Sovint es comparen les dades de les condicions de vida i les rendes de la
població de territoris o països com si fossin quelcom homogeni. Són escasses
les dades que ens permeten comprovar l’heterogeneïtat de les condicions de vida
de la població en àrees territorials més locals i observar les desigualtats internes
existents. És per aquest motiu que es posa en valor les dades que presenta
anualment l’Ajuntament de Barcelona sobre les desigualtats de renda existents
entre els barris (que podeu trobar a aquí). Aquestes dades mostren que quan parlem de les
condicions de vida dels habitants de la ciutat, més que parlar d’una Barcelona
s’hauria de parlar de vàries “Barcelones”.
![]() |
| Foto de: http://barcelonaeconomia.bcn.cat/ |
A partir d’aquest llindar mitjà de la ciutat, trobem 52 barris que es
troben per sota i els 21 restants per sobre. En termes poblacionals es tradueix
en què un 64,2% dels habitants de Barcelona estan per sota de la mitjana i el
35,8% per sobre. Tot i que no ha hagut canvis significatius respecte l’any
anterior, les desigualtats s’han incrementat des de 2007 (època pre-crisis)
fins l’actualitat: ha augmentat el percentatge de població de renda molt baixa
(que es va quadruplicar entre els períodes de 2007 i 2013, passant del 4,1% al
17,8%, i situant-se en el 15,5% al 2015), i també ha crescut la població amb
rendes molt altes (del 7,5% a l’11,3% entre 2007 i 2015). Així doncs, no ha
seguit augmentant la desigualtat a la ciutat aquest últim any, però se segueix
mantenint la polarització entre barris. A mode d’exemple, el districte
Sarrià-Sant Gervasi (que encapçala Pedralbes com a barri més ric) té una RFD
per càpita de 37.168 euros anuals de mitjana. En canvi, la RFD per càpita de
Nou Barris és de 10.634 euros (amb Ciutat Meridiana a la cua).
Hem d’estar alerta, però, que les desigualtats van més enllà de la RFD. Si
s’analitzen les desigualtats segons els diferents perfils sociodemogràfics dels
ciutadans és on s’evidencien amb més claredat la magnitud de les escletxes
existents i les seves conseqüències. Per exemple, tal i com mostra el Baròmetre
de Famílies i Infància (realitzat per l’Ajuntament el 2014, i que es pot
consultar aquí), en els barris “més pobres” de Barcelona hi ha
un percentatge superior d’infants que viuen en llars on cap membre treballa
(12,2% enfront el 3,9 dels barris rics), que no poden fer regularment
activitats d’oci i esport (19,6% vs.
4%), que viuen en condicions de pobresa energètica (25,9% vs. 2,9%), que pateixen obesitat (16% vs. 6,6%) i que repeteixen curs (11,8% vs. 6%).
Sandra Escapa Solanas
Sociòloga i professora de Grau de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada