Repensem l’educació, repensem la societat

Aquest juliol es va presentar a Barcelona el document mundial de la UNESCO, “Repensar l’educació”, on es debatia i reflexionava sobre la concepció actual, les conseqüències i perspectives; com volem que, infants i joves que són el nostre futur, construeixin la societat del demà. Malgrat els anys i la història, l’educació continua gairebé inalterable des de principis del segle XX. Ja el 1996, 19 anys ençà, l’informe Delors deia que l’educació va molt més enllà del saber, de l’adquisició d’habilitats i coneixements. Valors com el respecte per la vida i la dignitat humana són fonamentals per a l’harmonia social, la justícia social i el desenvolupament de la societat. 

Cal tenir en compte que l’educació constitueix el pilar i la personalitat de la societat en la que vivim, on comença tot. L’educació és una eina en la que sovint es reprodueixen les desigualtats, i podem i hem d’utilitzar-la per al contrari: reduir-les mitjançant processos educatius inclusius.  

Així doncs, a més del saber, les persones hem d’aprendre també a fer, a ser, i a viure junts; afrontar situacions i treballar en equip, desenvolupar la personalitat pròpia i ser crítics, comprendre als altres i valorar-los. En aquest sentit, l’educació no formal, l’educació en el lleure, es fonamenta en aquestes tres dimensions humanistes. A través dels centres oberts, casals i colònies, els nens i nenes aprenen a conviure amb els altres, a treballar en equip, ser autònoms i responsables, respectar-se i valorar-se compartint vivències, descobrint-se a si mateixos i les seves capacitats i habilitats. 

Hem de potenciar aquests aspectes i afavorir la superació en infants i joves. Un gran exemple el trobem en la història d’en Daniel Cabrera, un nen filipí que, malgrat les dificultats socioeconòmiques i a la llum d’un McDonald’s, continua amb els estudis de primària fent els deures i estudiant perquè quan sigui gran vol ser metge o policia, i que la seva mare deixi de patir.

Des de la formació de l’educació en el lleure, l’acció i la gestió social, cal promoure i alimentar aquestes tres dimensions treballant-les amb els infants que atenem en els esplais i en els centres socioeducatius. Hem de desvetllar aquest immens potencial de cada nen i nena, donar-los un sentit i proporcionar recursos per a assolir-lo. No defallim en que molts Daniel Cabrera creixin al nostre voltant.

Rafael Ruiz de Gauna 
Director de Relacions Institucionals i Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés