejar-nos noves formes de relacionar-nos socialment a nivell individual, social  i comunitari.

El treball per evitar la vulnerabilitat especialment de la gent gran s’ha de realitzar des de tots els àmbits de desenvolupament de les persones, des de la seva infantesa, adolescència  i durant l’edat adulta. Això inclou l’accés a l’educació, una formació adient, una incorporació al món de treball, un entorn familiar i cultural saludable, i en definitiva, tots els condicionants que fan als éssers humans lliures i autònoms.

En segments poblacionals com la gent gran, el fenomen de la violència és més invisible en els mitjans de comunicació, però hem de continuar treballant per denunciar aquestes situacions de vulnerabilitat social i així poder actuar més eficaçment des de la coresponsabilitat de tots. La finalitat d’un programa Intergeneracional (P.I.) és poder treballar de forma tranversal amb diferents segments poblacionals molt diferents, especialment amb la gent gran com a referent amb qualsevol altre sector poblacional (infància, joventut, sectors d’especial vulnerabilitat; disminuïts, toxicomanies...). 

Per tant, des de la Fundació Pere Tarrés s’ofereix una formació específica que té com a mirada un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la gent gran des de la seva sensibilitat social i comunitària.

Jordi Morquillas Gallego

Psicòleg de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives).

Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.