La responsabilitat social, ja sigui denominada
corporativa, empresarial o mitjançant qualsevol altra accepció, ha esdevingut en
l’última dècada la bandera de tota aquella empresa, organisme, associació o
organització, que desenvolupa o vol desenvolupar un model “responsable”
d’activitat, que podríem definir com respectuós. Aquest model de respecte hi és,
o hi hauria de ser, a tots els àmbits de l’activitat. Així, segons el marc
conceptual que es vulgui utilitzar i el tipus d’activitat, es pot parlar d’un
abast “a tota la cadena de valor”, “amb el conjunt dels grups d’interès”,
“integrat al model de negoci”, “econòmic, social i mediambiental”, “aigües
amunt i avall del procés productiu”, etc.
En qualsevol de les accepcions o marcs
conceptuals però, aquesta responsabilitat ha de suposar un respecte pels
territoris on es produeix l’activitat responsable, i això vol dir respecte per
la legalitat vigent, les institucions, la cultura, el medi ambient, i especialment
respecte per les persones que viuen en aquest territori (treballin per a la
mateixa entitat o no).
Si la responsabilitat és un exercici
respectuós, un dels punts clau hauria de ser el de construir plegats una
societat més justa, igualitària i accessible per a tothom, posant a la
disposició d’aquesta les capacitats, experteses i recursos que les entitats
responsables tenen al seu abast. És per això, que no tindria sentit aquest
exercici com una aportació amb un inici i un final, puntual en el temps i amb
gran impacte estàtic, sinó que suposi un impacte transformador de l’entorn.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats
el 25 de setembre de 2015 pels líders mundials amb l’objectiu d’eradicar la
pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a l’ésser humà, i
ara amb molt de ressò, suposen un repte que tan sols serà assolible si s’actua
a nivell local. D’altra banda, és fonamental que la responsabilitat vagi més
enllà de la rendició de comptes, la transparència, o la revisió de models de comunicació
per tal d’encaixar aquest concepte que ja és condició sine qua non per a un correcte posicionament.
És per això que a l’hora de definir
estratègies de responsabilitat social, accions a la comunitat i al territori,
relació amb grups d’interès, etc., és desitjable per una banda, que l’entitat sigui
respectuosa als diferents àmbits de l’exercici de la seva activitat i, per
altra, que les accions que realitzi en el marc d’aquesta responsabilitat
suposin una aportació de llarg recorregut, transformadora i creativa (de
millors realitats) i on l’opinió dels beneficiaris compti.
En aquest sentit, la cocreació és un concepte cada vegada més en ús, que hauria de
suposar que a l’hora de definir models de responsabilitat i accions derivades
d’aquests, es tingui en compte per a la seva definició el context i les
necessitats reals de l’objecte de les mateixes. Els processos participatius i
d’inclusió de grups d’interès en la definició i avaluació de polítiques,
actuacions o estratègies, són pràctiques molt recomanables, així com la suma d’esforços
entre entitats públiques, privades, associacions, etc. que puguin aportar sobre
el tema en qüestió, o ja estiguin treballant-hi de forma prèvia. Aquesta cocreació permet que aquests models, actuacions
i polítiques suposin realment un apoderament de les comunitats i una millora
del sistema, allà on és veritablement necessari i on els resultats suposen un
pas endavant. És aquí on la cocreació
realment té sentit, i on la responsabilitat social es mostra com un acte de
respecte amb la gent i per l’entorn en el seu conjunt. Podríem adoptar el
concepte de Responsabilitat Social Cocreativa, però potser ja existeix i en
qualsevol cas, seria una altra paraula a sumar on ja n’hi ha masses per a dir
el mateix, i allò realment important és fer-ho realitat.
La Fundació Pere Tarrés fa 60 anys que
treballa per a la millora social dels sectors més vulnerables de la societat.
Des de Consultoria i Estudis fem ús d’aquest coneixement de la realitat social
i d’un equip expert en assessorament, planificació estratègica i operativa,
avaluació i gestió de serveis, per a acompanyar i donar suport a entitats
socials, empreses i organismes públics en el desenvolupament de la seva
activitat, aterrant les seves polítiques i estratègies a la realitat que
coneixem en el desenvolupament de la nostra activitat.
Director de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada