La formació en el Tercer Sector

A finals de novembre es va presentar a Madrid l’estudi “El tercer sector de Acción Social. El impacto de la crisis” promogut per la Plataforma de ONG de Acción Social i la Plataforma del Tercer Sector.

Segons l’informe, des de l’any 2009-2010 fins el 2015 s’ha reduït en un 5% les entitats que han fet formació per als seus assalariats i les organitzacions que oferien formació als voluntaris han passat de constituir el 68% al 63% actual, període en el qual s’ha de tenir en compte la incorporació d’uns 200.000 voluntaris més en el conjunt de l’Estat.

En relació als continguts, l’informe revela un petit increment de la formació per a la intervenció social, si bé es redueix significativament (en un 7% aproximadament sobre el total) aquella més orientada a la gestió, administració, TIC... D’altra banda, aflora la formació transversal.

Sobre l’oferta disponible, en general es considera que és suficient, però la percepció de la qualitat s’ha reduït un 7%. Això constitueix una crida a totes les entitats que fem formació.

A la llum d’aquestes dades, val la pena compartir algunes reflexions:

• La formació és una inversió a mig i llarg termini, una eina per poder desenvolupar millor la nostra missió i que serveix com a mecanisme de retribució emocional i reconeixement especialment del voluntariat. A més, constitueix la capacitació necessària perquè les persones que col·laboren en la nostra organització puguin desenvolupar la seva acció d’acord a una identitat. I en aquest sentit, calen programes d’actualització. La reducció si bé és comprensible, no hauria de ser una tendència.
• Certament les entitats han tingut molta pressió assistencial per atendre les múltiples demandes que arriben. Ara bé, precisament en aquests moments és quan cal optar per la formació, perquè puguin donar resposta als nous reptes i no cremar-se en aquesta saturació. Preocupa especialment en el cas del voluntariat, que necessita de l’acompanyament de les organitzacions d’acollida perquè l’experiència sigui útil i satisfactòria.
• Malgrat la notable limitació de recursos que disposem les entitats avui dia, malauradament encara trobem organitzacions d’iniciativa social que no aprofiten els fons de la Fundació Tripartita (abans bonificada, ara programada) per capacitar i motivar els seus treballadors contractats.
• La formació en gestió, en un sentit ampli, no s’ha de contraposar a la intervenció. Ara bé, per poder assolir nous reptes de les entitats cal potenciar les capacitats estratègiques, comunicatives, de gestió de persones... que poden permetre fer un salt a l’organització i millorar la seva perspectiva i compromís a mig i llarg termini.
• Cal pensar també en formacions aplicables i útils que siguin fàcilment transferibles al lloc de treball, i que per tant, tinguin un impacte relativament immediat. Això no treu que calgui continuar aprofundint en competències tècniques i directives, així com en els valors de les nostres organitzacions.

Rafael Ruiz de Gauna

Director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés